Les empreses que ja hi són es limiten a fer inversions de manteniment, però Amb aquesta normativa la factura de la llum del sector podria baixar un 30% de mitjana, però la realitat és que en els últims 10 anys s’ha encarit més d’un 120%, mentre que a Alemanya, per exemple, només ha pujat un 20%, lamenta la indústria tarragonina.
Alerta pels valors de butadiè a la zona d’ El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp
Després de conèixer els resultats de l’estudi que revela que els nivells d’1,3 butadiè, contaminant derivat del petroli que és cancerigen,
superen per deu els límits de qualitat de l’aire admesos a la zona del Morell, Perafort-Puigdelfí, Repsol es reunirà amb la Plataforma ecologista Cel Net per prendre mesures que redueixin les emissions després de l’anàlisi. Tot i que el butadiè no està limitat per llei, Repsol aplica la normativa de salut laboral i té en compte l’exposició del personal a aquest component que, segons asseguren és “mínima”, per el que els sorprèn que en l’exterior sigui més gran. Recordem que aquest compost està registrat com a cancerigen per l’Agència Internacional d’Investigació Contra el Càncer (IARC) Aquest estudi, tal i com ja en vàrem parlar en una publicació el passat mes de febrer, va ser elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en els municipis de Constantí, El Morell, Perafort-Puigdelfí i Vilallonga del Camp entre desembre de 2012 i maig de 2014 d’aquestes localitats a petició de les mateixes En aquest estudi es van analitzar compostos orgànics volàtils (VOC) i compostos aromàtics (PAH), dels quals la Generalitat només avalua 16 que exigeix ??la UE -el benzè-, que també supera el llindar permès: “Si només es controlen un o dos compostos passa això que el que no es controla no existeix”, va criticar Xavier Roca, el director tècnic del laboratori; que veu una mancança important de control en zones amb fortes emissions. L’estudi detecta que, juntament al butadiè, el benzè i el benzopirè també superen els límits, però el departament ha expressat que en els seus sis punts de control –únicament de benzè- “no s’ha detectat cap superació del valor límit per a aquest contaminant des la seva entrada en vigor”. El director tècnic en declaracions a Europa Press, sics-scarpe-uomo
sics-gel-nimbus-uomo.html”asics gel nimbus uomo<
Durant el primer semestre d’aquest any, s’ analitzarà “el mètode més adequat” per avaluar el butadiè; es buscaran les ubicacions més idònies per a la seva determinació, i s’iniciaran actuacions per implantar sistemes de mesura, que s’instal·laran durant el segon semestre de2015.
El sector químic preveu incrementar la seva xifra de negocis un 3,5% en 2015 i un 3,7% en 2016 fins els 60.500 milions
Segons les previsions realitzades per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), el sector químic espanyol registrarà un creixement de la seva xifra de negocis del 3,5% el 2015 que arribarà fins al 3,7% en 2016, situant la facturació en 58.368.000 d’euros per a aquest any i en 60.540 milions el 2016. Amb aquestes previsions, el creixement acumulat de la xifra de negocis des de l’any 2008 (el sector va patir el 2009 el major impacte de la crisi) fins a 2016 és del 21,7%. El sector és, des de 2013, el segon major sector industrial en generar ja el 12,4% del PIB Industrial fonamentalment recolzat en la seva capacitat d’accés als mercats internacionals.
