IQOXE inverteix 10 milions en una nova planta al polígon de Tarragona

La companyia Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) va celebrar el passat dimecres 15 de març la inauguració d’una nova planta ubicada a la Carretera N-340 al municipi de La Canonja,Tarragona.

La nova Unitat, és una realitat amb capacitat per produir etoxilats, poliols i tota una àmplia gamma de polietilenglicols, matèries primeres per a la producció d’escumes, cosmètica,detergents, anticongelants… A més,compta amb un reactor amb l’última tecnologia disponible per incrementar la producció de derivats en 45000 tones amb una millor eficiència energètica, d’aquesta manera afermant una empresa flexible i sostenible, adaptant-se a les necessitats dels nostres clients en cada moment Aquesta nova planta és resultat d’un any de treball i una inversió de 10 milions d’euros.

Des del canvi en la direcció el passat abril de 2014,

Ampliació de 60.000 m2 dels Laboratoris Esteve a Banyeres del Penedès

El Pla abasta uns terrenys de 86.666 m2 de superfície situats a banda i banda de la carretera TP-2125, entre l’AP-7 i el nucli de Saifores

La Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona ha informat favorablement avui el Pla que impulsa l’empresa Esteve Química per ampliar les seves instal·lacions a Banyeres del Penedès (Baix Penedès). El Pla abasta uns terrenys de 86.666 m2 de superfície situats a banda i banda de la carretera TP-2125, entre l’AP-7 i el nucli de Saifores, al nord de les instal·lacions existents de l’empresa.

Mitjançant el Pla parcial, Laboratoris Esteve desenvoluparà una parcel·la de 60.000 m2 de superfície, on situarà les edificacions separades per carrers interns. En total, l’empresa disposarà de 52.000 m2 de sostre per a ús industrial. El Pla es desenvoluparà en dues etapes.

El primer ferri de passatgers amb motor de GNL al Mediterrani

Baleària, Gas Natural i el Port de Barcelona impulsen el primer ferri amb un motor de gas natural liquat que connecta la ciutat de Barcelona amb la de Palma, serà el primer del Mediterrani, el seu nom és Abel Matutes

Per què un motor de gas?

El motor de gas no mou el vaixell en tot el trajecte. A diferència d’un vaixell que navegui del tot amb gas, en aquest cas, es tracta d’un motor de gas que en substitueix un de fuel i que funciona en aproximar-se a port, en la sortida i mentre està atracat, i cal generar electricitat. El dipòsit de gas li dona una autonomia d’una setmana en aquest funcionament portuari.

La ciutat de Barcelona rep del Port de Barcelona gairebé el 8% de la contaminació en forma de partícules i òxids de nitrogen. El gas natural liquat emet gairebé zero partícules, un 70% menys d’òxids de nitrogen i el 30% menys de CO2. El gas natural és, amb diferència, el combustible no renovable i de transició més net i segur que existeix Balèaria i la sostenibilitat

La navegació marítima, durant moltes dècades, ha estat al marge de cuidar la sostenibilitat i el medi ambient. De fet, com molts sectors industrials i econòmics del planeta.

En el cas dels vaixells, hi ha només 80 vaixells al món amb gas i 65 més en construcció. S’espera arribar als 500 el 2020. El gas natural liquat és l’aposta més neta i sostenible del món de la navegació marítima per canviar les coses en les pròximes dècades.

Balèaria, en aquest sentit, s’avança al que marquen les lleis espanyoles, que, de fet, en aquest sentit, no existeixen. Sigui per convicció del govern de torn a l’estat o sigui pel que acabarà arribant des de Brussel·les, les lleis ambientals al mar es tornaran més restrictives i, per tant, més exigents.

Tres vaixells, moguts íntegrament amb gas, s’estan construint per encàrrec de la companyia.

Un, en unes drassanes de Bilbao, i dos, en unes de Venècia, i és que ja hi ha ports dels EUA, el Canadà o el nord d’Europa on aquests vaixells guanyen presència. L’aposta d’aquesta naviliera és clara en aquest sentit.

El Port de Barcelona i el Gas Natural

El mes d’octubre passat, el Port de Barcelona presentava el Pla de Millora de Qualitat de l’Aire.

Amb 53 mesures, és un dels plans més ambiciosos en aquest sentit del Mediterrani. El pla pivota, sobretot, a aconseguir que el gas natural sigui el combustible més utilitzat per substituir els gasoils i, sobretot, fuels més pesants. L’aposta té el suport de Gas Natural, la companyia energètica que naixia a Barcelona el segle XIX. Els combustibles més tradicionals i bruts, com el gasoil i fuels pesants, són la font principal de contaminació de l’aire que emet el port i els vents dominants del sud-oest la porten cap a la ciutat de Barcelona.

