El Consell de Ministres va aprovar un decret amb el qual es
pretén garantir una rendibilitat mínima de les instal·lacions d’energies renovables
afectades per la retallada que el govern del Partit Popular va aplicar el 2013.
El decret aprovat preveu lligar la remuneració a la rendibilitat
del deute públic a deu anys i fins a l’any 2031. Les instal·lacions anteriors
al 2013 podran mantenir la taxa actual del 7,398% i per a les posteriors serà
del 7,09%.
La ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa
Ribera, creu que la confiança dels inversors es podrà restaurar amb la nova
normativa:
“Donar estabilitat, predictibilitat als inversors i
recuperar la confiança d’aquells que es van sentir traïts el 2013 quan van
canviar les premisses.”
Indemnitzacions en joc
Els inversors reclamen indemnitzacions de més de 10.0000 milions
d’euros al govern d’Espanya per la retallada retroactiva que es va aplicar a la
seva retribució, segons les dades del ministeri.
Fins ara, els tribunals internacionals d’arbitratge han resolt
en contra d’Espanya en 10 ocasions. Les condemnes pugen a 821 milions, tot i
que les reclamacions eren del doble.
La ministra Ribera ha dit que encara no s’ha pagat cap dels 45
laudes condemnatoris perquè l’Estat continua exercint la seva defensa i espera
que la situació canviï amb la nova oferta:
“…pugui ser considerada com una mesura que mitiga
l’impacte de la decisió regulatòria i redueixi els litigis pendents i fins i
tot inviti a renunciar al cobrament per poder-ne garantir l’estabilitat en la
retribució durant 12 anys.”
Per poder-se acollir a la rendibilitat garantida, els inversors
hauran de renunciar als processos judicials o arbitrals en marxa i a les
indemnitzacions que se’ls hagi pogut reconèixer.
Segons ha explicat la ministra, més de 64.000 plantes es van
veure afectades per la retallada a les renovables de 2013, sobretot al País
Valencià, Castella-la Manxa i Andalusia. Font: ccma.cat
Mapa de la Xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida de Catalunya
L’Institut Català d’Energia (ICAEN) subvencionarà amb més de
800.000 euros la instal·lació de 23 punts de recàrrega ràpida en 19 poblacions
catalanes. Amb aquestes noves ubicacions, Catalunya disposarà, a un màxim de 30
quilòmetres, d’una estació que permeti carregar un vehicle fins a 120
quilòmetres d’autonomia en menys de mitja hora
Catalunya afegirà 23 estacions de recàrrega en 19 municipis a la
seva xarxa pública de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. Aquesta mesura
completa el desplegament del Pla estratègic per al desplegament
d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019
(PIRVEC), impulsat pel departament d’Empresa i Coneixement, i permetrà que cap
punt del país quedi a més de 30 quilòmetres d’un punt de recàrrega ràpida.
L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ja treballa en el disseny d’un nou
programa, que s’iniciarà l’any que ve, per continuar incentivant la mobilitat
elèctrica i sostenible entre la ciutadania.
Les 23 noves estacions se situaran en 19 municipis: se
n’instal·laran 2 a Solsona (Solsonès), a Montblanc (Conca de Barberà), a
Gandesa (Terra Alta), i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà); i 1 a
Pont de Suert (Alta Ribagorça), a les Borges Blanques (les Garrigues), Amposta
(Montsià), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Banyoles (Pla de l’Estany), Tremp
(Pallars Jussà), Mollerussa (Pla d’Urgell), Pals (Baix Empordà), Ponts (la
Noguera), Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), Santa Coloma de Queralt
(Conca de Barberà), Calaf (Anoia), Guissona (la Segarra), Alcover (Alt Camp) i
Juneda (les Garrigues). Amb l’entrada en servei d’aquestes estacions, que es
produirà en els propers mesos, la xarxa pública d’estacions de recàrrega ràpida
quedarà formada per 130 estacions repartides en 75 municipis.
La Generalitat, a través de l’ICAEN, ha destinat 864.750 euros a
incentivar i desplegar la instal·lació d’aquestes estacions, i la gestió anirà
a càrrec dels corresponents ajuntaments o corporacions locals. Totes aquestes
estacions seran interoperables, és a dir, s’hi podrà accedir amb qualsevol de
les targetes d’usuari emeses per les corporacions locals que gestionen les
estacions, i proporcionen una autonomia superior a 100 quilòmetres en 30 minuts
de recàrrega.
Les noves localitzacions augmenten la cobertura geogràfica de la
xarxa ràpida de recàrrega, que té com a funció donar suport a la demanda de
mobilitat interurbana dels ciutadans i proporcionar-los la seguretat de que
podran disposar d’estacions de recàrrega ràpida quan facin desplaçaments llargs
pel territori en vehicle elèctric. Des de l’any 2016, l’ICAEN ha destinat més
de 3 milions d’euros al desplegament d’aquesta xarxa.
Suport a la mobilitat elèctrica
El sector del transport és responsable del 42,9% del consum
d’energia final a Catalunya. Per això, i amb la voluntat de lluitar contra el
canvi climàtic i de contribuir a la descarbonització del model energètic, la
Generalitat va apostar per incentivar la mobilitat elèctrica interurbana arreu
del país a través del PIRVEC 2016-2019. En l’actualitat, per les carreteres
catalanes circulen més de 17.000 vehicles elèctrics; a més, un 1,9% dels nous
turismes matriculats i un 6,9% de les noves motocicletes matriculades són
elèctrics, mentre que un 9% dels turismes matriculats són híbrids.
En el marc del PIRVEC també s’ha constituït l’Aliança de municipis per a la interoperabilitat –que facilita que l’accés a les estacions de recàrrega amb una única targeta d’usuari a tots els ciutadans-, s’ha format més de 300 instal·ladors en la col·locació de punts de recàrrega vinculats a aparcaments privats, s’ha elaborat un mapa visor d’estacions de recàrrega perquè els usuaris puguin consultar la ubicació i l’estat dels punts de recàrrega en temps real, i s’han realitzat propostes normatives al govern de l’Estat per tal de fomentar l’electrificació del transport per carretera.
Un cop completada la xarxa bàsica pública de recàrrega ràpida,
l’ICAEN ja treballa en l’elaboració d’un nou programa que permeti donar
respostes a les necessitats dels ciutadans per tal de facilitar-los una
mobilitat més neta i eficient. La mobilitat és un dels eixos fonamentals de la
transició que ha iniciat Catalunya cap a un nou model energètic més net,
sostenible i democràtic, basat en les energies renovables. Font: govern.cat
El govern de la Generalitat ha aprovat un decret que afavoreix
la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya
Només
un 8% de l’energia a Catalunya prové de fonts renovables
El govern ha derogat
el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i solars a Catalunya. De
fet, les restriccions d’aquesta normativa -aprovada ara fa 10 anys- feien impossible
assolir els objectius mediambientals que s’ha fixat el govern, com ara que
l’energia que es consumeixi a Catalunya sigui d’origen renovable en un 50% al
2030. I en un 100% el 2050.
I és que
actualment només un 8% de l’energia que consumim a Catalunya prové de fonts
renovables.
La derogació de
l’anterior decret havia estat una demanda del sector des de fa anys, que
l’acusa de l’actual frenada en què es troba la indústria de renovables a
Catalunya. Les limitacions de la normativa i la seva meticulosa aplicació han
paralitzat els últims anys molts projectes.
És el cas de
l’empresa de paper LC Paper, a Besalú. Aquesta empresa fa temps que va apostar
per l’eficiència energètica i la sostenibilitat.
Tres anys enrere
van posar en funcionament una caldera de biomassa per reduir a zero les
emissions de CO2, un pla que havia de culminar amb la instal·lació
d’un parc fotovoltaic al costat. Però van topar amb el no de l’administració,
com explica el gerent de l’empresa, Joan Vila.
“En els
últims 5 anys hi ha hagut intents de desenvolupar el projecte retallant-lo de 5
a 3 MW, posant-lo més a la vora d’una casa que hi ha, intentant que tingués
menys impacte visual, però sempre, sempre, ens hem trobat amb uns tècnics que
estan a l’administració que llegien al peu de la lletra el decret.”
I el decret deia
que les plantes solars han de fer-se en terrenys contigus a zones industrials,
però, en aquest cas, la planta planificada en aquests terrenys darrere de la
carretera, trencaven la norma per 90 metres.
