Publicat a

L’elevat cost de l’energia resta competitivitat empresarial i amenaça l’activitat industrial

El President de l’AEQT va participar en la sessió del Fòrum Energia Empresa on s’alertà de la probable pèrdua d’inversions multinacionals.

El President de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, va assegurar que “s’estan traslladant ja moltes inversions als Estats Units per la diferència en els costos energètics”

L’elevat cost de l’energia resta competitivitat a les empreses catalanes i espanyoles i amenaça l’activitat industrial: en aquesta reflexió van coincidir el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i els industrials que van participar en la nova sessió de debat i reflexió proposada pel Fòrum Energia Empresa de Foment; entre ells, el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Jesús Loma-Ossorio. Van exposar l’alt cost de l’energia a Espanya en comparació amb la resta d’Europa i, sobretot, amb els Estats Units i els països emergents, cosa que amenaça inversions internacionals presents i futures. La sessió de debat, que es va centrar precisament en la relació entre energia i indústria, va comptar amb la participació també de Carles Gasòliba; el president d’Ercros, Antoni Zabalza; el director General de Grupo Lafarge SA, Isidoro Miranda; el conseller Delegat de Torraspapel SA, Edurado Querol; i dels membre de l’Òrgan Directiu del Fòrum, Lluís Maestre i Virginia Guinda, així com de Carles Casanovas, president del Fòrum Energia Empresa de Foment del Treball.

El conseller Puig va assenyalar directament la reforma elèctrica promoguda pel Govern d’Espanya, de la qual va dir que “causarà perjudicis molt greus en molts sectors industrials”. Puig va assegurar que l’elevat cost energètic “posa en risc inversions molt importants” i amenaça la incipient recuperació industrial i econòmica. En aquest sentit, per exemple, el president de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio, va assegurar que “s’estan traslladant ja moltes inversions als Estats Units per la diferència en els costos energètics”. Per exemple, segons ha detallat el president del Didob, Carles Gasòliba, “el preu del gas és 3 o 4 vegades més elevat a la UE que als Estats Units”. En aquest sentit, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va subratllar “el llast que aquest cost suposa per a l’activitat empresarial catalana”.

Publicat a

Afrontant el canvi climàtic

La comunitat científica alerta que el temps per evitar un canvi climàtic potencialment catastròfic, s’està acabant. Per evitar-ho cal, des d’aquesta mateixa dècada, un canvi de model energètic i socioeconòmic. Un canvi, a nivell planetari, que és urgent, just quan les energies renovables viuen un desenvolupament tecnològic accelerat.

Des que a principis dels anys 90 van començar les cimeres internacionals contra el canvi climatic, les emisions de CO2 han crescut un 49% i en plena crisi continuen creixent més ràpidament, al 2008-2010 a un ritme d’un 6% anual.  Al 2010 l’Organització Mundial de Meteorologia va alertar que els 13 anys més calents de la història han estat entre el 1995 i el 2010, i que amb les tendències actuals d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la temperatura mitjana global pot pujar 6 graus a finals de segle. Un increment de 6 graus implica un risc important de desestabilització del sistema climàtic planetari, amb conseqüéncies potencialment catastròfiques.

La urgència per reduir dràsticament les emissions des d’aquesta mateixa dècada, arriba quan les energies renovables viuen, ara sí, un desenvolupament tecnològic accelerat.

<a href="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2.jpg" <img="" class="alignnone size-medium wp-image-158" alt="canvi 2" src="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2-300×169.jpg" width="300" height="169" <

<a href="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2.jpg" <img="" class="alignnone size-medium wp-image-158" alt="canvi 2" src="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2-300×169.jpg" width="300" height="169" <Abandonar els combustibles fòssils implica també un canvi de model socioeconòmic: una organització social basada en la proximitat: consumint aliments de la zona, evitant desplaçaments a milers de quilòmetres, fent tot el teletreball possible…  També implica un canvi de valors, on la competència s’equilibri amb la cooperació, el consum amb la sostenibilitat i la individualitat amb els interessos col•lectius.

