Publicat a

Un consorci català produeix un nou combustible sostenible a partir d’aigües residuals amb els mateixos usos que el gas natural

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ, ha creat per primera vegada a Catalunya un gas sintètic que es pot fer servir per a la calefacció, com a combustible dels vehicles o per produir electricitat, a partir dels fangs d’una depuradora.

  • El projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros, es basa en l’economia circular ja que el gas sintètic és d’origen renovable i es produeix a partir del fang de les aigües residuals de la depuradora, contribuint a la reducció del canvi climàtic.
  • Una Comunitat RIS3CAT -n’hi ha 11 a Catalunya- és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant tres anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, ha desenvolupat un sistema per produir gas renovable a partir de fangs d’aigües residuals. És una iniciativa pionera a Catalunya basada en l’economia circular i amb l’objectiu de convertir les aigües residuals d’una depuradora en un tipus de gas sintètic i renovable que es pugui utilitzar per a la calefacció, per produir electricitat o com a combustible dels vehicles.

Es tracta del projecte COSIN, que lidera Naturgy, i en el qual també participen les empreses i entitats Cetaqua, AMES, FAE, Labaqua, l’UPC i l’IREC. El pressupost del projecte, de gairebé 3 milions d’euros, està cofinançat pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Aquestes entitats formen part de la Comunitat RIS3CAT Energia, un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

El projecte, que s’acabarà d’executar a finals d’aquest 2019, s’està desenvolupant en una planta pilot ubicada a la depuradora Riu-sec de Sabadell, la primera d’aquestes característiques a Catalunya. Així, s’ha instal·lat un sistema que tracta els fangs de la depuradora per produir aquest gas renovable (anomenat biogàs) que posteriorment es neteja i s’enriqueix fins a aconseguir un gas compost pràcticament només per metà. El procés es basa en l’ús de noves tecnologies com ara generadors d’hidrogen que utilitzen electricitat renovable, a més del procés de metanació del diòxid de carboni recuperat del biogàs. L’objectiu final és la incorporació d’aquest gas sintètic (que, essent d’origen renovable s’anomena ‘gas natural sintètic’) a la xarxa de gas natural. Aquest nou gas renovable ofereix unes propietats i qualitat compatibles amb els usos del gas natural, al mateix temps que es fomenta l’economia circular i es redueixen les emissions de carboni, contribuint a la reducció del canvi climàtic.

Com que aquest gas renovable s’ha convertit en una molècula química (el metà), es pot emmagatzemar de manera massiva per tal d’aprofitar els excedents d’energia en altres ocasions en què es necessiti. El projecte COSIN ha permès validar la tecnologia requerida per dur a terme l’emmagatzematge d’energia en un entorn industrial de dimensions reduïdes amb la intenció de poder replicar-lo en una escala major per optimitzar-ne el funcionament.

Les Comunitats RIS3CAT

Una Comunitat RIS3CAT és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana. La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, va posar en marxa l’any 2015 les primeres cinc Comunitats RIS3CAT, mentre que al 2018 se’n van acreditar 6 més.

El pressupost total per impulsar les 11 comunitats és de 43 milions d’euros, uns ajuts gestionats per ACCIÓ i que provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2014-2020, i que mobilitzaran una inversió de prop de 117 milions d’euros per part dels seus integrants. En total, 270 empreses, centres tecnològics, universitats i agents d’R+D catalanes formen part de les 11 Comunitats RIS3CAT, que estan duent a terme 58 macroprojectes en àmbits com l’alimentació, la salut, l’energia, la impressió 3D, la indústria 4.0, la fabricació avançada, la producció agroalimentària o l’aigua. Font: acció.gencat

Publicat a

Una nova tècnica permet reciclar les cendres volants de incineradores de residus

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat un tractament permet estabilitzar les cendres volants procedents d’incineradores de residus urbans, que poden ser després utilitzades en ciments, formigons, materials ceràmics o paviments.

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Disseny Industrial (ETSIDI) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un mètode per al tractament de les cendres volants procedents de les incineradores de residus sòlids urbans. El tractament disminueix el caràcter perillós d’aquestes cendres i obre noves oportunitats per al seu ús controlat, per exemple, com a matèria primera secundària en enginyeria civil (ciment i formigó, entre d’altres).

La incineració de residus sòlids urbans és un mètode cada vegada més utilitzat com a alternativa a l’emmagatzematge en abocadors. La incineració permet reduir la massa i el volum dels residus, amb la possibilitat de recuperació d’energia. No obstant això, no és la solució final per a la gestió dels residus sòlids urbans. Aproximadament un 2-4% dels residus del propi procés d’incineració corresponen a les cendres volants, denominades així per la seva baixa densitat i mida petita de partícula, i que es recuperen del corrent de sortida de gasos de l’incinerador.

Les cendres volants es classifiquen d’acord a la legislació europea com a residus tòxics i perillosos a causa de l’alt contingut en sals solubles, com ara clorurs i sulfats, i la presència de metalls pesats. Aquests compostos presenten un alt potencial de lixiviació, el que resulta clau en la gestió de les cendres volants, ja que la seva deposició en abocador pot originar contaminació secundària de sòls i aigües subterrànies.

ECONOMIA CIRCULAR
D’altra banda, les actuals polítiques ambientals de la Unió Europea promouen una economia circular, que prioritza el reciclatge dels residus de manera que passin a ser recursos, sent el dipòsit en abocadors l’opció última.

El Grup Anàlisi i Caracterització Òptica de Materials de la ETSIDI de la UPM porta anys treballant en una línia d’investigació per a la valorització de residus industrials. Dins d’aquesta trajectòria, diversos membres de Grup han realitzat un projecte l’objectiu ha estat tractar les cendres volants per tal de preparar-les per a usos posteriors.

Com assenyala Evangelina Atanes Sánchez, investigadora que ha participat en el treball, “qualsevol proposta seu objectiu sigui la reutilització de les cendres volants de tenir en compte la perillositat de les cendres i el cicle de vida del nou material”.
El mètode desenvolupat consisteix a tractar les cendres volants amb carbonat sòdic com a agent estabilitzant, i presenta una doble funció en una única etapa: separació dels clorurs de les cendres i immobilització dels metalls pesants a les cendres tractades. El procés aconsegueix eliminar el 97% dels ions clorur, i la reacció de carbonatació aconsegueix una reducció significativa de la mobilitat de metalls com ara plom, zinc, coure i cadmi, que queden retinguts en les cendres tractades en un percentatge superior a 87% .

El mètode resulta prometedor a nivell industrial, “ja que presenta clars avantatges sobre altres processos de carbonatació al treballar en fase líquida, amb un temps de reacció molt curt (5 minuts), condicions de temperatura i pressió ambient, i el baix cost del carbonat sòdic utilitzat com a reactiu”, conclou Atanes Sánchez.

Per tant, el tractament resulta una opció atractiva per a l’estabilització de cendres volants reduint les seves característiques perilloses i facilitant la seva reutilització com a matèria primera, especialment per a aplicacions com ara ciment, formigons, materials ceràmics o paviments. Font: sinc/residuosprofesional.com

Publicat a

L’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món és a Barcelona

Es tracta d’un complex situat al 22@ on treballen ‘start-ups’ com Glovo i WeWork

En l’origen d’aquesta història no hi ha gaire romanticisme. La promotora familiar Barcelonesa de Inmuebles volia fer un edifici d’oficines de lloguer en ple entorn 22@. Sabia que accedia a un terreny amb molts competidors, així que va decidir diferenciar-se construint l’edifici més sostenible del món en la seva categoria. Per aconseguir-ho va contractar PGI Engineering, una empresa fundada a Girona fa 20 anys especialitzada en disseny d’instal·lacions sostenibles que ja s’havia encarregat de projectes com la torre de Gas Natural o el camp de l’Espanyol.

Va assegurar l’aposta anomenant-lo Platinum -abans que estigués construït i tot- per quallar a la perfecció amb l’estàndard Leed Platinum, un segell dissenyat pel Consell de la Construcció Verda dels Estats Units per diferenciar els edificis que diuen ser sostenibles dels que realment ho són. I va aconseguir-ho: el Platinum@BCN és, segons aquest segell, l’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món i l’edifici d’oficines (en general) més sostenible d’Europa.

“Aquest estàndard americà és una eina que tenim els dissenyadors d’edificis per poder posar en valor la seva sostenibilitat”, explica Àlex Ciurana, responsable d’energia i sostenibilitat de PGI Engineering. “Ells t’avaluen amb una sèrie de paràmetres i s’exigeixen uns nivells molt alts de compliment”, assenyala. Altres edificis certificats són l’estadi dels Chicago Bears (als EUA), la torre Xangai (a la Xina), la seu de Facebook (també als EUA) o el centre d’exhibicions The Crystal, a Londres. La puntuació total en el segment d’oficines se situa en 110 punts, i l’edifici català n’ha obtingut 101.

Les característiques que ho justifiquen són diverses. En termes d’energia, per exemple, aconsegueixen un estalvi de més del 40%. L’edifici està dissenyat perquè les seves necessitats siguin baixes -un bon aïllament, molta superfície vidrada i un control solar molt important-. Està construït de manera que hi hagi equilibri entre l’aïllament tèrmic i la il·luminació natural i, connectat a la xarxa del 22@ -cosa que afavoreix l’eficiència a l’hora d’obtenir l’energia tèrmica-, disposa de cobertura solar fotovoltaica i, a més, els fonaments són termoactius: s’hi han afegit els tubs encarregats de la transmissió de calor. “Potser no és tan eficient com una instal·lació normal, però així es redueixen els costos”, especifica Ciurana.

