Publicat a

L’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món és a Barcelona

Es tracta d’un complex situat al 22@ on treballen ‘start-ups’ com Glovo i WeWork

En l’origen d’aquesta història no hi ha gaire romanticisme. La promotora familiar Barcelonesa de Inmuebles volia fer un edifici d’oficines de lloguer en ple entorn 22@. Sabia que accedia a un terreny amb molts competidors, així que va decidir diferenciar-se construint l’edifici més sostenible del món en la seva categoria. Per aconseguir-ho va contractar PGI Engineering, una empresa fundada a Girona fa 20 anys especialitzada en disseny d’instal·lacions sostenibles que ja s’havia encarregat de projectes com la torre de Gas Natural o el camp de l’Espanyol.

Va assegurar l’aposta anomenant-lo Platinum -abans que estigués construït i tot- per quallar a la perfecció amb l’estàndard Leed Platinum, un segell dissenyat pel Consell de la Construcció Verda dels Estats Units per diferenciar els edificis que diuen ser sostenibles dels que realment ho són. I va aconseguir-ho: el Platinum@BCN és, segons aquest segell, l’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món i l’edifici d’oficines (en general) més sostenible d’Europa.

“Aquest estàndard americà és una eina que tenim els dissenyadors d’edificis per poder posar en valor la seva sostenibilitat”, explica Àlex Ciurana, responsable d’energia i sostenibilitat de PGI Engineering. “Ells t’avaluen amb una sèrie de paràmetres i s’exigeixen uns nivells molt alts de compliment”, assenyala. Altres edificis certificats són l’estadi dels Chicago Bears (als EUA), la torre Xangai (a la Xina), la seu de Facebook (també als EUA) o el centre d’exhibicions The Crystal, a Londres. La puntuació total en el segment d’oficines se situa en 110 punts, i l’edifici català n’ha obtingut 101.

Les característiques que ho justifiquen són diverses. En termes d’energia, per exemple, aconsegueixen un estalvi de més del 40%. L’edifici està dissenyat perquè les seves necessitats siguin baixes -un bon aïllament, molta superfície vidrada i un control solar molt important-. Està construït de manera que hi hagi equilibri entre l’aïllament tèrmic i la il·luminació natural i, connectat a la xarxa del 22@ -cosa que afavoreix l’eficiència a l’hora d’obtenir l’energia tèrmica-, disposa de cobertura solar fotovoltaica i, a més, els fonaments són termoactius: s’hi han afegit els tubs encarregats de la transmissió de calor. “Potser no és tan eficient com una instal·lació normal, però així es redueixen els costos”, especifica Ciurana.

A tot això s’hi sumen sistemes intel·ligents de ventilació que utilitzen l’aire de fora si detecten que la seva temperatura és favorable, un sistema de reutilització d’aigües grises i un altre de captació de pluja que no aboca tota l’aigua captada a la xarxa si detecta que la caiguda ha sigut torrencial. Compten, també, que un 20% de la parcel·la és verda i amb acabats que eviten l’efecte illa de calor (“No és el mateix que el sol incideixi en un paviment dur i negre que en un de claret”, explica) i amb materials reciclats o bé de proximitat per a la construcció de l’estructura.

Els ha donat punts extra, en paral·lel, estar situats en una zona amb bona connexió amb el transport públic i espais de circulació per a bicicletes i disposar de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I haver preparat, també, un servei que vetlla perquè l’edifici es comporti i s’executin les instal·lacions d’acord amb el que està previst. “Si un client et compra un Ferrari i no li expliques com funciona, no el sabrà fer funcionar”, exemplifica el portaveu. “Si no diem al propietari com l’ha de fer servir, no el podrà explotar”, aclareix.

L’objectiu de l’empresa, diu, és anar més enllà del que demana la normativa. “En el sector privat ho sabem: estem en un mercat madur en el qual tothom és capaç de fer qualsevol cosa, per això nosaltres perseguim l’excel·lència”, assenyala el portaveu de PGI Engineering. La companyia, de fet, s’ha encarregat del projecte del 80% dels edificis de la zona.

