Publicat a

Iberdrola construeix la major planta fotovoltaica d’Europa

Iberdrola va col·locar a meitats del mes passat la primera pedra i el primer panell fotovoltaic de la seva planta Núñez de Balboa, en Usagre (Badajoz), amb una potència instal·lada de 500 megawatts (MW) de corrent continu i que serà el major desenvolupament fotovoltaic a Europa.

L’acte va ser presidit pel president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i pel màxim mandatari de l’elèctrica, Ignacio Sánchez Galán.

La planta Núñez de Balboa serà el major desenvolupament fotovoltaic d’Iberdrola en el món i, amb una capacitat instal·lada de 500 megawatts pic (MWp), la seva potència màxima de connexió a la xarxa serà de 391 MW.

Per garantir el retorn de la inversió en el projecte, Iberdrola ha signat ja contractes de venda d’energia a llarg termini (PPA) amb Kutxabank, el grup de distribució Uvesco (BM Supermercats) i l’operador de telecomunicacions Euskaltel.

Iberdrola va afegir l’any passat 683 MW de potència instal·lada, dels quals 227 corresponen a megawatts fotovoltaics a Mèxic i deu a megawatts d’aquesta tecnologia als Estats Units.

Al tancament de 2018, la companyia tenia dins dels seus actius de generació deu plantes fotovoltaiques, segons el seu informe integrat.

La companyia té previst posar en marxa diferents instal·lacions d’aquesta tecnologia, com una planta fotovoltaica de 150 MW de potència en l’Estat de Washington, que podria entrar en servei el 2020.

En el projecte, anomenat Lund Hill i que Iberdrola desenvolupa a través de la seva filial nord-americana Avangrid, es preveu una inversió de més de 100 milions de dòlars (uns 88 milions d’euros).

La generació fotovoltaica és una en què es preveu un major creixement en els propers anys a Espanya, segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec) que el Govern ha remès a Brussel·les.

Segons aquest pla, la potència fotovoltaica instal·lada a Espanya es multiplicarà per nou en el període 2015-2030, en passar de 4.854 MW en 2.015 a 36.882 MW el 2030.
Les previsions apunten que el sistema elèctric espanyol tindrà el 2030 una potència total instal·lada de 157 GW, dels quals 37 GW seran de solar fotovoltaica, el que la situen com la segona font més important només per darrere de l’eòlica, de la qual es preveu que hi hagi 50 GW instal·lats en 2030.

L’auge de la fotovoltaica obeeix a la important reducció de costos que ha tingut aquesta tecnologia, que ha estat del 85% en set anys, el que l’ha fet competitiva enfront d’altres formes de generació, segons l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables.

Amb aquesta planta fotovoltaica, s’aconseguirà evitar 215.000 tones d’emissions de CO2 a l’any, contribuint a l’estratègia de descarbonització de l’economia.

Publicat a

Repsol realitza el major descobriment de gas a Indonèsia dels últims 18 anys

El pou, denominat KBD-2X, compta amb una estimació preliminar de, almenys, 2 bilions de peus cúbics de gas de recursos recuperables, l’equivalent a dos anys del consum de gas a Espanya.

Es tracta del major descobriment d’hidrocarburs realitzat a Indonèsia en els últims 18 anys i un dels 10 majors del món dels últims dotze mesos.

L’estratègia de la companyia en “upstream” se centra en el desenvolupament d’actius de gas

El descobriment ha estat realitzat al bloc de Sakakemang, situat al sud de la illa de Sumatra, on el grup presidit per Antonio Brufau actua com a operador amb el 45% de participació, la malaia Petronas en posseeix un altre 45% i la japonesa MOECO, el 10% restant.

La companyia ha assenyalat que continuarà durant els propers mesos amb els treballs exploratoris, concretament amb la realització d’un pou de delineació del camp. Repsol col·labora estretament amb el regulador indonesi (SKK Migas) en les activitats d’exploració que realitza al país, i està treballant amb les autoritats per definir els propers passos d’aquest projecte.

