Publicat a

L’emmagatzematge de gas vol jugar un paper central en una UE neutra en carboni

Les instal·lacions d’emmagatzematge de gas europees tenen molt a oferir en la transició energètica, proporcionant una plataforma fàcilment disponible per transportar nous gasos baixos en carboni com l’hidrogen. El que no està clar encara és si aquests gasos es poden produir en quantitat suficient per reduir significativament les emissions de carboni.

La indústria del gas llança els seus 1.200 terawatts hora (TWh) de capacitat d’emmagatzematge disponible com un benefici potencial per al futur sistema d’energia baixa en carboni d’Europa. “La pregunta, per descomptat, és què posarem en aquesta infraestructura al llarg del temps”, va dir James Watson d’Eurogas, una associació de la indústria. “I aquesta és una de les preguntes que haurem de orientar i realment treballar dur per aconseguir”, va dir.

En el curt termini, els llocs d’emmagatzematge de gas poden ajudar a descarbonitzar el sector d’energia en proporcionar emmagatzematge estacional durant l’hivern. També proporcionen un suport essencial per a l’electricitat renovable variable durant tot l’any. A llarg termini, podrien proporcionar una plataforma per emmagatzemar gasos amb baix contingut de carboni com l’hidrogen verd generat per l’energia eòlica i solar, així com el biometà produït localment a partir de residus agrícoles.

El problema és que les estimacions varien àmpliament pel que fa a la capacitat del sector per lliurar aquests gasos nets en les quantitats necessàries per recolzar l’objectiu d’Europa d’assolir les emissions netes a zero el 2050.

Un estudi recent finançat per la indústria ha posat la producció potencial de gasos renovables a 270.000 milions de metres cúbics per any per al 2050, enfront dels 122.000 en les projeccions publicades l’any anterior. L’associació de la indústria alemanya BDI fins i tot veu el potencial d’importar quantitats massives d’hidrogen verd de llocs assolellats com Austràlia, per una suma de 340TWh a l’any per al 2050.

Aquestes projeccions són rebutjades per exagerades per les organitzacions ambientals, que van crear els seus propis estudis que desincentivar els reclams de la indústria. I fins i tot la Comissió Europea no sembla convençuda per la multiplicació dels estudis de la indústria.

“Mai he cregut en tots els estudis”, va dir Klaus-Dieter Borchardt, un ciutadà alemany que és subdirector general del departament d’energia de la Comissió Europea. Tot i que cada estudi aporta alguna cosa valuosa, els seus suposicions sovint “no són les que nosaltres com formuladors de polítiques faríem servir”, va dir als participants en un esdeveniment organitzat per Euractiv.

“El que realment importa és el que volem aconseguir, i això és la descarbonització”, va emfatitzar Borchardt, referint-se als sectors de transport, construcció i agricultura, que actualment no estan coberts pel sistema de preus de carboni de la UE, el Programa de Comerç d’Emissions (ETS).

“Crec que hauríem acordar un objectiu de descarbonització per tot això”, va dir als participants en l’esdeveniment. “I després pot desenvolupar les solucions més adequades”, ha afegit, dient que “això pot ser biometà, hidrogen verd o hidrogen blau”, segons la petjada de carboni i els diferents usos finals d’aquests nous tipus de gasos.

Tanmateix, la qüestió del volum segueix sent el major interrogant. “Els gasos renovables (biogàs, biometà i hidrogen) encara tenen un subministrament limitat en aquest moment”, diu Ilaria Conti, cap del programa de gas de l’Escola de Regulació de Florència.

Prenent el biogàs com a exemple, Conti va dir que la producció actualment és molt limitada, ja que representa només l’1% de l’ús d’energia en un país com França. “Algunes estimacions indiquen que en un parell d’anys, això podria arribar fins al 10%. I encara és un gran augment, és només un petit percentatge del consum total d’energia a França “, va comentar Conti.

Eurogas ha demanat la introducció d’un objectiu vinculant per als gasos renovables i descarbonitzats, i va dir que ajudarà a portar més grans volums de producció al mercat, com es va fer en el passat per les renovables en el sector elèctric. Però els funcionaris de la UE han expressat dubtes sobre la idea, dient que s’ha de fer una distinció entre els diferents tipus de gasos, d’acord amb la seva petjada de carboni variable.

La Comissió Europea encara no ha pres una decisió sobre el tipus d’esquema d’incentius que vol aplicar, i està estudiant totes les opcions en vista del seu pròxim paquet de legislació sobre el gas, que s’espera sigui presentat el proper any. Pel costat de la indústria, alguns advoquen per un enfocament regional per ajudar a augmentar els volums.

S’ha d’encoratjar als grups de països o regions a aprofitar tota la gamma de fonts d’energia baixes en carboni que tenen a la seva disposició, ja sigui biometà a França o energia eòlica que alimenta les instal·lacions d’energia a gas als països nòrdics, ha dit Torben Brabo, CEO del gasista danesa TSO Energinet. “Els desenvolupaments no succeiran a tot arreu a la mateixa velocitat o utilitzant les mateixes tecnologies”, va assenyalar Brabo, i va demanar als reguladors que deixin suficient flexibilitat perquè sorgeixin solucions locals i regionals.

