Publicat a

El combustible del futur s’anomena eficiència energètica

A més de fomentar l’ús de fonts renovables enfront de les fòssils, el planeta necessita fer un ús més eficient de l’energia que es consumeix per poder seguir creixent d’una manera més respectuosa amb el medi ambient

En 2016, el món va rebre una gran notícia: 195 països van decidir afegir la seva signatura a l’Acord de París (França). Amb aquesta rúbrica, les nacions signants es van comprometre a reduir activament els seus gasos d’efecte hivernacle, amb l’objectiu principal de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 ° C enfront de nivells preindustrials.

Però atès que el consum d’energia a nivell mundial no fa més que augmentar, per complir aquesta fita no només serà necessari disminuir el consum de combustibles fòssils sinó també augmentar l’eficiència energètica. “Eficiència i diversificació energètica són les tendències globals. Però per complir-les, serà necessari un canvi de paradigma en el model tradicional de proveïment i distribució d’energia elèctrica”, apunta el president de Schneider Electric Mèxic i Amèrica Central, Enrique González Haas. En la seva opinió, aquest canvi de paradigma requereix “prioritzar, donar suport i orientar les inversions que permetin l’enfortiment d’un sector que s’havia mantingut limitat per la falta d’inversió i innovació”.

L’eficiència energètica és el conjunt d’accions que tenen com a objectiu disminuir la despesa d’energia. Gràcies a ella, s’optimitza la relació entre l’energia consumida i el preu dels productes i serveis que s’alimenten d’ella. I les claus per aconseguir-ho estan en els millors hàbits de consum i en les inversions i innovacions tecnològiques.

És possible assolir la sostenibilitat sense renunciar a la rendibilitat? La resposta de González Haas és contundent: “Per descomptat, l’eficiència basada en una estratègia de diversificació energètica per no dependre únicament d’energia convencional augmenta la disponibilitat operativa. També ajuda en el consum intel·ligent i eficient, la qual cosa disminueix els costos d’operació i finalment garanteix l’adequat consum de recursos i evita incompliments amb les estrictes normes ambientals que demana el nostre planeta “.

The Energy Efficiency Market Report, de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), subratlla la importància de l’eficiència energètica com a recurs energètic i el seu paper clau en el mercat global de l’energia, que permet alçar l’eficiència energètica a la categoria del ” primer combustible “, ja que és el recurs energètic que s’ha d’usar abans que qualsevol altre per complir els compromisos de sostenibilitat i reduir el consum global.

A Mèxic, es va aprovar a finals de 2015 la llei de Transició Energètica, que fixa l’objectiu que el 50% de la generació elèctrica procedent d’energies netes per al 2050. En l’àmbit de l’eficiència energètica, la norma estableix uns objectius de reducció del consum final de l’1,9% per entre 2016 i 2030; i del 3,7% entre 2031 i 2050. Amb una demanda d’energia creixent a nivell industrial i urbà, les mesures d’eficiència energètica són l’única alternativa per mantenir el progrés alhora que es compleixen els compromisos de sostenibilitat.

Mesurar per invertir
Un dels reptes principals de totes les mesures d’eficiència consisteix a mesurar el rendiment de les inversions d’eficiència i avaluar-ne els retorns. Això suposa calcular la diferència entre el que s’ha consumit respecte al que s’hauria consumit si no s’haguessin dut a terme mesures. Per a això, un article en MIT Technology Review en espanyol presenta el programa CalTRACK, una iniciativa de l’Estat de Califòrnia (EE. UU.) Per crear un mercat d’eficiència energètica transparent que us permetrà controlar els estalvis reals i poder ajustar les projeccions en funció del rendiment real. Un avanç com aquest permetria finançar l’eficiència energètica com si es tractés de qualsevol altre recurs energètic.