Tal com ja es va començar a reflectir en la xifres registrades el 2014, el creixement de la indústria química espanyola, si bé continua estant apuntalat per la seva activitat en els mercats internacionals, està veient impulsat també per la recuperació del consum i demanda interna de productes químics. El mercat interior ha adquirit protagonisme en línia amb el ritme que s’han pres en el primer semestre de l’any la pròpia economia espanyola i el consum intern en general. Aquesta consolidació ha vingut sobretot impulsada pels principals sectors demandants de la indústria química com són la Construcció, l’Automòbil o la indústria Agroalimentària. Per la seva banda, les exportacions seguiran experimentant una progressió positiva, amb una estimació de creixement el 2015 del 3% fins als 32.920 milions d’euros i del 3,5% el 2016 fins als 34.070 milions d’euros. És a dir, que més del 56% de la xifra de negocis es generarà en el mercat exterior. Així, amb aquestes estimacions, les vendes internacionals hauran aconseguit des de 2008 a 2015 un creixement acumulat superior al 40%, que arribarà fins al 45% el 2016. Alemanya, França, Itàlia i Portugal continuen sent els principals demandants europeus de la indústria química, recuperant en tots ells quota de mercat, especialment a Alemanya. Fora de les fronteres europees són EE.UU i Xina els països on més exporta el sector. Tot i les positives dades que mostren la solidesa d’aquesta indústria i la seva capacitat competitiva i d’accés als mercats exteriors, les companyies del sector continuen desenvolupant la seva activitat amb marges de benefici molt ajustats degut també a la baixada de preus. L’ocupació del sector químic creixerà un 8,6% el 2015 i un 3% el 2016 Les previsions del sector apunten que el 2015 l’ocupació mitjana anual creixerà un 8,6% fins als 189.400 llocs directes (15.000 més respecte a 2014), en línia amb les dades publicades per l’Enquesta de Població Activa de l’INE en els dos primers trimestres de l’any. En 2016 es preveu que el creixement arribi al 3% fins als 195.100 llocs de treball directes recuperant pràcticament la ràtio màxim que el sector registrava abans de la crisi. La indústria química va registrar ja en el segon trimestre d’aquest any un total de 195.700 assalariats directes, als quals cal sumar-li altres 400.000 llocs de treball tant indirectes, principalment en empreses de serveis especialitzats (enginyeria, innovació, tecnologia, consultoria o logística) , com induïts (a conseqüència del creixement de l’activitat econòmica i del consum que genera la creació de riquesa i ocupació). Cal destacar que el sector químic més genera ocupació qualificada de qualitat ja que el 95% dels contractes del sector són indefinits enfront de la mitjana industrial del 85% i el 77% de mitjana nacional.
L’extracció dels llots tòxics de Flix apunt d’acabar
La societat estatal Acuamed ha retirat el 80 per cent dels llots tòxics dipositats fa dècades a l’embassament de Flix i espera que l’extracció finalitzi la tardor, una data que suposa un petit endarreriment sobre la data anunciada l’any passat, quan es va estimar l’acabament dels treballs a la primavera d’ enguany. En tot cas, aquesta obra, considera pionera a nivell mundial pels seus promotors, es tancarà dins el termini previst, abans de l’1 de gener de 2016, ja que l’obra dirigida per Acuamed i executada per FCC té un cost de 165 milions d’euros, dels quals el 70% estan cofinançats per la Unió Europea i d’aquesta manera no es perdrà la subvenció. Del total de fangs retirats fins ara del llit de l’embassament, només un 11 per cent ha requerit el tractament de descontaminació previ al seu trasllat definitiu a l’abocador per trobar-se contaminats per sobre de la normativa vigent, mentre que el projecte preveia una xifra d’entre el 15-20%.
A hores d’ara, més de dos anys després d’haver-se iniciat l’inici de l’extracció, resten per retirar part dels residus situats al lòbul central de la muntanya tòxica. En la seva major part són sediments de compostos volàtils i mercuri, “i no són més perillosos del ja retirats fins ara”, afegeix la responsable de l’obra. La directora del projecte, Azahara Peralta, ha justificat, que en els últims mesos la presència de les esculleres i la retirada de sediments de mida més gran ha disminuït “la producció” i ha produït aturades “esporàdiques” per errades mecàniques. L’augment del riu Ebre en els últims dos mesos, per sobre dels 1.400 m
Rècord històric de CO2 a l’atmosfera
Els nivells globals de diòxid de carboni a l’atmosfera va superar 400 ppm al març per primera vegada en la història segons l’Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional dels Estats Units (NOAA). El llindar de 400 ppm es va aconseguir per primera vegada en els llocs de l’Àrtic en 2012, i a l’Observatori de Mauna Loa a Hawaii el 2013 El canvi climàtic segueix avançant i l’escalfament del planeta sembla no tenir fre. És la primera vegada des que els científics mesuren la concentració de CO