Publicat a

Es reprenen els treballs per trobar residus enterrats al terme de Flix

Els tècnics faran en els propers dies fins a 20 sondejos i 67 proves per determinar quins materials hi ha a cinc punts del subsòl S’han reprès a Flix els treballs per localitzar possibles focus de contaminació, amb residus enterrats fora de les instal·lacions de la fàbrica electroquímica.

Tècnics contractats per Ercros a instàncies de l’Agència de Residus de Catalunya van recuperar els treballs aturats perquè fossin validats pels experts de la comissió de seguiment per la descontaminació al municipi. Arrenca així el nou calendari per fer sondejos i exploracions en profunditat als cinc terrenys (quatre dels quals propietat d’Ercros) on se sospitava que hi podia haver residus de l’activitat industrial històrica de la planta química.

Aquests indicis van quedar confirmats amb les primeres prospeccions geofísiques, que van ratificar la presència d’elements metàl·lics.

En els propers dies es faran fins a 20 sondejos i 67 proves per tal de detallar quin tipus de residus es troben enterrats,

Publicat a

S’instal·laran noves empreses al Polígon Industrial de Constantí

L’ampliació es podrà portar a cap gràcies al desenvolupament de dos plans parcials situats a l’entrada del recinte –PPU10 i PPU11

–,El Polígon Industrial de Constantí sofrirà una ampliació de nou hectàrees edificables, el que significarà l’arribada de noves empreses, algunes multinacionals, dedicades a l’àmbit de la logística. Això suposarà la creació de nous llocs de treball i un increment de l’activitat econòmica del municipi.

Per a poder urbanitzar aquests terrenys, situats entre el carrer d’Àustria i d’Alemanya, ha sigut necessari aprovar dos convenis urbanístics entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, l’Ajuntament de Constantí i les empreses Tradilo Inversiones i Iosa Inmuebles –ubicades al polígon–, a més a més del consorci de la Zona Franca. Segons l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, està previst signar el conveni amb la Generalitat abans de finalitzar aquest mes. El projecte urbanístic passa per construir dues rotondes i un pas elevat d’accés al polígon a través de la carretera TV-7211 ­–la que va de Constantí a Reus–.

El projecte no tindrà cap cost econòmic per a l’Ajuntament de Constantí i serà licitat i executat per la Generalitat de Catalunya.

El cost total és de 3,1 milions d’euros i es portarà a cap en dues fases, la primera amb un cost de 283.000 euros i la segona fase, de 2.887.443 euros.

La primera fase, que serà la més immediata, preveu instal·lar una rotonda just en l’entrada del Polígon de Constantí.

La segona fase, pensada a llarg termini, permetrà la construcció de una segona rotonda elevada amb un pas a diferent nivell de la carretera –semblant al que està instal·lat a Les Gavarres–.

Amb aquests retocs urbanístics, es preveu un creixement important de l’activitat d’aquesta zona del Polígon, ja que, segons explica l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez,“ja hi ha moltes companyies interessades en instal·lar-se en aquests terrenys, degut als avantatges que presenta la nostra situació geogràfica. Comptem amb el port i l’aeroport molt a prop i en el mateix polígon hi ha una estació de mercaderies de Renfe”.

L’alcalde explicà que les naus es construiran a demanda de les mateixes empreses. Per un altre costat, l’alcalde destacà la millora dels accessos al polígon, “ja que en els últims temps s’han instal·lat moltes empreses, com per exemple Amazon,

Publicat a

Abelan Catalana ultima un ERO d’extinció

La paperera Abelan Catalana, amb planta de producció a Alcover està ultimant un ERO de liquidació per als 131 treballadors que encara hi treballen, segons fonts properes a l’empresa. En concurs de creditors des de primers d’aquest any 2017, l’ERO (quan sigui presentat) haurà de ser aprovat pel Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, encarregat del procés concursal. La liquidació d’aquesta empresa és el punt i final a un llarg degoteig de baixes laborals, que arrenquen l’any 2012 quan la multinacional paperera estatunidenca Newark Group –a la qual pertanyia Abelan Catalana– va decidir vendre’s la seva divisió europea (Newark Group Europe) a PHI Industrial –un fons d’inversió amb oficines a Barcelona i Madrid especialitzat en comprar empreses amb estretors financeres per reestructurar-les i revendre-les a trossos–, i que entre les seves darreres adquisicions té empreses com la valenciana Lladró, en una situació financera molt magra. Després de dividir Newark Group Europe (que tenia quatre fàbriques a Espanya, dos a Alemanya, una a França i una altra a Holanda) en tres societats, deixant la fàbrica d’Alcover aïllada en una d’aquestes societats,
PHI Industrial va buscar compradors per a la planta del Baix Camp. Separada de la resta d’empreses de l’antic grup i amb importants mancances d’inversió acumulades ja en l’anterior propietat, amb maquinària i tecnologia envellida que dificultaven la seva competitivitat, el compte de resultats va accelerar la seva davallada. D’una facturació de 35,2 milions d’euros l’any 2012 va passar a menys de 24 milions d’euros l’any 2015, amb pèrdues per valor de més de 3 milions d’euros. Quan, el passat mes de gener, PHI Industrial va presentar el concurs de creditors davant del Jutjat Mercantil número 1 de Tarragona, el deute conjunt d’Abelan Catalana amb bancs, proveïdors i administracions públiques pujava a uns 16 milions d’euros. De 212 a 131 treballadors Fonts coneixedores de l’empresa assenyalaven que, des que van començar els problemes l’any 2012, Abelan Catalana no ha parat de patir un degoteig de baixes (moltes d’elles acomiadaments, però també fugues de talent), que han fet que la plantilla passés dels 212 treballadors que eren l’any 2012 als actuals 131 que son ara, en plena recta final de l’ERO d’extinció. Dedicada al cartronatge gràfic (fabriquen cartró destinat a tapes de llibres, capses de sabates o arxivadors), aquesta empresa va ser, abans de l’adquisició per part de l’estatunidenca Newark, una empresa familiar que tenia en Joan Aloy Juncosa el seu referent. Els actuals administradors concursals, amb seu a Badalona,