L’edifici Platinum ha convençut l’Ajuntament de Barcelona, WeWork i Glovo, que disposen d’oficines en aquest edifici. “S’ha dissenyat amb unes condicions de temperatura adaptades al metabolisme de les persones que són a dins, per tal que es redueixi el nombre de persones no satisfetes al 10% o 15%”, explica Àlex Ciurana. “Això no vol dir que no tinguis algú que tingui fred o calor, però l’estructura està feta perquè només una de cada deu persones tingui aquesta sensació”, afegeix. I això, conclou l’expert en sostenibilitat, qualla molt bé amb el que busquen les empreses tecnològiques avui dia: “Volen donar alguna cosa més als seus treballadors”. Font: ara.cat

Publicat a

BASF i CTIBiotech desenvolupen la primera pell reconstruïda humana bioimpresa en 3D que inclou macròfags immunes

El nou model en 3D permetrà la recerca i el desenvolupament de les propietats antiinflamatòries dels principis actius

Care Creations® de BASF i CTIBiotech han anunciat que treballen en una investigació conjunta per al desenvolupament dels primers models de pell bioimpresa en 3D, inclosos els macròfags immunes. Els models de teixits reconstruïts seran la base per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell.

L’ús de la tecnologia de bioimpressió en 3D de CTIBiotech permetrà als científics de BASF augmentar la seva cartera de models de pell bioimpresa en 3D. La tecnologia proporcionarà una plataforma poderosa per als investigadors de la cura de la pell que desitgin estudiar la funció dels macròfags a una pell totalment reconstruïda.

Els macròfags supervisen constantment el microambient de la pell per detectar indicis d’estrès cel·lular, lesió o infecció tissular. Són essencials per cicatritzar les ferides i regenerar completament el teixit. A fi de mantenir l’homeòstasi de la pell, els macròfags tenen un alt grau de plasticitat que promou o suprimeix la inflamació.

“En comparació amb els mètodes in vitro actuals, la pell immune bioimpresa en 3D desenvolupada amb CTIBiotech permetrà una anàlisi més conforme amb la fisiologia humana i el paper immune dels macròfags”, indica Sébastien Cadau, especialista en enginyeria de teixits en 3D de la planta de BASF a Lió, França. “Així és com la tecnologia ens ajudarà a accelerar el desenvolupament de principis innovadors i molt fiables per al mercat de la cura de la pell. La nostra comprensió d’una pell immunocompetent en 3D proporciona la base per desenvolupar i provar bioactius cosmètics avançats destinats a aplicacions en la cura de la pell”.

BASF i CTIBiotech van començar la seva cooperació el 2011. El 2015, els socis d’investigació van començar a treballar en models de teixits en 3D per al desenvolupament i la prova de bioactius destinats a aplicacions en la cura de la pell. El 2018, van anunciar els primers resultats: els experts van demostrar tant la producció ex viu de sèu fisiològic en un cultiu a llarg termini d’un model en 3D de glàndula sebàcia humana, com la regulació d’aquesta producció de seu mitjançant principis actius. Font: diarimes

Publicat a

Sorigué engegà un projecte d’economia circular per transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües

Amb aquesta tecnologia es dona una segona vida als pneumàtics gastats i s’evita l’ús del carbó fòssil per produir els filtres, capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua

Per aquest projecte, Sorigué ha rebut un ajut de 82.000 euros en el marc del programa Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus que impulsen ACCIÓ i l’Agència de Residus de Catalunya.

L’empresa catalana Sorigué, amb seu a Lleida, ha desenvolupat una tecnologia que permet transformar residus de pneumàtics en filtres per al tractament d’aigües. El projecte, en fase pilot i pioner a Catalunya, evita d’aquesta manera l’ús del carbó fòssil, el material que s’utilitza habitualment per produir aquests filtres d’aigua. Així, la iniciativa es basa en l’economia circular i té per objectiu millorar la valorització de residus i dotar-los, al mateix temps, d’una segona vida i de noves prestacions.

D’aquesta manera, el sistema creat es basa en l’aplicació d’un tractament químic i tèrmic als pneumàtics per obtenir el carbó actiu, el material que s’utilitza per filtrar l’aigua, en aquest cas més sostenible i no fòssil ja que no deriva del carbó natural sinó del cautxú del pneumàtic fora d’ús. Aquests filtres d’aigua són capaços d’absorbir metalls pesants, contaminants, matèria orgànica i males olors a les depuradores d’aigua.

Segons el director d’innovació de Sorigué, Joan Pons, “l’objectiu del projecte és, d’una banda, trobar una alternativa als actuals tractaments d’aquest tipus de residus i, de l’altra, obtenir un producte d’elevat valor afegit per a la gestió d’aigües, tot tancant el cicle dels materials i donant un pas més enllà en el camp de l’economia circular”.

Per Pons, “la recuperació de residus és important sobretot en l’àmbit ecològic, però també en l’econòmic” ja que el fet de “no utilitzar un producte fòssil finit no només fomenta la disminució de la petjada de carboni i l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida del producte, sinó que permet fabricar un producte tecnològic i d’elevat valor, fet que millora el volum de negoci”. L’empresa catalana dirigeix la seva tecnologia a empreses dedicades a la gestió dels residus i al cicle de l’aigua.