En el cas de CalTRACK, “L’eficiència energètica està integrada en el model”, explica el consultor financer d’energia del Fons per a la Defensa del Medi Ambient Matt Golden. I detalla: “Ja no tens perquè debatre si representa la manera més econòmica d’estalviar energia i reduir les emissions [de gasos d’efecte hivernacle], el mateix mercat ho resoldrà”. Aquest tipus de programes pilot són crucials per a potenciar la innovació en mesures d’eficiència energètica, ja que el mercat funcionaria de tal manera que les mesures d’eficiència energètica es finançarien segons les projeccions de caixa, igual que es faria amb un nou projecte de generació.

Una de les empreses que està avançant per promoure l’eficiència i sostenibilitat en la indústria de Mèxic i de l’Amèrica Central és Schneider Electric. L’empresa ja ha ajudat a Unilever a reduir un 17% el consum energètic en la seva planta de Tultitlán (Mèxic), un complex de tres fàbriques a on la companyia produeix gelats, margarines i maioneses. Aquest augment de l’eficiència energètica es va aconseguir mitjançant la implementació d’una solució integral que consolidava la gamma de serveis en un sol paquet, el que solucionava la complexitat de tractar amb diversos proveïdors per cobrir el servei per una banda i els productes per l’altre. La implementació integral de Schneider Electric es va centrar en garantir la continuïtat del servei i atacar els punts vulnerables de la instal·lació elèctrica, el que va donar com a resultat una gestió més eficient i segura de l’energia.

En el seu compromís per triplicar l’eficiència energètica en els propers 40 anys el director de Desenvolupament de Negoci de Schneider Electric Mèxic, Horaci Soriano, proposa alguna de les solucions en les que està treballant l’empresa a la regió: “Els equips connectats permeten enviar informació de com es consumeix l’energia en el punt final d’ús. els sistemes de control local per fer més eficient el maneig d’energia dels diferents equips que estan en lloc faciliten molt la tasca dels gerents de planta per a la presa de decisions dels seus processos i de com estan usant l’energia, i tot això ho estem acompanyant d’aplicacions i programes que faciliten a l’alta direcció prendre decisions de negoci en funció dels seus consums d’energia de tal manera que l’empresa assoleixi els seus objectius “.

Com a conseqüència d’aquesta recerca per l’eficiència i la sostenibilitat, el món està enfrontant una transició en què la generació descentralitzada d’energia, les fonts de combustible sense carbó i l’aprofitament de les dades per a una millor presa de decisions seran clau en el nou panorama energètic mundial.

font:technologyreview

Publicat a

Llums i ombres cap a la transició energètica a Espanya

El Comitè d’Experts d’Energia va ser rebut per l’exministre d’Energia, Álvaro Nadal, per abordar els diferents escenaris per a la transició energètica.

Aquest comitè va posar damunt de la taula la creació de Consell per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic, i va anticipar que el tancament anticipat de les centrals nuclears augmentaria el cost de generació d’entre 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals.

Davant d’això, aquest grup d’experts aposta per desenvolupar sistemes que assegurin la continuïtat de les centrals.

Entre les novetats que va presentar la Comissió d’Experts sobre escenaris per a la Transició Energètica, amb l’informe “Anàlisi i propostes per a la descarbonització”, destaca la previsió de la desaparició del carbó en el mix elèctric per a l’any 2030, aquest advertiment, i algunes més, es va presentar en un informe al Govern.

La fi del carbó podria succeir per a l’any 2030, deguda als preus dels combustibles i el preu del CO2, establert en 50 euros per tona, per tant, la participació del carbó en el mix elèctric

D’altra banda, el Comitè proposa l’encariment del gas en un 5,8%, però també dels derivats del petroli, especialment del gasoil, en aquest cas d’un 28,6%, mentre que proposa una alça de la gasolina en un 1,8%, l’únic descens es produiria en el preu de l’electricitat, un 6,8% per al consumidor domèstic

Diverses propostes per al futur del sector energètic

L’informe va ser lliurat a l’ exministre d’Energies, Álvaro Nadal, pel president de la comissió, Jorge Sanz, aquest informe compta amb un gran consens entre experts i autoritats, el que fa que pugui convertir-se en les línies mestres per al debat sobre la futura legislació en la lluita contra el canvi climàtic.

La fiscalitat, segons determina l’informe, serà un dels arguments claus per complir amb els objectius pactats per Espanya davant la UE pel que fa a canvi climàtic.

Entre les mesures per a tal fi destaquen la substitució dels impostos actuals per altres que assumeixin els danys mediambientals, i el lema seria ‘qui contamina paga’.

A més, l’informe també indica els límits en la implantació d’aquesta mesura, que són: evitar la deslocalització de la indústria sotmesa a competència internacional; evitar la fuga de recaptació de les administracions públiques i, finalment, no augmentar la pressió fiscal.

Una altra de les propostes implicaria eliminar el finançament dels sobrecostos de les renovables de la tarifa elèctrica per repartir-la entre totes les energies finals (electricitat, gas natural i derivats del petroli), també suggereix que tots els sectors energètics participin del finançament de les infraestructures necessàries per satisfer el consum energètic.

Entre els resultats esperats amb l’aplicació d’aquestes mesures destaca que Espanya podria convertir-se en exportadora d’electricitat a França a causa de que, tal com explica el president d’aquesta comissió d’experts, Jorge Sanz, “la major penetració de renovables al nostre país, permet un diferencial de preus elèctrics estructural a favor d’Espanya “.

Canvis estructurals en les fonts energètiques

L’informe presentat per aquest comitè determina i preveu que el gas natural serà fonamental en l’equilibri d’energies en l’any 2030. No obstant això, la seva importància decaurà per a l’any 2050. Per a aquest any, es preveu que la generació elèctrica girarà exclusivament al voltant a instal·lacions fotovoltaiques, eòliques, i hidràuliques.

Per la seva banda, les centrals nuclears haurien de seguir tenint un paper important. Segons els experts, el seu tancament anticipat suposaria un augment del cost de generació que oscil·laria entre els 2.000 i 3.000 milions d’euros anuals.

Alhora, això suposaria un augment del preu de l’electricitat en un 20% i també duplicaria les emissions de CO2 provocades pel sector elèctric, l’informe també aconsella posar en marxa una sèrie de mecanismes destinats a garantir la recuperació dels costos fixos de les centrals elèctriques.

O fins i tot mantenir en estat d’hibernació d’aquestes centrals, que podria ser una opció menys costosa per al consumidor que construir centrals noves d’aquí a uns anys.

La comissió apunta també a una revisió dels peatges d’accés “per evitar que l’electricitat continuï sent artificialment cara” respecte d’altres fonts energètiques alternatives (gas natural i derivats del petroli).

Aquesta anàlisi determina que l’estructura actual de peatges incentiva l’autoconsum elèctric. Molts consumidors deixen de contribuir al finançament dels costos fixos, que passa a ser suportats pels consumidors sense capacitat d’instal·lar panells solars a les teulades.

Eficiència energètica per a la sostenibilitat

Una altra de les grans preocupacions al voltant de les quals gira l’Informe són les emissions. Tots els experts coincideixen en la necessitat de compliment dels límits d’emissions i en el compliment de l’objectiu d’eficiència energètica per part de tots els sectors implicats.

En aquest sentit és vital, per part dels consumidors, adoptar solucions d’optimització de consums energètics.

El president del Comitè, Jorge Sanz recorda “que és fonamental abordar la reforma de la fiscalitat ambiental en el sector energètic i la reforma dels peatges d’accés, perquè els agents econòmics responguin als senyals de preu correctes que permetin l’electrificació de la economia “.

Si no s’arriba al suficient grau d’electrificació, serà necessari adoptar mesures d’eficiència energètica addicionals i potenciar les energies renovables no elèctriques (solar tèrmica o biocarburants) tot i ser més cares que les renovables elèctriques.

Finalment, la Comissió considera que les polítiques regulatòries haurien de facilitar una transició eficient cap als vehicles amb energies alternatives, sense assumir una despesa pública els costos no siguin recuperables.

Però sobretot s’ha de prestar especial atenció al canvi en la fiscalitat, com a factor imprescindible per aconseguir la transició cap a una mobilitat sostenible.

Per assolir el 2050 un alt nivell de descarbonització serà necessària la reconversió energètica del parc d’edificis existent, així com polítiques públiques de suport a l’estalvi energètic en la indústria.

Altres propostes per a la sostenibilitat

Davant aquest informe, altres veus han donat la seva visió al respecte.

Per exemple, l’ONG Greenpeace ha reconegut, en paraules del responsable del programa de Canvi Climàtic de Greenpeace Espanya, José Luis García Ortega: “Després de conèixer el resum executiu del document, Greenpeace coincideix amb els experts en què el carbó no té lloc en un sistema energètic sostenible; també està d’acord en la necessitat de dur a terme gran quantitat de reformes de calat, com la fi de l’impost al Sol, però també considera fonamental abordar també la fi de l’energia nuclear “.

font: ecoticas

Publicat a

EUA serà el líder de la producció de petroli i gas no convencional abans de 2040

Els principals escenaris on s’aplicaria l’Informe Anual de l’Agència Internacional de l’Energia sobre Prospectiva Energètica 2017-2040 són les noves polítiques (que inclouen els compromisos dels països signants de l’acord de París), les polítiques actuals i, com a novetat de l’edició d’aquest any, l’escenari de desenvolupament sostenible, el qual mostra el camí per arribar als objectius relacionats amb l’energia de l’Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

El Dr. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, en el marc d’una jornada, va llençar una pregunta a l’aire: “quanta energia addicional necessitarà el món l’any 2040 i on?”. Les necessitats energètiques mundials creixen més lentament que en el passat però encara augmentaran un 30% fins a arribar al 2040. “Això equival a afegir una altra Xina o una altra Índia a l’actual demanda mundial”, va concloure l’especialista. Com es pot solucionar? Dient adeu a les antigues formes d’entendre el món de l’energia. Segons Marzo, “els països canvien de rol, això fa que el Pròxim Orient s’estigui convertint ràpidament en un important consumidor d’energia i els Estats Units en un important exportador”.

Si parlem del futur que tenen el petroli i el gas no convencionals als EUA, el catedràtic va afirmar que “es convertiran en líders indiscutibles en la producció d’aquestes dues fonts d’energia”. El shale gas i el tight oil, juntament amb una major eficiència en la demanda, s’estan traduint en un canvi extraordinari en la posició dels Estats Units en el context energètic global.

REVOLUCIÓ ENERGÈTICA DE LA XINA

Pel que fa a la revolució energètica de la Xina i el seu impacte al món, el WEO 2017 estableix que el creixement en el consum d’energia d’aquest país fins al 2040 se centrarà principalment en el gas natural i en les tecnologies baixes en carboni. Aquest fet es tradueix en una brusca ruptura amb les tendències del passat.

En l’escenari de les noves polítiques, l’estancament de les emissions entre 2014 i 2016 representaria una pausa en el context d’una ascensió més lenta i, al mateix temps, un punt d’inflexió a l’escenari de desenvolupament sostenible. Seguint en aquest mateix context, es preveu, d’una banda, segons va exposar el ponent, que “el 2030, nou de cada deu persones sense accés a l’electricitat es localitzin a l’Àfrica subsahariana”. D’altra banda, “més del 80% del creixement de la demanda de gas fins al 2040 es localitzarà a les economies en vies de desenvolupament a l’Àsia, l’Orient Mitjà, Àfrica i l’Amèrica Llatina”.

Un altre dels aspectes que es va tractar en la trobada va ser la persistència dels baixos preus del petroli, els quals “variaran àmpliament segons l’escenari per reflectir com les diferents disponibilitats de recursos, costos d’extracció i polítiques energètiques poden afectar l’equilibri oferta-demanda”. Respecte als vehicles elèctrics, es calcula que, el 2025, els costos de capital dels automòbils elèctrics seguiran sent més alts que els dels vehicles convencionals. Tot i així, la disminució de costos operatius poden fer que els períodes de recuperació resultin atractius per als consumidors.

Per últim, Mariano Marzo va exposar que es preveu que la Xina, l’Índia i els EUA liderin els avenços en l’energia solar fotovoltaica, mentre que Europa serà pionera en la generació d’energia eòlica terrestre i marítima. En el camp de l’electricitat, l’acadèmic va afirmar que “el 2040, l’Índia haurà sumat a la generació d’aquesta energia l’equivalent a la de la Unió Europea d’avui en dia, mentre que la Xina agregarà l’equivalent a la dels EUA

Publicat a

Un estudi relaciona l’asma infantil amb la contaminació d’aire

Un 38% dels casos d’asma infantil són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica, segons un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL) i l’Institute for Transport Studies de Leeds (Regne Unit).

La investigació, que s’ha dut a terme a la ciutat de Bradford (Regne Unit), destaca que la contaminació procedent del trànsit podria ser específicament responsable del 24% dels casos.

L’equip d’investigadors de l’ISGLOBAL -centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa- i de l’Institute for Transport Studies de Leeds ha utilitzat un model de nou desenvolupament per analitzar l’impacte que l’exposició als òxids de nitrogen (NOx) -gasos que es troben entre els contaminants de l’aire- té en el desenvolupament de l’asma infantil.

El treball, que es va publicar a la revista “Environment International”, va utilitzar un model que uneix les dades d’altres quatre models diferents relatius a trànsit, emissions, dispersió atmosfèrica i salut a Bradford, cosa que va permetre als investigadors traçar tota la cadena d’impacte, des de les fonts de contaminació de l’aire fins a les vies per les quals aquesta afecta la salut dels nens.

Els resultats indiquen que fins al 38% de tots els casos anuals d’asma infantil en Bradford -sisena ciutat més gran del Regne Unit, amb una població multiètnica de més de 530.000 persones i que està entre el 10% de les localitats britàniques més desafavorides-, poden ser atribuïbles a la contaminació de l’aire.

“Quan ajustem els nostres resultats usant mesuraments reals de contaminants de l’aire vam veure que fins al 24% dels casos anuals podrien atribuir-se a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit”, ha destacat el director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGLOBAL, Mark Nieuwenhuijsen.

L’autora principal de l’estudi, Haneen Khreis, investigadora d’ISGLOBAL i de l’Institute for Transport Studies de Leeds, ha explicat que “les taxes de casos d’asma infantil a Bradford són més altes que la mitjana del Regne Unit, igual que els ingressos hospitalaris per urgències de nens asmàtics menors de 16 anys”.

“Investigacions prèvies del nostre equip van demostrar que els nens i nenes exposats a alts nivells de contaminació de l’aire procedent del trànsit tenen un major risc de desenvolupar asma”, ha recordat Khreis.

“Quantificar el nombre de casos d’asma infantil que són directament atribuïbles a la contaminació de l’aire relacionada amb el trànsit no s’havia fet en el passat i, com demostrem ara, una part important dels casos és en bona mesura prevenible”, ha explicat la investigadora.

Khreis ha apuntat que aquesta investigació “demostra que, si bé les mesures populars com aturar els vehicles al ralentí fora de les escoles o proporcionar rutes de vianants allunyades de les carreteres són importants, les solucions proposades per mitigar la contaminació del trànsit no s’haurien de restringir a àrees localitzades”.

font:puntavui

 

Publicat a

Les renovables busquen qui les emmagatzemi

L’avenç cap a un sistema amb un protagonisme més gran de l’energia solar i eòlica fa del tot imprescindible trobar la millor manera d’emmagatzemar l’electricitat sobrant.

Els costos de generació d’energia solar i eòlica s’han reduït considerablement des de l’any 2010, un 73% i un 23% respectivament, segons l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA). Gràcies a aquesta reducció avui dia són plenament competitives sense necessitat de primes. Ara, l’handicap més gran d’aquestes fonts energètiques se centra en el fet que no generen energia d’una manera constant, sinó que la producció depèn de les canviants condicions atmosfèriques, concretament del sol i del vent.

Tanmateix, per molt que se n’abarateixin els costos, un sistema elèctric amb més presència d’energia solar i eòlica, a hores d’ara, no és sostenible sense un sistema eficient d’emmagatzematge i, al mateix temps, viable econòmicament. Només cal veure el cas d’Alemanya que, degut a un excés de producció energètica, es va veure obligat a pagar els consumidors perquè utilitzessin l’electricitat sobrant.

“Cada cop és més important trobar una forma eficient d’emmagatzematge davant de l’actual aposta per les renovables”, adverteix Jordi Llorca, membre de l’Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan es trobi una solució a aquest problema, la penetració de les renovables al mix elèctric serà massiva. En aquest sentit, l’evolució dels sistemes d’emmagatzemament o acumulació d’energia elèctrica a gran escala és “una àrea clau per avançar cap a un sistema energètic descarbonitzat”, assenyala, al seu torn, Joan Ramon Morante, professor de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Deixant de banda les centrals hidroelèctriques, que a la nit aprofiten l’energia sobrant del sistema elèctric per bombar aigua, fins fa poc, l’electricitat s’havia de generar en el mateix moment que es consumia perquè no hi havia capacitat suficient per emmagatzemar-la. Actualment, han emergit nous sistemes, cada cop més evolucionats i perfeccionats, com l’acumulació d’energia en bateries, la pila de combustible d’hidrogen o els supercondensadors.

“Les bateries de liti estan més pensades per a mòbils, ordinadors i vehicles elèctrics que no pas per a necessitats estacionàries, ja que l’ús és limitat i la tecnologia, cara”, adverteix Morante. “S’estan investigant en la creació de bateries d’altres elements químics com el sodi o el magnesi”, afegeix l’expert de l’IREC. Les perspectives de futur són positives: el preus de les bateries d’emmagatzematge energètic per a aplicacions estacionàries podria reduir-se un 66% fins a l’any 2030. Alhora, segons un recent estudi d’IRENA, multiplicarien per 17 el mercat de l’emmagatzematge.

L’hidrogen és considerat per alguns una de les alternatives amb més futur ja que compta amb una capacitat d’emmagatzematge gairebé tres vegades superior al gas natural i no genera contaminants, només desprèn aigua en el procés de combustió. Un altre dels avantatges és que “permet acumular energia durant llargs períodes de temps”, indica Jordi Llorca. “El problema sorgeix a l’hora d’emmagatzemar i transportar aquest hidrogen”, adverteix Morante.

“Una de les opcions més esteses és la pila d’hidrogen, una tecnologia coneguda i utilitzada, però cara”, reconeix Llorca. No obstant això, quan es parla d’hidrogen, l’alternativa que cada cop cobra més notorietat és el power to gas (P2G), explica l’expert de la UPC, que consisteix a injectar l’hidrogen a la xarxa de gas natural. Una fórmula que afegeix una petita part al flux gasós. Una altra opció implica transformar l’hidrogen en un gas sintètic, com si es tractés de metà. “França i Alemanya ja tenen projectes pilot que estan començant a aplicar aquest mètode”, assegura Llorca.

Els supercondensadors o ultracondensadors són dispositius electroquímics amb una densitat d’energia extraordinàriament alta, és a dir, capaços d’emmagatzemar i proporcionar energia de manera molt ràpida. S’utilitzen per cobrir les puntes de demanda de la xarxa elèctrica o per fer front a interrupcions del subministrament de poca durada, entre d’altres aplicacions. Sovint, són un complement de les bateries. El seu principal inconvenient és el preu, que és força més elevat

Finalment, els experts consultats també parlen d’utilitzar l’energia solar per escalfar un líquid o sals foses. La calor generada que s’hi manté s’aprofita per crear electricitat mitjançant turbines de vapor hores després que s’hagi post el sol. El sistema, però, “només és vàlid per a períodes curts, tot i que a Aràbia Saudita i a d’altres països ja s’està utilitzant”, assegura Llorca.

Les tecnologies d’emmagatzematge esmentades són, en opinió de Joan Ramon Morate i Jordi Llorca, les que tenen més opcions de cara al futur.