Descobreix com transformen els purins en energia verda
L’estratègia catalana del biogàs planteja construir una desena de plantes anuals fins al 2030, que s’afegirien a les 74 existents actualment.
Però què és el biogàs?
És un gas combustible generat en un procés de descomposició de matèria orgànica en absència d’oxigen. Aquest gas combustible és una barreja de gasos que es produeix per la digestió anaeròbica de la matèria orgànica en condicions controlades i es compon principalment de metà i diòxid de carboni. El metà és un tipus de combustible que proporciona una energia primària, però si no es gestiona correctament és un gas amb efecte d’hivernacle (GEH).
Per tant, l’obtenció i l’aprofitament del biogàs és una triple oportunitat perquè:
- Permet processar adequadament els recursos orgànics.
- Contribueix a la implementació de l’Estratègia europea de reducció d’emissions de GEH i d’amoníac.
- Redueix les emissions dels combustibles fòssils que se substitueixen amb l’ús de biogàs i biometà.
És, per tant, una energia renovable perquè prové d’un residu i no de materials fòssils.
Els residus convertits en energia
Les fonts que alimenten aquestes plantes de biogàs poden ser les dejeccions ramaderes, o sigui, els purins de porcs o vaques. També la fracció orgànica que generem a les llars, residus de la indústria agroalimentària, com restes d’escorxador, o els fangs residuals de les plantes de tractament d’aigua.
Aquests residus, normalment per separat, es posen en un dipòsit sense oxigen i amb temperatures d’uns 40 graus durant unes setmanes.
Els bacteris comencen a actuar descomponent la matèria i alliberant en el procés un gas que conté sobretot metà. Però també diòxid de carboni i altres elements, com nitrogen.
El biogàs obtingut es convertirà, un cop transvasat en un altre dipòsit i a través d’uns motors, en energia tèrmica per escalfar, en electricitat que es distribueix a la xarxa, i també es pot convertir en combustible per vehicles de transport.
Biometà i fertilitzants
A més, si el gas es purifica i se n’extreu el CO₂, s’obtindrà biometà, que és com el gas natural i també es pot distribuir a la xarxa.
De les plantes encara en surt un altre producte anomenat digestat. És la resta que queda al dipòsit on s’ha produït el gas. Aquesta resta, tractada, es pot utilitzar per fertilitzar els conreus.
El cas de Juneda, municipi de la província de Lleida a Catalunya
A Juneda, la cooperativa de ramaders GAP –que té 160 famílies associades i és propietària de la planta de cogeneració de purins Tracjusa, en funcionament des de fa 24 anys– ha començat les obres per posar en marxa un nou sistema que permeti millorar la sostenibilitat i valoritzar els residus.
GAP s’ha associat amb el Grup Griñó per construir una nova gasificadora que substituirà el gas natural que utilitza la planta actual per un gas de síntesi procedent de residus urbans.
També sumaran 40.000 tones de residus orgànics procedents de la indústria agroalimentària a les 90.000 tones de dejeccions ramaderes que ja gestionaven per obtenir biogàs, que injectaran a la xarxa, i fertilitzants orgànics que comercialitzaran amb marca pròpia.
“La calor la fem a partir de materials recuperats i el fertilitzant a partir de residus i dejeccions ramaderes. Posem en valor materials que ja s’han utilitzat i els donem una segona vida u, president del consell rector de GAP cooperativa.” Eduard Cau, president del consell rector de GAP cooperativa.
Font article: