La naviliera Hurtigruten Norway presenta un vaixell amb capacitat per a 600 persones que s’impulsarà amb bateries carregables als ports i veles de plaques solars
La indústria creuerística comença a enfilar plans per desenvolupar grans vaixells turístics capaços d’operar amb energia completament neta.
L’empresa Hurtigruten Norway té previst presentar el 2030 el primer creuer elèctric no contaminant. L’element distintiu d’aquest vaixell, batejat amb el nom de Sea Zero, serà un sistema de plaques solars en forma de veles retràctils.
Líders en el sector elèctric
Noruega és un dels líders mundials en mobilitat elèctrica pel que fa a cotxes i bicicletes, i Hurtigruten ja compta amb vuit ferris elèctrics que fan rutes entre Oslo, els fiords noruecs i el cercle polar àrtic.
Amb un disseny futurista inspirat en l’edifici de l’òpera de la capital noruega, el nou creuer s’alimentarà de bateries de 60 megawatts, carregables a port. L’autonomia de la nau s’ha calculat entre les 300 i les 350 milles nàutiques. Això implica que caldria un màxim de vuit càrregues en un trajecte mitjà, que sol durar onze dies.
Les vistoses ales de la nau, cobertes de plaques solars, han de servir per recarregar les bateries en alta mar i, un cop desplegades, poden arribar a una altura de 50 metres amb una superfície de 1.500 metres quadrats.
Conscienciar els passatgers
En un principi, Sea Zero no competirà en termes de capacitat amb els creuers més massius del món. Aquest primer projecte acollirà 500 passatgers i 99 tripulants, onze vegades menys que els creuers més imponents de l’actualitat.
Els responsables de la companyia destaquen que, abans que la quantitat, s’estimen més la qualitat en termes de consciència ambiental. Paral·lelament al projecte tecnològic, treballen en un programa pedagògic destinat a l’estalvi en consums com el d’aigua i aire condicionat entre els viatgers.
El perill del transport marítim per al medi ambient
El projecte de Hurtigruten Norway podria ser una de les notícies més ben rebudes en més d’un àmbit. D’entrada, per a l’Organització Marítima Internacional.
Aquest organisme depenent de l’ONU ha calculat que el transport marítim representa el 3% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Així mateix, alerta que és imprescindible reduir aquesta dada a la meitat abans del 2050.
Actualment, moltes empreses navilieres han engegat programes similars al de Hurtigruten, principalment orientats al transport de mercaderies. No obstant això, es tracta d’iniciatives híbrides que encara depenen de combustibles fòssils.
El turisme, en el punt de mira
L’arribada de l’energia neta al món dels creuers és una notícia especialment interessant per a les ciutats portuàries que compten amb un gran atractiu turístic. Barcelona en seria un dels exemples més clars.
La capital catalana és parada obligada de les rutes de lleure que circulen pel Mediterrani. Organitzacions ecologistes com Transport & Enviroment sostenen que és la ciutat més castigada d’Europa a causa dels creuers: durant el 2022, els 106 vaixells que hi van passar haurien contaminat més que un milió i mig de cotxes afegits circulant tot l’any.
Les entitats portuàries neguen sistemàticament aquestes informacions, però l’Ajuntament, des del primer govern d’Ada Colau, no ha deixat de mostrar preocupació pel tema.
En els últims anys, altres ciutats han començat a prendre mesures contra l’acció contaminant dels creuers. Venècia els va prohibir el 2021 i, aquest 2023, Amsterdam també ho ha fet. D’altres, com Dubrovnik o Santorini, ja apliquen taxes ecològiques molt altes, mentre que la ciutat californiana de Monterrey ha decidit restringir l’arribada de turistes en creuer a uns pocs milers l’any
La petjada dels creuers, més enllà de les emissions
Però no tota la contaminació dels creuers està relacionada amb els gasos d’efecte hivernacle. L’ambientòloga Sandra Ropero Portillo explica, en un article del web Ecología Verde, que aquests grans vaixells vacacionals generen una gran quantitat de residus. Des de les aigües residuals procedents de les dutxes, lavabos o rentadores, fins a metalls pesants, molt tòxics per al medi ambient.
A més, Ropero afirma que les embarcacions poden malmetre les barreres de corall i generen també contaminació acústica. Font: ccma.cat, pexels-matthew-barra-813011