Publicat a

Un consorci català produeix un nou combustible sostenible a partir d’aigües residuals amb els mateixos usos que el gas natural

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ, ha creat per primera vegada a Catalunya un gas sintètic que es pot fer servir per a la calefacció, com a combustible dels vehicles o per produir electricitat, a partir dels fangs d’una depuradora.

  • El projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros, es basa en l’economia circular ja que el gas sintètic és d’origen renovable i es produeix a partir del fang de les aigües residuals de la depuradora, contribuint a la reducció del canvi climàtic.
  • Una Comunitat RIS3CAT -n’hi ha 11 a Catalunya- és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant tres anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

La Comunitat RIS3CAT Energia, impulsada per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, ha desenvolupat un sistema per produir gas renovable a partir de fangs d’aigües residuals. És una iniciativa pionera a Catalunya basada en l’economia circular i amb l’objectiu de convertir les aigües residuals d’una depuradora en un tipus de gas sintètic i renovable que es pugui utilitzar per a la calefacció, per produir electricitat o com a combustible dels vehicles.

Es tracta del projecte COSIN, que lidera Naturgy, i en el qual també participen les empreses i entitats Cetaqua, AMES, FAE, Labaqua, l’UPC i l’IREC. El pressupost del projecte, de gairebé 3 milions d’euros, està cofinançat pel Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020. Aquestes entitats formen part de la Comunitat RIS3CAT Energia, un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana.

El projecte, que s’acabarà d’executar a finals d’aquest 2019, s’està desenvolupant en una planta pilot ubicada a la depuradora Riu-sec de Sabadell, la primera d’aquestes característiques a Catalunya. Així, s’ha instal·lat un sistema que tracta els fangs de la depuradora per produir aquest gas renovable (anomenat biogàs) que posteriorment es neteja i s’enriqueix fins a aconseguir un gas compost pràcticament només per metà. El procés es basa en l’ús de noves tecnologies com ara generadors d’hidrogen que utilitzen electricitat renovable, a més del procés de metanació del diòxid de carboni recuperat del biogàs. L’objectiu final és la incorporació d’aquest gas sintètic (que, essent d’origen renovable s’anomena ‘gas natural sintètic’) a la xarxa de gas natural. Aquest nou gas renovable ofereix unes propietats i qualitat compatibles amb els usos del gas natural, al mateix temps que es fomenta l’economia circular i es redueixen les emissions de carboni, contribuint a la reducció del canvi climàtic.

Com que aquest gas renovable s’ha convertit en una molècula química (el metà), es pot emmagatzemar de manera massiva per tal d’aprofitar els excedents d’energia en altres ocasions en què es necessiti. El projecte COSIN ha permès validar la tecnologia requerida per dur a terme l’emmagatzematge d’energia en un entorn industrial de dimensions reduïdes amb la intenció de poder replicar-lo en una escala major per optimitzar-ne el funcionament.

Les Comunitats RIS3CAT

Una Comunitat RIS3CAT és un consoci sectorial format per empreses, centres tecnològics, universitats i altres agents del sistema d’R+D amb l’objectiu de desenvolupar durant 3 anys projectes tecnològics transformadors amb alt impacte per a l’economia catalana. La Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement-, va posar en marxa l’any 2015 les primeres cinc Comunitats RIS3CAT, mentre que al 2018 se’n van acreditar 6 més.

El pressupost total per impulsar les 11 comunitats és de 43 milions d’euros, uns ajuts gestionats per ACCIÓ i que provenen del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu de Catalunya 2014-2020, i que mobilitzaran una inversió de prop de 117 milions d’euros per part dels seus integrants. En total, 270 empreses, centres tecnològics, universitats i agents d’R+D catalanes formen part de les 11 Comunitats RIS3CAT, que estan duent a terme 58 macroprojectes en àmbits com l’alimentació, la salut, l’energia, la impressió 3D, la indústria 4.0, la fabricació avançada, la producció agroalimentària o l’aigua. Font: acció.gencat

Publicat a

Una nova tècnica permet reciclar les cendres volants de incineradores de residus

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat un tractament permet estabilitzar les cendres volants procedents d’incineradores de residus urbans, que poden ser després utilitzades en ciments, formigons, materials ceràmics o paviments.

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Disseny Industrial (ETSIDI) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un mètode per al tractament de les cendres volants procedents de les incineradores de residus sòlids urbans. El tractament disminueix el caràcter perillós d’aquestes cendres i obre noves oportunitats per al seu ús controlat, per exemple, com a matèria primera secundària en enginyeria civil (ciment i formigó, entre d’altres).

La incineració de residus sòlids urbans és un mètode cada vegada més utilitzat com a alternativa a l’emmagatzematge en abocadors. La incineració permet reduir la massa i el volum dels residus, amb la possibilitat de recuperació d’energia. No obstant això, no és la solució final per a la gestió dels residus sòlids urbans. Aproximadament un 2-4% dels residus del propi procés d’incineració corresponen a les cendres volants, denominades així per la seva baixa densitat i mida petita de partícula, i que es recuperen del corrent de sortida de gasos de l’incinerador.