Rastrejant l’origen del gas
Un dels reptes clau per als formuladors de polítiques serà trobar una manera de rastrejar l’origen d’aquests nous gasos baixos en carboni, i mesurar la seva petjada de carboni. La indústria creu que es pot aconseguir mitjançant la implementació de certificats d’origen, similars al que es fa actualment per a l’energia eòlica i solar al sector elèctric.

La infraestructura de digitalització també pot ajudar. “En afegir sensors en la infraestructura, pot saber instantàniament quin tipus de gas hi ha al sistema. I aquestes dades es poden compartir amb els clients i altres actors del mercat “, diu Jan Ingwersen, de ENTSOG, la Xarxa Europea d’Operadors de Sistemes de Transmissió per Gas. “Així que estem parlant d’un gran esforç de digitalització”.

Però si bé totes les opcions estan obertes, els reguladors de la UE i els grups ecologistes diuen que l’objectiu general de descarbonització hauria de seguir sent primordial. “No hem de centrar-nos en el subministrament de gas verd a qualsevol cost”, va dir Milan Elkerbout, investigadora del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS) a Brussel·les. El que més importa, ha dit, és observar els sectors d’ús final que necessiten ser descarbonitzats i, des d’allà, avaluar les opcions disponibles. I els gasos verds seran atractius en alguns casos, però no sempre, va dir. Font:elperiodicodelaenergia

Publicat a

Naturgy guanya la batalla a Alpiq i recupera la seva planta de gas de Tarragona

Torna a tenir la gestió del Grup I de la central, que Alpiq explotava des feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha exercit

Després d’un llarg conflicte amb Alpiq Espanya, Naturgy ha aconseguit recuperar la titularitat del Grup I de la central de cicle combinat de Plana del Vent, que l’energètica suïssa explotava des de feia nou anys i sobre la qual tenia una opció de compra que no ha volgut exercir. Segons fonts pròximes a Naturgy, aquesta mateixa setmana les dues companyies signaran un acord de reversió de la planta, de 400 MW de potència

Prèviament, l’operador del mercat elèctric, Omie, haurà de procedir a un canvi de registre en favor de l’empresa que presideix Francisco Reynés, l’operador del mercat, indiquen les mateixes fonts. Aquestes afegeixen, que Naturgy assumirà l’actual plantilla (una trentena de persones) de la central que ara es traspassa.

Encara que l’acord que posava fi a la gestió per part d’Alpiq Espanya del primer grup de Plana del Vent, va acabar el passat mes de març, les parts van acordar una pròrroga de diversos mesos després de la resistència de la suïssa de cedir la instal·lació. Aquesta cessió es remunta a 2011, quan, en el procés d’autorització de la funció de l’antiga Gas Natural sobre Unión Fenosa, l’autoritat de Competència (antiga CNC) va obligar a realitzar una sèrie de desinversions per reduir la seva posició de domini en certs mercats.

Una de les condicions va ser la venda del segon grup del cicle combinat de Tarragona a Analp i Alpiq (aquesta absorbiria després a la primera) per 200 milions d’euros, i, en el cas del primer grup, l’operació el manteniment. Una gestió que acabava aquest any i que la suïssa va intentar mantenir demanant la intercessió del Ministeri de Transició Ecològica.

A la segona meitat de l’any passat, la suïssa va denunciar davant el departament que dirigeix ​​Teresa Ribera que Naturgy tenia una incompatibilitat per explotar la planta per tractar-se d’un operador dominant del mercat elèctric. Alpiq considerava que la recuperació de la titularitat de la instal·lació per part de Naturgy era una operació de concentració empresarial que havia de rebre el vistiplau de l’autoritat de Competència i que contravenia les condicions que se li van imposar en el seu dia en el marc de la fusió amb Unión Fenosa. Es tracta, segons Alpiq, “d’un acord titulat per Competència”. I que, en qualsevol cas, encara que recuperés la propietat, la gestió havia de cedir-la a un tercer, com fins ara.

El contracte amb Alpiq (que rebia els incentius de què gaudia la planta) obligava a Naturgy a pagar-li per l’operació i el manteniment de la central sense tenir en compte la seva rendibilitat. I encara que la suïssa sí que va fer una oferta, Naturgy la va considerar inacceptable en estar per sota dels 50 milions. Font: cincodías, diari de tarragona

Publicat a

Repsol canviarà un cremador d’una torxa per reduir el fum i el soroll

La inversió serà milionària, es farà a la tardor i requerirà la instal·lació d’una bastida de 80 metres

Repsol procedirà a la substitució del cremador de la torxa més alta de les tres que hi ha al complex industrial de Tarragona, de 105 metres d’altura, amb la finalitat de reduir el fum i el soroll que produeix com a resultat de l’activitat industrial que es fa a la planta. El director de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font, va anunciar que el canvi del cremador es durà a terme la propera tardor, aprofitant la parada que es farà a les instal·lacions del complex industrial el proper mes d’octubre.

