Publicat a

Sant Cugat instal·la fanals intel·ligents en terrasses de bars per regular el soroll

Els fanals tenen un sensor que fa canviar la intensitat de la llum per avisar que s’està sobrepassant el soroll permès

Iniciativa pionera per lluitar contra la contaminació acústica a Sant Cugat, una de les SmartCities pioneres a Catalunya. L’Ajuntament ha instal·lat uns fanals intel·ligents en què canvia la intensitat de la llum quan hi ha massa soroll.

Els fanals s’han instal·lat a la plaça de Barcelona, on hi ha terrasses de bars i restaurants. Un sensor detecta quan el soroll sobrepassa els 60 decibels.

La iniciativa ha estat ben acollida pels propietaris dels bars, com en Xavi Valls, perquè s’ha de trobar un equilibri per la convivència.

“Jo crec que és una bona iniciativa, primer que tot, perquè aquí hi ha veïns i hem de conviure tots. Una manera que la gent que hi hagi a la terrassa s’adoni que està cridant una mica massa és això dels llums.”

La iniciativa ha sorprès molts clients, com l’Olga Montes, que no s’hi acaba d’acostumar.

“Ens hem pensat que tancaven el bar. S’encén i s’apaga cada uns segons o 5 segons, és molt pesat.”

Segons l’Ajuntament, no es vol sancionar els usuaris, sinó advertir-los, i més endavant el sistema enviarà un missatge al mòbil als propietaris dels establiments perquè siguin conscients del soroll que s’hi fa. Els fanals intel·ligents funcionen fins a dos quarts de dues de la matinada.

Publicat a

Pel domini del mercat energètic

En plena transició energètica i descarbonització de l’economia, encara hem de dissenyar aquesta evolució que marcarà el nostre futur

El consum energètic és necessari per al nostre desenvolupament econòmic i social. Però el ritme actual és un dels motius del canvi climàtic que tant destrueix ecosistemes i ataca la salut del planeta. La consciència ecològica ens alerta que els problemes es poden aguditzar si no es prenen mesures al respecte.

Per què cal estalviar energia? ¿Per què canviar el model energètic actual? Per què és necessari augmentar l’eficiència energètica? Hi ha tres raons molt bàsiques però importants que són: l’esgotament de les energies que no són renovables; l’impacte negatiu sobre el medi ambient; i la inseguretat de l’abastament energètic.

Estem en una transició energètica en què les renovables cada vegada adquireixen més protagonisme en detriment dels combustibles fòssils. Es tracta d’una descarbonització social i econòmica que aposta per les energies netes. Un moment en què trobar el camí correcte cap a la sostenibilitat ambiental, energètica, social i de mercat Assumpta Farran, directora de l’ICAEN (Institut Català d’Energia), avisa que cal diferenciar entre «reduir el consum energètic i el seu cost econòmic en euros. Haurien de ser dos aspectes paral·lels però a l’hora de veure el rebut veiem que no és així, ja que hi ha una part fixa de la factura alta i una variable baixa».

«La gent que contracta una potència baixa té un 75% de costos fixos i per molt que s’esforci a reduir la despesa energètica només pot fer dins el 25% restant de variable», explica Farran, que afegeix que els habitatges que tenen contractada una potència major «com els variables són més alts, representen el 40%, enfront del 60% de fixos».

En aquest paradigma de la despesa energètica en l’habitatge, Farran afegeix que «la gent que té una tarifa regulada, en la qual el preu de la llum varia al llarg del dia, sol tenir pics de preus més alts en hores de molta activitat en l’habitatge, com al matí al despertar-nos, 8h o 9h, i també a la nit al tornar de la feina a partir de les 20h. Això també passa els dies més calorosos i freds de l’any».

«En aquest escenari només hi ha dues maneres d’estalviar en l’habitatge. La gent que té contractada una potència petita o escollint molt bé les hores de consum energètic », valora la directora de ICAEN.

Què són les despeses fixes?
A dia d’avui les energies renovables soles no poden proveir a tot el teixit energètic del país i a més tenen un altre inconvenient: són intermitents. En no haver-se pogut emmagatzemar l’energia, quan no hi ha sol les fotovoltaiques no funcionen, tampoc l’eòlica sense vent.