<a href="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2.jpg" <img="" class="alignnone size-medium wp-image-158" alt="canvi 2" src="http://www.webs.cetit.cat/cetiblog/wp-content/uploads/2014/04/canvi-2-300×169.jpg" width="300" height="169" <FONT: Latituds/tv3

 

Publicat a

Quant petroli queda i quins són els costos de producció?

Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), els costos de producció dels a prop de 1,2 x 1.012 barrils de petroli convencionals extrets  fins ara no han superat els 30 dòlars. Quins podrien ser els costos de producció d’altres categories de recursos de petroli i de combustibles líquids pendents d’explotació?

La figura adjunta prova de respondre l’esmentada qüestió. A l’eix horitzontal es representa el volum potencial de recursos tècnicament recuperables a llarg termini, excloent-hi els biocombustibles. L’eix vertical informa sobre els rangs dels costos estimats per a la producció (exploració, extracció, tractament i millora) de l’hidrocarbur líquid obtingut a partir de les diferents categories de recursos. Els esmentats costos no internalitzen els costos de les emissions de CO<sub2< sub="" associades="" al="" procés="" de="" producció.="" en="" el="" cas="" dels="" recursos="" petroli="" convencional,="" l’aie="" efectua="" les="" següents="" consideracions:="" 1-     ="" la="" totalitat="" i="" reserves="" petrolis="" convencionals="" l’orient="" mitjà="" del="" nord="" d’Àfrica="" pot="" ser=""  produïda="" a="" costos="" relativament="" més="" barats="" que="" altres="" regions,="" encara="" l’augment="" inversions="" exploració="" producció="" necessàries="" per="" desdenvolupament="" millora="" camps="" ja="" madurs="" s’estan="" traduint="" uns="" cars="" passat.="" els="" petroliers="" ascendeixen="" 1,12="" x="" 1.012="" barrils="" s’estimen="" entre="" 15="" 25="" dòlars="" barril.="" 2-     ="" d’altres="" regions="" són="" molt="" variables.="" des="" d’un="" punt="" vista="" tècnic,="" alguns="" jaciments="" russos="" resulten="" tan="" fàcil="" d’explotar="" com="" d’Àfrica,="" això="" es="" situen="" part="" inferior="" banda="" superior="" estaria="" representada="" terra="" ferma="" o="" aigües="" marines="" (excloent-hi="" ultraprofundes),="" tècnicament="" complexos.="" d’aquesta="" categoria="" 1,22="" oscil·len="" 10="" 70="" 3-     ="" utilització="" conjunt="" tècniques="" recuperació="" (enhanced="" oil="" recovery,="" eor)="" poden="" aconseguir="" extreure="" fins="" 0,5="" barril,="" quals="" 0,3="" podrien ="" provenir="" basades="" injecció="" co<sub2<="" resta,="" d’estimulació="" tèrmica="" química.="" estimats="" mitjançant="" aquestes="" variables="" depenen="" paràmetres="" específics="" cada="" camp.="" esmentats="" 20="" 80="" relacionats="" amb="" d’injecció="" sub,="" resultarien="" competitives="" si="" incorporessin="" un="" preu="" emissions="" aquesta="" tècnica="" beneficiaria="" crèdits="" carboni="" obtinguts="" pel="" segrest="" net="" subsòl.="" 4-     ="" convencional="" recuperable="" d’aigües="" ultraprofundes="" (més="" 1.500="" metres="" làmina="" d’aigua)="" podria="" suposar="" 0,16="" addicionals="" cost="" 70-90="" 5-     ="" segons="" últimes="" estimacions="" servei="" geològic="" estats="" units,="" regió="" situada="" cercle="" polar="" Àrtic="" subministrar="" 90.000="" 106="" cru="" 44.000="" 103="" líquids="" gas="" natural,="" l’ordre="" 40="" 100="" no="" convencionals,="" l’agència="" internacional="" l’energia="" assumeix="" punts:="" existeix="" gran="" potencial="" pet="" </sub2