Les cendres volants es classifiquen d’acord a la legislació europea com a residus tòxics i perillosos a causa de l’alt contingut en sals solubles, com ara clorurs i sulfats, i la presència de metalls pesats. Aquests compostos presenten un alt potencial de lixiviació, el que resulta clau en la gestió de les cendres volants, ja que la seva deposició en abocador pot originar contaminació secundària de sòls i aigües subterrànies.

ECONOMIA CIRCULAR
D’altra banda, les actuals polítiques ambientals de la Unió Europea promouen una economia circular, que prioritza el reciclatge dels residus de manera que passin a ser recursos, sent el dipòsit en abocadors l’opció última.

El Grup Anàlisi i Caracterització Òptica de Materials de la ETSIDI de la UPM porta anys treballant en una línia d’investigació per a la valorització de residus industrials. Dins d’aquesta trajectòria, diversos membres de Grup han realitzat un projecte l’objectiu ha estat tractar les cendres volants per tal de preparar-les per a usos posteriors.

Com assenyala Evangelina Atanes Sánchez, investigadora que ha participat en el treball, “qualsevol proposta seu objectiu sigui la reutilització de les cendres volants de tenir en compte la perillositat de les cendres i el cicle de vida del nou material”.
El mètode desenvolupat consisteix a tractar les cendres volants amb carbonat sòdic com a agent estabilitzant, i presenta una doble funció en una única etapa: separació dels clorurs de les cendres i immobilització dels metalls pesants a les cendres tractades. El procés aconsegueix eliminar el 97% dels ions clorur, i la reacció de carbonatació aconsegueix una reducció significativa de la mobilitat de metalls com ara plom, zinc, coure i cadmi, que queden retinguts en les cendres tractades en un percentatge superior a 87% .

El mètode resulta prometedor a nivell industrial, “ja que presenta clars avantatges sobre altres processos de carbonatació al treballar en fase líquida, amb un temps de reacció molt curt (5 minuts), condicions de temperatura i pressió ambient, i el baix cost del carbonat sòdic utilitzat com a reactiu”, conclou Atanes Sánchez.

Per tant, el tractament resulta una opció atractiva per a l’estabilització de cendres volants reduint les seves característiques perilloses i facilitant la seva reutilització com a matèria primera, especialment per a aplicacions com ara ciment, formigons, materials ceràmics o paviments. Font: sinc/residuosprofesional.com

Publicat a

L’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món és a Barcelona

Es tracta d’un complex situat al 22@ on treballen ‘start-ups’ com Glovo i WeWork

En l’origen d’aquesta història no hi ha gaire romanticisme. La promotora familiar Barcelonesa de Inmuebles volia fer un edifici d’oficines de lloguer en ple entorn 22@. Sabia que accedia a un terreny amb molts competidors, així que va decidir diferenciar-se construint l’edifici més sostenible del món en la seva categoria. Per aconseguir-ho va contractar PGI Engineering, una empresa fundada a Girona fa 20 anys especialitzada en disseny d’instal·lacions sostenibles que ja s’havia encarregat de projectes com la torre de Gas Natural o el camp de l’Espanyol.

Va assegurar l’aposta anomenant-lo Platinum -abans que estigués construït i tot- per quallar a la perfecció amb l’estàndard Leed Platinum, un segell dissenyat pel Consell de la Construcció Verda dels Estats Units per diferenciar els edificis que diuen ser sostenibles dels que realment ho són. I va aconseguir-ho: el Platinum@BCN és, segons aquest segell, l’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món i l’edifici d’oficines (en general) més sostenible d’Europa.

“Aquest estàndard americà és una eina que tenim els dissenyadors d’edificis per poder posar en valor la seva sostenibilitat”, explica Àlex Ciurana, responsable d’energia i sostenibilitat de PGI Engineering. “Ells t’avaluen amb una sèrie de paràmetres i s’exigeixen uns nivells molt alts de compliment”, assenyala. Altres edificis certificats són l’estadi dels Chicago Bears (als EUA), la torre Xangai (a la Xina), la seu de Facebook (també als EUA) o el centre d’exhibicions The Crystal, a Londres. La puntuació total en el segment d’oficines se situa en 110 punts, i l’edifici català n’ha obtingut 101.

