Del purí a l’energia: la planta experimental de biogàs de l’IRTA a Constantí

Enginyeria, bioeconomia i valorització de les dejeccions ramaderes

La gestió de les dejeccions ramaderes constitueix un dels principals reptes ambientals del sector agroalimentari català, però també representa una oportunitat per transformar un residu orgànic en energia i nous recursos. La nova planta experimental de biogàs que l’IRTA ha posat en funcionament al centre de Mas Bové, a Constantí (Tarragonès), és un exemple especialment interessant d’aquesta transformació.

La instal·lació converteix purins, gallinassa i restes de pinso procedents de les mateixes granges del centre en biogàs, fertilitzant orgànic i aigua recuperada, aplicant un model de valorització basat en els principis de la bioeconomia circular.

Des del punt de vista de l’enginyeria, el projecte té un interès afegit: no es tracta únicament d’una planta productiva, sinó d’una infraestructura científica destinada a experimentar, obtenir dades i provar tecnologies que posteriorment puguin ser transferides al sector agroalimentari.

Digestió anaeròbia: convertir un residu en un vector energètic

El principi tecnològic de la instal·lació és la digestió anaeròbia, un procés biològic en què microorganismes degraden la matèria orgànica en absència d’oxigen.

Aquest procés permet obtenir dos productes principals: biogàs i digestat. El primer constitueix un combustible renovable que pot ser aprofitat energèticament; el segon conserva nutrients de la matèria original i, convenientment gestionat i tractat, permet recuperar recursos per a ús agronòmic. A Mas Bové, el procés parteix de més de 5.200 tones anuals de matèria orgànica. La planta permet, per tant, plantejar un esquema circular:

dejeccions i residus orgànics → digestió anaeròbia → [biogàs + digestat] → [energia + fertilitzant + recuperació d’aigua]

Aquesta integració és precisament un dels aspectes més interessants des del punt de vista tècnic: el residu deixa de considerar-se exclusivament un problema de gestió per convertir-se en una matèria primera secundària.

Autoconsum tèrmic a la mateixa explotació

En aquesta instal·lació, l’IRTA ha optat per utilitzar el biogàs per produir energia tèrmica destinada a l’autoconsum. L’energia obtinguda s’utilitza per escalfar la nau de maternitat de les truges, substituint parcialment el gas propà que s’utilitzava anteriorment, i també per mantenir la temperatura necessària dins del mateix digestor anaerobi. Segons l’IRTA, la producció tèrmica prevista equival aproximadament al consum anual de 165 llars catalanes. Aquest plantejament evidencia un aspecte essencial en qualsevol projecte de biogàs: l’aprofitament energètic s’ha d’adaptar a les necessitats reals de cada explotació.

No totes les plantes necessiten tenir la mateixa configuració. En funció de la quantitat i composició del substrat, de la demanda energètica i de les infraestructures disponibles, el biogàs pot tenir diferents vies d’aprofitament. El dimensionament de la instal·lació i la integració energètica són, per tant, factors determinants en la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.

El digestat: més enllà de la producció d’energia

Un dels aspectes que sovint queda en segon terme quan es parla de biogàs és la gestió del digestat. A Mas Bové, després de la digestió es tracta la matèria resultant per recuperar diferents recursos. La fracció sòlida s’aprofita com a fertilitzant orgànic als camps del centre, mentre que la fracció líquida passa per un procés biològic que permet obtenir aigua recuperada, destinada al reg i a la neteja de les instal·lacions ramaderes. Això permet tancar parcialment diferents cicles de recursos dins de la mateixa explotació:

  • valorització energètica de les dejeccions;
  • substitució parcial de combustibles fòssils;
  • recuperació de nutrients;
  • reducció de la necessitat de fertilitzants externs;
  • recuperació i reutilització d’aigua.

El valor tècnic d’una planta de biogàs, per tant, no s’hauria de mesurar únicament pels kWh que és capaç de produir. També cal considerar la seva capacitat per gestionar residus, recuperar nutrients, reduir emissions i disminuir el consum de recursos externs.

Una planta experimental al servei de l’enginyeria i del sector

Una característica diferencial de Mas Bové és el seu caràcter experimental. Segons l’IRTA, és la primera instal·lació de Catalunya i de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca que, simultàniament, presta servei a una explotació ramadera. Aquesta condició permet desenvolupar proves pilot i projectes de recerca que serien més difícils d’executar en una planta comercial.

