Des dels anys 50, el món, ha produït més de 9.100 milions de tones de plàstic

Vora el 80% han acabat en abocadors o escampats pel medi

Des que als anys 50 se’n va iniciar la producció massiva, el món ha generat 9.100 milions de tones de plàstic verge i la majoria han anat a abocadors o han acabat en el medi. Aquest és el càlcul que han fet Roland Geyer, de la Bren School of Environmental Science and Management de la Universitat de Califòrnia, i els seus col·legues. Es tracta de la primera anàlisi que proporciona dades globals i s’ha publicat a la revista “Science Advances”.

El primer plàstic sintètic, la baquelita, va aparèixer a principis del segle XX, però no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial quan la seva producció i ús es va estendre de forma massiva. Segons els autors, la producció de plàstics ha superat la de qualsevol altre material creat per l’home.

Els investigadors han localitzat i sintetitzat dades disperses de producció, ús i fi de vida útil de polímers, de resines i fibres sintètiques i d’additius. A més de la quantitat de tones produïdes, els autors assenyalen que el 2015 s’havien generat vora 7.000 tones de residus plàstics i només un 9% van anar a reciclatge. El 12% van ser incinerats i el 79% van anar a parar a abocadors o es van acumular en el medi.

L’ús més estès dels plàstics és com embolcalls i envasos. Això ha provocat, afirmen els investigadors, que la proporció que representen en els residus sòlids urbans passessin de menys de l’1% el 1960 a més del 10% el 2005. A més, deixalles plàstiques, en peces senceres o triturades fins a mides gairebé microscòpiques, s’han escampat per mars i oceans de tot el món. Cada any s’hi aboquen 8 milions de tones més i representen un greu problema ambiental i de salut.

Una de les qualitats que fa útils els plàstics, la seva durabilitat, provoca el greu problema de la seva persistència en el medi. Els autors assenyalen, per això, que
sense una estratègia de gestió ben dissenyada i adaptada per als plàstics que acaben la seva vida útil, els humans estan realitzant un experiment descontrolat a escala global, en el qual milers de milions de tones de materials s’acumularan a tots els ecosistemes terrestres i aquàtics del planeta.

El seu pronòstic és que si la tendència actual continua, l’any 2050 hi haurà més de 13.000 milions de tones de plàstics en els abocadors o escampats pel medi

Més punts ràpids per la càrrega de vehicles elèctrics

13 noves estacions abans d’acabar el 2017

Segons l’ICAEN, a Catalunya hi ha 1.241 endolls (que no siguin en domicilis particulars) per la recàrrega de vehicles elèctrics.

Càrrega superràpida (120kW)   28  endolls
Càrrega ràpida (entre 44kW i 22kW) 110  endolls
Càrrega semiràpida (entre 22kW i 11kW) 95  endolls
Càrrega lenta (menys d’ 11kW)  1028  endolls

En el primer cas, estem parlant dels endolls per vehicles Tesla. En el cas de tots els altres vehicles elèctrics, la majoria, la càrrega ràpida i semiràpida, fins i tot, els que superen els 7 kW de la lenta, ens treuran de qualsevol maldecap per continuar un viatge.

Els ràpids, en 20 minuts de càrrega podrem fer uns 120 km. Mentre que amb els semiràpids serà en 1 h. Per damunt de 7 kW en 1 hora podrem fer uns 50 km per continuar viatge.

Catalunya afegirà 39 punts de recàrrega (13 noves estacions) a la seva xarxa de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics, que entraran en servei els propers mesos i que ampliaran fins a 126 el nombre de punts de recàrrega amb accés públic operatius i propers a la xarxa bàsica viària catalana. Aquests punts de recàrrega permeten avançar en el desenvolupament del pla estratègic per al desplegament d’infraestructura de recàrrega per al vehicle elèctric a Catalunya 2016-2019 (PIRVEC). A més, des d’ara, tota la xarxa pública existent es podrà operar amb qualsevol de les targetes emeses per  les corporacions locals que gestionen les estacions. Precisament aquest és un punt bàsic perquè carregar no sigui un problema quan no portes la targeta que toca. A més a més, s’incorpora la possibilitat de fer-ho amb el telèfon mòbil.

Els emplaçaments dels nous punts de càrrega anunciats que s’han prioritzat busquen garantir la mobilitat obligada que es produeix majoritàriament entre municipis de la mateixa província. Així, resten coberts la major part de desplaçaments dins de les comarques de Tarragona i de Girona, acabant-se de completar amb la càrrega accelerada o semiràpida.

Volvo a partir del 2019, només fabricarà models elèctrics i híbrids

El fabricant suec de cotxes Volvo ha anunciat que a partir de l’any 2019 només fabricarà cotxes elèctrics i híbrids.

La marca de cotxes, que ara és propietat de la companyia xinesa Geely Automobile, es converteix en el primer gran fabricant del sector que abandona els vehicles tradicionals de combustió.

Volvo es va fundar el 1927 i ha fet bandera d’estar a l’avantguarda en qüestions de seguretat a la carretera. El fabricant suec ha explicat que la decisió de deixar de fabricar cotxes de benzina i gasoil ve motivada fonamentalment per la demanda dels clients, que, cada vegada més, demanen vehicles elèctrics.

