Publicat a

Noruega està fabricant el seu primer vaixell autònom impulsat per energies renovables

Les companyies noruegues Yara International ASA i Kongsberg Gruppen AS A estan confirmant que ja estan en la fase final de fabricació del seu pròxim vaixell, el batejat com a ‘Yara Birkeland’. El rellevant d’aquesta nova embarcació és que no contaminarà i no necessitarà tripulació per a la seva operació.

‘Yara Birkeland’

Els executius de les dues companyies ja ho han anomenat el “Tesla of the Seas” pel fet que molta de la tecnologia que empra és molt similar a la d’un cotxe Tesla. Així mateix, esmenten que es tracta d’un vaixell “zero emissions” que abandona completament els combustibles fòssils, però, no han donat detalls dels seus sistemes o especificacions, només sabem que serà elèctric.
Tot s’ha centrat en les capacitats autònomes amb les que el vaixell serà capaç de lliurar en un inici contenidors amb fertilitzants. La companyia té planejat posar-lo en operació cap a finals de 2018 amb una tripulació de 3 persones, que ajudaran a provar els sistemes de cara a la seva operació autònoma en 2020, que serà quan no necessiti ni un sol humà a bord.

Els primers viatges que realitzarà seran de curta distància, aproximadament 60 quilòmetres, dins d’un fiord on es troba la plata de producció cap al port de Larvik.

Aquest vaixell costarà 25 milions de dòlars, és a dir, fins a tres vegades més el preu d’un vaixell per a contenidors convencional, però els seus responsables esmenten que tot es compensarà amb la reducció de costos operatius, salari dels tripulants (regularment necessiten 25 persones per operar ) i combustible. Un estalvi que, segons estimacions de la mateixa companyia, seria al voltant del 90%.

El ‘Yara Birkeland’ es donarà suport en sistemes de GPS, radars, càmeres, sensors, estarà connectat en tot moment a les casernes de la companyia i ja té programats viatges per transportar 100 contenidors en 2018. Ara el tema serà impulsar la regulació amb la que els vaixells autònoms podran navegar lliurement per aigües regionals i internacionals, cosa que l’Organització Marítima Internacional espera tenir a punt per poc després de 2020, i els que avancen que veuen complicat una autorització per a operacions internacionals, encara que els creadors del Yara assegurin que el seu vaixell pot fer viatges d’Holanda al Brasil.

 

Vídeo del projecte:

 

 

Publicat a

El nou impost de les nuclears deixarà fins a 12 milions d’euros anuals a l’àrea d’influència d’Ascó i Vandellòs

El nou impost de les nuclears, impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, deixarà un 20% de la recaptació a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, uns 12 milions d’euros de recaptació anuals dels 60 milions d’euros que el Govern preveu obtenir amb la nova taxa.

EL primer fins, corresponent a la recaptació des d’abril de 2017, arribarà al territori a principis de 2018.

Per aquest motiu, el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, s’ha reunit amb els consells comarcals de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp i els delegats del govern del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per constituir un grup de treball que dissenyi i gestioni projectes estratègics on destinar aquesta inversió per millorar la competitivitat del territori.

 

També s’han concretat aspectes del nou reglament de l’impost que s’ha d’aprovar abans de finals d’any. El secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, ha defensat que l’impost sobre les nuclears és una “estratègia” a llarg termini, “justa i necessària per al territori” davant un futur sense centrals i sense els llocs de treball que generen, que calia impulsar de nou, evitant la doble imposició per la qual va ser revocat pel Tribunal Constitucional. A diferència del 2014, el nou impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics ha estat avalat al cent per cent pel Consell de Garanties Estatutàries.

“Ens dona la tranquil·litat que l’impost aguantarà qualsevol dictamen del TC i tenim la confiança que pot prosperar en qualsevol dels escenaris possibles”, ha defensat Salvadó. Un mes després de la seva aprovació, el govern de l’estat espanyol no ha demanat la intervenció de l’alt tribunal, tot i que encara hi ha marge per fer-ho ja que disposa de sis mesos. “Si l’Estat té algun dubte sobre alguns dels impostos que aprova el Govern de Catalunya actua de manera immediata, com tenim infinitat d’experiències en els darrers anys, malauradament.