Indonèsia és el destí principal de les inversions en exploració de Repsol al Sud-est Asiàtic. El grup compta amb diverses llicències a Sumatra i plans per dur a terme una intensa campanya de perforació i sísmica en el període 2019-2020.

Estratègia en “upstream” centrada en actius de gas

L’estratègia de la petroliera a l’àrea d’exploració i producció està centrada en el desenvolupament d’actius de gas, combustible de baixes emissions que és clau en la transició energètica. El gas representa prop de tres quartes parts de les reserves de la companyia i dos terços de la seva producció

Entre els anys 2007 i 2019, Repsol ha aconseguit més de 50 troballes d’hidrocarburs, de les quals deu han estat considerades entre els més grans del món durant els seus respectius anys de descobriment. Més de la meitat d’aquests descobriments estan actualment en producció.

La companyia compta amb tecnologia pròpia d’avantguarda que li ha permès un elevat èxit en l’exploració d’hidrocarburs, i desenvolupa projectes punters en aquest àmbit en els quals col·labora amb companyies i entitats de prestigi internacional.

Repsol amb presència a Indonèsia

El 2017, el grup va produir 15 milions de barrils equivalents de petroli a Indonèsia, fonamentalment a través de l’actiu Corridor. Posseeix drets miners en sis blocs, cinc d’exploració i un altre de producció/desenvolupament.

La presència de Repsol al país es completa fonamentalment amb el negoci de lubricants, amb el qual està present a Indonèsia des de fa 20 anys, amb producció local des de l’any 2006. Gràcies a l’elevat creixement de les vendes durant els últims tres anys, Indonèsia s’ha convertit en el tercer major mercat per als lubricants de la companyia al món.

Publicat a

Repsol s’adhereix a la iniciativa de la Comissió Europea per fomentar el plàstic reciclat

Repsol s’ha adherit a la “Circular Plastics Alliance”, una iniciativa que la Comissió Europea va posar en marxa el passat 11 de desembre de 2018, que té com a objectiu fomentar el mercat de plàstics reciclats a Europa fins a 10 milions de tones el 2025, enfront dels 3,8 milions de tones registrades el 2016.

La Comissió Europea ha llançat oficialment una aliança amb el sector industrial dels plàstics. Es tracta d’un compromís de les empreses, que voluntàriament han volgut participar-hi, per reduir  tant la producció i l’ús del plàstic, com també per incrementar-ne el reciclatge, de manera possible,  juntament amb la voluntat d’impulsar la reducció del consum de plàstic.

Repsol va presentar el seu projecte Reciclex com a compromís específic en la CPA. Amb aquest projecte la companyia pretén abordar l’escassetat de material reciclat consistent en qualitat que requereix el mercat. Aquesta limitació és una de les barreres identificades per poder incrementar l’ús de materials plàstics reciclats. Amb aquest projecte Repsol ambiciona arribar a nous mercats i aplicacions finals més exigents tècnicament, en què el reciclatge no té cabuda avui en dia, mitjançant el desenvolupament de nous polímers que incorporin material reciclat i al mateix temps, garanteixin la consistència de qualitat i funcionalitat del material.

Així mateix, Repsol està treballant en una iniciativa per incorporar plàstics reciclats en la formulació dels seus sacs industrials multicapa de 25 kg per gransa, de manera que contribuirà a crear directament una major demanda de plàstics reciclats.

Publicat a

BASF SONATRACH invertirà prop de 10 milions d’euros en la seva planta de propilè de Tarragona

L’empresa productora de propilè BASF SONATRACH PropanChem, situada al polígon químic sud, portarà a terme un projecte per eliminar colls d’ampolla en el procés productiu, el que permetrà augmentar la capacitat anual de la planta de 370.000 a 420.0000 tones.

S’ha apostat per aquesta inversió ja que es preveu a curt i mig termini un increment de la demanda.

