Els residus plàstics al Pacífic formen una illa com França, Alemanya i Espanya juntes

El volum d’escombraries plàstiques que hi ha al Pacífic és quatre vegades més gran que les previsions més pessimistes dels científics

La superfície que ocupen els residus plàstics en suspensió a la zona del Pacífic que va de Califòrnia fins a les illes Hawaii supera els 1,6 milions de quilòmetres quadrats i pesa 80.000 tones. I és un mostre de plàstic de mil colors que continua creixent imparable.

Un estudi científic recent fet per The Ocean Cleanup Foundation arriba a la conclusió que la gran taca de plàstic que sura al Pacífic és 16 vegades més gran del que s’imaginava i que la situació empitjora dia a dia.
Aquesta àrea del Pacífic acumula la “reserva” més gran de plàstics en suspensió de tota la Terra. Els corrents marítims i els vents hi provoquen una concentració d’escombraries molt intensa. S’hi han trobat materials de tot tipus: centenars de tones de bosses, neumàtics, perxes, raspalls de dents, penja-robes, sabates, contenidors, joguines, tones de xarxes de pesca i, fins i tot, un lavabo.

Per primera vegada, els autors de l’estudi han contractat una trentena d’embarcacions que han fet un escombrat en paral·lel de l’oceà des de Hawaiï fins a Califòrnia. Totes les embarcacions portaven xarxes per obtenir mostres dels plàstics en flotació al mar. A més, dues aeronaus feien suport des de l’aire a la trentena de vaixells.

Els resultats han multiplicat per quatre les previsions més pessimistes dels científics: les restes d’escombraries plàstiques que han quedat atrapades a les xarxes són d’1,8 bilions de peces, que superen les 80.000 tones de pes.

El 92 per cent de la brutícia plàstica la formen objectes de mida mitjana o gran. Només el 8% de la brossa recollida són microplàstics de mida inferior als 5 mil·límetres.

Cada any 2,41 milions de tones de plàstic acaben al mar i, per efecte de les onades, gran part d’aquest material es descompon en microplàstics que els peixos i les aus marines ingereixen pensant que són aliment. Altres animals queden enganxats en xarxes i altres plàstics que els provoquen greus ferides o, fins i tot, l’asfixia.

El tsunami que va assolar el Japó el 2011 va contribuir, segons consideren els investigadors, a incrementar un 20% la quantitat de residus plàstics que van anar a parar al mar.

Els científics, tenint en compte que la majoria de residus plàstics que es troben ara als oceans de la Terra són de mida mitjana i gran, alerten de la necessitat de fer operacions de neteja abans que aquests objectes es vagin fragmentant i trencant per l’efecte de l’erosió.

La Comunitat de Madrid destina 2M€ amb vehicles menys contaminants

Compromís irrenunciable amb la millora de la qualitat de l’aire

El Govern de la Comunitat subvencionarà novament, amb dos milions d’euros en 2018, la renovació i adquisició de vehicles comercials lleugers i de taxi. Aquests dos milions d’euros de subvenció estan destinats al Pla d’Incentius al Vehicle Comercial Lleuger Eficient, auxiliar i de serveis de la Comunitat de Madrid i al Pla d’Incentius d’Acte-taxi de Madrid, denominat Pla PIAM, tots dos dotats amb un milió de euros cadascun.

Així ho va assenyalar el conseller de Medi Ambient, Administració Local i Ordenació del Territori, Pedro Rollán, qui ha visitat aquest matí al Parc Forestal de Valdebernardo, alguns dels nous vehicles adquirits a través d’aquests dos Plans. “La principal novetat per a l’any 2018 resideix que el Govern regional finançarà exclusivament aquells vehicles ZERO i ECO, a més dels de vehicles categoria C en euro-taxis i vehicles de la categoria N2 de fins a 12.000 quilos”, ha assenyalat.

“Aquest any a més ja s’estan emprant els distintius de la DGT i es concediran ajudes PIAM no només a professionals en règim d’autònoms sinó també a PIMES.
“Aquestes mesures són de gran importància a l’hora de contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respiren els ciutadans madrilenys. En 2017, gràcies a l’PIAM, s’ha aconseguit una reducció d’emissions de 24,4 tones d’òxids de nitrogen i de 5.470,8 tones de CO2 a l’any. Per la seva banda, el PIVCEM suposa actualment una reducció d’emissions a l’atmosfera de 710 quilograms d’òxids de nitrogen i 28 tones de CO2 a l’any “, ha assenyalat el conseller.

Ajudes d’un milió d’euros a l’PIVCEM des de 2015
Des 2015, el Govern regional ha destinat un milió d’euros al Pla d’Incentius al Vehicle Comercial Lleuger Eficient, auxiliar i de serveis (PIVCEM), per a la renovació de vehicles contaminants per altres més ecològics i menys contaminants. En 2017, gràcies a aquesta subvenció, s’han renovat 308 vehicles comercials de 173 empreses. En total són 94 vehicles més i 81 nous beneficiaris respecte a l’any 2016, el que ha suposat un increment del 43,9%.

La Comunitat de Madrid ha concedit 3.000 euros d’ajuda com a mitjana per cada canvi de vehicle, aportant fins a un 35% com a màxim del cost del vehicle elèctric. Aquests ajuts, que es concedeixen des de 2015, han possibilitat que 651 vehicles comercials s’hagin renovat, contribuint a millorar la qualitat de l’aire que es respira a la regió.

Un 10% mes de taxis renovats el 2017
Rollán va informar al seu torn sobre la renovació de les flotes de taxi a aquest últim any. El Pla d’Incentius d’Acte-taxi de Madrid, PIAM, ha fet possible la renovació de 522 taxis a 2017, fet que suposa un 10% més que el 2016. El PIAM porta aplicant des de 2013, des de llavors ha permès la renovació de 2.185 taxis, fet que suposa més del 13% de la flota de taxis que hi ha a la Comunitat de Madrid, ha indicat.
La Comunitat de Madrid està tramitant la convocatòria per a la selecció, en règim de pública concurrència, de l’entitat col·laboradora per a la gestió de les ajudes. Aquestes abastaran des dels 2.000 als 10.000 euros per vehicle i es podran subvencionar fins a cinc vehicles per sol·licitant o empresa.

L’Ajuntament de Madrid incorpora fins a 78 vehicles elèctrics

L’Ajuntament de Madrid està incorporant a la seva flota de vehicles, des del passat mes de gener i fins a finals de març, 78 cotxes elèctrics, a través de dos contractes de rènting de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat (44 vehicles) i de l’Àrea de Economia i Hisenda (26 vehicles destinats a serveis administratius de diferents àrees de Govern, juntes de districte i organismes autònoms), i un contracte de compra de l’Àrea de Salut, Seguretat i Emergències (8 vehicles per a Policia Municipal).
Amb aquestes noves incorporacions de vehicles Zero emissions, l’Ajuntament de Madrid fa un pas més en el seu compromís cap a una mobilitat sostenible i la recerca d’alternatives per reduir l’impacte del transport en el medi ambient, millorar la qualitat de l’aire i, en conseqüència la salut de la ciutadania, mitjançant la renovació de la seva flota amb vehicles nets, poc o gens contaminants i energèticament eficients, objectius previstos en el Pla a de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic.

El Pla A, en la seva mesura 18, proposa com a horitzó per a una flota de vehicles municipals neteja l’any 2020, en què entre el 60 i 75%, segons el tipus de vehicle, haurà de ser d’emissions zero o Eco, i 2030 a què aquest percentatge haurà de situar-se entre el 80 i el 90%

78 nous vehicles
Dels 78 nous vehicles, quatre són furgonetes Renault Kangoo i la resta turismes Renault Zoe. Tots ells s’han incorporat a la flota municipal mitjançant contractes de rènting amb una durada de quatre anys, amb possibilitat de pròrroga dos més, excepte els vuit vehicles destinats a la Policia Municipal que són comprats. Els turismes model Zoe tenen, entre altres característiques, autonomia per a 400 quilòmetres, càrrega completa en una hora i 40 minuts amb possibilitat de càrrega ràpida a 43 kW, sistema de navegació GPS per satèl·lit, control d’aparcament del darrere i zero emissions contaminants.
En el cas de l’Àrea de Govern de Medi Ambient i Mobilitat, el cost del contracte per als quatre anys dels 44 cotxes puja a 887.040 euros sense IVA, i inclou manteniment integral i segur. Els vehicles aniran destinats a les direccions generals de l’Àrea, a inspeccions de neteja i control ambiental, serveis de parcs i zones verdes, i parc tecnològic de Valdemingómez.

Els 26 cotxes elèctrics d’Economia i Hisenda (22 turismes i 4 furgonetes) són per a serveis administratius i estan destinats a Desenvolupament Urbà Sostenible (1), al propi Àrea d’Economia i Hisenda (5), Equitat, Drets Socials i Ocupació (1) , Medi Ambient i Mobilitat (3), Coordinació de la Junta de Govern i Relacions amb el Ple (2), Presidència del Ple (2), junta de Hortaleza (1), Moncloa-Aravaca (1), Sant Blai-Canillejas ( 1), Tetuan (1), organisme autònom Agència d’Activitats (5), organisme autònom Agència per a l’Ocupació (2) i organisme autònom Agència Tributària Madrid (1). El cost per als 26 vehicles, sense incloure IVA, ascendeix a 590.486 euros i, a més del lloguer, també inclou manteniment i assegurança a tot risc.

