El Govern aprova un Reial decret llei amb mesures per impulsar les energies renovables i afavorir la reactivació econòmica

El desplegament de renovables a Espanya, que s’ha fixat tenir un sistema elèctric 100% renovable abans del 2050, permetrà aprofitar el seu potencial en termes de generació d’ocupació, activitat econòmica i competitivitat, en línia amb els plans de recuperació econòmica verd la d’Unió Europea. Espanya compta amb un important recurs renovable i una cadena de valor consolidada amb capacitat de creixement

Entre altres qüestions, la norma aprovada estableix fites i terminis temporals per evitar moviments especulatius en la utilització dels permisos d’accés a la xarxa

El Reial decret llei també crea un nou sistema de subhastes que ofereix estabilitat a l’inversor i permet que el conjunt dels consumidors es beneficiï dels estalvis associats a la integració de renovables en el sistema, ja que són la font de generació d’energia més barata

S’incorporen a la regulació espanyola nous models de negoci que el sector ja està demandant, com és el cas de l’emmagatzematge, la hibridació i l’agregador independent. A el temps, es regulen les comunitats d’energia renovables, que afavoreixen la participació dels ciutadans en la transició energètica

Amb l’objecte d’assegurar la liquiditat de sistema i mitigar els desajustos que ha provocat la crisi del COVID-19, s’habilita la possibilitat d’injectar el superàvit d’exercicis anteriors

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un Reial decret llei amb una bateria de mesures per impulsar, de forma ordenada i ràpida, la transició energètica cap a un sistema elèctric 100% renovable i afavorir la reactivació econòmica en línia amb el Pacte Verd Europeu. La norma elimina barreres per al desplegament massiu de fonts renovables, defineix nous models de negoci i fomenta l’eficiència energètica, entre d’altres qüestions. Amb això, i en el context de la recuperació després del COVID-19, s’estableix un marc estable que permetrà a Espanya aprofitar el seu potencial, en termes de generació d’ocupació i activitat econòmica, lligat a una transició energètica neta, justa, fiable i econòmicament competitiva. A el temps, el marc permetrà reduir la factura de l’electricitat atès que les renovables són la font de generació més barata.

El Reial decret llei es divideix en quatre blocs. El primer inclou la regulació d’accés i connexió i regula un nou mecanisme de subhastes per dotar a les renovables d’un marc predictible i estable. El segon se centra en l’impuls de nous models de negoci que seran claus en els propers anys, com és el cas de l’agregació de la demanda, l’emmagatzematge i la hibridació. En tercer lloc, el Reial decret llei aborda el foment de l’eficiència energètica flexibilitzant el Fons Nacional d’Eficiència Energètica; i, finalment, s’estableixen una sèrie de mesures sectorials per a l’impuls de l’activitat econòmica i l’ocupació a resposta a la crisi del COVID-19.

GARANTIES PER ALS PROJECTES RENOVABLES FERMS

En el seu article 1, el Reial decret llei es dedica a la regulació dels permisos d’accés i connexió a la xarxa elèctrica, dues autoritzacions que els promotors necessiten per posar en marxa les seves plantes de renovables. L’objectiu fonamental és assegurar que aquests drets estiguin associats a projectes reals i ferms, i evitar els moviments de caràcter especulatiu que puguin donar-se davant la insuficiència de la regulació vigent.

En l’actualitat, hi ha un elevat nombre de sol·licituds, que sumen més de 430.000 megawatts (MW) -320MW en l’any 2019 i 108MW en 2020-, i hi ha indicis de l’eventual component especulatiu de bona part d’elles, donada l’escassa maduresa de els projectes o el volum de casos de titulars de permís d’accés que no han sol·licitat l’igualment necessari permís de connexió: al voltant d’un 60%.

Aquesta situació obstaculitza i encareix la posada en marxa dels projectes solvents que, en la pròxima dècada, s’instal·laran al voltant de 60.000 MW de potència renovable a Espanya, d’acord amb la planificació de el Pla Integrat Nacional d’Energia i Clima (PNIEC) 2021- 2030. S’estima que aquest impuls atregui inversions per més de 90.000 milions d’euros, generant entre 107.000 i 135.000 llocs de treball nets a l’any durant la pròxima dècada.

 Per això, resulta urgent ordenar els permisos atenent la seva viabilitat i solidesa per afavorir el desplegament d’energies netes, el que permetrà que el 74% de l’electricitat a Espanya sigui renovable el 2030 i arribar al 100% abans del 2050, contribuint així a aconseguir l’objectiu de neutralitat climàtica que s’ha fixat el país en línia amb l’Acord de París i els compromisos de la Unió Europea (UE).

