Publicat a

Creen un enzim mutant que es menja el plàstic

Científics britànics i nord-americans han dissenyat un enzim que es menja el plàstic. Al laboratori han pogut millorar un enzim que van trobar per casualitat en un abocador del Japó. Desfà el plàstic conegut com a PET (politereftalat d’etilè), que és el que es fa servir per a la majoria d’envasos i per als gots i ampolles de plàstic. Es calcula que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. I, a llarg termini, aquest enzim podria ser una solució per eliminar-los.

El descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET, de fet, poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per reciclar-los a gran escala i evitar també l’extracció de combustibles fòssils per a la producció de nou PET.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic.

Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic. “És emocionant perquè indica que hi ha potencial per optimitzar el bacteri encara més”, va explicar John McGeehan, professor de la Universitat de Portsmouth i codirector de la investigació.

Amb la mutació, l’enzim comença a menjar-se el plàstic PET en qüestió de dies, però els investigadors confien que es pugui accelerar encara més per facilitar processos de reciclatge a gran escala.

“El que esperem és que aquest enzim converteixi el plàstic en els seus components originals, per poder reciclar-lo i reutilitzar-lo. Això significa que no necessitarem perforar per obtenir més petroli i, fonamentalment, reduirem el volum de plàstic al medi ambient”, va dir McGeehan.

El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i destaca pel gran potencial com a nou sistema de gestió del plàstic, si s’aconsegueix millorar encara més el funcionament de l’enzim.

La creixent conscienciació sobre el greu problema de contaminació que suposa el plàstic, que en algunes de les seves formes com el PET pot trigar segles a descompondre’s de manera natural, ha impulsat canvis legislatius en molts països i un enduriment de la normativa europea.

Arreu del món es venen més d’un milió d’ampolles de plàstic cada minut, una producció que es recicla encara en unes taxes molt baixes a la majoria de països i que acaba generant uns residus que s’acumulen en abocadors o al mar.

Estudis científics han constatat, de fet, que l’acumulació de plàstics als oceans han generat una mena d’illa (l’anomenen “la gran zona de deixalles del Pacífic”) situada entre Hawaiï i Califòrnia, que conté 79.000 tones de plàstics acumulats i ocupa 1,6 milions de metres quadrats, una superfície equivalent a la de França, Espanya i Alemanya juntes.

Una contaminació que està afectant greument la fauna marina. El catxalot que va aparèixer mort a finals de febrer al cap de Palos, a la costa de Múrcia, portava 29 quilograms d’escombraries marines a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic com ara ràfia, trossos de xarxa o un bidó, per exemple. Segons la necròpsia, va ser aquest material el que li va causar la mort per peritonitis o per impacte al sistema digestiu, donada la impossibilitat d’expulsar-ho.

Publicat a

El gas natural, clau en la transició energètica

Amb un 33% de gas al mix energètic, Espanya podria estalviar fins a 223 milions d’euros anuals, a més de millorar la qualitat de l’aire

El gas natural pot tenir un paper decisiu en la transició energètica per aconseguir un sistema baix en emissions de carboni. Segons l’informe El paper del gas natural en una economia espanyola baixa en emissions, elaborat per KPMG en col·laboració amb Sedigas: «el gas natural ofereix avantatges singulars respecte a altres fonts d’energia, sent a més una de les tecnologies més eficients econòmicament».

En concret, segons aquest estudi, en un escenari en què el gas natural arribés al 33% del mix energètic, a més i ajudar a complir amb els objectius de la UE en matèria de gasos d’efecte hivernacle i es podrien arribar estalvis de fins a 223 milions d’euros anuals. Els beneficis d’una major penetració del gas natural en el mix energètic podrien resumir-se, segons el mateix estudi, en quatre grans punts:

1. Millora mediambiental
En comparació amb altres combustibles, el gas natural millora la qualitat de l’aire global i local perquè redueix les emissions d’òxids de nitrogen (NOx), partícules en suspensió i diòxid de sofre, gasos causants de problemes de salut respiratoris. Així mateix, el gas natural redueix també un 25% les emissions de diòxid de carboni (CO2), principal causant de l’efecte hivernacle.