Els 8 nous vehicles destinats a patrulla de la Policia Municipal són per als districtes de Tetuan, Arganzuela, Salamanca, Llatina i Centre (nord). El contracte de compra d’aquests vehicles, inclòs l’equipament per a patrulla, ascendeix a 193.308 euros sense IVA.

flota elèctrica
Abans de la incorporació d’aquests nous cotxes, l’Ajuntament de Madrid ja comptava amb un significatiu nombre de vehicles elèctrics (102). L’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat té altres 44 entre furgonetes i turismes per als serveis de manteniment de la xarxa de qualitat de l’aire i de neteja, a més dels Agents de Mobilitat compten amb 13 motos elèctriques i tenen previst adquirir 23 vehicles i dues furgonetes també zero emissions.

L’Àrea de Salut, Seguretat i Emergències disposa de 22 vehicles elèctrics per a la Policia Municipal: 6 turismes, 10 motocicletes, 4 bicicletes i 2 segway, tots en propietat. Així mateix, compta amb 5 vehicles elèctrics de Madrid Salut, en aquest cas en la modalitat de renting.

El primer autobús elèctric de Volkswagen

Una de les marques del grup Volkswagen, Scania, posa ara en els carrers de Suècia tres autobusos elèctrics.

En els últims dos anys, el grup Volkswagen ha trepitjat l’accelerador en mobilitat elèctrica. La companyia que porta l’ensenya del conglomerat ha promès llançar al mercat 30 models elèctrics per 2025. I, per si fos poc, per a cinc anys més tard cadascun dels seus cotxes amb motor de combustió tindrà un equivalent elèctric.

Pels cotxes es comença, però aquests no són els únics vehicles sota el paraigua del grup Volkswagen. Una de les marques de la companyia alemanya és Scania, especialitzada en camions i autobusos. I a aquestes categories també ha arribat la febre elèctrica. La firma ha anunciat que llança als carrers de Suècia seu Citywide Low Floor.

El eloqüent nom d’aquest autobús elèctric li augura un futur prolífic pel que fa a quilòmetres i desplaçaments. Es pot dir que està previst que sigui així. Scania ha escollit el mes de març per treure als carrers al seu nou vehicle. A la ciutat sueca de Östersund, a la meitat del país, comencen a circular tres autobusos elèctrics.

La seva missió serà recórrer una ruta de 15 quilòmetres, amb 40 parades. El nombre de trajectes al dia? Seran 100. No és intranscendent, ja que el que pot considerar-se com el primer autobús elèctric de Volkswagen ha de confiar en un sistema de càrrega poc convencional. En lloc d’aturar durant hores per recarregar les enormes bateries que munten aquests gegants sobre rodes, els vehicles es carregaran amb intervals de 10 minuts. Això serà possible gràcies a una xarxa massiva d’estacions de càrrega.

La freqüència d’aquests autobusos en la seva ruta també entra dins dels estàndards del servei que ofereixen els seus equivalents amb motor de combustió. Els busos passaran cada 15 minuts. La velocitat màxima d’aquests vehicles és de 70 km/h.

El moviment de Scania té un caràcter pioner. Però cal destacar que la seva escala es troba molt per sota de les xifres de la Xina. Al país asiàtic ja es parlava fa tres anys de treure centenars d’autobusos elèctrics als carrers. Recentment aquest objectiu no només s’ha fet realitat sinó que s’ha sobrepassat amb escreix.

El cas de la ciutat xinesa de Shenzhen és exemplar. L’urbs ha posat als seus carrers 16.000 autobusos elèctrics per als seus 12 milions d’habitants. El desplegament ha estat massiu. Són 8.000 punts de càrrega (un per cada dos vehicles) en 510 estacions d’autobús.

 

Projecten un macroprojecte d’una planta de transformació de residus en biocombustible amb una inversió de 250 milions d’euros

Suez i la canadenca Enekem creen un ‘partnership’ denominada Ecoplanta Molecular Recycling Solutions que preveu generar 200 llocs de treball estables

Seria la inversió industrial més important en molt de temps al Camp de Tarragona i amb unes instal·lacions d’última tecnologia que transformarien les escombraries en biocombustible utilitzant un tractament molecular, evitant fums i emissions, ja que no s’utilitza la combustió.

L’empresa canadenca Enerkem ha aconseguit convertir les restes que van a l’abocador en metanol verd gairebé sense impacte ambiental.

Aquest dimarts es va presentar públicament al plenari de l’Ajuntament de la localitat tarragonina i, tot i la prudència tant de la companyia com dels responsables municipals pels obstacles que puguin sorgir, sembla que el procés està encarrilat. La societat està constituïda i en el municipi hi ha convenciment. Falten els tràmits legals i administratius

La intenció dels empresaris és ubicar-se al pla parcial 10, anomenada La Granja II, just al costat de la part nord de la planta de Repsol del Polígon Químic Nord. Es tracta d’una extensió de 40 hectàrees partides aproximadament per la meitat per la via de l’AVE i de les que s’utilitzarien, en primera instància, les que queden en la part sud. Els terrenys són de diferents propietaris, entre els que també hi ha el consistori. Albert Vilalta, project manager de Ecoplanta, va assegurar que «el Morell ens permet tenir els potencials clients molt a prop i poder exportar el producte a través del Port de Tarragona».

Metanol verd
Aquests potencials clients serien bona part de les empreses químiques que ja estan instal·lades al Camp de Tarragona ja que el que produirà Ecoplanta serà metanol. Una substància que serveix com a additiu per als biocombustibles, però també permet generar altres productes com dissolvents o aerosols, entre d’altres. De fet, des Ecoplanta insisteixen que es tracta a més d’un metanol “verd” és dir, ecològic. La raó és que per produir-lo, a diferència de altres empreses, no utilitzen combustibles fòssils, sinó que l’obtenen a partir de «reciclatge molecular». La planta del Morell seria la
primera factoria d’Espanya de aquesta substància.

El procés és complex i requereix una tecnologia puntera a nivell mundial. Consisteix en agafar residus procedents dels Ecoparcs -les instal·lacions que tracten amb les restes no reciclables-, i en comptes de dipositar-los en abocadors, tractar-los per convertir-los en metanol mitjançant un procés químic i de pressions que descompon els àtoms per, posteriorment, reordenar-i convertir-los en el producte final aquesta tecnologia està patentada per Enerkem, un empresa que ja disposa d’una planta com la que es vol construir a El Morell a Edmonton, al Canadà i que té un projecte molt semblant per desenvolupar una altra a Rotterdam. Aquesta planta holandesa pot convertir fins a 360.000 tones de deixalles anuals en 270 litres de metanol. Esdevenint així una planta pionera al sud d’Europa

Durant el procés que duria a terme aquesta planta, els residus es converteixen en carboni, que posteriorment es reconverteix en metanol utilitzant uns catalitzadors que treballen a temperatura baixa, sense generar contaminació i contribuint a una «economia circular». La construcció de la planta generaria entre 600 i 700 llocs de treball, mentre que un cop enllestida, la instal·lació donaria feina a unes 200 persones.
El vespre d’aquest dimarts, 8 de maig, representants de les dues empreses han rebut l’aval del ple municipal, que s’ha reunit de forma extraordinària per explicitar el seu vistiplau al projecte. Les companyies sol·licitaran aquest dimecres a la Generalitat l’autorització ambiental integrada —que inclou el Projecte Tècnic i l’Estudi d’Impacte Ambiental— per iniciar els tràmits d’implantació al pla parcial 10 del Morell, a prop del complex industrial de Repsol. Fonts d’Enerkem assenyalen que la planta podria estar operativa d’aquí a quatre anys, el 2022.

Un procés que evita fums i combustió
La planta catalana s’abastaria de la matèria primera generada als Ecoparcs, que fan la recollida dels residus sòlids urbans. Actualment, del total de brossa que va a parar a aquestes instal·lacions només se’n recicla un 10% i, la resta, acaba a les incineradores o als abocadors. La nova planta aprofitaria els residus pretractats no recuperables, els quals hi arribarien en bobines retractilades, per fer-ne un reciclatge molecular.
Aquesta tècnica no requereix combustió i es produeix en un circuit tancat, de manera que minimitza les emissions. Els seus impulsors defensen que la planta projectada al Morell tindria «zero emissions» de dioxines i furans, de material particulat i de butadiè, i que el sistema «minimitza el canvi climàtic» perquè evita la importació d’un producte que fins ara provenia de combustibles fòssils.

Es calcula que, en plena operativitat, la nova instal·lació tindria capacitat per tractar 375.000 tones de residus —principalment plàstic, paper i tèxtil—, que es podrien transformar en 265.000 tones de metanol verd. Actualment, el procés tècnic permet transformar fins a un 70% de la matèria primera i, la resta, acaba resultant diòxid de carboni o residu sòlid. La vocació de futur és assolir un índex d’aprofitament del 100% i possibilitar «una planta de reciclatge circular total».