Categoria: Innovació

Investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques, situat a Barcelona, ha descobert noves propietats del grafè

El grafè és un material superlleuger, 100 vegades més dur que l’acer. Es pot obtenir enganxant amb cel·lo mina de la que cau quan fem punxa a un llapis. Observat al microscopi, el grafè és una malla d’àtoms de carboni col·locats en hexàgons.

Fa un any, un equip de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts va descobrir noves propietats del grafè superposant-ne dues làmines i fent-ne girar una amb un “angle màgic” d’1,1 graus. Però ara, investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques (IFCO), situat a Barcelona, encara han anat més enllà. Per primera vegada, han portat a la pràctica l'”angle màgic” i han fet descobriments sorprenents. Ho explica Dmitri Efetov, director estudi de l’ICFO:

“Amb la rotació d’1,1 graus, apareix la màgia. Si hi apliques un voltatge, pots modelar molts estats i passar d’un superconductor a un aïllant. Funciona com un interruptor. Això és excepcional. Fa 30 anys que es busca aquest efecte. L’angle màgic del grafè ho permet.”

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Han hagut de superar moltes dificultats, com, per exemple, treure impureses en la fabricació de les làmines de grafè.

“És com posar un protector de pantalla al mòbil: si no ho fas amb cura, hi sortiran tot de bombolles. Amb el grafè hi ha el mateix risc i es resol igual: planxant sobre les làmines. Això sí, en un material a nanoescala.”

Però, quines aplicacions tindrà, aquest descobriment? Aquestes noves qualitats del grafè permetran, per exemple, fer més eficient la transmissió d’energia i estalviar fins a un 60% del que es consumeix actualment. Un gran avenç en plena crisi climàtica.

“Quan el telèfon o l’ordinador s’escalfen és perquè l’electricitat s’escapa pels cables. Això també passa en les plantes elèctriques que es connecten amb les cases. Un superconductor podria ser molt més eficient. I estalviar energia té impacte en el canvi climàtic. En un moment, estalviaries el 60% de l’energia que utilitzem. Aquest estalvi fa la diferència.”

També és una propietat clau per aconseguir fabricar ordinadors quàntics o trens sense fricció. Font: ccma.cat

Permetrà tant reduir la temperatura de plaques solars i ordinadors com crear finestres intel·ligents i reduir la factura de l’aire condicionat

Imaginem que el sol toca de ple la nostra finestra i això augmenta fins a límits incòmodes la temperatura de casa. Però hi ha un material deu vegades més prim que un cabell que aconsegueix rebaixar uns quants graus la temperatura de la finestra i, en conseqüència, de l’interior. I això, a més de confort, significa un gran estalvi en aire condicionat.

Aquest material és el que han creat investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC). El seu treball s’ha publicat a la revista Small.

Els sistemes de refrigeració són responsables del 15% del consum global d’energia i del 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es preveu que aquestes xifres s’hagin triplicat el 2050. Les emissions produïdes contribueixen a l’escalfament global i, per tant, obliguen a consumir més en refrigeració i es generen més emissions. Es tracta d’un cercle viciós.

El nou material és capaç d’eliminar calor i així refredar la superfície en la qual es col·loca sense cap consum d’energia ni emissions de gasos de cap mena. Està format per una matriu d’esferes de sílice de 8 µm de diàmetre -8 milionèsimes de metre-, deu vegades més prim que un cabell humà. Comparat amb grans de sorra, tenen un volum un milió de vegades més petit.
 

Imitar la Terra

El material s’inspira en el mecanisme de regulació de temperatura de la Terra, anomenat refredament radiatiu. El nostre planeta rep radiació ultraviolada del Sol i això fa augmentar la temperatura de la superfície. Però una part d’aquesta energia torna a l’espai com a radiació infraroja. Així la temperatura es regula. I precisament l’efecte hivernacle, provocat per gasos com el diòxid de carboni, fa que bona part d’aquesta radiació infraroja quedi retinguda i la temperatura de la Terra vagi augmentant.

En tot cas, el que ha interessat els investigadors és que els principals responsables de l’expulsió de la radiació són els grans de sorra dels deserts. 

Una de les principals aplicacions seria refredar les plaques solars, perquè una calor excessiva disminueix el seu rendiment. Els investigadors han demostrat que amb el nou material es pot refredar fins a 14 ºC una oblea de silici sota la llum directa del Sol. Un vidre comú només n’abaixa la temperatura 5 ºC. En una superfície com la d’un panell solar, té una potència de refredament radiatiu de fins a 350 W/m2.
 

Alimentar París tot un any

Això significaria eliminar la meitat de la calor acumulada en un panell solar típic en un dia clar. I amb això l’eficiència relativa d’una cel·la solar s’incrementaria en un 8%. Considerant la producció global d’energia solar del 2017, aquest augment d’eficiència seria suficient per alimentar amb energia París durant un any sencer.