Amb aquesta finalitat, el Reial decret llei estableix una sèrie de fites administratius successius, amb terminis temporals en funció de el moment en què va ser atorgat. Els titulars han d’anar acreditant el compliment de cada un aquests fites -entre ells, l’obtenció de la declaració d’impacte ambiental favorable i l’autorització administrativa de construcció en els temps fixats. En cas contrari, els permisos caduquen de manera automàtica i, si escau, es procedirà a executar els avals econòmics que s’exigeixen al sol·licitar l’autorització. L’últim dels terminis conclou als cinc anys d’iniciar-se el còmput per la primera fita.

En el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la norma, tant els titulars com els sol·licitants d’aquestes autoritzacions podran renunciar-hi, i es procedirà a la devolució de les garanties. A més, s’estableix una moratòria de noves sol·licituds d’accés: no es podran demanar fins que s’aprovi una nova regulació sobre aquests permisos, que haurà d’exigir als sol·licitants major maduració dels projectes i estudis previs. D’aquesta manera, s’eviten noves sol·licituds potencialment especulatives sobre la capacitat que s’alliberi mentre es desenvolupa la normativa, que hauran d’aprovar el Govern i la Comissió Nacional dels Mercat i de la Competència (CNMC), en les seves respectives competències, en el termini de tres mesos des de la publicació de el Reial decret llei.

NOU SISTEMA DE SUBHASTES PER A L’ORDENACIÓ DE RENOVABLES

Una altra de les qüestions clau per afavorir la massiva instal·lació d’energies netes durant la pròxima dècada, activant amb això tota la cadena de valor industrial associada, és habilitar un nou sistema de subhastes de renovables que, d’una banda, ofereixi previsibilitat i estabilitat d’ingressos i finançament als inversors de les noves plantes renovables; i, d’una altra, traslladi als consumidors de forma directa els estalvis associats a la incorporació de renovables a el sistema elèctric, atès que es tracta de la font de generació d’energia més barata.

En aquest nou marc, que el Govern desenvoluparà reglamentàriament, la variable sobre la qual es licitarà serà el preu de l’energia. Els procediments han d’estar orientats a l’eficiència dels costos i podran distingir entre diferents tecnologies de generació en funció de les seves característiques tècniques, mida, nivells de gestionabilitat, criteris de localització i maduresa tecnològica, entre d’altres. També podran tenir en compte les particularitats de les comunitats d’energies renovables perquè aquestes puguin competir per l’accés a el marc retributiu en nivell d’igualtat amb altres participants, tot això d’acord amb la normativa comunitària. A més, per afavorir instal·lacions de petita magnitud i projectes pilot innovadors, la norma permet, d’acord amb la Directiva Europea d’Energies Renovables, que se’ls eximeixi d’acudir a la subhasta per a poder rebre la retribució.

El marc vigent es va desenvolupar en 2013, un moment en què el cost de generació d’un quilowatt hora renovable era més car que el preu a què es venia al mercat. La situació actual és justament la contrària i cal actualitzar el model. De fet, els sistemes de retribució dels països de l’entorn d’Espanya, similars a el dissenyat en el Reial decret llei, reflecteixen resultats de subhastes amb preus inferiors als registrats en el mercat elèctric, ja que el desenvolupament tecnològic dels últims anys ha abaratit significativament el cost de generar electricitat d’origen renovable. La translació d’aquests estalvis econòmics a consumidor, i en particular a la indústria, afavorirà la competitivitat de l’economia espanyola.

SIMPLIFICACIÓ I AGILITACIÓ DE TRÀMITS

El Reial decret llei simplifica i agilitza la tramitació dels projectes renovables i la infraestructura elèctrica associada, eliminant així barreres per a la seva posada en marxa. Entre altres qüestions, es regulen els casos en què el promotor no necessitarà renovar determinades autoritzacions si modifica el projecte de forma no substancial i se simplifica el procediment d’autorització de les instal·lacions mòbils que es connecten a la xarxa de transport i distribució. Aquest tipus de dispositius, com ara transformadors o reactàncies, van a exercir un paper cada vegada més rellevant per a la transició energètica, al permetre maximitzar les renovables, ja que aporten flexibilitat i agilitat a la seva operació. També són necessàries davant de situacions de reparació d’avaries causades per esdeveniments meteorològics adversos.

