Publicat a

BASF i CTIBiotech desenvolupen la primera pell reconstruïda humana bioimpresa en 3D que inclou macròfags immunes

El nou model en 3D permetrà la recerca i el desenvolupament de les propietats antiinflamatòries dels principis actius

Care Creations® de BASF i CTIBiotech han anunciat que treballen en una investigació conjunta per al desenvolupament dels primers models de pell bioimpresa en 3D, inclosos els macròfags immunes. Els models de teixits reconstruïts seran la base per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell.

L’ús de la tecnologia de bioimpressió en 3D de CTIBiotech permetrà als científics de BASF augmentar la seva cartera de models de pell bioimpresa en 3D. La tecnologia proporcionarà una plataforma poderosa per als investigadors de la cura de la pell que desitgin estudiar la funció dels macròfags a una pell totalment reconstruïda.

Els macròfags supervisen constantment el microambient de la pell per detectar indicis d’estrès cel·lular, lesió o infecció tissular. Són essencials per cicatritzar les ferides i regenerar completament el teixit. A fi de mantenir l’homeòstasi de la pell, els macròfags tenen un alt grau de plasticitat que promou o suprimeix la inflamació.

“En comparació amb els mètodes in vitro actuals, la pell immune bioimpresa en 3D desenvolupada amb CTIBiotech permetrà una anàlisi més conforme amb la fisiologia humana i el paper immune dels macròfags”, indica Sébastien Cadau, especialista en enginyeria de teixits en 3D de la planta de BASF a Lió, França. “Així és com la tecnologia ens ajudarà a accelerar el desenvolupament de principis innovadors i molt fiables per al mercat de la cura de la pell. La nostra comprensió d’una pell immunocompetent en 3D proporciona la base per desenvolupar i provar bioactius cosmètics avançats destinats a aplicacions en la cura de la pell”.

BASF i CTIBiotech van començar la seva cooperació el 2011. El 2015, els socis d’investigació van començar a treballar en models de teixits en 3D per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell. El 2018, van anunciar els primers resultats: els experts van demostrar tant la producció ex viu de sèu fisiològic en un cultiu a llarg termini d’un model en 3D de glàndula sebàcia humana, com la regulació d’aquesta producció de seu mitjançant principis actius. Font: diarimes

Publicat a

Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat

Publicat a

Una empresa catalana inventa una boia que elimina microplàstics del mar

Cada boia podria retirar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any

Una empresa d’enginyeria catalana acaba de patentar una eina pionera per eliminar microplàstics del mar. És una boia que engoleix el plàstic imitant el mecanisme que fan servir els peixos per filtrar el plàncton que els serveix d’aliment ho va explicar l’enginyer que ha dissenyat l’invent, Adrià Fradera.

És un filtre amallat amb diferents fases amb una geometria interior que el que fa és que el filtre entri dins i no pugui sortir. Ho fem amb fibra natural i resina natural, amb cap mena de plàstic

Calculen que podria retirar entre 50 i 100 g de microplàstics en mig any

L’empresa calcula que cada boia podria retirar del mar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any. Fradera també assegura que ara intenten presentar el projecte a ajuntaments i a les grans empreses.

Les dades són preocupants: l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de l’Autònoma apunta que només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, i World Wide Foundation denuncia que els humans ingerim fins a 2.000 partícules de microplàstic a la setmana amb l’aigua embotellada, l’aigua d’aixeta i menjant peix. És l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. Font: rac1

Publicat a

Plàstic produït a partir de suc de cactus: una alternativa més sostenible

Una investigadora mexicana ha descobert el procés per produir bosses o embalatges a partir del nopal

El nopal és el cactus que apareix en la bandera de Mèxic. I ara pot abanderar també la lluita contra els residus plàstics. Una investigadora de la Universitat del Valle de Atemajac, a Guadalajara, ha començat a obtenir resultats prometedors per obtenir un plàstic biodegradable a partir d’extractes del cactus.

La recerca la du a terme Sandra Pascoe Ortiz, que explica com va sorgir en una classe de química:

“Començar a produir un plàstic biodegradable a partir de nopal va ser una idea dels alumnes. Allà es va gestar la idea i vam començar a treballar-ho aquest grup d’alumnes i jo”.

El procés implica obtenir suc a partir de la polpa. Aquesta substància es barreja després amb additius no tòxics i es processa per obtenir làmines. Aquestes es poden cobrir amb pigments i donar-los forma per a diversos tipus de bossa o embalatge.

Segons la investigadora, aquest plàstic es degrada tot sol en un mes o fins i tot en una setmana si es remulla amb aigua. 
 

Empreses interessades

La matèria primera és fàcil d’obtenir per als investigadors, perquè el cactus creix en grans quantitats a San Esteban, una petita població dels afores de Guadalajara. A més, a Jalisco, l’estat del qual Guadalajara és la capital, prohibirà a partir de l’any vinent les bosses de plàstic no reciclable d’un sol ús. I el 2021 no es podran utilitzar canyes per beure, safates ni coberts de plàstic.

Si bé el procés només s’ha provat en el laboratori, Pascoe creu que es podria assajar a gran escala i que seria competitiu respecte al plàstic convencional. De moment, algunes empreses ja han mostrat interès per fer assaigs.

Pascoe reconeix que aquest plàstic biodegradable no és més que “una gota a l’oceà” en la batalla pel medi ambient. Però cada gota pot ser important, perquè precisament els oceans reben cada any més de 8 milions de tones de plàstic. Font: ccma.cat

Publicat a

Els deu principals fabricants de turbines eòliques gastaran 2.300 milions d’euros en R + D a 2023

La despesa en recerca i desenvolupament (R + D) dels deu principals fabricants de turbines eòliques del món s’han més que duplicat en els últims quatre anys, assolint els 1.600 milions d’euros el 2018 i, ara, s’espera que aquesta xifra augmenti a 2.300 milions d’euros per a 2023, segons l’informe sobre els models d’aerogeneradors de pròxima generació de Wood Mackenzie Power & Renewables.

“Els fabricants de turbines han accelerat les inversions en R + D a les plataformes de turbines de pròxima generació, lluitant contra l’estretor del marge de vendes i la necessitat del mercat de reduir encara més el cost anivellat de l’electricitat (LCOI) de la energia eòlica. Les inversions en tecnologia de turbines són fonamentals per reduir el LCOI per sota dels 15-20 € / MWh”.

L’informe prediu que la potència de les turbines eòliques marines arribarà als 20 MW per 2030. El cost de la tecnologia, el balanç de l’equip de la planta i la instal·lació d’embarcacions per a manejar components tan grans jugaran un paper crucial en aquest augment. “Els fabricants d’equips originals de turbines han de treballar en conjunt amb la cadena de subministrament per garantir que aquestes tecnologies puguin desenvolupar-se i implementar de manera rendible”, va dir Shashi Barla, analista principal de Wood Mackenzie Power & Renewables.

Wood Mackenzie espera que els fabricants de turbines eòliques continuïn el seu frenètic ritme d’introducció de nous productes, incloses turbines en terra de 7-8MW amb rotors de més de 200 metres que s’espera que estiguin disponibles per a 2025 i turbines marines de 20 MW o més amb rotors de més de 280 metres abans de 2030.

“El diàmetre del rotor de la turbina segueix sent el diferenciador central del producte per als fabricants de turbines. No obstant això, l’impacte de l’ampliació de la pala requereix una innovació contínua en les tecnologies de rotor, torre i tren de transmissió per doblar les corbes de cost / rendiment”.

S’espera que la Xina, l’Índia i els Estats Units liderin el mercat fins 2028. L’informe destaca que els aerogeneradors de classe IEC IV de vent ultra baix, dins de la classe 3.XMW, s’estan convertint en les plataformes principals de la Xina. Les noves línies de transmissió en les províncies de vents forts de Mongòlia Interior i Xinjiang estan alleujant la congestió de la xarxa, el que permet que es desenvolupin nous projectes eòlics. Els OEM desplegaran les turbines de classe IEC millorades en aquestes províncies.

D’altra banda, l’informe assenyala que hi ha un gran interès per part dels OEM occidentals en el mercat indi, ja que els OEM nacionals s’enfronten a diversos desafiaments. S’espera que la majoria dels OEM migren a la configuració de 3.0MW amb rotors de 145-155m en els propers 12 mesos.

“Els mercats escandinaus han estat els primers a adoptar les tecnologies de turbines eòliques d’última generació. Dins de la regió, Finlàndia va ser el primer país a provar les últimes turbines de Vestas, Nordex i Enercon. Esperem que el desenvolupament del mercat de PPA corporatiu acceleri l’adopció d’aquesta tecnologia”, va dir Barla.

S’espera que els 10 principals fabricants d’equips originals llancin al mercat més de 90 noves turbines terrestres i marines en els propers cinc anys. “El canvi generalitzat cap a un enfocament de desenvolupament de plataforma de producte augmentarà el nombre de nous models personalitzats per a règims eòlics específics. Els menors costos de desenvolupament de producte, flexibilitat en el proveïment de components, relacions més sòlides amb proveïdors i majors economies d’escala derivaran en un enfocament més rendible de la personalització massiva. Això abordarà les necessitats d’adquisició mundials dels desenvolupadors i propietaris d’actius“, va concloure Barla. Font: elperiodicodelaenergia