Publicat a

Inovyn finalitza la inversió per importar dicloretà a Martorell

La setmana passada, INOVYN va anunciar la finalització de la inversió per a importació de dicloretà a la seva fàbrica de Martorell (Espanya).

Aquest Projecte assegura el subministrament de dicloretà a la Planta, amb importacions realitzades a través del port de Barcelona. D’aquesta manera, INOVYN mantindrà la seva actual capacitat de producció de VCM i PVC després de desembre de 2017. L’actual sala de cèl·lules de clor basada en la tecnologia de mercuri pararà la seva producció d’acord amb el que estableix la Directiva d’Emissions Industrials.

INOVYN continua analitzant la competitivitat d’un possible Projecte de conversió de la Sala Cèl·lules de la Planta.

Filipe Constant, Business Director d’INOVYN, comenta: “Estem dialogant amb les autoritats espanyoles per assegurar la competitivitat a llarg termini de les operacions de la planta de Martorell, en un context d’elevats costos de l’energia per a les indústries electrointensives com INOVYN”.

“La principal decisió que cal prendre a la Planta és sobre la inversió en una nova sala de cèl·lules de membranes, i depèn en gran mesura de la futura competitivitat dels seus costos d’energia i matèries primeres. Una inversió en aquest sentit seria molt beneficiosa ja que asseguraria la producció a nivell nacional d’importants matèries primeres per al sector industrial que, en cas contrari, passaria a dependre de manera important de les importacions “.

“En tot cas, la finalització del nostre Projecte d’inversió de importació de dicloretà és una mostra del nostre compromís amb el mercat de PVC a la península Ibèrica”.

font: aeqt

Publicat a

Piles de combustible, un futur que ja és al mercat

La mobilitat elèctrica avança a mesura que es va augmentant l’autonomia la de les bateries i s’estén la xarxa de punts de recàrrega, fins i tot s’hi comencen a apuntar les empreses de lloguer de cotxes, només es paga per temps i no per distància viatjada. Els cotxes elèctrics tenen un cost molt baix per quilòmetre

Per augmentar aquesta autonomia alguns fabricants aposten per les piles d’hidrogen, la coreana Hyundai per exemple llençarà al gener la segona generació de un tot terreny propulsat amb aquesta tecnologia que pot recórrer 600 quilòmetres en cada recàrrega. Ryu Chang Sung, director de Màrqueting de Hyundai, diu que el principal avantatge comercial del seu vehicle són els quilòmetres recorreguts amb cada recàrrega.

Algunes petroleres com Shell comencen a veure que el seu futur ja no passa només per la venda de combustibles fòssils. Jane Lindsay-Green, Shell Regne Unit, afirma que volen incorporar càrregues elèctriques i altres possibilitats. Aquest any han introduït hidrogen a la seva xarxa britànica.

Alguns investigadors aposten però combinar les dues tecnologies de recàrrega. Ark Amon-Segan del Centre d’Innovació i Energia de la Universitat de Warwick, diu, el que voldríem imaginar en el futur és la combinació d’un vehicle elèctric amb la seva bateria elèctrica, amb una pila de combustible que actua com un extensor d’autonomia. Quan la bateria s’esgoti una mica, la pila de combustible recarregarà la bateria i funcionarà sense generar contaminants.     

Font: els diners

Publicat a

Taxis elèctrics per reduir la pol·lució a les ciutats

A Londres els taxis nous des del gener hauran de poder circular amb zero emissions. El fabricant dels típics taxis londinencs ha desenvolupat un vehicle híbrid amb una autonomia elèctrica de 120km per anar per la ciutat, però també incorpora un motor de gasolina per poder fer les carreres a fora de Londres, menys habituals però més rendibles.

Carl-Peter Forster, president de London Electric Vehicle Company, comenta que veien un període de transició en el qual hi ha combinacions de motor de combustió i un motor de propulsió elèctrica. Els taxistes seran un dels clients més assidus de les noves estacions de servei de la petrolera Shell al Regne Unit que incorporen punts de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics, però no tot són flors i violes. Jane Lindsay-Green, de Shell Regne Unit, comenta que reconeixem que els vehicles elèctrics són part del futur del transport i volen oferir als clients la possibilitat d’elegir.

Simon Empson, president de l’Associació de Conductors de Vehicles Elèctrics del Regne Unit, diu que el cost d’utilitzar aquest carregador és com dues o tres vegades, depenent del cotxe, el cost de conduir-ne un de gasoil.

Mentrestant centres de recerca a tot el món investiguen sistemes de recàrrega de les bateries per inducció sense necessitat d’endollar el vehicle. Mark Amon-Segan, del Centre d’Innovació i Energia de la Universitat de Warwick, explica mentre estiguis aturat en un semàfor esperant que es posi verd, el teu vehicle recollirà energia de la carretera, o de manera similar quan estiguis estacionat a casa. Es podrà fer una càrrega suficient en les activitats diàries perquè mai s’hagin de connectar.

Publicat a

Nou rècord de concentració de CO2 a l’atmosfera

L’escalfament del planeta no té aturador. El principal ingredient del canvi climàtic continua en augment any rere any

La concentració de CO2 a l’atmosfera ha batut un rècord el 2016, segons l’OMM (Organització Mundial de la Meteorologia). En el seu butlletí anual sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle, el 2016 va augmentar a nivells de rècord.

La concentració atmosfèrica de CO2 va arribar a 403,3 ppm (parts per milió) per sobre dels 400 registrats el 2015. Segons l’ONU, aquest augment es deu al resultat de l’activitat humana i l’intens fenomen meteorològic del Niño.

Segons l’OMM, les dades actuals representen el 145% dels nivells que hi havia abans del 1750, nivells preindustrials.

