Txernòbil tanca el seu sarcòfag i passa la prova de seguretat

El nou sistema de confinament a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna ha completat amb èxit la seva prova final de posada en servei.

Just uns dies abans de l’33 aniversari de l’accident nuclear el passat 26 d’abril, va estar el sarcòfag a prova durant 72 hores i va superar la prova amb èxit pel que es dona per finalitzada la nova estructura de seguretat que protegeix el reactor 4 que va ser destruït en l’accident.

El nou sistema protegirà el medi ambient de noves emissions de material radioactiu i permetrà la desconstrucció segura i a llarg termini de l’antic refugi i del reactor destruït, així com l’eliminació de l’inventari radioactiu.

Es va construir un enorme sarcòfag al costat del reactor i es va col·locar sobre la seva part superior durant una dècada. Un projecte que ha tingut un cost de 2.100 milions d’euros.

Els fons per al projecte van ser proporcionats pel Fons de Protecció de Txernòbil del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

El director de seguretat nuclear del BERD, Balthasar Lindauer, va dir: “Aquest és un èxit tremend i el resultat de la cooperació excel·lent de totes les parts involucrades. Agraïm als nostres donants pel seu compromís i als nostres socis per la finalització d’aquest projecte únic”.

El nou confinament és part del pla d’implementació del refugi per transformar Txernòbil en un entorn segur i respectuós amb el medi ambient. Font: el periodicodelaenergia

Comença a operar la primera central nuclear flotant del món a Rússia

Després de realitzar amb èxit una sèrie de proves exhaustives, fins i tot en el seu sistema de reactor KLT-40 bessó, la central d’energia nuclear flotant (FPU) “Akademik Lomonosov” està a punt per iniciar les operacions comercials, segons informa Rosatom.

Els reactors 1 i 2 de la FPU, es van dur amb èxit fins al 100% de la seva capacitat al 31 de març. Aquestes proves van confirmar l’estabilitat operativa dels equips principals i auxiliars de la FPU, així com els sistemes de control automàtic de processos.

El director general de Rosenergoatom (la divisió d’energia de Rosatom), Andrei Petrov, ha explicat que, en base als resultats del certificat d’acceptació d’aquestes proves per a la FPU, ara serà emès per les autoritats amb vistes a la llicència d’operació que es atorgarà al juliol.

Alhora, les estructures en terra i hidràuliques per a la central nuclear flotant (FNPP), així com la infraestructura que garanteix la transmissió d’electricitat a la xarxa local i la calefacció per a la xarxa de la ciutat, es completaran a finals d’aquest any en Pevek (Txukotka, Rússia). El treball actual d’enginyeria s’està executant per planificar.

El FPU està programat per ser remolcat al port de Pevek durant l’enviament d’estiu de 2019, on operarà com a part d’una planta d’energia nuclear flotant, reemplaçant les capacitats de sortida de la central nuclear d’Bilibino i el CHPP de Chaunskaya. S’espera que estigui connectat a la xarxa elèctrica al desembre de 2019. Font: el periodicodelaenergia

Goetèrmia i aerotèrmia

Energia Geotèrmica: climatitzar sense contaminar

Comencen a haver-hi construccions d’habitatges on s’excaven pous geotèrmics per extreure l’energia del subsol que és totalment gratuïta, per produir aigua calenta i climatitzar la casa.

En segons quin indret la temperatura mitjana del subsol sol estar entre els 15 o 16 graus. I el que es fa és enviar aigua freda mitjançant una canonada, absorbint la calor per aprofitar-la a través de la bomba de calor per generar aquest calor.

Es pot utilitzar en habitatges grans amb una demanda tèrmica elevada.

En una casa de nova construcció la instal·lació pot costar entre 28.000€ i 35.000€, amortitzables en set o vuit anys.

Comparat amb el sistema de gasoil ja s’estalvia un 75-80%, en pocs anys el llum i el gas aniran en augment cada any i això pot ser un estalvi.

En altres casos també s’aprofita l’energia geotèrmica amb ajuda de plaques solars fotovoltaiques i són gairebé autosuficients. Per un costat es té la bomba de calor geotèrmica, un dipòsit per producció d’acs i un altre dipòsit per la permeabilització, i per l’altre costat es té la bateria elèctrica amb l’inversor elèctric que són els que produeixen l’electricitat per alimentar aquesta bomba de calor.