Per als professionals de l’enginyeria, instal·lacions d’aquest tipus poden ser especialment valuoses per estudiar qüestions com el comportament de diferents substrats, l’optimització dels processos, els balanços de massa i energia, el tractament del digestat, la instrumentació i control o la integració energètica de la planta amb l’explotació. La planta és, a més, de dimensions reduïdes però escalable, amb la voluntat de funcionar com a instal·lació demostrativa i facilitar la transferència de coneixement al sector.

El dimensionament, una qüestió essencial

L’extensió del biogàs no consisteix simplement a construir instal·lacions de més capacitat. La dimensió, la disponibilitat continuada de substrat, les distàncies de transport, la demanda energètica, la gestió posterior del digestat i la relació amb l’entorn condicionen directament la sostenibilitat de cada projecte.

Aquest és precisament un dels missatges que destaca l’IRTA: els projectes s’han de dimensionar correctament i desenvolupar comptant amb el territori, especialment quan es tracta de plantes centralitzades que gestionen residus procedents de diverses explotacions.

Des de l’enginyeria, això obliga a abordar el projecte com un sistema integral. No n’hi ha prou amb dimensionar el digestor. Cal estudiar la logística d’entrada de substrats, els pretractaments, l’emmagatzematge, la producció i condicionament del biogàs, la demanda energètica, les instal·lacions elèctriques i tèrmiques, la seguretat, les emissions, els sistemes de control i la destinació final del digestat.

Un sector amb recorregut a Catalunya

El potencial de desenvolupament encara és considerable. Segons les dades recollides per 3Cat, actualment Catalunya disposa de 22 plantes de biogàs alimentades amb purins i dejeccions ramaderes i 33 més es troben en fase de projecte. L’objectiu per al 2030 és arribar a tractar aproximadament tres milions de tones anuals de purins i dejeccions, tres vegades més que actualment. Aquest desplegament planteja oportunitats importants per a l’enginyeria: disseny de processos, instal·lacions industrials, gasos combustibles, instal·lacions tèrmiques i elèctriques, automatització i control, eficiència energètica, tractament d’aigües, gestió ambiental i integració d’energies renovables.

Al mateix temps, el desenvolupament d’aquestes instal·lacions exigeix rigor. Cada projecte ha de respondre a les característiques del territori, a la disponibilitat real de matèria orgànica i a una solució tècnica i econòmica proporcionada.

Conclusions

La planta experimental de Mas Bové mostra una aplicació tangible de la bioeconomia circular al sector ramader: transformar dejeccions i altres residus orgànics en energia renovable i, paral·lelament, recuperar fertilitzants i aigua. Però probablement el seu valor més important és el seu caràcter demostratiu. Poder experimentar en una instal·lació real permet obtenir coneixement sobre processos, rendiments, tractaments i dimensionament abans de traslladar les solucions a escala comercial.

Per al col·lectiu de l’enginyeria tècnica industrial, el biogàs representa un àmbit clarament multidisciplinari, on convergeixen energia, processos industrials, instal·lacions, automatització, gestió de residus i protecció ambiental. La transició energètica no depèn únicament de generar més electricitat renovable. També passa per aprofitar millor els recursos disponibles al territori. En zones amb una activitat ramadera important, convertir les dejeccions en energia i recuperar-ne els nutrients pot formar part d’aquesta transformació, sempre que els projectes estiguin correctament dimensionats, justificats tècnicament i integrats en el seu entorn.

Fonts:

3CatInfoL’IRTA presenta una planta de biogàs per transformar els purins en energia renovable i adob, 7 de setembre de 2026.
Consultar la notícia de 3CatInfo

IRTAAgricultura i l’IRTA presenten una planta experimental de biogàs per a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic des del sector agroalimentari català, 7 de setembre de 2026.
Consultar la informació tècnica de l’IRTA

IRTA — Informació tècnica de la planta experimental de biogàs de Mas Bové.

Les reserves de gas europees afronten l’hivern en el nivell més baix dels últims cinc anys

Les reserves de gas de la Unió Europea se situen al voltant del 64%, el nivell més baix dels darrers cinc anys per aquestes dates i clarament per sota del 77% registrat ara fa un any. Espanya presenta una situació més favorable, amb els dipòsits al 73%, tot i que també es troba per sota dels objectius europeus.