“El fet que
el decret fos restrictiu per frenar qualsevol parc que hi hagués entrava en
aquestes coses absurdes que una continuïtat de 90 metres deixés de ser vist com
un projecte d’autoconsum fotovoltaic. i això és absurd. El nou decret salta
aquestes barreres i absurditats.”
Ara s’obren les
portes i el projecte hauria de veure la llum en un temps rècord. Perquè els
terminis de tramitació se simplifiquen -el promotor s’adreçarà a una finestreta
única- i s’escurcen fins als 13 mesos.
S’espera una allau de projectes
El dubte ara és
saber si l’administració estarà prou dotada per donar sortida a l’allau de
projectes que es preveuen. I si amb les sol·licituds per connectar-se a la
xarxa que ja s’han aprovat els últims mesos, que superen de llarg els objectius
que marca el pla nacional d’energia i clima, Catalunya hi arriba a temps.
Pep Salas,
director d’Innovació i Regulació de Km0.energy:
“Aquest és un
repte perquè, evidentment, els objectius en energies renovables es fixen per
estat membre. Per tant, són conjunts de l’estat espanyol. I els que fixa el
PNIEC, que és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, ja amb les potències
que avui en dia estan demanades al conjunt de l’estat, ja pràcticament estan
aconseguides. Per tant, des d’aquest punt de vista, diríem que podem fer
projectes. Però, si bé això és cert, també és veritat que projectes d’escala
petita i mitjana properes a llocs de consum, sempre tindran la seva lògica
tècnica i econòmica. Jo crec que hi ha un recorregut que abans que no es
col·lapsi, es podran fer molts projectes.”
Unefcat i Eloliccat
ja han valorat positivament el nou decret llei, però es mostren cautelosos i
esperen a la seva “publicació per estudiar-ne el contingut i poder fer una
valoració detallada de l’impacte que pot tenir en el desenvolupament en el
territori, de manera que permeti a Catalunya sortir del vagó de cua de l’Estat
en nous projectes d’energia renovable posats en marxa.”
Catalunya,
pionera
I és
que Catalunya, que va arribar a ser pionera amb la implantació del primer parc
eòlic a tot l’estat, ha perdut pistonada els darrers anys, i un cop superada la
crisi i el cop que va suposar la retallada de les renovables no ha pogut
remuntar degut -asseguren- a les restriccions del decret 147/2009, el que s’ha
derogat aquest dimarts.
No
ha passat el mateix a la resta de l’estat, que sí han pogut beneficiar-se de
les millores tecnològiques que han tornat a fer atractives les inversions en
renovables malgrat la supressió de primes.
De
fet, ara mateix a Espanya hi ha 5,9 GW de potència solar en servei, però només
una petita part, 0,3 GW, corresponen a Catalunya. I pel que fa a l’energia
eòlica, la situació és la mateixa.
Dels 23,6 GW instal·lats, només 1,3 GW són a Catalunya.
A
més, Catalunya s’ha mantingut al marge de la bombolla que torna a viure el
sector amb la sol·licitud de nous punts de connexió a la xarxa. De tots els que
ja s’han autoritzat, tant en fotovoltaica com en eòlica, només una mínima part
corresponen a Catalunya.
Un
dels esculls, però, serà vèncer la resistència als territoris, i la consellera
d’Empresa, Àngels Chacón, assegura que aquest serà el pròxim gran debat que
Catalunya haurà d’afrontar com a país.
“Per
mi, aquesta és la gran qüestió que haurem d’entomar. Nosaltres volem arribar a
un nivell de renovables, però si hem de conciliar-ho amb les demandes
territorials haurem de mirar com juguem aquests dos interessos. Perquè els
territoris tenen tota la legitimitat a expressar que volen tenir aquestes
limitacions, però, a nivell global, llavors haurem de decidir, com a país, fins
a on volem arribar amb el foment de renovables. Aquesta serà la discussió:
compatibilitzar la potència que generem basada en renovables i, evidentment,
preservar els interessos de les diferents parts del territori.”
I
amb el tancament de les nuclears, d’on prové el 24% de l’energia que consumim a
Catalunya, el debat es fa ara inajornable. Font: ccma.cat
Els treballs que duraran 12 mesos suposaran una càrrega de més
de 5.000 tones amb destinació Corpus Christi a Texas (EUA).