Quan això succeeix, entren en joc centrals que funcionen mitjançant la combustió de combustibles fòssils com petroli, gas natural o carbó. Moltes d’elles van ser construïdes precisament per donar suport a les renovables o quan es produeixen pics de consum energètic.

Assumpta Farran explica que «tenim uns costos fixos molt alts perquè estem pagant el que ha costat construir aquestes centrals cares que tot just funcionen pocs dies a l’any i no treballen ni un 10% del que estaven pensades. Hem vist que tota aquesta infraestructura per donar cobertura, i que paguem en el rebut de la llum, era innecessària. Com en el cas Castor que no ha entrat ni en servei. Si no funciona, potser no era necessària».

Digitalització de l’energia
La directora de ICAEN exposa que «avui dia l’energia ja es pot emmagatzemar i estem en un moment que hem d’escollir si créixer amb mentalitat de Thomas Edison o d’un milennial. És a dir, si seguim com fins ara o optem per un consum energètic intel·ligent».

«D’aquí a 20 o 30 anys, els milennials seran una generació intel·ligent que s’entendrà amb la xarxa elèctrica. Quan es comprin un cotxe, serà un d’elèctric que funcionarà amb bateries, que fins i tot podran alimentar la xarxa de l’habitatge. Apostaran per termòstats intel·ligents que regulen el consum quan el preu és més alt. Tindran una instal·lació fotovoltaica connectada al mercat elèctric i amb bateria per emmagatzemar l’energia. I el mercat, els venedors de rentadores i assecadores per exemple, també s’adaptarà a aquest sistema, perquè així els obligarà la demanda», vaticina Farran.
En aquesta línia Farran explica que «l’Agència Internacional de l’Energia ha presentat un estudi sobre la digitalització de l’energia per als propers 20 anys. La seva capacitat de donar flexibilitat al mercat suposarà prop de 165 gigawatts de potència virtual. El que suposa 165 centrals que ja no farien falta».

«Ens trobem en un moment en què hem de decidir si l’oferta segueix dominant el mercat energètic, és a dir, plantejar-nos construir més infraestructures clàssiques per donar cobertura a les renovables, o que la demanda comenci a agafar les regnes amb equipaments intel·ligents i un model energètic digitalitzat», planteja.

Farran posa com a exemple les mesures preses a Alemanya: «Tenen hores del dia en què l’electricitat és gratuïta o amb un preu negatiu respecte al mercat. Això passa perquè també tenen costos fixos altíssims i d’aquesta manera incentiven la gent a emmagatzemar energia. El poder el té la demanda, el ciutadà, de manera que la tecnologia permet una gestió flexible».

«Estem en un moment molt important perquè una mala decisió política sobre el model energètic pot resultar molt cara, i la pagarem els ciutadans. Els polítics han de deixar d’escoltar els gurus del s.XX i parlar amb gent del s.XXI. Apostar per la tecnologia perquè la demanda pugui gestionar el mercat energètic », conclou Assumpta Farran.

font: diari de tarragona

Publicat a

Dades meteorològiques senyalen que amb la solar i eòlica no n’hi ha prou es necessita més fonts d’energia renovable

L’horitzó de l’energia 100% verda està cada vegada més a prop. A poc a poc, a mesura que els preus de les renovables assoleixen mínims històrics, ciutats, regions i països sencers creen plans cap a la transició completa total. Però com de costum, el que sembla una bona notícia, si no es fa bé, pot acabar sent un despropòsit.
I és que basar tota la producció en tecnologies solars i eòliques sense prestar atenció a altres fonts d’energia (verds també), pot ser innecessàriament car i difícil. Almenys, això assenyalen les dades una investigació publicada a Energy & Environmental Science

Problemes de subministrament al paradís eòlic-solar

Els investigadors van analitzar 36 anys de dades meteorològiques desglossades per hora i van descobrir que hi ha desequilibris importants en la producció d’energia renovable fins i tot quan pensem en escala continental.
Segons els seus càlculs, seria complex que l’energia solar i eòlica poguessin cobrir el 80% de la demanda energètica. Aconseguir-requeriria inversions massives en generació, emmagatzematge i transmissió d’energia. Es necessitaria una capacitat molt més alta del que és necessari per poder assegurar el subministrament de forma estable.
Les estimacions són clares, aconseguir el 80% de subministrament eòlic-solar als EUA requeriria connectar tota la xarxa del país amb infraestructures de transmissió d’alta velocitat o ser capaços de construir sistemes d’emmagatzematge de, almenys, 12 hores per tot el país. Una cosa que, ara per ara, s’estima en 2.500 milions de dòlars. Una cosa que es dispara si aspirem al 100%.

