BASF SONATRACH invertirà prop de 10 milions d’euros en la seva planta de propilè de Tarragona

L’empresa productora de propilè BASF SONATRACH PropanChem, situada al polígon químic sud, portarà a terme un projecte per eliminar colls d’ampolla en el procés productiu, el que permetrà augmentar la capacitat anual de la planta de 370.000 a 420.0000 tones.

S’ha apostat per aquesta inversió ja que es preveu a curt i mig termini un increment de la demanda.

El projecte es focalitzarà en l’augment de capacitat de diversos equips de la planta que a hores d’ara limiten la capacitat de producció i s’implementarà en la següent parada de manteniment, programada per al 2021.

J.A. Díaz, responsable del projecte i de l’àrea de Tecnologia de la planta de propilè va comentar que “Aquest projecte ens permetrà mantenir la competitivitat de la planta de propilè i la dels nostres clients, així com el lideratge a nivell mundial d’eficiència de plantes amb el mateix procés productiu”.

Aquesta inversió ha arribat en un moment òptim de l’empresa ja que s’uneix als bons resultats econòmics dels darrers anys i la fita d’haver assolit els 5 milions de tones al novembre de 2018, any en què, amb 379.000t es va aconseguir també, batre el rècord absolut de producció de la planta.

Almaraz, un precedent per allargar la vida de les nuclears catalanes

L’acord entre Iberdrola, Endesa i Naturgy per garantir el futur de la central nuclear d’Almaraz crea un precedent per als tres grups nuclears de Catalunya en actiu, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, segons expliquen fonts del sector elèctric.

L’acord assolit després d’intensificar els contactes a la recerca d’una solució exprés per tancar el conflicte obert pel futur d’Almaraz suposa garantir el protocol que les tres companyies i EDP havien signat amb Enresa per a la continuïtat del parc nuclear i el seu tancament ordenat entre el 2025 i el 2035.

La situació entre les companyies s’havia encallat després que Endesa no acceptés la imposició de condicions d’Iberdrola i Naturgy no recollides en el protocol.

La urgència del pacte venia per la data límit per prendre la decisió de demanar la renovació per a Almaraz, a la qual li caduca el permís de connexió l’abril del 2020, sota l’amenaça per als propietaris de la central –Iberdrola (53%), Endesa (36%) i Naturgy (11%)– d’haver de fer front a una sanció.

El conflicte entre les elèctriques era sobre el percentatge que es podia superar les inversions recurrents, d’uns 400 milions d’euros. Endesa sostenia que no hi havia cap clàusula sobre el que s’hauria de fer si les inversions, que les determina el Consell de Seguretat Nuclear, fossin superiors. L’acord assolit entre les tres grans elèctriques ha elevat aquest límit sobre la xifra d’inversions previstes de 400 milions d’euros al 50%. D’aquesta manera queden acotades les inversions que cal fer a la planta a uns 600 milions d’euros, i si se supera aquest límit les propietàries hauran de tornar a negociar.

Així mateix, es manté la regla de pactar les decisions per unanimitat, tal com està previst en les societats d’interès econòmic (AIE), per les quals es regeixen les nuclears.

Acord per als reactors catalans

L’acord també garanteix el futur en el cas de les centrals d’Ascó i Vandellòs II, on són sòcies Endesa i Iberdrola, encara que en aquest cas s’ha establert una xifra d’inversió acotada sense límit, segons han indicat fonts del sector.

Segons el full de ruta acordat per les elèctriques i Enresa, el reactor Almaraz I no s’aturarà abans del 2027 i el segon dels seus reactors ho faria un any després, el 2028. En concret, suposa que els propietaris de la central extremenya demanaran 7,4 anys més de vida, a comptar des de l’abril del 2020, en què expira la llicència, per al primer reactor i 8,3 anys per al segon.

El govern espanyol va enviar el 22 de febrer a Brussel·les el seu esborrany de Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el mix elèctric espanyol més de 3 gigawatts (GW) de potència de nuclear i un tancament ordenat d’aquestes plantes per ordre cronològic.

El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, tenint en compte les clausures ordenades i esglaonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz) fins al 2035 (Trillo), de tal manera que després d’Almaraz li tocaria a Ascó I (2029) i Cofrents (2030). El 2033 seria clausurada Ascó II i el 2035 Vandellòs i Trillo. A aquest ritme, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d’uns 45-46 anys.

Dow completa la separació de DowDuPont

Dow va completar el dia 1 d’abril el seu procés de separació de DowDuPont, convertint-se en una empresa independent més enfocada i especialitzada en la ciència dels materials. Dow es posiciona com a líder a escala global en tres importants segments de mercat: embalatge, indústria i infraestructura i béns de consum. Dow està ara encara millor preparada per impulsar el creixement dels seus beneficis i innovar per als seus clients, tot aprofitant tres components bàsics crítics -etilè, propilè i silicones- per impulsar un dels portafolis de productes químics més avançats del sector.

La distribució de les accions ordinàries de Dow es va veure completada després del tancament del mercat de valors del dia 1, rebent cada accionista registrat de DowDuPont una acció ordinària de Dow per cada tres accions ordinàries de DowDuPont que posseís al tancament de les operacions el 21 de març de 2019. Els accionistes de DowDuPont rebran diners en efectiu en lloc d’accions fraccionades de DowDuPont. Les accions ordinàries de Dow van començar a cotitzar a la Borsa de Nova York (NYSE) sota el seu històric símbol “DOW” el 2 d’abril de 2019, i incorporades a l’índex Dow Jones Industrial Average (DJIA).