A tot això s’hi sumen sistemes intel·ligents de ventilació que utilitzen l’aire de fora si detecten que la seva temperatura és favorable, un sistema de reutilització d’aigües grises i un altre de captació de pluja que no aboca tota l’aigua captada a la xarxa si detecta que la caiguda ha sigut torrencial. Compten, també, que un 20% de la parcel·la és verda i amb acabats que eviten l’efecte illa de calor (“No és el mateix que el sol incideixi en un paviment dur i negre que en un de claret”, explica) i amb materials reciclats o bé de proximitat per a la construcció de l’estructura.

Els ha donat punts extra, en paral·lel, estar situats en una zona amb bona connexió amb el transport públic i espais de circulació per a bicicletes i disposar de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I haver preparat, també, un servei que vetlla perquè l’edifici es comporti i s’executin les instal·lacions d’acord amb el que està previst. “Si un client et compra un Ferrari i no li expliques com funciona, no el sabrà fer funcionar”, exemplifica el portaveu. “Si no diem al propietari com l’ha de fer servir, no el podrà explotar”, aclareix.

L’objectiu de l’empresa, diu, és anar més enllà del que demana la normativa. “En el sector privat ho sabem: estem en un mercat madur en el qual tothom és capaç de fer qualsevol cosa, per això nosaltres perseguim l’excel·lència”, assenyala el portaveu de PGI Engineering. La companyia, de fet, s’ha encarregat del projecte del 80% dels edificis de la zona.

L’edifici Platinum ha convençut l’Ajuntament de Barcelona, WeWork i Glovo, que disposen d’oficines en aquest edifici. “S’ha dissenyat amb unes condicions de temperatura adaptades al metabolisme de les persones que són a dins, per tal que es redueixi el nombre de persones no satisfetes al 10% o 15%”, explica Àlex Ciurana. “Això no vol dir que no tinguis algú que tingui fred o calor, però l’estructura està feta perquè només una de cada deu persones tingui aquesta sensació”, afegeix. I això, conclou l’expert en sostenibilitat, qualla molt bé amb el que busquen les empreses tecnològiques avui dia: “Volen donar alguna cosa més als seus treballadors”. Font: ara.cat

Publicat a

La indústria química tarragonina es manté com un dels principals motors econòmics del territori

El sector va tancar l’any passat amb una producció de 19,3 milions de tones, la quarta més elevada dels darrers quinze anys, però per sota dels registres de 2015, 2016 i 2017. El territori concentra la meitat de l’activitat química de Catalunya i la quarta part de tot l’Estat. El sector dona feina a prop de 10.500 treballadors, entre directes i indirectes, i genera més de 31.000 llocs de treball induïts. Segons les dades de l’informe públic 2018 de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), aquesta activitat va originar l’any passat més de la meitat de les exportacions de la demarcació i gairebé dos de cada tres moviments del port de Tarragona.

En aquest sentit, un 59,5% de les exportacions es queden a la Unió Europea, mentre que el 10,6% corresponen a la resta d’Europa, el 12,6% a Amèrica i el 11,5% a Àsia. Per països, les vendes es concentren a França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Suïssa, els Països Baixos, el Regne Unit, els Estats Units, Bèlgica, Turquia i la Xina.

El sector químic d’Espanya acumula un creixement de l’32% en el període 2007 a 2018. El 2018 va facturar 65.467.000 d’euros, un 4% més que l’any anterior. A més, el sector té una previsió mundial de creixement de l’4,5% fins al 2030.

L’informe de l’AEQT reafirma la química com una indústria “de present i de futur, amb una contribució cabdal a la societat gràcies als seus importants esforços en recerca i desenvolupament”, sobretot en sectors com la construcció, la salut, l’agricultura, el tractament d’aigua, l’automoció, el tèxtil o l’alimentació.

El document destaca l’increment de l’ús d’aigua regenerada per part de les empreses de l’AEQT, amb 4,7 hectòmetres cúbics consumits en 2018 de 32,24 hectòmetres cúbics d’aigua consumits en conjunt. El 14,58% de l’aigua consumida per les empreses de l’AEQT va ser regenerada, davant el 13,44% de l’2017 -amb 4,7 hectòmetres cúbics sobre 34,98-.

Emissions amb tendència a la baixa

Les xifres d’abocaments i emissions derivades de l’activitat de l’AEQT de l’any passat mostren una tendència generalitzada a la baixa. Entre aquestes destaquen 4,7 milions de tones de diòxid de carboni, 1.129 tones de compostos orgànics volàtils, 276,47 tones de nitrogen i 5,4 tones de diòxid de sofre, entre d’altres.

