Volvo a partir del 2019, només fabricarà models elèctrics i híbrids

El fabricant suec de cotxes Volvo ha anunciat que a partir de l’any 2019 només fabricarà cotxes elèctrics i híbrids.

La marca de cotxes, que ara és propietat de la companyia xinesa Geely Automobile, es converteix en el primer gran fabricant del sector que abandona els vehicles tradicionals de combustió.

Volvo es va fundar el 1927 i ha fet bandera d’estar a l’avantguarda en qüestions de seguretat a la carretera. El fabricant suec ha explicat que la decisió de deixar de fabricar cotxes de benzina i gasoil ve motivada fonamentalment per la demanda dels clients, que, cada vegada més, demanen vehicles elèctrics.

Tot i això, la firma admet que l’objectiu de fabricar tots els cotxes únicament elèctrics encara queda una mica lluny. En qualsevol cas, Volvo s’ha posat com a objectiu vendre un milió de vehicles elèctrics i híbrids l’any 2025.

Vandellòs II sol·licita la renovació de la seva llicència

Els informes tècnics són el preàmbul de la sol·licitud oficial, que ANAV ha d’entregar abans del 31 de març de 2019

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs  II (ANAV) va enviar al Ministeri d’Energia la documentació tècnica necessària per una possible renovació de la seva llicència d’explotació de la instal·lació situada en el Baix Camp, que expira al 2020. La intenció de la societat energètica és realitzar el mateix procediment el pròxim any per Ascó, on la seva concessió d’operativitat acaba un any després.

Vandellòs II complirà el mes que ve 30 anys de la primera recarrega de combustible i a finals d’any el primer acoblament a la xarxa, encara que l’operació comercial no va començar fins tres meses més tard. A pesar dels seus anys d’activitat i amb continues renovacions, ANAV considera que està llesta per mantenir-se en activitat i per això han iniciat els tràmits per poder seguir produint energia des d’aquesta planta situada al peu de l’AP-7 i la platja de L’Almadrava.

“La documentació enviada al Ministeri d’Energia –que la derivarà al Consell de Seguretat Nuclear (CSN)– és un tràmit que amb la nova normativa no està vinculada a la sol·licitud de nova concessió. A canvi, sí permet avaluar la central per una possible pròrroga d’explotació”, explicaven fonts d’ANAV.

En tot cas, la decisió de prendre la concessió de demanar una nova sol·licitud és un pas que haurà de fer Vandellòs II abans del 31 de març de 2019, data límit per que el Govern central estudiï la proposta de continuïtat de la planta.
A diferència d’Ascó, Vandellòs II té encara capacitat de magatzem de residus i en cas de necessitat es podria recol·locar la carrega de combustible gastada per introduir la que es vagi consumint en anys pròspers.

La central de Vandellòs segueix els passos donats per la central d’Almaraz (Càceres), que el passat 7 de juny ja va remetre al Ministeri aquesta documentació amb la mateixa fi. En les altres centrals catalanes –encara que es faci en dates diferents– Ascó I (Endesa 100%) i II (Endesa 85% i Iberdrola 15%), l’autorització de deu anys expira a finals de setembre de 2021, mentre que per Vandellòs II, en la que Endesa té un 72% i Iberdrola un 28% del capital, la caducitat està fixada el 26 de juliol de 2020.

Canvien les regles

El Govern central publicà ordres ministerials al juny per les que concedia més temps a les nuclears per la sol·licitud de la renovació de la seva llicència d’operació, amb el que tindran més termini per conèixer la planificació energètica nacional i optar, si ho consideren oportú, a demanar una nova llicència.

Conforme a l’ordre ministerial, l’esborrany del qual va ser informat favorablement pel CSN, les centrals ja no tindran que sol·licitar la renovació tres anys abans, sinó un any abans del venciment de les mateixes o, previsiblement, dos mesos després de la aprovació del Pla Integral d’Energia i Clima que prepara el Govern.
La nova norma estableix que la sol·licitud de renovació podrà presentar-se quan el Govern hagi aprovat la seva planificació energètica contemplada en el Pla Integral d’Energia i Clima, en el que marcarà els objectius de cara a complir les compromisos de l’Acord del Clima de París.

El Govern justifica la modificació en la conveniència de que les decisions relatives a la continuïtat de les plantes nuclears poden plantejar-se “tenint en compta el contingut d’aquesta planificació”.

El ministre Nadal assegura que no hi ha pressa per desmantellar la plataforma Castor

El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha assegurat a la Comissió d’energia del Congrés dels diputats que “no cal tenir presses polítiques” a l’hora de desmantellar el magatzem de gas Castor i ha agregat que en aquest assumpte el millor és ser “el més pausat possible”.

Nadal, que ha comparegut a la Comissió d’Energia del Congrés dels Diputats, responia així a la pregunta de si existeix una data per desmantellar el magatzem subterrani de gas, que va provocar un miler de sismes davant la costa de Vinaròs i Alcanar, i sobre si s’ha avaluat el cost d’aquests treballs.