2. Permet la penetració de renovables
Els cicles combinats són centrals de generació d’energia elèctrica en què es transforma l’energia tèrmica del gas natural en electricitat. Segons l’informe, l’alta capacitat instal·lada de cicles combinats a Espanya (25,3 GW) permet que instal·lant només entre 5,5 i 10 GW addicionals, es podria complir l’objectiu d’implementació de les renovables en l’horitzó 2030 sense augmentar les emissions de CO2.

3. Afavoreix la competitivitat del sector industrial
El gas natural presenta una gran varietat d’avantatges en el sector industrial. Té un alt poder calorífic, de manera que redueix la quantitat de combustible necessari de les indústries; no requereix inversió en emmagatzematge, al contrari que altres tecnologies com la biomassa, el petroli o el carbó; tampoc requereix preparació, a diferència del petroli o el carbó; és flexible, perquè permet a les indústries arrencades i parades de forma ràpida; i també augmenta l’eficiència energètica ja que les indústries amb cogeneració aprofiten la calor per generar també electricitat.

4. Garanteix la seguretat de subministrament
Espanya disposa d’una important infraestructura gasista així com una gran diversificació de fonts de proveïment de gas natural, dos factors que garanteixen la seguretat del subministrament energètic.

D’altra banda, el gas natural vehicular (GNV), tant en el seu ús com a gas natural comprimit (GNC) per al transport lleuger, com la seva ocupació com a gas natural liquat (GNL) per a vaixells i transport pesat, està cridat a ser el combustible del futur en el transport a causa dels seus múltiples avantatges. Una de les principals és l’econòmica. Comparat amb altres combustibles, el cost per quilòmetre d’un vehicle que funciona amb gas natural és un 30% menor que amb gasoil i un 50% menor que el de gasolina.

Publicat a

Enginyers desenvolupen un Pla per que els EUA funcionin el 100% amb energia renovable al 2050

Un nou estudi que suggereix la idea que és perfectament possible que els EUA puguin funcionar 100% amb energia renovable en només 35 anys. Aquest pla descriu el que cada estat ha de fer per aconseguir aquest ambiciós objectiu. Quina és la principal barrera per fer que això passi? La voluntat política.

Marc Z. Jacobson, de la Universitat de Stanford, i el seu equip d’investigació descriuen els canvis en la infraestructura i el consum d’energia a que cada estat ha de sotmetre per aconseguir aquesta transició cap a l’energia neta. Jacobson assenyala en un comunicat que és “tecnològica i econòmicament” possible aconseguir amb èxit aquesta “transformació a gran escala.” Els investigadors fins i tot han creat un mapa interactiu que mostra els seus plans.

L’estudi, publicat a la revista Energia i Ciències Ambientals, analitza primer la demanda actual d’energia de cada estat i després calcula quina serà la seva evolució en els propers 35 anys. Van dividir l’ús d’energia en quatre sectors: residencial, comercial, industrial i de transport. Per a cada sector, els investigadors van analitzar el consum d’energia i van estudiar la font d’aquesta energia, veient si es tractava de carbó, petroli, gas, nuclear o renovables.

Després, els investigadors calculen la demanda de combustible si tot fos reemplaçat per l’electricitat. Mentre funciona tot, incloent automòbils i calefacció de les llars, amb electricitat sembla una tasca d’enormes proporcions, els investigadors suggereixen que hi hauria un important estalvi energètic en l’ús d’aquesta xarxa elèctrica.

“Quan vam fer el càlcul per als 50 estats, hem vist com es redueix un 39% en la demanda d’energia per a l’any 2050”, va dir Jacobson. “Al voltant de 6 punts percentuals es guanya a través de millores en l’eficiència de la infraestructura, però la major part és el resultat de la substitució de fonts i usos d’energia de combustió per l’electricitat actual.”