A més, l’AEQT destaca la iniciativa ‘Zero Pellet Loss’, que es treballa des de principis de 2018 i que persegueix, a través de la implementació d’una sèrie de protocols i estàndards compartits, evitar episodis de pèrdua o abocament accidental de “pellets”. L’objectiu ara és incorporar, a més de les empreses productores, altres agents implicats en el seu cicle de vida com ara empreses de transport, emmagatzematge i reciclatge. La mesura pretén evitar així els episodis de proliferació de petites boles de plàstic a les platges de la Costa Daurada.

El sector reclama les infraestructures pendents

A l’informe, l’AEQT reclama potenciar la finalització de l’A-27 perquè les mercaderies perilloses puguin trobar una sortida en direcció a l’interior -sigui a través d’aquesta mateixa autovia o d’alguna via alternativa que quedi alliberada com a conseqüència de la posada en funcionament- i reclama també les infraestructures de ferrocarril amb la “inajornable” arribada del Corredor Mediterrani. A més, el sector també es queixa de les dificultats que existeixen per atraure trànsit marítim intermodal.

El treball conjunt desenvolupat amb el Per de Tarragona per a l’impuls de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL); l’èxit de les certificacions conjuntes AEQT-AEST, que s’han començat a “exportar” a altres zones; l’elaboració d’un nou mapa logístic que revela els principals fluxos i mitjans de transport emprats pel sector, o el paper que juga el Panell Públic Assessor (PPA) com a eina de diàleg amb la societat són altres dels temes que es radiografien al informe.

Aposta pels materials reutilitzables, reciclables o compostables

El document també subratlla els esforços que ha fet el sector a l’hora de desenvolupar nous productes reutilitzables, reciclables o compostables davant les restriccions en els plàstics d’un sol ús. Cada vegada és més habitual, per exemple, el desenvolupament dels anomenats bioplàstics, així com també de nous materials compostables o biodegradables. Així mateix, la indústria també treballa amb el principi de l’ecodisseny, que implica que els nous productes es desenvolupin pensant en la seva reutilització o en facilitar el seu reciclatge. Font: diaridetarragona

Publicat a

El Port de Tarragona presenta ChemMed com a nou membre de la plataforma European Chemical Site Promotion Platform

El passat 16 i 17 d’octubre una delegació del Port de Tarragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) al Regne Unit. Aquesta ha estat la primera vegada que ChemMed -clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona- ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és membre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta plataforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics europeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, característiques, networking i futur dins d’aquest sector.

La delegació del Port de Tarragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més importants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reunions d’aquesta associació sempre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per aprofitar les oportunitats d’inversió i de negoci que ofereix el parc químic de Tarragona.

Durant la reunió que el Port de Tarragona va mantenir amb el president de l’ECSPP va posar de manifest les principals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infraestructures i serveis, com és el cas de l’ampliació del Moll de la Química amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.

Port líder del sud d’Europa en el sector químic

El Port de Tarragona és un referent en el tràfic de productes químics a la mediterrània. En gran part per l’oferta d’un servei d’emmagatzematge diversificat. En primer lloc, la inversió desenvolupada en el moll de la Química, ha permès doblar la superfície del Port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel. L’extensió d’aquesta esplanada s’ha doblat, passant de les 18 Ha inicials a les 36 Ha actuals, La qual cosa ha permès oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

En segon lloc, les instal·lacions poden emmagatzemar gran varietat de productes líquids amb totes les garanties de seguretat, independentment de si són petrolis, hidrocarburs, petroquímics, químics o altres mercaderies perilloses, en tres terminals independents.

L’actual capacitat d’emmagatzematge ronda els 800.000 m³ i la intenció és duplicar aquesta xifra en els anys vinents, per assolir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge d’aquests productes.

Trobada dels principals parcs químics europeus

La trobada dels membres de la plataforma ECSPP va començar amb una reunió on es va analitzar la situació econòmica, la visió de futur dels projectes i l’estat de les inversions en el Regne Unit davant de l’imminent sortida del país de la Unió Europea.

A continuació, la trobada va consistir en un simpòsium per tal de compartir i conèixer les principals inversions que s’estan realitzant al sector químic europeu. Els assistents també van poder participar en una visita al complex químic de la població de Kingston Upon Hull i van poder comprovar de primera mà el model de gestió que allà s’aplica.

L’activitat de l’ECSPP es remunta a l’any 2003, data del seu naixement. La idea de la creació d’aquest fòrum és l’intercanvi d’informació i percepcions sobre assumptes d’interès en comú del sector es va concretar dos anys després . mitjançant la redacció d’un Pla de Negoci i el desenvolupament d’un marc i condicions i necessitats. Durant l’any 2005, a Viena, es va anunciar oficialment la creació de l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP). Font: portdetarragona