Aquesta tercera bateria de mesures, unida a l’ordenació de l’accés i connexió i el nou marc de subhastes, permetrà impulsar la inversió en noves instal·lacions, generant activitat econòmica i ocupació en la cadena de valor industrial associada a el sector renovable, que a Espanya està consolidada . Segons dades de el sector, el 90% dels elements d’un aerogenerador es fabriquen a Espanya i, en el cas dels panells solars fotovoltaics, la indústria de país genera components -electrònica de potència, estructures, seguidors, etc.- que sumen més de l’65% del necessari per construir i operar una instal·lació solar.

NOUS MODELS DE NEGOCI LLIGATS A RENOVABLES

En la mateixa línia d’activació econòmica, el Reial decret llei incorpora a l’ordenament jurídic espanyol nous models de negoci que seran claus en la transició energètica i que ofereixen, des d’aquest moment, oportunitats d’impuls econòmic, ocupació i millora de la competitivitat. És el cas de la figura de l’emmagatzematge, que queda regulada mitjançant aquesta norma, el que permetrà gestionar i optimitzar l’energia generada a les noves plantes renovables; i de la hibridació, que possibilita combinar diverses tecnologies -fotovoltaica i eòlica, per exemple-, en una mateixa instal·lació. Amb això, s’optimitza la utilització de les xarxes elèctriques ja existents i es minimitzen els impactes ambientals, al treure el màxim partit a les ubicacions de les plantes.

Les dues figures permetran el desenvolupament ràpid i eficient de projectes renovables, aprofitant la xarxa ja construïda, minimitzant el cost per als consumidors i generant efectes positius i immediats sobre l’activitat i l’ocupació industrial, al dotar de seguretat jurídica a el marc normatiu aplicable.

Addicionalment, i en compliment de la normativa comunitària, s’incorpora la figura del agregador independent, que introduirà major dinamisme en el mercat elèctric. Aquest nou model de negoci es basa en combinar la demanda de diversos consumidors d’electricitat o la de diversos generadors per a la seva participació en diferents segments de mercat.

De la mateixa manera, i per afavorir la participació de la ciutadania en la transició ecològica, queden regulades les comunitats d’energia renovables, que permeten dels ciutadans i les autoritats locals ser socis de projectes d’energies renovables en les seves localitats.

D’altra banda, s’habilita el Govern perquè reguli un procediment especial d’autorització d’instal·lacions l’objecte principal sigui la R + D + I, que representen una oportunitat tecnològica, energètica i industrial en àmbits com l’emmagatzematge, les energies marines o la gestió de les xarxes, entre altres, que es constitueixen en un factor estratègic per a l’impuls econòmic, tant curt com a mig termini.

A més, serà possible establir bancs de proves regulatoris ( “sandboxes”) per introduir novetats, excepcions o salvaguardes reguladores que contribueixin a facilitar la investigació i innovació en l’àmbit de sector elèctric. Amb això s’afavoreix un desenvolupament més àgil de la regulació de el sector energètic basat en el testeig previ de normativa sobre noves tecnologies o solucions.

ELS PUNTS DE RECÀRREGA D’ALTA CAPACITAT, UTILITAT PÚBLICA

Amb l’objecte de facilitar l’expansió de el vehicle elèctric, el Reial decret llei atorga la declaració d’utilitat pública a les infraestructures elèctriques associades als punts de recàrrega d’alta capacitat (amb potència superior a 250 kW), fonamentals per permetre que s’obrin estacions de recàrrega ultra-ràpida en carreteres, autovies i autopistes, augmentant les possibilitats de la mobilitat elèctrica.

Així mateix, la norma estén la vigència de Fons Nacional d’Eficiència Energètica fins al 2030 i millora del procediment de càlcul de les obligacions. Aquest fons, que es dota amb quotes anuals de les empreses comercialitzadores de gas, electricitat i productes petrolífers, ha permès mobilitzar més de 1.000 milions d’euros en ajudes en els últims cinc anys per invertir en mesures d’estalvi d’energia. De manera excepcional, i en atenció a la situació creada pel COVID-19, es permetrà a les comercialitzadores que siguin petites i mitjanes empreses (PIMES) retardar el pagament de les obligacions amb el fons corresponents a 2020, afavorint la recuperació de la seva liquiditat .

LIQUIDITAT DEL SISTEMA

Amb l’objectiu pal·liar els efectes de la crisi sanitària provocada pel coronavirus i assegurar la liquiditat de el sistema elèctric en el curt termini, s’habilita l’ús del superàvit d’ingressos per cobrir els eventuals desajustos i desviacions entre ingressos i costos de sistema de 2019 i 2020. Es concretarà mitjançant una ordre ministerial.

