La Comissió Europea proposa limitar al 65% la dependència de tercers països en cada matèria primera estratègica per evitar la subordinació actual a la Xina en alguns materials clau per a les indústries tecnològiques.
Brussel·les vol que el 40% de la indústria verda sigui ‘made in Europe’ el 2030
Les alarmes van saltar a la UE fa uns mesos davant l’encariment de les matèries primeres i la manca de subministrament per a les indústries. La guerra a Ucraïna deixava, a més, el vell continent en una precària situació des del punt de vista energètic. Els 27 es van conjurar per millorar la seva autonomia estratègica. Mesos després, la Comissió Europea va posant alguns dels plans sobre la taula i l’ambició es queda a mitges. Ha passat amb la reforma del mercat elèctric, que es plega en bona mesura als interessos de les empreses energètiques, i passa ara amb el pla per reduir la dependència de les matèries primeres estratègiques.
“La UE mai no serà autosuficient en el subministrament de matèries primeres i continuarà depenent de les importacions per a la majoria de consum”, admet la Comissió Europea en la comunicació del pla que presentarà als 27 i que haurà de negociar-se també amb el Parlament Europeu. La proposta fixa un objectiu d’“almenys el 10%” del consum anual s’extreu en sòl europeu el 2030. És un percentatge baix, encara que augmenta al 40% en el cas del processament.
En el primer cas, l’objectiu és reduir a la meitat el temps que es triga a obtenir permisos per extreure matèries primeres, que ara arriba fins als cinc anys i retallar burocràcia creant una finestreta única, segons va explicar el comissari de Mercat Únic, Thierry Breton . La normativa preveu que els projectes estratègics es beneficiïn de l’accés al finançament i a l’escurçament dels terminis per aconseguir els permisos.
Ara com ara Brussel·les no ha establert un sistema de finançament concret per al pla, que emmarca dins dels objectius del Pacte Verd, i el deixa en mans dels estats membres. Fins ara, Europa només representa un 3% del pressupost global d’extracció de minerals i la meitat procedeix d’Espanya, Finlàndia i Suècia.
Més enllà d’incrementar la producció netament europea, el que busca Brussel·les és posar fi a la dependència d’un sol país en l’aprovisionament de determinats recursos. Així, estableix que en el cas de les primeres matèries estratègiques (un total de setze) la dependència d’un país no pugui superar el 65%.
Una de les principals preocupacions està en els elements coneguts com a ‘terres rares’, un conjunt de minerals que són fonamentals per a la indústria tecnologia i armamentística. La Xina proporciona a la UE al voltant del 95% dels materials.
Els esforços del govern comunitari estan posats ara a ampliar els llaços estratègics amb altres països. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va plantejar una aliança estratègica per a les matèries primeres a socis com els EUA i el Canadà -on ha viatjat recentment per reunir-se amb Joe Biden i Justin Trudeau- o Ucraïna. La vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, està actualment en una gira llatinoamericana que l’ha portat a Xile, Colòmbia i Brasil amb aquest mateix propòsit.
“Les importacions són i seguiran sent essencials: estem intensificant els nostres esforços a nivell internacional”, assenyala Vestager: “En el llarg termini el reciclatge contribuirà significativament a assegurar el nostre subministrament i també assegurarà la competitivitat de la nostra indústria”.
“Escalarem i accelerarem les nostres pròpies capacitats i construirem relacions internacionals més fortes basades en la confiança, l’obertura i el benefici mutus. El nostre recent acord amb Xile i els futurs amb Austràlia o Indonèsia ajudaran a donar suport a cadenes de subministrament sostenibles i resilients”, explica el vicepresident i comissari de Comerç, Valdis Dombrovskis, que defensa el Club de Matèries Primes Crítiques amb “socis fiables”: “Llaços comercials més estrets i diversos permetran reduir les nostres dependències i vulnerabilitats.
El pla també passa, precisament, perquè els 27 analitzin les reserves de recursos de què disposen davant de possibles crisis i, en el cas de les empreses, que facin el mateix amb les seves vulnerabilitats per tenir una millor capacitat a l’hora d’establir els objectius estratègics.
Una llei per a les tecnologies verdes ‘Made in Europe’
El desenvolupament de la indústria verda ha conduït a una batalla comercial que està obligant la UE a prendre decisions encaminades a incrementar la seva competitivitat en un mercat al qual recentment s’han sumat els EUA amb la llei de reducció de la inflació (IRA) amb què injectarà uns 400.000 milions de dòlars i en què la dependència de la Xina per a la producció genera inquietud al vell continent. A Brussel·les repeteixen que van al capdavant en els objectius de descarbonització per arribar a la neutralitat climàtica el 2050, però reconeixen que han de fer passos per protegir la indústria de la ferotge competència.
Per això a la Comissió Europea se li acumula la feina i, a la nova regulació per incrementar l’autonomia estratègica respecte a les primeres matèries, ha sumat aquest mateix dijous una proposta perquè el 40% de la indústria verda sigui ‘made in Europe’ el 2030.
El pla passa per la identificació de vuit tecnologies netes (solar, eòlica, bateries, bombes de calor, energia geotèrmica, electrolitzadors i plaques de combustible, biogàs i biometà, tecnologies de xarxa i la captura i emmagatzematge de carboni) que, en ser considerades estratègiques, es beneficiaran d’un marc regulador específic que permetrà reduir les complexitats per a la concessió de permisos, limitarà els terminis per aprovar-los entre nou i dotze mesos com a màxim en funció de la grandària i capacitat del projecte, entre altres qüestions.
L’energia nuclear, que és el gran cavall de batalla de França de cara al nou paradigma energètic, es queda fora d’aquestes energies prioritàries, tot i que la Comissió Europea explica que també tindrà facilitats. de la llei, però en un grau diferent”; assenyala el govern comunitari. Font: eldiario.es, stux pixabay