Una política responsable

Però el preu és el de menys, els impediments a mig termini són tecnològics i legals. “Els responsables polítics haurien de considerar les dades i les compensacions que resulten d’aquest tipus d’anàlisi de dades abans d’adoptar polítiques o mandats per a una xarxa 100% eòlica / solar”, explicava Nathan Lewis, professor del CalTech i coautor de l’estudi.
I té raó: fer la transició cap a les fonts renovables d’energia és molt més que instal·lar plantes solars o camps eòlics, comporta donar-li la volta a la xarxa elèctrica. Comporta renovar-la sencera i, a més, crear una política enganxada a la realitat tecnològica del moment. Personalment, estic convençut que podem aspirar a una energia 100% renovable, però cada vegada hi ha està més clar que no hem de prescindir de cap eina per aconseguir-ho. Almenys, d’entrada.
No necessitem plans cars i irrealitzables, necessitem compromisos sostinguts en el temps i decidits a transformar el mix energètic de forma cost-efectiva i sostenible. El canvi climàtic és un problema seriós (possiblement, el problema més seriós a què hagi d’enfrontar la nostra generació) i la veritat veritable és que només podrem fer-li front si tenim a la ciència del nostre costat.

Publicat a

BASF revoluciona la fertilització orgànica a l’agricultura

Es tracta d’un estabilitzador que minimitza l’impacte mediambiental reduint fins a un 65% les pèrdues per rentat de nitrogen

Basf ha aconseguit transformar el món agrícola amb una innovació que permet a l’agricultor tenir a la seva disposició una eina amb la capacitat de millorar l’eficiència del nitrogen dels purins, és a dir, el rendiment de les seves collites.

Es tracta de Vizura, un estabilitzador de nitrogen per purins i altres fertilitzants orgànics, que aporta grans beneficis per a agricultors, ramaders i també per al medi ambient. De fet, En blat de moro d’ensitjat es pot incrementar la collita en un 7% addicional en comparació amb l’ús de purins sol.

A més, com a fertilitzant suposa un estalvi considerable d’entrades i flexibilitat en el pla de treball de l’agricultor. El nitrogen aportat amb els purins en l’adobament de fons es manté retingut a terra durant setmanes, permetent que el cultiu ho aprofiti a mesura que es desenvolupa.

Basf, en el seu ferm compromís amb el medi ambient, ha aconseguit que aquest estabilitzador redueixi les pèrdues del nitrogen per rentat i per emissions de gasos hivernacle. El nitrogen del purí es transforma en nitrat que per acció de l’aigua de reg o pluja, acaba dissolt i rentat amb el risc de acumular-se en aigües subterrànies. Amb Vizura la reducció d’aquestes pèrdues és important, i varia molt en funció del sòl, podent fins i tot superar el 65%.

Nitrificació, procés clau

El nitrogen és un element químic que quan és aportat en l’abonat (mineral o orgànic) pot perdre sense que les plantes ho aprofitin. Els bacteris del sòl del gènere nitrosomonas, converteixen l’amoni (NH4+) a nitrit (nitrificació) i després aquest acaba en forma de nitrat (NO3–). L’ió nitrat és molt soluble i mòbil i pot rentar-se dissolt en l’aigua de pluja o de reg i quan arriba a determinada profunditat ja no pot ser aprofitat per les arrels.

A més, aquest nitrat pot ser transformat en òxid nitrós (N2O) en els processos de desnitrificació per efecte dels bacteris desnitrificadoras, provocant que aquest es perdi en l’atmosfera ja que és molt volàtil. No obstant això, Vizura permet que els purins es pugui utilitzar com a fertilitzant d’una manera més eficient i rendible ajudant a protegir el medi ambient.

Publicat a

Economia circular, responsabilitat de tots

La Comissió Europea ha adoptat un ambiciós paquet de noves mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors

«Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport del Parlament Europeu i el Consell Europeu.