A l’hivern el que es fa és absorbir la calor dels pous i a l’estiu s’absorveix la calor de la casa i es transporta als pous.

Aerotermia: climatització econòmica i neta

Ja hi han usuaris que canvien les calderes de gasoil per sistemes de climatització amb aerotèrmia, i amb això redueixen la despesa un 60% i s’opta per un sistema no contaminant i intentar aconseguir amb plaques fotovoltaiques la pròpia energia necessària.

L’aerotèrmia té l’avantatge respecte a la geotèrmia que necessita una inversió inferior, perquè no s’han de fer pous al terreny, però en canvi, fa falta espai per instal·lar-hi les bombes de calor.

En aquest cas com a diferència de la geotèrmia, que agafa la calor del subsol, aquestes agafen la calor de l’aire exterior. Aquestes bombes tenen la capacitat de poder absorbir temperatures de -25ºC de l’ambient.

El seu funcionament és similar al d’una nevera o aire condicionat, el que és absorbir calor d’un cos i transporta-la a un altre.

L’aerotèrmia pot ser una alternativa a la instal·lació de plaques solars tèrmiques que la legislació obliga a col·locar en els nous habitatges. La majoria d’ajuntaments deixen substituir les plaques solars per plaques aerotèrmiques.

L’avantatge que tenim amb la bomba de calor és que es pot produir fred, calor i acs, i amb les plaques solars tèrmiques només es pot fer acs. I es té el problema que quan es té sobrant, per exemple a l’estiu, no es sap que fer de la calor que es genera

El GNL, la solució a les emissions contaminants dels creuers?

Ja hi han els primers creuers del món que es propulsen per gas natural liquat, aquest combustible fòssil considerat per la naviliera com el més net del món. Redueix un 80% les emissions d’òxids de nitrogen i un 40% les emissions de diòxid de carboni.

El gas en estat líquid està a una temperatura  de -160ºC i en contacte amb l’aire congela les manegues

Actualment hi ha tres creuers en tot el món que funcionen amb gas natural liquat, però n’hi ha vint més encarregats a drassanes o en construcció que entraran en servei entre el 2020 i 2026.

Les entitats ecologistes contraries als creuers, no veuen però en aquest combustible una solució ambiental, ja que només és una solució pels creuers que estan en construcció i no és una solució generalitzable al conjunt de creuers.

També reclamen que s’obligui als creuers a utilitzar gasoil de 0,1% de contingut de sofre.

Entra en funcionament una planta termosolar a la Cerdanya francesa

França posarà en marxa la seva primera planta termosolar, un equipament que s’ha instal·lat a l’Alta Cerdanya, concretament a Llo. La zona es caracteritza per tenir unes condicions idònies per a aquest tipus de centrals. Serà la primera central d’aquest tipus a França

Les plantes termosolars aprofiten l’energia solar per transferir-la i emmagatzemar-la en un fluid, normalment aigua. La que es construeix a Llo ocupa 36 hectàrees de terreny i és visible des de molts punts del territori.

El que es veu de lluny són els miralls. N’hi ha gairebé 100.000, que es mouran seguint el sol per aconseguir la màxima radiació de cara a escalfar aquests tubs plens d’aigua col·locats just a sobre.

La planta es va començar fa més de dos anys i hi han intervingut empreses dels dos costats de la frontera. La que s’ha encarregat de col·locar les canonades és una empresa de Montcada i Reixac.

Serà la primera central termosolar de França. Tot i ser una de les potències mundials en energia nuclear, França necessita invertir i investigar més en energies renovables per complir els objectius que marca Europa.

Per què al Pirineu?

L’emplaçament escollit té a veure amb la disponibilitat del terreny en aquesta zona rural, hi ha més espai per construir, però, sobretot, amb les característiques d’insolació. Es tracta d’una de les zones amb més dies de sol de tot França.

Un altre factor determinant és l’altura, ja que els nivells de radiació són més alts a causa de la disminució de la capa d’aire que queda per sobre.

A pocs quilòmetres de Llo també hi ha la central tèrmica Thémis, a Targasona, i el forn solar d’Odelló, dues instal·lacions utilitzades des de fa dècades per científics de tot el món per investigar el comportament dels materials a temperatures extremes.

També hi ha una planta termosolar a les Borges Blanques, la primera central del món que combina l’energia solar i la generada amb biomassa.