Però en aquest cas no hi ha hagut cap moviment i ens dona confiança”, ha afegit el secretari d’Hisenda. Un reglament per a l’impost Amb aquest escenari, la Secretaria d’Hisenda s’ha posat a treballar amb els consells comarcals i les delegacions del Govern de l’àrea d’influència d’Ascó i Vandellòs, on s’ubiquen les tres centrals nuclears catalanes, per tenir “l’estructura administrativa” necessària per gestionar el 20% dels recursos recaptats amb el nou impost i que es destinaran a operacions d’impuls a l’economia del territori però també a projectes de millora de la seguretat i la prevenció dels riscos nuclears. Segons els primers càlculs, han augmentat les previsions de recaptació de la nova taxa i pot arribar als 60 milions d’euros anuals, dels quals, 12 milions d’euros recauran, proporcionalment al nombre de plantes atòmiques que s’hi ubiquen, a les comarques del Camp i l’Ebre.

 

Publicat a

Ercros inverteix 12 milions a Flix en sanejar sòls i desmantellar naus

La química impulsa un pla per accelerar en el període 2017-2018 la neteja de terrenys i naus afectades per contaminació Ercros inverteix 12 milions d’euros en el període 2017-2018 en un programa de sanejament de sòls afectats per contaminació al complex químic de Flix.

Dividit en nou accions, és una extensió del projecte iniciat el 2012, en el qual s’han invertit 5 milions d’euros.

Dues de les accions més immediates seran l’enderroc de dues naus i instal·lacions en desús: l’antic magatzem exterior i l’antic magatzem Alsuta, on s’han detectat altes concentracions d’organoclorats en els sòls.

Es preveu l’extracció selectiva dels sòls contaminats i la construcció de pous d’extracció de vapors per capturar compostos orgànics volàtils. La tècnica s’utilitzarà en una altra zona del complex també afectada per orgonaclorats. D’altra banda, i a partir de 2018, i un cop aturada la producció de clor amb tecnologia de mercuri –avui en funcionament–, es redactarà el projecte de descontaminació dels equips i de la planta, que serà desmantellada en un procés que es pot allargar entre dos i tres anys, diu l’empresa. El pla es completa amb la instal·lació de nous aparells i realització de nous sondejos per completar la investigació dels sòls, el manteniment del programa de control i vigilància fixat per les autoritats competents, i l’estudi dels cinc possibles abocaments històrics de residus. En aquest punt, els responsables d’Ercros es mostren prudents a l’espera de conèixer els resultats de l’estudi en marxa per determinar l’existència de la suposada contaminació i el seu origen. Quatre dels cinc punts se situen en terrenys propietat d’Ercros. Si es determina la seva responsabilitat –Ercros no en té cap registre–, procedirà a la seva neteja Abocador confinat El paquet d’actuacions és conseqüència dels estudis iniciats per l’empresa el 2004 amb l’objectiu de caracteritzar els terrenys i les aigües subterrànies del recinte industrial, de 30 hectàrees de superfície.

Els estudis van determinar la presència en determinades zones de la fàbrica de contaminació per compostos organoclorats i mercuri a les aigües subterrànies i l’existència d’un abocador de 19.000 m de residus tòxics produïts entre 1972 i 1975 (hexaclorobenzé i altres hidrocarburs clorats) procedents de l’antiga planta de percloroetilè d’Ercros.

En els últims cinc anys Ercros ha actuat a les dues àrees que la Generalitat ha declarat sòl contaminat, un total de 2 hectàrees, el 8 per cent de la superfície d’ús industrial del recinte.

Pel que a l’abocador del sector Aubal, s’ha optat pel segellat i impermeabilització del mateix amb «condicions de màxima seguretat», afirma l’empresa.

De manera paral·lela, s’han excavat 20 pous per retirar el líquid contaminant del subsòl procedent de l’abocador. A hores d’ara s’han extret 200 de les 1.000 tones de contaminació, amb la previsió de finalitzar els treballs l’any 2022 per la mateixa dinàmica de les aigües subterrànies que impedeix accelerar els treballs. Completa la feina la col·locació de quatre barres hidràuliques per impedir la sortida no controlada de les aigües subterrànies, que en alguns punts presenten concentracions altes de mercuri i organoclorats.

Fins ara s’han depurat 64.000 m d’aigua i s’han extret 1.400 quilos/any d’organoclorats de les aigües subterrànies i 110 quilos/any de mercuri. Ercros garanteix que a dia d’avui no es detecta cap focus actiu de contaminació en tot el recinte de la fàbrica i que «no hi ha risc per a la salut de les persones en tots els sectors de la fàbrica».