L’empresa alemanya Linde AG engeneering, especialitzada en el
disseny i construcció de plantes químiques a gran escala, desenvolupa un
projecte per als estats Units en les instal·lacions i infraestructures del Port
de Tarragona. Linde AG construeix plantes per a la producció de gasos
industrials. El projecte té una durada de dotze mesos i suposarà un total de
càrrega de 5.352 tones que s’embarquen, posteriorment, amb destinació Corpus
Christi, a Texas (EUA).
A finals del mes de setembre
passat es van iniciar els treballs de càrrega, en la prolongació del Moll de
Cantàbria, de les dues primeres plantes. Aquestes dues superestructures, una de
producció de gas metà i una altra d’etilè, van haver de ser desplaçades amb
mitjans especials donat el seu volum i el seu pes per poder ser carregades al
vaixell. Les dimensions de la planta de producció de metà són de 32,9 m x 18,4
m x 26,2 m; i les dimensions de la planta d’etilè són de 19,5 m x 31,3 m x 27,1
m. Unes mesures similars a un edifici de 9 plantes d’alçada!
Aquesta és una operativa que
es repetirà diverses vegades durant els propers mesos. Linde AG porta a terme
aquesta complexa operació de càrrega, en col·laboració amb Fagioli, una empresa
d’enginyeria especialitzada en transport pesat i d’elevació. Fagioli realitza
les activitats de remolc i càrrega al vaixell de cada planta desplaçant cada
superestructura pel moll mitjançant remolc modular autopropulsat des de l’àrea
de magatzem fins a la rampa Ro-Ro per a la seva càrrega al vaixell ROLLDOCK,
pertanyent a el grup ROLL GROUP. Roll Group és una empresa amb embarcacions
multifuncionals semisubmergibles garanteixen el transport de càrrega pesada a
través dels oceans de món. Cada moviment segueix els procediments segons la
norma de qualitat ISO 9001: 2015, de seguretat i salut en el treball segons la
UNI 45001: 2.018 així com les garanties marines i d’operacions establertes en
el DNVGL-ST-N001: 2.016.
L’empresa Bergé Marítima SL
és l’encarregada de dur a terme la consignació i l’estiba d’aquesta càrrega
especial en el marc de Project Càrrec. Un servei portuari que es caracteritza
per la personalització de cada càrrega, adaptat a les característiques de cada
superestructura, el que converteix cada enviament en únic, amb una configuració
especial en cada cas i estudis únics. A diferència d’altres mercaderies,
Project Càrrec no és una operació portuària estandarditzable i requereix sempre
un treball de disseny i planificació prèvia.
Una aposta per la diversificació
Project Càrrec és una de les
apostes del Port de Tarragona per aconseguir una major diversificació dels
tràfics marítims. La infraestructura portuària del Port permet desenvolupar
aquest servei per les particularitats que presenta respecte als seus
competidors: una excel·lent climatologia que permet que gairebé la totalitat
dels projectes es realitzin en esplanades a l’aire lliure, i la possibilitat
d’embarcament directe des de moll.
A més, el Port té àmplies
àrees operacionals amb una disponibilitat de 280.000 m2 d’espai, rampes RO-RO i
una excel·lent accessibilitat per carretera i ferroviària que ofereixen totes
les garanties per a una logística de subministrament d’aquestes característiques.
Un altre avantatge competitiu
del Port de Tarragona és el calat de 16 metres de profunditat. Aquesta
profunditat dins dels aigües interiors del port és gairebé inexistent en la
resta dels ports de la Mediterrània i permet l’atracada de vaixells especials
preparats per transportar grans càrregues, impossibles de traslladar amb
vaixells de càrrega en contenidor.
Finalment, les grues multi propòsit
amb capacitat de càrrega màxima de fins a 35 tones, permeten dur a terme
operatives de desenvolupament, realització i càrrega d’aquests tipus
d’estructures durant gairebé tot l’any, fent que el Port de Tarragona sigui una
localització perfecta per a aquest tipus de megaprojectes. Font: spanishports.es
La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ, ha creat per
primera vegada a Catalunya un gas sintètic que es pot fer servir per a la
calefacció, com a combustible dels vehicles o per produir electricitat, a
partir dels fangs d’una depuradora.
El projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros,
es basa en l’economia circular ja que el gas sintètic és d’origen renovable i
es produeix a partir del fang de les aigües residuals de la depuradora,
contribuint a la reducció del canvi climàtic.
Una Comunitat RIS3CAT -n’hi ha 11 a Catalunya- és un consoci
sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres
agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant tres anys
projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.
La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ -l’agència per
a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i
Coneixement-, ha desenvolupat un sistema per produir gas renovable a partir de
fangs d’aigües residuals. És una iniciativa pionera a Catalunya basada en
l’economia circular i amb l’objectiu de convertir les aigües residuals d’una
depuradora en un tipus de gas sintètic i renovable que es pugui utilitzar per a
la calefacció, per produir electricitat o com a combustible dels vehicles.
Es tracta del projecte COSIN, que lidera Naturgy, i en el qual
també participen les empreses i entitats Cetaqua, AMES, FAE, Labaqua, l’UPC i
l’IREC. El pressupost del projecte, de gairebé 3 milions d’euros, està
cofinançat pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Aquestes
entitats formen part de la Comunitat RIS3CAT Energia, un consoci sectorial
format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del
sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes
transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.
El projecte, que s’acabarà d’executar a finals d’aquest 2019,
s’està desenvolupant en una planta pilot ubicada a la depuradora Riu-sec de
Sabadell, la primera d’aquestes característiques a Catalunya. Així, s’ha
instal·lat un sistema que tracta els fangs de la depuradora per produir aquest
gas renovable (anomenat biogàs) que posteriorment es neteja i s’enriqueix fins
a aconseguir un gas compost pràcticament només per metà. El procés es basa en
l’ús de noves tecnologies com ara generadors d’hidrogen que utilitzen
electricitat renovable, a més del procés de metanació del diòxid de carboni
recuperat del biogàs. L’objectiu final és la incorporació d’aquest gas sintètic
(que, essent d’origen renovable s’anomena ‘gas natural sintètic’) a la xarxa de
gas natural. Aquest nou gas renovable ofereix unes propietats i qualitat
compatibles amb els usos del gas natural, al mateix temps que es fomenta
l’economia circular i es redueixen les emissions de carboni, contribuint a la
reducció del canvi climàtic.
Com que aquest gas renovable s’ha convertit en una molècula
química (el metà), es pot emmagatzemar de manera massiva per tal d’aprofitar
els excedents d’energia en altres ocasions en què es necessiti. El projecte
COSIN ha permès validar la tecnologia requerida per dur a terme
l’emmagatzematge d’energia en un entorn industrial de dimensions reduïdes amb
la intenció de poder replicar-lo en una escala major per optimitzar-ne el
funcionament.
Les Comunitats RIS3CAT
Una Comunitat RIS3CAT és un consoci sectorial format per
empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D
amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes tecnològics
transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana. La Generalitat de Catalunya,
a través d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa, depenent del
Departament d’Empresa i Coneixement-, va posar en marxa l’any 2015 les primeres
cinc Comunitats RIS3CAT, mentre que al 2018 se’n van acreditar 6 més.
El pressupost total per impulsar les 11 comunitats és de 43
milions d’euros, uns ajuts gestionats per ACCIÓ i que provenen del Fons Europeu
de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa
Operatiu de Catalunya 2014-2020, i que mobilitzaran una inversió de prop de 117
milions d’euros per part dels seus integrants. En total, 270 empreses, centres
tecnològics, universitats i agents d’R+D catalanes formen part de les 11
Comunitats RIS3CAT, que estan duent a terme 58 macroprojectes en àmbits com l’alimentació,
la salut, l’energia, la impressió 3D, la indústria 4.0, la fabricació avançada,
la producció agroalimentària o l’aigua. Font: acció.gencat
Aquest lloc web utilitza cookies que ajuden el funcionament del lloc web i per fer un seguiment de com interactueu amb ell, de manera que us puguem proporcionar una experiència d’usuari millorada i personalitzada. Únicament utilitzarem les cookies si hi consentiu fent clic a Accepta. També podeu gestionar les preferències de cookies individuals des de Configuració. Fent click en “Acceptar”, estas consentint totes les cookies.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional
11 months
The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy
11 months
The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.