Les característiques que ho justifiquen són diverses. En termes d’energia, per exemple, aconsegueixen un estalvi de més del 40%. L’edifici està dissenyat perquè les seves necessitats siguin baixes -un bon aïllament, molta superfície vidrada i un control solar molt important-. Està construït de manera que hi hagi equilibri entre l’aïllament tèrmic i la il·luminació natural i, connectat a la xarxa del 22@ -cosa que afavoreix l’eficiència a l’hora d’obtenir l’energia tèrmica-, disposa de cobertura solar fotovoltaica i, a més, els fonaments són termoactius: s’hi han afegit els tubs encarregats de la transmissió de calor. “Potser no és tan eficient com una instal·lació normal, però així es redueixen els costos”, especifica Ciurana.

A tot això s’hi sumen sistemes intel·ligents de ventilació que utilitzen l’aire de fora si detecten que la seva temperatura és favorable, un sistema de reutilització d’aigües grises i un altre de captació de pluja que no aboca tota l’aigua captada a la xarxa si detecta que la caiguda ha sigut torrencial. Compten, també, que un 20% de la parcel·la és verda i amb acabats que eviten l’efecte illa de calor (“No és el mateix que el sol incideixi en un paviment dur i negre que en un de claret”, explica) i amb materials reciclats o bé de proximitat per a la construcció de l’estructura.

Els ha donat punts extra, en paral·lel, estar situats en una zona amb bona connexió amb el transport públic i espais de circulació per a bicicletes i disposar de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I haver preparat, també, un servei que vetlla perquè l’edifici es comporti i s’executin les instal·lacions d’acord amb el que està previst. “Si un client et compra un Ferrari i no li expliques com funciona, no el sabrà fer funcionar”, exemplifica el portaveu. “Si no diem al propietari com l’ha de fer servir, no el podrà explotar”, aclareix.

L’objectiu de l’empresa, diu, és anar més enllà del que demana la normativa. “En el sector privat ho sabem: estem en un mercat madur en el qual tothom és capaç de fer qualsevol cosa, per això nosaltres perseguim l’excel·lència”, assenyala el portaveu de PGI Engineering. La companyia, de fet, s’ha encarregat del projecte del 80% dels edificis de la zona.

L’edifici Platinum ha convençut l’Ajuntament de Barcelona, WeWork i Glovo, que disposen d’oficines en aquest edifici. “S’ha dissenyat amb unes condicions de temperatura adaptades al metabolisme de les persones que són a dins, per tal que es redueixi el nombre de persones no satisfetes al 10% o 15%”, explica Àlex Ciurana. “Això no vol dir que no tinguis algú que tingui fred o calor, però l’estructura està feta perquè només una de cada deu persones tingui aquesta sensació”, afegeix. I això, conclou l’expert en sostenibilitat, qualla molt bé amb el que busquen les empreses tecnològiques avui dia: “Volen donar alguna cosa més als seus treballadors”. Font: ara.cat

Publicat a

BASF i CTIBiotech desenvolupen la primera pell reconstruïda humana bioimpresa en 3D que inclou macròfags immunes

El nou model en 3D permetrà la recerca i el desenvolupament de les propietats antiinflamatòries dels principis actius

Care Creations® de BASF i CTIBiotech han anunciat que treballen en una investigació conjunta per al desenvolupament dels primers models de pell bioimpresa en 3D, inclosos els macròfags immunes. Els models de teixits reconstruïts seran la base per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell.

L’ús de la tecnologia de bioimpressió en 3D de CTIBiotech permetrà als científics de BASF augmentar la seva cartera de models de pell bioimpresa en 3D. La tecnologia proporcionarà una plataforma poderosa per als investigadors de la cura de la pell que desitgin estudiar la funció dels macròfags a una pell totalment reconstruïda.

Els macròfags supervisen constantment el microambient de la pell per detectar indicis d’estrès cel·lular, lesió o infecció tissular. Són essencials per cicatritzar les ferides i regenerar completament el teixit. A fi de mantenir l’homeòstasi de la pell, els macròfags tenen un alt grau de plasticitat que promou o suprimeix la inflamació.

“En comparació amb els mètodes in vitro actuals, la pell immune bioimpresa en 3D desenvolupada amb CTIBiotech permetrà una anàlisi més conforme amb la fisiologia humana i el paper immune dels macròfags”, indica Sébastien Cadau, especialista en enginyeria de teixits en 3D de la planta de BASF a Lió, França. “Així és com la tecnologia ens ajudarà a accelerar el desenvolupament de principis innovadors i molt fiables per al mercat de la cura de la pell. La nostra comprensió d’una pell immunocompetent en 3D proporciona la base per desenvolupar i provar bioactius cosmètics avançats destinats a aplicacions en la cura de la pell”.

BASF i CTIBiotech van començar la seva cooperació el 2011. El 2015, els socis d’investigació van començar a treballar en models de teixits en 3D per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell. El 2018, van anunciar els primers resultats: els experts van demostrar tant la producció ex viu de sèu fisiològic en un cultiu a llarg termini d’un model en 3D de glàndula sebàcia humana, com la regulació d’aquesta producció de seu mitjançant principis actius. Font: diarimes

Publicat a

Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat