Hi ha al voltant de 40 projectes planificats. La carrera per descarbonitzar la química viu moments decisius, pendent d’ajudes públiques i amb algunes incògnites a l’horitzó pel dèficit de renovables
La Vall de l’Hidrogen ha captat només a Tarragona més de 2.500 milions en inversions, si se sumen els aproximadament 40 projectes que, amb nivells diversos de maduració, estan en marxa.
És el balanç dels dos anys i mig des que es presentés en societat la iniciativa per descarbonitzar el pol petroquímic tarragoní, aplicant una reconversió radical amb l’hidrogen com a nou vector verd per avançar en sostenibilitat i en la lluita contra el canvi climàtic.
Un dels principals és l’electrolitzador de Repsol, però n’hi ha més. «Tots els projectes van sumant. Abans de final d’any és probable que se n’anunciïn dos més que seran molt importants. Hi ha algunes plantes d’hidrogen més petites planificades però que també hi contribueixen. La filosofia és que els projectes grans arrosseguin els més petits», desgrana Isaac Justicia, director de l’oficina tècnica de la Vall de l’Hidrogen. Justícia reconeix que «encara hi ha molts projectes que són confidencials però en què s’està treballant, però que si es concreten podrien situar Tarragona al top a nivell europeu».
Tarragona ha entrat de ple en una carrera ferotge en què la competència, també per aconseguir ajuts i subvencions tant de l’estat com de la UE, és màxima i també la cautela i la determinació. Aquests més de 2.500 milions encara no estan lligats de forma definitiva, però sí posats a sobre de la taula i, d’una manera o altra, projectats, però hauran de salvar alguns esculls importants.
El principal és el dèficit que té Catalunya pel que fa al desplegament i, sobretot, a la generació pròpia d’energies renovables, fonamentals a l’equació per produir aquest hidrogen que serà vital per al teixit químic.
Des de la mateixa Vall també són conscients de la volatilitat. «Estem treballant, lluitant perquè surtin tots aquests projectes, i estem molt esperançats. Catalunya és epicentre europeu i Tarragona té molta atracció, però estem molt condicionats i cal millorar en alguns aspectes perquè tot es materialitzi. Hi ha projectes pendents de la declaració d’impacte ambiental i que hi hagi punts de connexió elèctrica. Els projectes hi són, però també hi ha un cert risc que no es concretin i que els inversors prefereixin anar-se’n a un altre lloc», explica Justicia.
Mobilitat i economia circular
El responsable tècnic de la Vall ha admès alguna vegada que la preocupació per part de les empreses existeix i que algunes es poden veure obligades a buscar l’energia fora. Aquest escenari no és l’ideal, ja que l’eficiència sempre és més gran com més a prop hi ha l’energia del consum, a més de la generació d’ocupació i riquesa que suposa per al territori.
Amb aquesta cruïlla a l’horitzó, la Vall a Tarragona va agregant propostes en marxa, que van de la indústria a la mobilitat o l’economia circular. “Un dels projectes és el dels autobusos d’hidrogen, per exemple, o també lligats a la navegació sostenible, amb el Port com a gran referència”, explica Justicia.
L’ecoplanta al Morell o l’electrolitzador esmentat de Repsol, de 150 MW, al cor químic tarragoní i que serà el més gran d’Espanya, són potser les joies de la corona d’aquest impuls a l’hidrogen amb vista a la descarbonització. Només aquestes dues instal·lacions suposaran 1.050 milions d’euros en inversió. L’enllaç amb el Port, seu de la Vall, també serà vital. “Una de les claus és la connexió amb el Port de Tarragona, perquè es pugui fer importació d’hidrogen”, diu Justícia.
De fet, la infraestructura portuària tarragonina acull aquests dies la Catalunya Hydrogen Week, amb jornades i actes en què es parlarà de temes com l’hidrogen com a vector energètic, la logística, la sobirania energètica, les aliances publicoprivades, la innovació o la investigació científica. El president del Port, Saül Garreta, obria fa uns dies la setmana, esmentant en el seu discurs que «els experts assenyalen que el 42% de la demanda d’hidrogen de la UE el 2050 procedirà dels ports». Així mateix, va afegir que «Tarragona està accelerant les gestions per posicionar-se com a port referent a Europa als tràfics de les noves energies».
No totes les visions són tan falagueres. «Pel que fa a la Vall de l’Hidrogen anem una mica endarrerits a Catalunya, una conseqüència de la deixadesa que hi ha hagut en energies renovables. La prova és que aquí la iniciativa va néixer de la URV i després s’hi ha afegit tard la Generalitat, quan en altres llocs ha nascut dels mateixos governs, que han donat força», admet Xavier Sabaté, assessor energètic. L’exdelegat del Govern a Tarragona creu, això sí, que «cal donar algunes setmanes més de temps, per veure quins impulsos són necessaris. Potser falta una mica més d’iniciativa privada».
«Requereix molta inversió»
«Cal tenir en compte que, ja no l’hidrogen, sinó tota la transició energètica requereix moltes inversions, més de 200.000 milions a Catalunya, i l’hidrogen verd jugarà un paper important. Confio que el 2024 es comencin a veure fruits», indica Sabaté, que al·ludeix també a la mateixa amenaça: «És clar que les inversions s’han de fer però se n’aniran allà on hi hagi més facilitats. Per això hi pot haver casos en què l’inversor desisteixi i marxi a un altre lloc».
Jordi Vidal, director general de Sun Systems Group, una empresa tarragonina dedicada a la fotovoltaica, està pendent de projectes a llocs com Flix, Puigpelat, La Selva del Camp, Renau o el Pla de Santa Maria.
Vidal alerta: «L’única manera de descarbonitzar és fer plantes d’hidrogen. I per això necessitem moltes renovables. Si no tens electricitat verda noves enlloc. I hi ha molts inversors disposats, l’interès està, però s’ha de reconduir, perquè si no se n’aniran a altres llocs i serà un efecte dòmino».
Vidal denuncia que «hi ha molts ajuntaments que només posen pals a les rodes i no estan de cara, i això és un problema per salvar totes aquestes inversions. Falta implicació i que la Generalitat faci un pas endavant».
Aquest empresari relata que «tenim contractes de terres ja signats amb agricultors molt interessats per llogar-los les terres i instal·lar panells i de vegades els ajuntaments s’hi oposen, encara que la terra sigui d’un particular, cosa que no té sentit».
Unes 260 organitzacions públiques i privades formen part de la Vall, que actua com a plataforma col·laborativa multisectorial. S’hi inclouen més de 180 empreses, 43 ens públics, a més d’associacions, clústers i centres de coneixement i investigació. Font: diaridetarragona.cat, pexels