Una sola capa de microesferes seria suficient per aconseguir el rendiment òptim. I això augmenta la facilitat d’aplicació. És sis vegades més prim que els materials de refredament radiatiu actuals i evita l’ús de plàstics. Altres aplicacions podrien ser la refrigeració de mòduls termoelèctrics -que converteixen diferències de temperatura en corrents elèctrics- o de sistemes informàtics de centres de processament de dades -l’augment de temperatura és un dels grans problemes que presenten i obliga a una despesa important en refrigeració. O bé finestres intel·ligents que es refrescarien a si mateixes i al seu entorn, com la que descrivíem al principi del text.

Juliana Jaramillo, primera autora de l’article, juntament amb Achille Francone i Nikolaos Kehagias, tots tres membres del Grup de Nanoestructures Fonòniques i Fotòniques de l’ICN2 -que dirigeix Clivia Sotomayor-, han desenvolupat un altre material que és fàcilment escalable i és capaç de proporcionar tant refredament radiatiu com autoneteja. Va ser distingit amb el Collider Tech Award 2019, que atorga The Collider, un programa de transferència tecnològica promogut pel Mobile World Capital Barcelona per connectar la recerca científica amb la iniciativa emprenedora. Font: ccma.cat

Investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid han desenvolupat un tractament permet estabilitzar les cendres volants procedents d’incineradores de residus urbans, que poden ser després utilitzades en ciments, formigons, materials ceràmics o paviments.

Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria i Disseny Industrial (ETSIDI) de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat un mètode per al tractament de les cendres volants procedents de les incineradores de residus sòlids urbans. El tractament disminueix el caràcter perillós d’aquestes cendres i obre noves oportunitats per al seu ús controlat, per exemple, com a matèria primera secundària en enginyeria civil (ciment i formigó, entre d’altres).

La incineració de residus sòlids urbans és un mètode cada vegada més utilitzat com a alternativa a l’emmagatzematge en abocadors. La incineració permet reduir la massa i el volum dels residus, amb la possibilitat de recuperació d’energia. No obstant això, no és la solució final per a la gestió dels residus sòlids urbans. Aproximadament un 2-4% dels residus del propi procés d’incineració corresponen a les cendres volants, denominades així per la seva baixa densitat i mida petita de partícula, i que es recuperen del corrent de sortida de gasos de l’incinerador.

Les cendres volants es classifiquen d’acord a la legislació europea com a residus tòxics i perillosos a causa de l’alt contingut en sals solubles, com ara clorurs i sulfats, i la presència de metalls pesats. Aquests compostos presenten un alt potencial de lixiviació, el que resulta clau en la gestió de les cendres volants, ja que la seva deposició en abocador pot originar contaminació secundària de sòls i aigües subterrànies.

ECONOMIA CIRCULAR
D’altra banda, les actuals polítiques ambientals de la Unió Europea promouen una economia circular, que prioritza el reciclatge dels residus de manera que passin a ser recursos, sent el dipòsit en abocadors l’opció última.

El Grup Anàlisi i Caracterització Òptica de Materials de la ETSIDI de la UPM porta anys treballant en una línia d’investigació per a la valorització de residus industrials. Dins d’aquesta trajectòria, diversos membres de Grup han realitzat un projecte l’objectiu ha estat tractar les cendres volants per tal de preparar-les per a usos posteriors.

Com assenyala Evangelina Atanes Sánchez, investigadora que ha participat en el treball, “qualsevol proposta seu objectiu sigui la reutilització de les cendres volants de tenir en compte la perillositat de les cendres i el cicle de vida del nou material”.
El mètode desenvolupat consisteix a tractar les cendres volants amb carbonat sòdic com a agent estabilitzant, i presenta una doble funció en una única etapa: separació dels clorurs de les cendres i immobilització dels metalls pesants a les cendres tractades. El procés aconsegueix eliminar el 97% dels ions clorur, i la reacció de carbonatació aconsegueix una reducció significativa de la mobilitat de metalls com ara plom, zinc, coure i cadmi, que queden retinguts en les cendres tractades en un percentatge superior a 87% .

El mètode resulta prometedor a nivell industrial, “ja que presenta clars avantatges sobre altres processos de carbonatació al treballar en fase líquida, amb un temps de reacció molt curt (5 minuts), condicions de temperatura i pressió ambient, i el baix cost del carbonat sòdic utilitzat com a reactiu”, conclou Atanes Sánchez.