La nova empresa serà designada sota la marca “Dow”, que reconeix el notable llegat al mateix temps que reflecteix l’evolució de tota l’empresa com a proveïdor de solucions per a la ciència dels materials. Dow està adoptant un nou posicionament de marca –“Seek Together”- que és una crida a l’acció, destacant el valor de la col·laboració per oferir innovació i solucions als nostres clients i cadenes de valor. Representa la manera en què Dow busca col·laborar amb tots els seus grups d’interès en el compliment de les seves ambicions. L’emblemàtic diamant de Dow, que ha estat el logotip de l’empresa durant més de 120 anys, no ha canviat i seguirà sent un element central de la marca Dow

La fusió de Dow amb DuPont ha suposat canvis en la regió Ibèrica. Amb la venda del negoci de Copolímers d’Etilè Àcid Acrílic (EAA) i Ionòmers, la planta de PRIMACOR™ va passar a formar part de l’empresa SK Global Chemicals. Així mateix, amb la transferència del negoci de Dow Water & Process Solutions a DuPont, el Centre Global de Tecnologia de l’Aigua localitzat a Tarragona passa a pertànyer a DuPont. D’aquesta manera, el Polígon Sud del Complex Industrial de Dow Tarragona a la Canonja, acull instal·lacions de dues noves empreses a més de Dow, convertint-se així en un Industrial Value Park (I-Value Park). El Polígon de Dow Nord, a La Pobla de Mafumet, roman integrat pel Cracker i la planta d’Octà.

“Tarragona s’ha constituït com el centre estratègic clau per a tot el sud d’Europa, i té un major abast ara que el que havia tingut com a centre enfocat a la regió Ibèrica. Així, el Complex Industrial de Dow Tarragona passa a operar com un parc industrial d’empreses i com un Hub per al sud d’Europa, coordinant esforços, projectes i sinergies en països com Espanya, Portugal, Itàlia i Turquia”, va afirmar Jaume Sariol, Director del Complex Industrial de Dow Tarragona i South Europe Hub Leader. “Treballem de manera coordinada per continuar atraient inversions al nostre I-Value Park, considerant la seguretat com la màxima prioritat, i l’excel·lència operacional, el talent de la nostra plantilla, la innovació i la sostenibilitat com a pilars bàsics”, afegeix. “De fet, enguany ampliarem el nostre Centre Global d’Excel·lència en Films amb els trasllats del centre d’adhesius acrílics de Dow, abans ubicat a Valbonne (França) i del centre de copolímers d’etilè que pertanyia a DuPont a Suïssa”.

BASF invertirà més de de la meitat de la inversió total d’Espanya a Tarragona

El Complex Industrial de Tarragona és una prioritat per a BASF España, i els números així ho avalen. El gegant de la indústria química ha presentat els resultats econòmics del curs 2018, i ha anunciat, ja amb els números a la mà, on preveu destinar les inversions econòmiques previstes per al curs actual. La gran aposta serà la digitalització i actualització de les plantes químiques i la millora en la seguretat dels processos

El Grup BASF a Espanya invertirà més de 30 milions d’euros a la seva planta de Tarragona, més de la meitat de la inversió prevista enguany, que ascendirà fins als 62 milions d’euros; la inversió més important que ha fet la companyia durant la darrera dècada, així ho va anunciar Carles Navarro, director general de BASF Española SL. i responsable de les activitats del grup a la Península Ibèrica

Carles Navarro ha recordat que el Complex Industrial que l’empresa manté a Tarragona “és la planta més important de la regió Mediterrània”, fet que posiciona el territori com una prioritat per al gegant químic. Les inversions s’han fet públiques després de saber que ha tancat un any rècord, amb una xifra de vendes de 1.358 milions d’euros durant el 2018, el que suposa un augment del 4% respecte als resultats de l’exercici de 2017, que van ser de 1.301 milions d’euros. “Pel 2019 preveiem un increment de vendes i de beneficis, especialment a partir de la segona meitat d’any”, apuntava Navarro. Amb una nova estratègia de creixement, que abasta fins al 2030, BASF ha refermat la seva aposta pel país, no només amb la gran inversió en la digitalització de les plantes, sinó també en la fundació de BASF Digital Solutions, que s’ha ubicat a Madrid com a hub global de la companyia per crear digitals innovadores pels seus clients i empreses de BASF i oferir servei a tot el món. El director general de BASF Española també explicava el projecte pilot ChemCycling que es desenvolupa a Alemanya i que innova en l’àmbit del reciclatge dels residus plàstics. “És una iniciativa que té un gran futur al davant. Dels residus plàstics que acostumen a enviar-se a un abocador o s’incineren es poden extraure les matèries primeres per tornar-les a utilitzar en la producció de productes químics i reemplaçar, parcialment, els recursos fòssils. Tot això és possible amb el reciclatge químic dels plàstics”, detallava.

Amb l’objectiu del creixement neutre del CO2 fins al 2030, BASF pretén generar al voltant de 22.000 milions d’euros en vendes amb productes acceleradors el 2025. “Un bon exemple és el cas del material ecovio, un polímer que ha permès fabricar bosses que es poden reciclar amb els residus orgànics en una planta de compostatge, la qual cosa millora notablement la qualitat del compost”, deia Navarro.