Publicat a

Covestro i l’ONU llancen un concurs de sostenibilitat

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha presentat “Joves Campions de la Terra”, una nova iniciativa que té com a objectiu celebrar i donar suport a persones d’entre 18 i 30 anys amb idees excel·lents per a salvar el medi ambient. La iniciativa està patrocinada per Covestro,

una de les principals companyies de polímers del món i una gran defensora de la innovació per a la sostenibilitat del medi ambient. “Estem encantats de donar suport al Programa de l’ONU per al Medi Ambient en aquesta excel·lent iniciativa. El pensament i l’actuació sostenible són fonamentals per a preservar el nostre planeta i millorar la seguretat i qualitat de milions de persones. Covestro busca contribuir a aquest objectiu amb productes i tecnologies que beneficiïn a la societat i redueixin l’impacte en el medi ambient. Aquesta és la base de la nostra visió ‘Fer del món un lloc millor’,
i aquesta iniciativa invita a la participació entusiasta de tots els que cuiden el nostre futur”, afirmà Patrick Thomas, CEO de Covestro. “Joves Campions de la Terra” ofereix una plataforma única a nivell mundial per a que els joves mostrin idees innovadores i contribueixin de forma positiva a millorar la salut del nostre planeta.

La iniciativa pretén contrarestar el discurs negatiu sobre el medi ambient i inspirar a la pròxima generació de líders mediambientals. Cada any, sis joves —un per cada una de les regions globals de l’ONU— seran nombrats “Joves Campions de la Terra”. Els guanyadors rebran 15.000 dòlars cada un per a posar en marxa el seu projecte i rebran assessorament intensiu i personalitzat que els ajudarà a fer realitat les seves grans idees per al medi ambient. El director executiu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Erik Solheim, explicà: “Com he pogut comprovar una i altra vegada, quan els joves reben oportunitats i suport, poden convertir-se en poderosos catalitzadors del canvio.
Esperem que aquesta iniciativa inspiri a milers de joves de tot el món a desenvolupar maneres innovadores d’abordar els temes ambientals que més les hi interessi”. Als guanyadors els seleccionarà un jurat internacional que inclourà a Erik Solheim i Patrick Thomas i se’ls invitarà a assistir al Sopar de Gala “Campions de la Terra”,

Publicat a

Messer construeix la major planta per a la producció de gasos industrials

El fabricant de gasos industrials Messer i Hoa Phat Steel, el major productor d’acer a Vietnam, van acordar el passat abril a Hanoi la construcció d’una unitat amb dos plantes de producció de gasos industrials. La durada del contracte serà de 25 anys. Messer subministrarà els gasos de l’aire oxigen, nitrogen i argó per un gasoducte a la acereria.
Al novembre de 2018 es posaran en marxa ambdues plantes, que estaran ubicades a la zona econòmica de Dung Quat en el centre-sud de Vietnam. La capacitat de producció total serà de 80.000 metres cúbics d’oxigen i 160.000 metres cúbics de nitrogen per hora, el que correspon aproximadament a la càrrega de 15 camions cisterna. Aquesta capacitat converteix la nova inversió de Messer de 90 milions de dòlars americans amb la major planta per a la producció de gasos industrials en Vietnam. A més a més, de la planta d’acer es subministrarà també el mercat local, com per exemple la construcció naval i proveïdors de la indústria automobilística. “L’any passat, vam generar un creixement particularment fort a Vietnam estrenyent els nostres llaços amb el teixit empresarial local i augmentant la nostra oferta”, va dir Stefan Messer, propietari i director general del Grup Messer. Messer va arribar a Vietnam l’any passat a una facturació de més de 40 milions d’euros. Messer coopera des de 2007 amb el Grup Phat Hoa. Per aquell temps, l’empresa va invertir 20 milions de dòlars americans amb una planta de fraccionament d’aire per a satisfer la demanda de gas de la primera acereria de Hoa Phat. La segona planta es va posar en funcionament en el 2012 i augmentà la capacitat de producció de Messer a Vietnam en un 150% aproximadament. En el 2016, el gasista inaugurà la seva tercera planta de producció de gasos de l’aire.