El 2 de desembre de 2015, la Comissió Europea va adoptar un ambiciós paquet de mesures sobre l’economia circular per ajudar les empreses i els consumidors europeus en la transició a una economia més sòlida i circular, on s’utilitzin els recursos de manera més sostenible.

Les accions proposades contribueixen a ‘tancar el cercle’ dels cicles de vida dels productes a través d’un major reciclatge i reutilització, i aporten beneficis tant al medi ambient com a l’economia. Aquests plans extreuen el màxim valor i ús de totes les matèries primeres, productes i residus, fomentant l’estalvi energètic i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Les propostes abasten tot el cicle de vida dels productes: de la producció i el consum a la gestió de residus i el mercat de matèries primeres secundàries. La transició rep ajuda financera dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE), amb 5.500 milions d’euros per a la gestió de residus. A més, compta amb 650 milions d’euros procedents d’Horitzó 2020 (el programa de finançament de la recerca i innovació de la UE) i d’inversions en l’economia circular a nivell nacional.

La transició cap a una economia més circular ofereix grans oportunitats per a Europa i els seus ciutadans. És una part important dels nostres esforços per modernitzar i transformar l’economia europea canalitzant-la cap a una direcció més sostenible. Hi poderosos arguments econòmics per a això, ja que les empreses poden obtenir considerables beneficis econòmics i augmentar la seva competitivitat.
L’economia circular genera importants estalvis d’energia i beneficis mediambientals. Crea llocs de treball a nivell local i oportunitats d’integració social. Està estretament interrelacionada amb les prioritats clau de la UE sobre ocupació i creixement, inversions, l’agenda social i la innovació industrial.

Disminució de residus
La meta principal del paquet legislatiu europeu d’economia circular és augmentar el reciclatge de residus fins al 70% el 2030, partint de l’44% actual. En el desenvolupament de la directiva d’abocadors, es debat que el 2030, una quantitat inferior a entre 5 i 10% dels residus municipals produïts es dipositin en els mateixos. En el cas dels residus perillosos es prima la seguretat del tractament i, per això, no es contemplen objectius d’aquest tipus.
Així ha quedat reflectit en el debat de la revisió de la directiva de residus, que incideix en la recollida separada d’aquells residus que, per la seva perillositat, puguin afectar la reciclabilitat dels residus domèstics, com és el cas dels aerosols, pintures , vernissos, dissolvents i productes de neteja.

Guerra contra el plàstic
La Comissió Europea ha fet públic a finals de gener el seu pla sobre el plàstic en l’economia circular de la Unió. L’objectiu és que el 55% dels envasos de plàstic que es produeixen i es fan servir a la UE es recicli abans de l’any 2030. I el que és més rellevant, per a aquesta data tots els envasos de plàstics que es comercialitzin han de ser reutilitzables o reciclables fàcilment.
Cada any, els europeus generen 25 milions de tones de residus de plàstic, però menys del 30% es recull per ser reciclat. Aquesta mesura pretén acabar amb els plàstics al mar, que suposen en l’actualitat ni més ni menys que el 85% de les escombraries marines. Per aconseguir-ho, haurà restriccions a l’addició intencionada de microplàstics als productes i es limitarà el consum de plàstics d’un sol ús, motivant la demanda de plàstic reciclat i canviant la percepció del mateix com un producte sol ús.

Principis de l’economia circular
– L’eco-concepció: considera els impactes mediambientals al llarg del cicle de vida d’un producte i els integra des del començament.
– L’ecologia industrial i territorial: establiment d’una manera d’organització industrial en un mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels estocs i dels fluxos de materials, energia i serveis.
– L’economia de la “funcionalitat”: privilegiar l’ús davant de la possessió, la venda d’un servei enfront d’un bé.
– El segon ús: reintroduir al circuit econòmic aquells productes que ja no es corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
– La reutilització: reutilitzar certs residus o certes parts dels mateixos, que encara poden funcionar per a l’elaboració de nous productes.
– La reparació: trobar una segona vida als productes espatllats.
– El reciclatge: aprofitar els materials que es troben en els residus.
– La valorització: aprofitar energèticament els residus que no es poden reciclar.