Jacobson i el seu equip van observar acuradament la forma en què cada estat pot alimentar-se d’aquesta xarxa elèctrica. Per a alguns estats, l’energia solar és la més viable, mentre que l’energia eòlica o l’energia geotèrmica té més sentit per als altres. En general, els investigadors van observar com l’eòlica, solar, geotèrmica, hidroelèctrica, i fins i tot petites quantitats de ones, podria cobrir la demanda d’energia.
Amb aquesta informació, els investigadors van desenvolupar un pla per a cada estat i que puguin fer una transició del 80% a energies renovables per a l’any 2030, i arribar al 100% el 2050. La transició serà molt més assolible per a alguns estats que per altres.

Els investigadors admeten que el cost inicial d’aquesta transformació seria bastant alt, però suggereixen que amb el temps el preu global seria més o menys igual al cost de la infraestructura actual de combustibles fòssils.

Publicat a

El Tribunal Constitucional aixeca part de la suspensió de la llei del canvi climàtic

El govern preveu recaptar l’impost sobre el CO2 a determinats vehicles “al més aviat possible”

El Tribunal Constitucional ha aixecat part de la suspensió de la Llei catalana del canvi climàtic aprovada el juliol passat al Parlament, però manté el veto a la prohibició del “fracking”.

Es tracta d’una mesura provisional fins que l’alt tribunal es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes de la llei del canvi climàtic que el govern espanyol va impugnar.

El govern català preveu començar a recaptar “al més aviat possible” l’impost sobre el diòxid de carboni a determinats vehicles. Els ingressos obtinguts per aquests impostos aniran a parar a parts iguals al Fons Climàtic i al Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació.

A més de l’impost sobre el CO2, altres articles de la llei que es podran aplicar mentre el Constitucional no emeti una sentència definitiva fan referència a l’objectiu d’implantar un 50% d’energies renovables abans de l’any 2030 i als pressupostos de carboni.

A partir d’ara, els pressupostos, a més de la quantitat total d’emissions permeses per al conjunt del país, hauran d’indicar quina part correspon als sectors coberts per la directiva del mercat d’emissions i quina als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. Aquest canvi situarà Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit com el Regne Unit

Publicat a

El tren del futur

Més automatitzat, més ràpid i encara més eficient i sostenible. Així serà aquest mitjà de transport cridat a guanyar pes a Catalunya, especialment en l’àmbit de les mercaderies, on té un llarg recorregut per endavant.

El ferroviari vol ser el transport de preferència per als desplaçaments de menys de mil quilòmetres, tant de passatgers com de mercaderies.

Els experts asseguren que el tren guanyarà pes en el mix de la mobilitat, sobretot en el transport de mercaderies. Però com seran els trens? “Per respondre aquesta pregunta cal saber primer com serà la mobilitat del futur, com ens desplaçarem”, sosté Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i del clúster ferroviari Railgrup.

La frontera és a mil quilòmetres, segons Ticó. “Per a distàncies superiors, el mitjà de transport de preferència serà l’avió, que és més ràpid. En canvi, per a desplaçar-se menys de mil quilòmetres s’optarà pel tren mitjançant un sistema ferroviari més evolucionat i veloç”, assenyala el president d’FGC i de Railgrup. “En l’àmbit urbà, es continuarà apostant pel metro i el tramvia, tant per la necessitat de descongestionar el trànsit com per la urgència de reduir les emissions de CO2”, assegura l’expert.

Així doncs, el tren guanyarà en velocitat per competir amb l’avió en distàncies inferiors a mil quilòmetres, però també en “experiència del viatge”, apunta Jesús Navarro responsable d’Enginyeria de Manteniment de Material Mòbil de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). “Les pantalles per entretenir els usuaris, el wifi o el 4G són un valor afegit per al client i en milloren l’experiència de viatge”, explica Navarro.

El tren del futur també busca ser més eficient, tot i que, actualment, ja és el mitjà de transport terrestre que ho és més. En l’opinió del tècnic de TMB, l’eficiència vindrà de la mà de millores tecnològiques com l’automatització de la conducció, el manteniment i la reducció del pes.