Els científics coneixen els nivells prehistòrics amb les bombolles d’aire que es troben en els nuclis de gel de l’Antàrtida, i poden obtenir dades encara més antigues de fòssils i substàncies químiques atrapades en els sediments. L’última vegada que es va arribar a valors semblants va ser fa entre tres i cinc milions d’anys, al pliocè mitjà.

Aquesta informació s’ha publicat dies abans de l’inici de la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, que es farà del 6 al 17 de novembre a la ciutat alemanya de Bonn.

Segons Petteri Taalas, secretari general de l’OMM, hi ha “una urgent necessitat d’elevar l’ambició si volem complir seriosament els objectius de l’Acord de París”. L’Acord de París té marcat l’objectiu d’evitar que l’escalfament global superi els dos graus centígrads a finals d’aquest segle respecte als nivells preindustrials, tot i que les nacions s’han compromès a fer tots els esforços necessaris per no passar d’un grau i mig.

Aquest 2017 la situació no tendirà a millorar gaire, ja que per primera vegada durant el 18 d’abril l’Observatori de Mauna Loa va superar la concentració de 410 ppm

 

Font: ccma

Publicat a

Microfilaments de plàstic, de la roba al mar

S’han detectat més de 500 espècies d’organismes marins amb microfilament de plàstic. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Com podem evitar-ho?

Fa molts que hem incorporat els teixits sintètics a la nostra vida, perquè permeten fer roba amb moltes prestacions i que el preu sigui més barat. Aquesta roba està feta amb uns microfilaments molt i molt prims. Amb el desgast de la roba, aquesta microfibra va a parar a l’aigua i, per tant, al mar. I com està feta de plàstic la seva durada és llarguíssima.

Quina és la magnitud d’aquest problema?

És un plàstic que no es degrada, i és una font de contaminació per medis aquàtics.

El fil de polièster s’obté mitjançant un procés de d’extrusió, pot fer kilòmetres de longitud però, en canvi, fa només unes micres de gruix.

Quan es combina el polièster amb fibres naturals s‘ha de tallar i ajuntar per torsió. El resultat és un fil més agradable al tacte, però té tendència a desfilar-se durant el rentat.

Què es pot fer?

–       Rentar amb sabó líquid, millor que sabé en pols, perquè no és tan agressiu per als teixits

–       Rentar amb la dosi que recomanen els fabricants, si no ho fem, el sabó ajuda a que les fibres quedin en suspensió dins de la rentadora

–       Evitar altes Tª, fer-ho entre 30-40ºC

–       Centrifugats o baixes revolucions

–       El suavitzant disminueix la fricció entre els teixits

Si es seguissin aquestes indicacions en l’àmbit domèstic i en l’àmbit industrial es millora l’estructura del teixit, es reduiria l’alliberament de fibres de plàstic de polièster en un 25%   

Per què fibres artificials? Per què no utilitzem fibres naturals?

Doncs perquè no hi ha fibres naturals com per a vestir tota la humanitat.

Per exemple, per fer un mocador de cotó, pesa 100 grams, calen 1000 litres d’aigua, perquè el cotó és força exigent. Si volem plantar més cotó o bé produïm menys menjar o bé talem boscos. En canvi, si en aquesta peça, hi incorporem només un 30% de polièster, l’estalvi d’aigua serà molt important, del 50%. Però també hi ha raons tècniques, amb les fibres sintètiques es poden fer peces molt resistents, elàstiques, n’hi ha que resisteixen els bacteris i els fongs i per tant no fan olor, n’hi ha que són impermeables,  tenen un gran aïllament. A diferència de les fibres naturals, les sintètiques es poden fer de la mida i llargària que es vulgui.

Normalment la roba es fa en combinació de diferents gruixos i perfils.

En la Barcelona World Race permet obtenir mostres científiques de zones gairebé inexplorades. En l’edició del 2014-2015, dos dels velers participants van recollir per primera vegada dades de salinitat, Tª, i microplàstics del mar.

A l’Institut Químic de Sarrià hi ha el responsable científic de l’anàlisi de microplàstics. (Salvador Borrós). L’estudi ha consistit a comptar i analitzar tots els microplàstics. Al Mediterrani és el que hi ha amb diferència més microplàstic, respecte al plàncton, i el que n’hi ha menys és el Pacífic. El Mediterrani és un mar tancat amb molta població, molta indústria, i per tant és normal que el nombre de microplàstics sigui més alt, a més a més al Mediterrani hi ha menys plàncton.

En general es troba sempre propilè i polietilè (polímers de major producció mundial), però curiosament, al Pacífic es detecta un nombre clarament més elevat de fibres, i això indicaria, diguem, un origen menys industrial.

En funció de la seva densitat respecte a l’aigua de mar un plàstic flotarà, es mantindrà entre aigües o s’enfonsarà. El propilè dels taps d’ampolla i el polietilè de les bosses, flota. El poliestirè dels envasos i el niló de les xarxes de pesca es manté entre aigües, i el PVC del plàstic transparent, el polièster de la roba i el PET de les ampolles s’enfonsa.

El mètode indirecte.

Els científics ens diuen que hi ha 4 bilions (anglosaxons) de microfibres per cada km2 4000 milions de microfibres

Quan pesa, ho fem pels mètode indirecte, agafem una microfibra en un sistema òptic i mirarem de mesurar el seu diàmetre, que és de 15 micres, estadísticament la longitud és de 0,5 mm, amb això calculem el volum, saben que el material és polièster amb la seva densitat, calculem el seu pes

Els microplàstics es troben flotant entre aigües i acumulats al fons dels oceans, és lògic pensar que també han entrat a les cadenes tròfiques marines

Font: quèquicom