Segons el ministre, l’ideal és que en el futur el magatzem es pugui desmantellar, però ha insistit que s’ha de fer de la manera “més segura i eficient per a la seguretat de les persones i el medi ambient”, pel que abans cal fer estudis tècnics i econòmics que determinin la forma de procedir.

Álvaro Nadal ha assenyalat que és un assumpte de gran complexitat, tenint en compte que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va trigar dos anys per elaborar el seu informe sobre la relació entre les injeccions de gas i els sismes.

El ministre ha refermat que el projecte no ha servit per a res i no s’hauria d’haver executat mai, i ha recordat que els seus milionaris costos ja estan repercutint en la factura del gas.

Pel que fa a la depuració de responsabilitats per aquest projecte i pels costos i perjudicis que va ocasionar, Nadal ha manifestat que considera que ha de fer-se al Jutjat de Vinaròs, on està obert un procediment en el qual el ministeri presta la col·laboració que se li demana.

El ministre ha insistit també que el magatzem de gas Castor va ser un error que costa diners tots els anys i que “no cal fer plantejaments ni projectes d’aquest tipus”, “perquè quan en política es comenten errors, es generen costos”

 

Ercros ha iniciat la caracterització de sòls en 4 possibles punts d’abocament de residus històrics a Flix

van ser aturats el divendres 21, a l’espera que la subcomissió de sòls donés el vistiplau al pla d’investigació. Aquest informe es va encarregar després que l’Ajuntament de Flix identifiqués cinc punts ubicats en terrenys propietat d’Ercros, on tenia indicis de que s’havien depositat residus històrics procedents de l’activitat de la fàbrica. En un primer moment, Ercros, sota la supervisió de l’ARC, va constatar que en un d’aquests cinc punts (un antic refugi de la guerra) no hi havia cap residu, i tampoc hi havia indicis que n’hi hagués hagut mai. Per tal de poder determinar, o descartar, la presència de residus en els quatre punts restants, Ercros ha començat a executar els treballs d’investigació d’acord amb el pla. Amb aquesta finalitat, Ercros ha contractat, entre d’altres, les empreses especialitzades en remediació de sòls, Suez Environnement-Sita i Ferrovial, i els mitjans adequats, tals com màquines retroexcavadores i equipaments de sondejos. A mesura que Ercros va obtenint resultats, com a conseqüència dels treballs efectuats, els va presentant a l’ARC, perquè determini, si és el cas, les actuacions que correspon dur a terme en cada moment. Aquesta activitat posa de manifest els beneficis derivats de la col·laboració coordinada entre tres actors claus al voltant de la fàbrica de Flix: l’Ajuntament del municipi, l’administració reguladora (l’ARC) i l’empresa propietària dels terrenys (Ercros). Paral·lelament,

El govern dona curs a tres parcs eòlics i una línia elèctrica per la Terra Alta

El Govern de la Generalitat ha obert el procés d’informació pública dels tres parcs eòlics de 90 MW de capacitat que la societat formada per Gas Natural i Alstom vol desenvolupar a l’altiplà de la Terra Alta, als municipis de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Batea. A banda dels 30 aerogeneradors previstos, de 3 MW de potència cadascun i 155 metres d’alçada incloent l’aspa, el macro projecte inclou la construcció d’una subestació elèctrica per recollir l’energia dels parcs, una línia elèctrica de 132 kV per unir aquesta subestació amb la xarxa elèctrica i l’ampliació de la subestació de La Fatarella per tal d’evacuar l’energia. La inversió s’eleva a 86,1 M€ i anualment generaria l’energia equivalent al consum de 65.000 famílies. L’anunci publica tal Diari Oficial de la Generalitat inclou l’autorització administrativa, l’aprovació del projecte executiu,
la declaració d’utilitat pública, l’aprovació del pla urbanístic autònom i l’avaluació de l’estudi d’impacte ambiental. Durant els pròxims dies, la Generalitat recollirà les al·legacions i les remetrà a l’empresa promotora, que tindrà la responsabilitat de respondre-les. La Generalitat assegura que vetllarà perquè s’incorporin o adaptin les al·legacions que siguin coherents i tècnicament viables. “Destinarem tots els nostres esforços que tot es faci bé i que els beneficis reverteixin en el territori”, va detallar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, a Tortosa El Consell Regulador de la DO Terra Alta va emetre fa unes setmanes un comunicat contrari a la massificació eòlica que suposa l’execució del projecte. El president de I‘associació de turisme rural de la Terra Alta ha mostrat la seva oposició com també ho ha fet el govern municipal de Batea. “Nosaltres som respectuosos amb totes les opinions», va respondre Aregio. “Si es presenten al·legacions, les valorarem i actuarem amb la màxima pulcritud i transparència”, insistí. Ara bé, la tramitació havia de continuar, s’assegura. Els promotors van guanyar un concurs públic el 2010 per desenvolupar la Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) VII. “L’empresa té uns drets adquirits i la Generalitat l’obligació de complir la normativa”, tancà. En relació amb la capacitat de les al·legacions, Aregio va admetre que el projecte està «avançat», va defensar que les energies renovables «necessiten territori» per a desenvolupar-se i va citar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, document que aposta per un model energètic a Catalunya basat en les renovables.