“Cada cop n’hi ha més conduits automàticament o semiautomàticament, fet que suposa un menor consum d’electricitat”, assegura l’expert. Navarro explica que hi ha diversos projectes en marxa per introduir millores en l’àmbit del manteniment o automatitzant-lo aplicant la telediagnosi i la telegestió a través de la instal·lació de sensors a les portes per detectar i preveure avaries. L’objectiu és fer-ne un manteniment més preventiu i personalitzat i, sempre que es pugui, de manera remota. Pel que fa a la reducció del pes del combois, “la gran aposta actual és l’alumini, però també s’estan fent proves amb grafè i plàstics que puguin ser estructurals”, comenta el portaveu de TMB.

Tot sembla indicar que el tren del futur seguirà funcionant amb electricitat, però s’estan estudiant alternatives com l’hidrogen i el gas natural liquat, especialment per a aquelles zones on no és viable l’electrificació de la via. El mes de desembre passat, Renfe, en col·laboració amb Gas Natural Fenosa i Enagás, va iniciar a Astúries la primera prova pilot de tracció ferroviària amb gas natural liquat d’Europa i primera del món en l’àmbit de trens de passatgers. D’altra banda, a Alemanya també s’estan fent tests amb un tren de passatgers que usa l’hidrogen com a combustible.

Els trens de levitació magnètica seguiran sent una “opció molt cara, només a l’abast de d’un grup reduït de països rics”, assegura Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Gràcies a l’absència de contacte entre el vehicle i la via, es redueixen les friccions i s’aconsegueixen velocitats superiors. De fet, el rècord de velocitat ferroviària, el té un tren japonès de levitació que, en fase de proves, va assolir els 603 km/h durant gairebé 11 segons. La velocitat màxima del TGV és de 310 km/h.

Per últim i no pas perquè sigui menys important, cal parlar de seguretat. S’han fet grans avenços en la matèria i se’n continuaran fent. Rovira explica que, avui en dia, s’està treballant per implantar el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit (ERTMS). Es tracta d’un mecanisme adoptat per la Unió Europea per equiparar les noves línies ferroviàries que es construeixin. L’objectiu és que la senyalització i les comunicacions entre la via i els equips del tren siguin compatibles a tot Europa i s’asseguri la interoperabilitat de les circulacions amb tren entre els diversos països

 

LA SOSTENIBILITAT VIATJA SOBRE VIES

El ferrocarril representa el 8% del transport mundial, però només genera el 3,5% dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest percentatge és fruit d’anys de millores tecnològiques. Les emissions de CO2 del tren s’han reduït un 63% en el cas dels combois de passatgers i un 48% en els de mercaderies entre 1975 i 2013. D’altra banda, també té un menor cost energètic: es calcula que la mateixa mercaderia transportada en tren consumeix entre tres i cinc vegades menys energia que transportada per carretera.

Com a mitjà de transport menys contaminant i de menor consum energètic, el ferrocarril tindrà un pes creixent en la nova economia baixa en carboni i s’ha fi xat com a objectiu ser un sector neutral en carboni a l’any 2050.

HYPERLOOP, EL CONCORDE FERROVIARI

Després de revolucionar el vehicle elèctric, el cofundador de Tesla, Elon Musk, es proposa marcar un punt d’inflexió en el transport ferroviari amb el projecte Hyperloop. L’empresari està treballant en el desenvolupament d’una tecnologia capaç de propulsar vagons en forma de càpsula dins d’un tub de metall pressuritzat amb un sistema de levitació magnètica. L’invent permetria viatjar a més de 1.100 km/h, el doble de la velocitat màxima actual, i seria el mitjà de transport menys contaminant del mercat, amb zero emissions. Els impulsors asseguren que viatjar en Hyperloop costarà entre 8 i 17 euros, ja que el manteniment que necessitarà serà mínim i podrà funcionar 24 hores al dia transportant passatgers de dia i mercaderies, de nit.