Per tant, el tractament resulta una opció atractiva per a l’estabilització de cendres volants reduint les seves característiques perilloses i facilitant la seva reutilització com a matèria primera, especialment per a aplicacions com ara ciment, formigons, materials ceràmics o paviments. Font: sinc/residuosprofesional.com

Es tracta d’un complex situat al 22@ on treballen ‘start-ups’ com Glovo i WeWork

En l’origen d’aquesta història no hi ha gaire romanticisme. La promotora familiar Barcelonesa de Inmuebles volia fer un edifici d’oficines de lloguer en ple entorn 22@. Sabia que accedia a un terreny amb molts competidors, així que va decidir diferenciar-se construint l’edifici més sostenible del món en la seva categoria. Per aconseguir-ho va contractar PGI Engineering, una empresa fundada a Girona fa 20 anys especialitzada en disseny d’instal·lacions sostenibles que ja s’havia encarregat de projectes com la torre de Gas Natural o el camp de l’Espanyol.

Va assegurar l’aposta anomenant-lo Platinum -abans que estigués construït i tot- per quallar a la perfecció amb l’estàndard Leed Platinum, un segell dissenyat pel Consell de la Construcció Verda dels Estats Units per diferenciar els edificis que diuen ser sostenibles dels que realment ho són. I va aconseguir-ho: el Platinum@BCN és, segons aquest segell, l’edifici d’oficines de lloguer més sostenible del món i l’edifici d’oficines (en general) més sostenible d’Europa.

“Aquest estàndard americà és una eina que tenim els dissenyadors d’edificis per poder posar en valor la seva sostenibilitat”, explica Àlex Ciurana, responsable d’energia i sostenibilitat de PGI Engineering. “Ells t’avaluen amb una sèrie de paràmetres i s’exigeixen uns nivells molt alts de compliment”, assenyala. Altres edificis certificats són l’estadi dels Chicago Bears (als EUA), la torre Xangai (a la Xina), la seu de Facebook (també als EUA) o el centre d’exhibicions The Crystal, a Londres. La puntuació total en el segment d’oficines se situa en 110 punts, i l’edifici català n’ha obtingut 101.

Les característiques que ho justifiquen són diverses. En termes d’energia, per exemple, aconsegueixen un estalvi de més del 40%. L’edifici està dissenyat perquè les seves necessitats siguin baixes -un bon aïllament, molta superfície vidrada i un control solar molt important-. Està construït de manera que hi hagi equilibri entre l’aïllament tèrmic i la il·luminació natural i, connectat a la xarxa del 22@ -cosa que afavoreix l’eficiència a l’hora d’obtenir l’energia tèrmica-, disposa de cobertura solar fotovoltaica i, a més, els fonaments són termoactius: s’hi han afegit els tubs encarregats de la transmissió de calor. “Potser no és tan eficient com una instal·lació normal, però així es redueixen els costos”, especifica Ciurana.

A tot això s’hi sumen sistemes intel·ligents de ventilació que utilitzen l’aire de fora si detecten que la seva temperatura és favorable, un sistema de reutilització d’aigües grises i un altre de captació de pluja que no aboca tota l’aigua captada a la xarxa si detecta que la caiguda ha sigut torrencial. Compten, també, que un 20% de la parcel·la és verda i amb acabats que eviten l’efecte illa de calor (“No és el mateix que el sol incideixi en un paviment dur i negre que en un de claret”, explica) i amb materials reciclats o bé de proximitat per a la construcció de l’estructura.

Els ha donat punts extra, en paral·lel, estar situats en una zona amb bona connexió amb el transport públic i espais de circulació per a bicicletes i disposar de punts de càrrega per a vehicles elèctrics. I haver preparat, també, un servei que vetlla perquè l’edifici es comporti i s’executin les instal·lacions d’acord amb el que està previst. “Si un client et compra un Ferrari i no li expliques com funciona, no el sabrà fer funcionar”, exemplifica el portaveu. “Si no diem al propietari com l’ha de fer servir, no el podrà explotar”, aclareix.

L’objectiu de l’empresa, diu, és anar més enllà del que demana la normativa. “En el sector privat ho sabem: estem en un mercat madur en el qual tothom és capaç de fer qualsevol cosa, per això nosaltres perseguim l’excel·lència”, assenyala el portaveu de PGI Engineering. La companyia, de fet, s’ha encarregat del projecte del 80% dels edificis de la zona.

L’edifici Platinum ha convençut l’Ajuntament de Barcelona, WeWork i Glovo, que disposen d’oficines en aquest edifici. “S’ha dissenyat amb unes condicions de temperatura adaptades al metabolisme de les persones que són a dins, per tal que es redueixi el nombre de persones no satisfetes al 10% o 15%”, explica Àlex Ciurana. “Això no vol dir que no tinguis algú que tingui fred o calor, però l’estructura està feta perquè només una de cada deu persones tingui aquesta sensació”, afegeix. I això, conclou l’expert en sostenibilitat, qualla molt bé amb el que busquen les empreses tecnològiques avui dia: “Volen donar alguna cosa més als seus treballadors”. Font: ara.cat