Entre les causes d’aquest descens hi ha un estiu especialment calorós, que ha incrementat la demanda elèctrica, i la reducció temporal de producció de diverses centrals nuclears europees. Aquesta situació ha obligat a recórrer més a les centrals de cicle combinat, augmentant el consum de gas precisament durant els mesos en què habitualment s’aprofita per omplir els dipòsits.

Malgrat el baix nivell de reserves, Europa es troba més preparada que durant la crisi energètica de 2022, gràcies a la diversificació dels proveïdors i a una major capacitat d’importació de gas natural liquat (GNL). Per aquest motiu, els experts consultats no preveuen problemes de desabastiment, però sí una major pressió sobre els preus energètics durant els pròxims mesos.

El gas continua tenint un paper important en la formació del preu de l’electricitat. En aquest context, la situació reforça la importància d’avançar en eficiència energètica, generació renovable, electrificació i emmagatzematge, reduint progressivament l’exposició de llars i empreses a la volatilitat dels combustibles fòssils.

Font: 3cat.info https://www.3cat.cat/3catinfo/les-reserves-europees-de-gas-en-el-nivell-mes-baix-dels-ultims-cinc-anys-que-implica/noticia/3426290/

El parc solar d’Alcarràs: 300 MW renovables i el repte de la integració territorial

El complex fotovoltaic d’Alcarràs, al Segrià, ja ha començat a generar energia i es converteix en la instal·lació solar més gran de Catalunya. El projecte està format per vuit parcs de 50 MW, dels quals sis ja estan operatius, amb una potència instal·lada actual de 300 MW. Amb els dos parcs pendents, previstos a partir de 2027, el conjunt arribarà als 400 MW.

La instal·lació representa un salt important en el desplegament de les energies renovables a Catalunya. El complex ocupa actualment unes 506 hectàrees de sòl agrícola i arribarà a les 656 hectàrees quan estigui complet. El projecte també preveu incorporar sistemes d’emmagatzematge amb bateries, que permetran aprofitar durant més hores l’energia solar generada i contribuir a l’estabilitat de la xarxa elèctrica.

La implantació del macroparc ha generat, però, crítiques entre una part dels veïns i del sector agrari, que reclamen prioritzar la instal·lació de fotovoltaica en cobertes, infraestructures existents i terrenys antropitzats per reduir l’impacte sobre el sòl agrícola i el paisatge. El projecte incorpora plantacions d’oliveres als espais no ocupats directament pels mòduls amb l’objectiu de compatibilitzar la generació energètica amb l’activitat agrícola.

El projecte d’Alcarràs exemplifica així un dels principals reptes de la transició energètica: incrementar de manera significativa la generació renovable i, al mateix temps, garantir una implantació territorial compatible amb els usos agrícoles, el paisatge i les necessitats de les comunitats locals.

Font: 3cat.info https://www.3cat.cat/3catinfo/alcarras-posa-en-marxa-el-parc-solar-mes-gran-de-catalunya-amb-critiques-de-veins-i-pagesos/noticia/3426306/

L’AP-7 evidencia la necessitat d’accelerar el desplegament de punts de recàrrega per al vehicle elèctric

La infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics continua sent insuficient en algunes de les principals vies de Catalunya. Segons una informació publicada per 3CatInfo, només 5 de les 12 àrees de servei de l’AP-7 disposen actualment de punts de recàrrega operatius.

La situació és especialment significativa a les comarques de Tarragona, on cap de les àrees de servei de l’AP-7 disposa de carregadors. Això provoca que entre Bellaterra i Benicarló hi hagi un tram de 222 quilòmetres sense possibilitat de recàrrega a les àrees de servei de la mateixa autopista, obligant els conductors a planificar els trajectes i, en molts casos, a abandonar l’AP-7 per trobar punts de recàrrega.

La informació també assenyala que 7 de les 12 àrees de servei de l’AP-7 no disposen dels punts de recàrrega exigits per la normativa. A més, en punts com Castellbisbal i l’àrea del Vallès hi ha carregadors instal·lats des de fa més de dos anys que encara no estan connectats a la xarxa.

El desplegament d’una xarxa de recàrrega suficient, accessible i d’alta potència és un element essencial per facilitar l’electrificació de la mobilitat. La situació de l’AP-7 posa de manifest la necessitat d’accelerar aquestes infraestructures, especialment en corredors estratègics i territoris amb un elevat volum de desplaçaments com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Font: Noticies 3cat https://www.3cat.cat/3catinfo/carregar-el-cotxe-a-lap-7-missio-gairebe-impossible-nomes-5-arees-de-servei-tenen-endolls/noticia/3418234/

Llei 9/2025 de mobilitat sostenible: anàlisi tècnica en enginyeria i electrificació

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible estableix un marc normatiu amb implicacions directes en el dimensionament, disseny i operació d’infraestructures energètiques vinculades al transport. Des d’una òptica d’enginyeria, la norma obliga a integrar criteris de descarbonització, eficiència energètica i digitalització en totes les fases del cicle de vida dels projectes.

