Publicat a

Una estructura d’algues produeix oxigen com quatre hectàrees de bosc al dia

Després de la primera fulla artificial capaç de generar oxigen, avui coneixem “Urban Algas Canopy” d’EcologicStudio, una peça d’arquitectura bio-digital que combina micro-algues i els protocols de cultiu digitals en temps real. Muntada en la Expo de Milà 2015, l’estructura és capaç de controlar el flux d’energia, aigua i diòxid de carboni basant-se en patrons climàtics, els moviments dels visitants, i altres variables ambientals.

És el primer del seu tipus en el món, i una vegada terminada, aqueta estructura d’algues serà capaç de produir l’equivalent d’oxigen de quatre hectàrees de boscos, junt amb a prop de 19 kg de biomassa al dia.

Compte, el que no vol dir que sigui igual o equivalent a tenir 4 hectàrees de boscos, ja que la funció que desenvolupen aquests boscos pel nostre planeta no es pot mesurar només per l’oxigen que generen, tenen altres incalculables beneficis mediambientals i mai podran ser substituïts.

Formant part del projecte Future Food District project curated de Carlo Ratti Associati, l’Urban Algas Canopy és la culminació de sis anys d’investigació. Un sistema que consta de tres capes i fou dissenyat amb l’ajuda de Taiyo Europa, que millora les propietats ja excepcionals de les microalgues.

No han desvelat els detalls de funcionament del dispositiu. Esperem que es concreti i pugui tenir aplicacions pràctiques, no quedi a l’armari de projectes mediambientals oblidats. Estarem atents als avanços en aquest projecte.

https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=bC7yLdYbnkU

Publicat a

NIO ES8, el SUV elèctric xinès que se recarrega en tres minuts

Té una autonomia de 355 kilòmetres i dos motors que generen una potència conjunta de 644 CV.

Encara que la indústria ja no es mogui en les precàries xifres de fa uns anys, l’autonomia segueix sent un dels principals reptes dels cotxes elèctrics. Els últims llançaments ja compten amb abastos reals que superen els 300 kilòmetres, però segueixen quedant-se curts respecte als models de combustió tradicional. Els fabricants no deixen de donar voltes per solucionar-lo i sembla que els creadors del NIO ES8 han donat amb una idea bastant interesant.

El SUV, de la marca xinesa NIO, utilitza un sistema de bateries de 70 kW que li aporta una autonomia estimada de 355 kilòmetres. Fins aquí tot normal, però la novetat és que la bateria és intercanviable: una vegada esgotada, es pot substituir per una altre que tingui la càrrega al 100% en un procés que requereix únicament tres minuts.

Per fer-ho només s’haurà que anar a una de las 1.100 Power Swap Stations que NIO té previst instal·lar. Com cobertura addicional, la companyia oferirà un servei d’assistència amb estacions mòbils muntades en cotxes que aportaran 100 kilòmetres d’abast extra en 10 minuts.

A més a més d’aquest sistema de recarrega, el NIO ES8 ofereix unes prestacions excel·lents. Munta un sistema de propulsió format per dos motors elèctrics, un en cada eix, que generen 480 kW o, el que és el mateix, 644 CV. Amb ells és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 4,4 segons.

Compta amb la intel·ligència artificial NOMI i amb l’assistent de conducció autònoma NIO Pilot, que es serveix de 23 sensors (làser, càmeres, radars) per proporcionar frenada automàtica d’emergència, assistència en embussos o guia en autopistes, entre altres funcions.

La cirereta la posa el preu: a pesar del seu enfocament premium, costarà 448.000 iuans, uns 57.000 euros, el que suposa pràcticament la meitat del que costa el Tesla Model X, el seu rival més directe.

https://www.youtube.com/watch?v=B5c72hqg7Qo&feature=youtu.be

 

Publicat a

Austràlia ha estrenat el primer tren solar del món

Austràlia pot presumir de tenir el primer tren solar del món. Es tracta d’un vehicle que està equipat amb panells solars per obtenir l’energia que necessita per moure directament del sol, el que el converteixen en un dels mitjans de transport més nets que podem trobar en l’actualitat.

Tradicionalment, es considera que els trens elèctrics són un mitjà de transport respectuós amb el medi ambient. No obstant això, el fet que no utilitzin combustibles fòssils no vol dir que siguin totalment nets, ja que en moltes ocasions l’electricitat que utilitzen prové d’energies no renovables.

Afortunadament, cada vegada estem més conscienciats de la importància de tenir cura del medi ambient per frenar la contaminació i evitar les terribles conseqüències del canvi climàtic. Per això, en alguns ja han prosperat projectes que tenen la finalitat d’alimentar els seus trens únicament amb energies renovables. Per exemple, els trens d’Holanda funcionen amb energia eòlica des del passat mes de gener, i el metro de Santiago de Xile funcionarà amb energia solar i eòlica a partir de 2018.

Ara, el primer tren solar que s’ha posat en marxa a Austràlia Byron Bay Railroad Company avança un pas més en aquesta línia de transport sostenible per garantir que l’energia utilitzada és completament neta. Les arrels d’aquest projecte es remunten a la Segona Guerra Mundial, ja que els dos vagons que s’utilitzen van ser construïts l’any 1949 i han estat restaurats. Estan fabricats amb l’alumini del fusellatge que s’emprava en els bombarders, pel que tenen l’avantatge que són molt lleugers.

Estalvia en la factura de la llum amb aquest tren solar

Després de restaurar els vagons, la companyia va decidir integrar panells solars al sostre amb la finalitat que el tren fos completament autosuficient i respectuós amb el medi ambient. A més, compten amb un sistema de frenat regeneratiu que té la capacitat de recuperar al voltant del 25% de l’energia que el tren utilitza per accelerar. Les bateries també es poden carregar a la plataforma mitjançant un gran panell solar al terrat del cobert d’emmagatzematge, així com obtenir energia directament de la xarxa subministrada d’un proveïdor local d’electricitat verda.

¿Autobús, tramvia o tren? Aquest és l’últim invent xinès

El tren solar australià té capacitat per a 100 passatgers asseguts i transporta als viatgers entre dues estacions acabades de construir que connecten Byron Bay, un municipi costaner de l’estat de Nova Gal·les del Sud, amb un recinte d’art proper i un complex de luxe. De moment el tren realitzarà viatges cada hora, i s’espera que el servei s’expandeixi a partir de gener de 2018.

Publicat a

Viaductes amb aerogeneradors eòlics, nova font d’energia renovable

Turbines de vent adaptades podrien instal·lar-se sota els majors ponts de la xarxa de carreteres per produir electricitat. Segons els càlculs realitzats per un equip d’ investigadors espanyols i britànics podria ser viable, han pres com referència pels seus càlculs el viaducte del Barranco del Juncal, en Gran Canaria (España). Aquest concepte podria aplicar-se en territoris molt urbanitzats o àrees naturals amb limitacions per les noves construccions.

L’estudi es basa en models i simulacions per ordinador portats a cap per l’investigador Óscar Soto i col·legues de la Universitat de Kingston (Regne Unit).

Com més superfície abasti el rotor, més potència es pot extreure; però, han vist que en turbines petites la relació de potència produïda per m2 és major. La configuració de dos turbines idèntiques seria la més viable per incorporar als viaductes, ja que s’aconsegueix un major equilibri, tant des del punt de vista estructural com elèctric, el que influeix en un menor cost econòmic.

En el cas del viaducte del Juncal, la potència rondaria els 0,25 MW per cada turbina. Al ser dos, sumarien un total de 0,5 MW, el que es classifica dins de la gama de aerogeneradors de mitja potència. Això equivaldria al consum mitjà d’unes 450 o 500 llars, evitaria l’emissió d’unes 140 tones de CO2 a l’any, l’efecte de depuració d’uns 7.200 arbres.

La investigació ha sigut promoguda per l’empresa canaria ZECSA

 

Publicat a

Investigadors catalans creen un líquid cent milions de vegades més diluït que l’aigua

Servirà per estudiar els estels de neutrons i materials complexos

S’imaginen que el líquid que hi ha en una cullerada sopera pogués ocupar el volum d’una piscina olímpica? Això no és possible ni amb l’aigua ni a temperatura ambient, però investigadors de l’ICFO (l’Institut de Ciències Fotòniques) ho han aconseguit a una temperatura baixíssima i utilitzant àtoms de potassi.

L’equip, liderat per Letícia Tarruell, publica el seu treball a la revista “Science”. En l’article, descriuen el mètode seguit. Van refredar un gas d’àtoms de potassi fins a arribar als -273,15º C, només una centèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquestes temperatures, els àtoms es comporten com a ones i segueixen les lleis de la mecànica quàntica. Mantenen la propietat intrínseca dels gasos: ocupen tot el volum del seu recipient. Però quan es mesclen dos gasos que s’atrauen a aquestes temperatures, es poden formar gotes líquides ultradiluïdes.

Tant la formació de les gotes com el fet que no es quedin immòbils, tot i les baixíssimes temperatures, es deu a les lleis quàntiques, les que regeixen en el món dels àtoms. És un món totalment diferent al que estem acostumats a percebre, amb propietats sorprenents. Tot i així, també hi ha semblances, com indica César R. Cabrera, primer autor de l’estudi:

“En molts aspectes, les nostres gotes de potassi són molt similars a les gotes d’aigua. Tenen la seva pròpia mida i forma independentment del recipient on les posem, tot i que tenen propietats quàntiques.”

El líquid quàntic que han creat els investigadors és cent milions de vegades més diluït que l’aigua i un milió de vegades menys dens que l’aire.

En aquest estat, els àtoms tenen una energia addicional i això fa que, quan les gotes són massa petites, s’evaporen i es converteixen novament en gas. Així ho explica Letícia Tarruell:

“Aquestes gotes són fascinants ja que, encara que són gotes macroscòpiques formades per milers de partícules, el seu comportament està completament determinat per les fluctuacions i correlacions quàntiques. Al observar la transició entre la fase líquida i gasosa, podem mesurar de forma molt precisa aquests efectes quàntics.”

La combinació única de baixa densitat i les propietats quàntiques d’aquestes gotes les converteixen en un sistema ideal per comprendre millor els sistemes quàntics formats per moltes partícules interactuants, així com les propietats de l’heli líquid, els estels de neutrons i altres materials complexos.

 

font:ccma.cat