Font ha informat que, “per primera vegada”, es posarà “un nou cremador amb l’objectiu de reduir el fum i el soroll que fa la torxa més alta”. Per poder realitzar la complexa operació de canvi del cremador, s’haurà d’habilitar una bastida que arribarà als 80 metres d’alçada. Font va indicar que “la inversió serà de diversos milions d’euros” i es farà “per seguir millorant”.

La presència de fum i el soroll que en determinades ocasions generen les torxes ha estat motiu de queixes per part de la ciutadania de poblacions properes a les instal·lacions del complex industrial de Repsol. En aquest context, Font va remarcar que “en els dos últims anys hem rebut dues queixes formals”, provinents de “localitats llunyanes com Nulles i Alcover”. El director del complex industrial de Tarragona va afegir que “sempre que ens han fet arribar una queixa, hem pres les mesures pertinents i, aquestes, sempre han donat com a resultat que eren admissibles”.

L’objectiu de canviar el cremador de la torxa més elevada és, precisament, minimitzar els efectes que genera l’activitat industrial a les instal·lacions de Repsol al Camp de Tarragona. Font va indicar que, davant que qualsevol tipus d’incidència, “sempre intentem buscar una solució” a partir de l’aplicació de mesures que permet una tecnologia cada vegada més avançada. “Prenem iniciatives per millorar les operacions en les nostres instal·lacions per tal que l’impacte de l’activitat en el medi ambient sigui cada vegada menor”, va dir el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, a la presentació en un acte públic el resultat del Pla de Sostenibilitat de l’any passat i les propostes per al 2019. Font ha apuntat que, “per quart any consecutiu, vam presentar aquest pla, fent un exercici de transparència perquè volem passar comptes a la societat que ens acull i a la qual pertanyem” Font:diarimes

Publicat a

Txernòbil tanca el seu sarcòfag i passa la prova de seguretat

El nou sistema de confinament a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna ha completat amb èxit la seva prova final de posada en servei.

Just uns dies abans de l’33 aniversari de l’accident nuclear el passat 26 d’abril, va estar el sarcòfag a prova durant 72 hores i va superar la prova amb èxit pel que es dona per finalitzada la nova estructura de seguretat que protegeix el reactor 4 que va ser destruït en l’accident.

El nou sistema protegirà el medi ambient de noves emissions de material radioactiu i permetrà la desconstrucció segura i a llarg termini de l’antic refugi i del reactor destruït, així com l’eliminació de l’inventari radioactiu.

Es va construir un enorme sarcòfag al costat del reactor i es va col·locar sobre la seva part superior durant una dècada. Un projecte que ha tingut un cost de 2.100 milions d’euros.

Els fons per al projecte van ser proporcionats pel Fons de Protecció de Txernòbil del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

El director de seguretat nuclear del BERD, Balthasar Lindauer, va dir: “Aquest és un èxit tremend i el resultat de la cooperació excel·lent de totes les parts involucrades. Agraïm als nostres donants pel seu compromís i als nostres socis per la finalització d’aquest projecte únic”.

El nou confinament és part del pla d’implementació del refugi per transformar Txernòbil en un entorn segur i respectuós amb el medi ambient. Font: el periodicodelaenergia

Publicat a

Comença a operar la primera central nuclear flotant del món a Rússia

Després de realitzar amb èxit una sèrie de proves exhaustives, fins i tot en el seu sistema de reactor KLT-40 bessó, la central d’energia nuclear flotant (FPU) “Akademik Lomonosov” està a punt per iniciar les operacions comercials, segons informa Rosatom.

Els reactors 1 i 2 de la FPU, es van dur amb èxit fins al 100% de la seva capacitat al 31 de març. Aquestes proves van confirmar l’estabilitat operativa dels equips principals i auxiliars de la FPU, així com els sistemes de control automàtic de processos.

El director general de Rosenergoatom (la divisió d’energia de Rosatom), Andrei Petrov, ha explicat que, en base als resultats del certificat d’acceptació d’aquestes proves per a la FPU, ara serà emès per les autoritats amb vistes a la llicència d’operació que es atorgarà al juliol.

Alhora, les estructures en terra i hidràuliques per a la central nuclear flotant (FNPP), així com la infraestructura que garanteix la transmissió d’electricitat a la xarxa local i la calefacció per a la xarxa de la ciutat, es completaran a finals d’aquest any en Pevek (Txukotka, Rússia). El treball actual d’enginyeria s’està executant per planificar.

El FPU està programat per ser remolcat al port de Pevek durant l’enviament d’estiu de 2019, on operarà com a part d’una planta d’energia nuclear flotant, reemplaçant les capacitats de sortida de la central nuclear d’Bilibino i el CHPP de Chaunskaya. S’espera que estigui connectat a la xarxa elèctrica al desembre de 2019. Font: el periodicodelaenergia