Aquesta transformació en la mobilitat sostenible, no només afecta la mobilitat urbana, sinó també afectarà la logística del transport, la indústria automobilística i les xarxes de distribució elèctrica.

A continuació, donarem un repàs per la llei des de un punt de vista tècnic:

1. Electrificació del transport: dimensionament i càrrega

La llei impulsa el desplegament massiu de punts de recàrrega, fet que implica:

  • Càlcul de potència instal·lada (kW) en funció de la demanda prevista
  • Factors de simultaneïtat en estacions de recàrrega
  • Anàlisi de perfils de càrrega (load curves) i corbes de demanda
  • Integració de sistemes de càrrega ràpida (DC) i semi-ràpida (AC)

A nivell de projecte, es requereix:

  • Estudis de capacitat de xarxa (hosting capacity)
  • Transformadors dedicats i centres de transformació
  • Sistemes de protecció i qualitat de subministrament

2. Integració amb xarxes intel·ligents (Smart Grids)

La Llei 9/2025 reforça la necessitat d’integració amb sistemes energètics avançats:

  • Implementació de gestió activa de la demanda (Demand Response)
  • Integració de generació distribuïda (fotovoltaica, eòlica)
  • Sistemes d’emmagatzematge energètic (BESS)
  • Optimització mitjançant EMS (Energy Management System

Aquest enfocament permet:

  • Reduir pics de demanda
  • Millorar l’estabilitat de la xarxa
  • Optimitzar costos operatius

3. Vehicle-to-Grid (V2G) i bidireccionalitat energètica

Un dels aspectes emergents és la bidireccionalitat:

  • Integració de tecnologia V2G (Vehicle-to-Grid)
  • Vehicles com a actius energètics distribuïts
  • Participació en mercats de flexibilitat

Des del punt de vista tècnic, això implica:

  • Inversors bidireccionals
  • Protocols de comunicació avançats
  • Control en temps real i ciberseguretat

4. Infraestructura industrial i reindustrialització

El desenvolupament industrial associat al vehicle elèctric —com els projectes de Chery Automobile i Ebro (font: 3Cat ) — requereix:

  • Subministrament elèctric d’alta capacitat
  • Sistemes d’automatització industrial (PLC, SCADA)
  • Optimització energètica de processos productius
  • Integració de sistemes de gestió ISO 50001

Aquest tipus d’instal·lacions presenta consums elevats i perfils de càrrega complexos.

5. Eficiència energètica i anàlisi de cicle de vida (LCA)

La llei introdueix obligacions implícites en:

  • Avaluació de l’eficiència energètica d’instal·lacions
  • Anàlisi de cicle de vida (LCA) en infraestructures
  • Reducció d’emissions Scope 1, 2 i 3
  • Selecció de materials amb menor petjada de carboni

Això obliga a incorporar eines de simulació energètica en fase de disseny.

6. Normativa tècnica i estandardització

L’aplicació de la llei de mobilitat sostenible, es recolza en estàndards tècnics dins de diferents ambits. Per tant, en els proxims añys hi serà clau el paper de la UNE en el desenvolupament normatiu per tal de unificar criteris a l’hora de realitzar projectes tècnics i de legalització.

  • Infraestructura de recàrrega
  • Seguretat elèctrica
  • Compatibilitat electromagnètica
  • Comunicacions i interoperabilitat

Conclusions

La Llei 9/2025 de mobilitat sostenible introdueix un canvi estructural en la concepció dels sistemes energètics associats a la mobilitat. Des del punt de vista de l’enginyeria, implica la necessitat de projectes altament tecnificats, amb integració energètica, digital i normativa.

Els enginyers tècnics hauran d’assumir un rol clau en:

  • El dimensionament d’infraestructures elèctriques
  • La integració de sistemes intel·ligents
  • L’optimització energètica i ambiental

La convergència entre mobilitat i energia serà, sense cap dubte, un dels principals camps d’actuació professional en els propers anys.

📚 Fonts i referències