Tot i això, la firma admet que l’objectiu de fabricar tots els cotxes únicament elèctrics encara queda una mica lluny. En qualsevol cas, Volvo s’ha posat com a objectiu vendre un milió de vehicles elèctrics i híbrids l’any 2025.

Vandellòs II sol·licita la renovació de la seva llicència

Els informes tècnics són el preàmbul de la sol·licitud oficial, que ANAV ha d’entregar abans del 31 de març de 2019

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs  II (ANAV) va enviar al Ministeri d’Energia la documentació tècnica necessària per una possible renovació de la seva llicència d’explotació de la instal·lació situada en el Baix Camp, que expira al 2020. La intenció de la societat energètica és realitzar el mateix procediment el pròxim any per Ascó, on la seva concessió d’operativitat acaba un any després.

Vandellòs II complirà el mes que ve 30 anys de la primera recarrega de combustible i a finals d’any el primer acoblament a la xarxa, encara que l’operació comercial no va començar fins tres meses més tard. A pesar dels seus anys d’activitat i amb continues renovacions, ANAV considera que està llesta per mantenir-se en activitat i per això han iniciat els tràmits per poder seguir produint energia des d’aquesta planta situada al peu de l’AP-7 i la platja de L’Almadrava.

“La documentació enviada al Ministeri d’Energia –que la derivarà al Consell de Seguretat Nuclear (CSN)– és un tràmit que amb la nova normativa no està vinculada a la sol·licitud de nova concessió. A canvi, sí permet avaluar la central per una possible pròrroga d’explotació”, explicaven fonts d’ANAV.

En tot cas, la decisió de prendre la concessió de demanar una nova sol·licitud és un pas que haurà de fer Vandellòs II abans del 31 de març de 2019, data límit per que el Govern central estudiï la proposta de continuïtat de la planta.
A diferència d’Ascó, Vandellòs II té encara capacitat de magatzem de residus i en cas de necessitat es podria recol·locar la carrega de combustible gastada per introduir la que es vagi consumint en anys pròspers.

La central de Vandellòs segueix els passos donats per la central d’Almaraz (Càceres), que el passat 7 de juny ja va remetre al Ministeri aquesta documentació amb la mateixa fi. En les altres centrals catalanes –encara que es faci en dates diferents– Ascó I (Endesa 100%) i II (Endesa 85% i Iberdrola 15%), l’autorització de deu anys expira a finals de setembre de 2021, mentre que per Vandellòs II, en la que Endesa té un 72% i Iberdrola un 28% del capital, la caducitat està fixada el 26 de juliol de 2020.

Canvien les regles

El Govern central publicà ordres ministerials al juny per les que concedia més temps a les nuclears per la sol·licitud de la renovació de la seva llicència d’operació, amb el que tindran més termini per conèixer la planificació energètica nacional i optar, si ho consideren oportú, a demanar una nova llicència.

Conforme a l’ordre ministerial, l’esborrany del qual va ser informat favorablement pel CSN, les centrals ja no tindran que sol·licitar la renovació tres anys abans, sinó un any abans del venciment de les mateixes o, previsiblement, dos mesos després de la aprovació del Pla Integral d’Energia i Clima que prepara el Govern.
La nova norma estableix que la sol·licitud de renovació podrà presentar-se quan el Govern hagi aprovat la seva planificació energètica contemplada en el Pla Integral d’Energia i Clima, en el que marcarà els objectius de cara a complir les compromisos de l’Acord del Clima de París.

El Govern justifica la modificació en la conveniència de que les decisions relatives a la continuïtat de les plantes nuclears poden plantejar-se “tenint en compta el contingut d’aquesta planificació”.

El ministre Nadal assegura que no hi ha pressa per desmantellar la plataforma Castor

El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha assegurat a la Comissió d’energia del Congrés dels diputats que “no cal tenir presses polítiques” a l’hora de desmantellar el magatzem de gas Castor i ha agregat que en aquest assumpte el millor és ser “el més pausat possible”.

Nadal, que ha comparegut a la Comissió d’Energia del Congrés dels Diputats, responia així a la pregunta de si existeix una data per desmantellar el magatzem subterrani de gas, que va provocar un miler de sismes davant la costa de Vinaròs i Alcanar, i sobre si s’ha avaluat el cost d’aquests treballs.

Segons el ministre, l’ideal és que en el futur el magatzem es pugui desmantellar, però ha insistit que s’ha de fer de la manera “més segura i eficient per a la seguretat de les persones i el medi ambient”, pel que abans cal fer estudis tècnics i econòmics que determinin la forma de procedir.

Álvaro Nadal ha assenyalat que és un assumpte de gran complexitat, tenint en compte que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va trigar dos anys per elaborar el seu informe sobre la relació entre les injeccions de gas i els sismes.

El ministre ha refermat que el projecte no ha servit per a res i no s’hauria d’haver executat mai, i ha recordat que els seus milionaris costos ja estan repercutint en la factura del gas.

Pel que fa a la depuració de responsabilitats per aquest projecte i pels costos i perjudicis que va ocasionar, Nadal ha manifestat que considera que ha de fer-se al Jutjat de Vinaròs, on està obert un procediment en el qual el ministeri presta la col·laboració que se li demana.

El ministre ha insistit també que el magatzem de gas Castor va ser un error que costa diners tots els anys i que “no cal fer plantejaments ni projectes d’aquest tipus”, “perquè quan en política es comenten errors, es generen costos”