Això permet que el conjunt dels “subjectes de liquidació”, és a dir, els operadors de les xarxes de transport i distribució, incloses les més de 300 petites distribuïdores que operen al país, així com les més de 60.000 instal·lacions de renovables, cogeneració i residus, puguin percebre una part significativa de la retribució corresponent a l’exercici 2019. Es tracta d’una mesura que facilita liquiditat a aquests subjectes, permetent que mantinguin la seva activitat i facilitant noves inversions en l’àmbit industrial, digitalització de xarxes i en desenvolupament de renovables , imprescindibles en aquest moment de recuperació econòmica.

A més, el Reial decret llei s’ajusta excepcionalment els percentatges de Producte Interior Brut (PIB) pels quals es regeixen la inversió màxima que es dedica a xarxes de transport i distribució en el trienni 2020-2022. D’aquesta manera, es podrà mantenir el ritme inversor previst originalment, abans de la crisi de l’COVID-19, i emprendre les actuacions necessàries per a la integració de la nova generació renovable.

SUPORT A COGENERACIÓ, FANGS D’OLI I BIOMASSA

En el cas de les instal·lacions acollides a el règim retributiu específic els costos d’explotació depenen essencialment del preu de el combustible. Això inclou a les instal·lacions de cogeneració, a les instal·lacions de tractament de purins, a les instal·lacions de tractament de fangs d’oli i a les biomasses. S’estableix la revisió de la valor de la retribució a l’operació, que serà d’aplicació durant el període de vigència de l’estat d’alarma, per reconèixer els efectes d’uns menors preus de mercat i de CO2, pal·liant així l’impacte que la crisi sanitària ha tingut sobre les seves condicions d’operació. Amb això, es dona suport especialment a el sector industrial i agrícola, que empren aquest tipus de tecnologies.

En concret, per al càlcul de l’esmentada revisió es consideren els valors del preu de mercat elèctric i de el preu dels drets d’emissió de CO2 durant l’estat d’alarma. Addicionalment, es redueixen un 50% els valors del nombre d’hores equivalents de funcionament mínim i de el llindar de funcionament aplicables a l’any 2020, respecte dels valors establerts prèviament.

TRANSICIÓ JUSTA

Per facilitar la governança i correcta implementació de l’Estratègia de Transició Justa de el Govern d’Espanya, que permetrà el desplegament i finançament de projectes que garanteixin l’ocupació i l’activitat econòmica a les zones en transició energètica, s’ha creat l’Institut de Transició Justa, a partir de l’anterior Institut per a la Reestructuració de la Mineria del Carbó i del Desenvolupament Alternatiu de les Comarques Mineres. En aquest Reial decret llei es defineix l’objecte d’aquest institut: identificar i adoptar mesures que garanteixin a treballadors i territoris afectats per la transició cap a una economia més ecològica, baixa en carboni, un tractament equitatiu i solidari, minimitzant els impactes negatius sobre el ocupació i la despoblació d’aquests territoris.

La capacitat d’acció d’evacuació dels nusos que deixen alliberats les centrals tèrmiques de carbó que tanquin és un important actiu per a la generació d’ocupació i nous projectes industrials en les zones de transició. El Reial decret llei 17/2019 va possibilitar a Govern regular procediments i establir requisits per a la concessió de la totalitat o de part d’aquesta capacitat que ponderin, a més de les qüestions tècniques i econòmiques, els potencials beneficis mediambientals i socials. Per poder dissenyar i convocar aquests procediments com més aviat, s’habilita a la Direcció General de Política Energètica i Mines del MITECO perquè sol·liciti a l’operador de sistema al càlcul de la capacitat màxima disponible en cada un d’aquests nusos.

AGILITAT I SEGURETAT JURÍDICA DE LA NORMATIVA AMBIENTAL

La norma també modifica la Llei d’Avaluació Ambiental per a dotar-la de major agilitat i seguretat jurídica, garantint la protecció de l’entorn, facilitant la tramitació de projectes que permetin la reactivació de l’economia després de la crisi que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 .

En aquest sentit, es regula la pròrroga de vigència de les declaracions d’impacte, evitant així el buit jurídic existent, s’agilita el procediment per a la determinació de l’abast de l’estudi d’impacte ambiental i es completen determinats aspectes de procediment d’avaluació ambiental simplificada. Font:idae