No emeten CO2 o ho fan en quantitats un 65% menors que la gasolina
El sector automobilístic està en plena era de reconversió pel gran objectiu marcat per Europa d’aquí al 2050: assolir una economia i una societat de zero emissions netes. En els últims mesos s’ha parlat molt del cotxe elèctric, però els ecocombustibles apareixen ara com una millor alternativa, no només pel seu reduït cost, sinó perquè no requereix una renovació total o parcial del parc de vehicle.
“Invertir en ecocombustibles suposa no només una reducció de les emissions de diòxid de carboni respecte als combustibles tradicionals, sinó que també pot significar un impuls per a la indústria i l’economia gràcies a la creació d’un sector dedicat”, afirma Marcos Moure, propietari i fundador de Grupo Moure.
Actualment, existeix una àmplia varietat de combustibles disponibles per utilitzar de subministrament als automòbils. “Tenim energies fòssils, com són els gasoils i les gasolines, així com el gas, ja sigui liquat o comprimit, el vehicle elèctric, hidrogen o gasoil sintètic”, afegeix l’expert, i tot això crea un “escenari molt incert” per a les estacions de servei, ja que “s’està parlat de moltes energies alternatives a la mobilitat”, per això considera que “difícil pensar que l’energia definitiva ha arribat”.
Tipus d’ecocombustibles
Es pot parlar de dues grans categories d’ecocombustibles líquids baixos en carboni: els e-fuels i els biocombustibles avançats. Els primers –els combustibles sintètics o e-fuels– es fabriquen a partir de CO2 retirat de l’atmosfera i hidrogen renovable. “Aquests combustibles, sempre que s’hagin obtingut mitjançant energies renovables, alliberen a la seva combustió el diòxid de carboni que es va captar en la seva fabricació. No emeten més CO2, sinó que tornen el que van capturar”, afirma Moure.
Per part seva, els biocombustibles avançats són els produïts a partir de residus d’origen biològic procedents de la indústria agroalimentària, l’agricultura, els aprofitaments forestals o la fracció orgànica dels residus sòlids urbans que s’utilitzen per a la fabricació dels combustibles finals. En aquest cas, l’expert considera que aquest tipus d’ecocombustibles pot reduir les emissions de CO2 en un 65% respecte als combustibles tradicionals.
Autogas o GLP
L’Autogas o GLP és un carburant, que sorgeix de la barreja de gas de butà i propà, cosa que fa que sigui menys contaminant que els carburants tradicionals. És un gas en el seu estat natural, però que passa a estat líquid quan se sotmet a baixes temperatures i pressions, per la qual cosa és fàcilment manipulable a les refineries, al seu emmagatzematge, transport i al consum final.
Marcos Moure explica que l’autogas és una altra molt bona opció davant dels combustibles tradicionals, ja que “redueix un 14% les emissions de diòxid de carboni davant de la gasolina, un 96% les emissions de NOx davant del dièsel i un 99% la emissió de partícules”.
Altres alternatives a llarg termini
Tot i que Moure no veu l’hidrogen com una opció real fins d’aquí a quinze anys, ja que encara s’han de fer grans inversions per instal·lar-lo a les estacions de servei, en destaca els avantatges, en considerar-lo “ideal per emmagatzemar energia a llarg termini i permetre una mobilitat sense emissió de diòxid de carboni”.
Les fortaleses de l’hidrogen es basen que és un element molt abundant al planeta el combustible del qual no genera emissions. A més, “es pot transportar i emmagatzemar a gran escala amb relativa facilitat, cosa que no passa amb altres alternatives a la mobilitat com és l’electromobilitat”, conclou. Font:diariosigloxxi.com, pixabay