La comissió d’experts per fer el seguiment dels treballs de descontaminació dels terrenys van visitar les actuacions que va detallar l’empresa química. Dies abans de l’11 de desembre de 2017, Ercros tancarà la planta de clor amb tecnologia de mercuri d’acord amb la normativa ambiental europea, fet que suposarà la pèrdua de la majoria dels llocs de treball d’Ercros Flix, uns 65 d’un total de 110 més una xifra similar de trebal

Publicat a

Aquesta macroinfraestructura emmagatzemarà més de 6.500 tones de residus nuclears durant 100.000 anys

Finlàndia està construint una macro infraestructura subterrània per a guardar els seus residus nuclears a 420 metres de profunditat, sent el primer dipòsit d’aquest tipus a tot el món Es troba actualment en construcció a prop de la Central Nuclear d’Olkiluoto al municipi de Eurajoki, a la costa oest de Finlàndia, per la companyia Posiva. Està basat amb el mètode KBS-3 d’enterrament de residus nuclears desenvolupat a Suècia per Svensk Kärnbränslehantering AB (SKB). Hi ha qui defensa que és més neta, ecològica que els altres tipus d’energia, mentre altres alerten de la seva poca seguretat i dels greus impactes mediambientals. Els hi ha que la consideren més segura i altres la veuen com un perill potencial que ja ha demostrat el seu mortal abast en repetides ocasions.

El debat de l’energia nuclear està lluny d’estar resolt, però hi ha un punt en el que partidaris i detractors coincideixen: els

Espanya es situa en el catorzè lloc, amb el 21,4%. Aquesta dependència genera la necessitat de magatzems segurs i longeus per a contenir els residus. I la resposta pot estar en Finlàndia. Percentatge d’energia nuclear sobre el total El projecte en curs s’anomena Onkalo, que significa cova en finlandès. Es tracta d’un Magatzem Geològic Profund (MGP), una instal·lació on dipositar els residus radioactius d’alta activitat a gran profunditat en l’interior de formacions geològiques estables. Aquesta tomba de residus subterrània emmagatzemarà més de 6.500 tones de residus durant al menys 100.000 anys.

Olkiluoto, una illa finlandesa que alberga dues de les quatre centrals nuclears del país i on es construeix també la quinta, és el lloc escollit per a albergar el magatzem Posiva, organisme expert en gestió de residus, escollí aquest sistema d’emmagatzematge ja que els Magatzems Temporals Individualitzats es consideren inadequats a llarg termini.

En la major de les previsio

Publicat a

Des dels anys 50, el món, ha produït més de 9.100 milions de tones de plàstic

Vora el 80% han acabat en abocadors o escampats pel medi

Des que als anys 50 se’n va iniciar la producció massiva, el món ha generat 9.100 milions de tones de plàstic verge i la majoria han anat a abocadors o han acabat en el medi. Aquest és el càlcul que han fet Roland Geyer, de la Bren School of Environmental Science and Management de la Universitat de Califòrnia, i els seus col·legues. Es tracta de la primera anàlisi que proporciona dades globals i s’ha publicat a la revista “Science Advances”.

El primer plàstic sintètic, la baquelita, va aparèixer a principis del segle XX, però no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial quan la seva producció i ús es va estendre de forma massiva. Segons els autors, la producció de plàstics ha superat la de qualsevol altre material creat per l’home.

Els investigadors han localitzat i sintetitzat dades disperses de producció, ús i fi de vida útil de polímers, de resines i fibres sintètiques i d’additius. A més de la quantitat de tones produïdes, els autors assenyalen que el 2015 s’havien generat vora 7.000 tones de residus plàstics i només un 9% van anar a reciclatge. El 12% van ser incinerats i el 79% van anar a parar a abocadors o es van acumular en el medi.

L’ús més estès dels plàstics és com embolcalls i envasos. Això ha provocat, afirmen els investigadors, que la proporció que representen en els residus sòlids urbans passessin de menys de l’1% el 1960 a més del 10% el 2005. A més, deixalles plàstiques, en peces senceres o triturades fins a mides gairebé microscòpiques, s’han escampat per mars i oceans de tot el món. Cada any s’hi aboquen 8 milions de tones més i representen un greu problema ambiental i de salut.

Una de les qualitats que fa útils els plàstics, la seva durabilitat, provoca el greu problema de la seva persistència en el medi. Els autors assenyalen, per això, que
sense una estratègia de gestió ben dissenyada i adaptada per als plàstics que acaben la seva vida útil, els humans estan realitzant un experiment descontrolat a escala global, en el qual milers de milions de tones de materials s’acumularan a tots els ecosistemes terrestres i aquàtics del planeta.

El seu pronòstic és que si la tendència actual continua, l’any 2050 hi haurà més de 13.000 milions de tones de plàstics en els abocadors o escampats pel medi