Fundat al 1954, Sorigué és un grup empresarial especialitzat en el desenvolupament de solucions basades en la innovació per als sectors de la construcció, els serveis, els materials i la tecnologia i enginyeria de l’aigua. El grup compta amb més de 20 societats i 3.800 treballadors en plantilla.

Suport als projectes d’economia circular

La línia d’ajuts Nuclis d’R+D Empresarial per a projectes d’economia circular en l’àmbit dels residus s’emmarca en el conveni entre ACCIÓ i l’Agència Catalana de Residus (ARC) per fomentar projectes empresarials d’R+D relacionats amb la prevenció i la gestió dels residus que comportin, entre altres, nous processos o la millora tecnològica dels ja existents i que en permetin la recuperació de recursos.

Els criteris per a la concessió dels ajuts han prioritzaran el potencial de reducció efectiva dels residus, bé perquè s’estalvia la seva generació, bé perquè es converteixen en recursos o perquè el procés permet utilitzar residus que no eren aprofitats. Font: gencat

Publicat a

Una empresa catalana inventa una boia que elimina microplàstics del mar

Cada boia podria retirar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any

Una empresa d’enginyeria catalana acaba de patentar una eina pionera per eliminar microplàstics del mar. És una boia que engoleix el plàstic imitant el mecanisme que fan servir els peixos per filtrar el plàncton que els serveix d’aliment ho va explicar l’enginyer que ha dissenyat l’invent, Adrià Fradera.

És un filtre amallat amb diferents fases amb una geometria interior que el que fa és que el filtre entri dins i no pugui sortir. Ho fem amb fibra natural i resina natural, amb cap mena de plàstic

Calculen que podria retirar entre 50 i 100 g de microplàstics en mig any

L’empresa calcula que cada boia podria retirar del mar entre 50 i 100 grams de microplàstics en mig any. Fradera també assegura que ara intenten presentar el projecte a ajuntaments i a les grans empreses.

Les dades són preocupants: l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de l’Autònoma apunta que només el riu Ebre aboca cada any 2.200 milions de microplàstics al Mediterrani, i World Wide Foundation denuncia que els humans ingerim fins a 2.000 partícules de microplàstic a la setmana amb l’aigua embotellada, l’aigua d’aixeta i menjant peix. És l’equivalent al pes d’una targeta de crèdit. Font: rac1

Publicat a

Plàstic produït a partir de suc de cactus: una alternativa més sostenible

Una investigadora mexicana ha descobert el procés per produir bosses o embalatges a partir del nopal

El nopal és el cactus que apareix en la bandera de Mèxic. I ara pot abanderar també la lluita contra els residus plàstics. Una investigadora de la Universitat del Valle de Atemajac, a Guadalajara, ha començat a obtenir resultats prometedors per obtenir un plàstic biodegradable a partir d’extractes del cactus.

La recerca la du a terme Sandra Pascoe Ortiz, que explica com va sorgir en una classe de química:

“Començar a produir un plàstic biodegradable a partir de nopal va ser una idea dels alumnes. Allà es va gestar la idea i vam començar a treballar-ho aquest grup d’alumnes i jo”.

El procés implica obtenir suc a partir de la polpa. Aquesta substància es barreja després amb additius no tòxics i es processa per obtenir làmines. Aquestes es poden cobrir amb pigments i donar-los forma per a diversos tipus de bossa o embalatge.

Segons la investigadora, aquest plàstic es degrada tot sol en un mes o fins i tot en una setmana si es remulla amb aigua. 
 

Empreses interessades

La matèria primera és fàcil d’obtenir per als investigadors, perquè el cactus creix en grans quantitats a San Esteban, una petita població dels afores de Guadalajara. A més, a Jalisco, l’estat del qual Guadalajara és la capital, prohibirà a partir de l’any vinent les bosses de plàstic no reciclable d’un sol ús. I el 2021 no es podran utilitzar canyes per beure, safates ni coberts de plàstic.

Si bé el procés només s’ha provat en el laboratori, Pascoe creu que es podria assajar a gran escala i que seria competitiu respecte al plàstic convencional. De moment, algunes empreses ja han mostrat interès per fer assaigs.

Pascoe reconeix que aquest plàstic biodegradable no és més que “una gota a l’oceà” en la batalla pel medi ambient. Però cada gota pot ser important, perquè precisament els oceans reben cada any més de 8 milions de tones de plàstic. Font: ccma.cat