El projecte es focalitzarà en l’augment de capacitat de diversos equips de la planta que a hores d’ara limiten la capacitat de producció i s’implementarà en la següent parada de manteniment, programada per al 2021.

J.A. Díaz, responsable del projecte i de l’àrea de Tecnologia de la planta de propilè va comentar que “Aquest projecte ens permetrà mantenir la competitivitat de la planta de propilè i la dels nostres clients, així com el lideratge a nivell mundial d’eficiència de plantes amb el mateix procés productiu”.

Aquesta inversió ha arribat en un moment òptim de l’empresa ja que s’uneix als bons resultats econòmics dels darrers anys i la fita d’haver assolit els 5 milions de tones al novembre de 2018, any en què, amb 379.000t es va aconseguir també, batre el rècord absolut de producció de la planta.

Publicat a

Almaraz, un precedent per allargar la vida de les nuclears catalanes

L’acord entre Iberdrola, Endesa i Naturgy per garantir el futur de la central nuclear d’Almaraz crea un precedent per als tres grups nuclears de Catalunya en actiu, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, segons expliquen fonts del sector elèctric.

L’acord assolit després d’intensificar els contactes a la recerca d’una solució exprés per tancar el conflicte obert pel futur d’Almaraz suposa garantir el protocol que les tres companyies i EDP havien signat amb Enresa per a la continuïtat del parc nuclear i el seu tancament ordenat entre el 2025 i el 2035.

La situació entre les companyies s’havia encallat després que Endesa no acceptés la imposició de condicions d’Iberdrola i Naturgy no recollides en el protocol.

La urgència del pacte venia per la data límit per prendre la decisió de demanar la renovació per a Almaraz, a la qual li caduca el permís de connexió l’abril del 2020, sota l’amenaça per als propietaris de la central –Iberdrola (53%), Endesa (36%) i Naturgy (11%)– d’haver de fer front a una sanció.

El conflicte entre les elèctriques era sobre el percentatge que es podia superar les inversions recurrents, d’uns 400 milions d’euros. Endesa sostenia que no hi havia cap clàusula sobre el que s’hauria de fer si les inversions, que les determina el Consell de Seguretat Nuclear, fossin superiors. L’acord assolit entre les tres grans elèctriques ha elevat aquest límit sobre la xifra d’inversions previstes de 400 milions d’euros al 50%. D’aquesta manera queden acotades les inversions que cal fer a la planta a uns 600 milions d’euros, i si se supera aquest límit les propietàries hauran de tornar a negociar.

Així mateix, es manté la regla de pactar les decisions per unanimitat, tal com està previst en les societats d’interès econòmic (AIE), per les quals es regeixen les nuclears.

Acord per als reactors catalans

L’acord també garanteix el futur en el cas de les centrals d’Ascó i Vandellòs II, on són sòcies Endesa i Iberdrola, encara que en aquest cas s’ha establert una xifra d’inversió acotada sense límit, segons han indicat fonts del sector.

Segons el full de ruta acordat per les elèctriques i Enresa, el reactor Almaraz I no s’aturarà abans del 2027 i el segon dels seus reactors ho faria un any després, el 2028. En concret, suposa que els propietaris de la central extremenya demanaran 7,4 anys més de vida, a comptar des de l’abril del 2020, en què expira la llicència, per al primer reactor i 8,3 anys per al segon.

El govern espanyol va enviar el 22 de febrer a Brussel·les el seu esborrany de Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el mix elèctric espanyol més de 3 gigawatts (GW) de potència de nuclear i un tancament ordenat d’aquestes plantes per ordre cronològic.

El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, tenint en compte les clausures ordenades i esglaonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz) fins al 2035 (Trillo), de tal manera que després d’Almaraz li tocaria a Ascó I (2029) i Cofrents (2030). El 2033 seria clausurada Ascó II i el 2035 Vandellòs i Trillo. A aquest ritme, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d’uns 45-46 anys.