El Camp de Tarragona uneix esforços per mantenir la competitivitat del sector químic

L’Ajuntament de Tarragona va ser la seu d’una trobada que va reunir els principals actors polítics del territori amb els representants de la indústria química, per tal de fer força conjunta per la transposició total de la Directiva Europea 72/2009. El sector químic tarragoní, que agrupa l’AEQT, fa temps que reclama aquesta transposició en la seva totalitat. Un fet que minva la competitivitat de la indústria en el territori i que situa el cost de l’electricitat, en alguns casos, un 30% més cara que en altres Països de la Unió Europea. Països que tenen pols industrials que competeixen amb Tarragona per a l’atracció d’inversions. Aquesta directiva fa referència a la possibilitat que les empreses d’un mateix parc industrial químic estiguin connectades a la xarxa per la via d’un sol consumidor.

Això provoca l’augment, encara més, dels costos energètics per a les empreses i dificulta (per una qüestió de cost, però també de facilitats en els temps d’implantació) l’atracció de noves empreses al territori. La reunió va ser convocada per l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; i va comptar amb la presència de diversos representants dels sectors públics i privat. Per part de la Indústria Química hi han assistit el President de l’AEQT, Josep Francesc Font; els Vicepresidents Anne Berg i Jaume Sariol; el President de la Comissió d’Energia de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Ruben Folgado; i la Directora General de la mateixa organització, Teresa Pallarès. Per part del sector públic hi han assistit l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz; el diputat d’ En Comú Podem i alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso; el diputat Grup Mixt i alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el diputat de Ciudadanos, Sergio del Campo; el diputat del PSC, Joan Ruiz; el diputat d’ERC, Jordi Salvador Duch; Xavier Sabaté, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio; i el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat, Albert Castellanos.

 

També ha assistit a la reunió el President del Port de Tarragona, Josep Andreu. Junts van decidir unir esforços per a traçar una estratègia conjunta que culmini amb aquesta transposició en la seva totalitat, i resti desavantatges al sector químic i petroquímic del Camp de Tarragona respecte els seus competidors europeus. En la posterior atenció als mitjans, el President de l’AEQT va dir: “Volem estar en igualtat de condicions respecte als nostres competidors de la resta d’Europa. Aquesta directiva és per tota la Unió Europea, i el fet que aquí no estigui transposada en la seva totalitat ens resta competitivitat perquè ens encareix, encara més, el preu de l’energia elèctrica. Amb trobades com la d’avui volem que el territori uneixi esforços pel territori.

L’Àrtida, la frontera del petroli rus

L’Àrtida està formada per bastes extensions de gel, però si ens aturem a la península de Iamal, veurem que els mapes de la regió russa no només contenen paratges naturals. Aquesta és la teranyina de pous de petroli i conduccions de gas dels jaciments del gegant GASPROM, des d’aquí el transporten cap a diversos punts de Rússia i Europa. Segons la companyia quan estiguin a ple rendiment produirà 360 mil milions de metres cúbics de gas a l’any. Rússia és el país que més suc està traient de l’àrtic a molta distància de la resta (Tres principals productors: 1 Rússia, 2 Estats Units,
3 Canadà). L’Institut del Petroli i el Gas de l’Acadèmia i les Ciències Russes afirma que el 86% dels hidrocarburs que s’han extret a la regió àrtica porten bandera russa. Amb part és lògic, és el país que més superfície hi té, però també hi aposta més decididament entre altres coses perquè la seva economia en depèn molt més. Gairebé tot el que s’obté prové de plataformes terrestres, el botí més important encara està per descobrir i es troba al mar, es calcula que atresora el 13% de petroli i el 30% de gas i aquí és on hi ha el gran repte. Aquesta plataforma marítima russa és única i una mostra de la inversió que requereix operar en unes condicions tan adverses i amb temperatures de -50ºC, si van posar el 1989 i fins el 2013 no van aconseguir el primer carregament de petroli. Per tirar endavant projectes com aquest Rússia depèn d’una tecnologia estrangera a la qual no té accés des de que es van imposar les sancions fruit del conflicte amb Ucraïna. L’americana Exxon Mobil i la russa Rosneft van signar un acord per explotar l’equivalent 20,9 mil milions de tones de petroli que calculen que hi ha en 3 blocs al Mar de Kara. Les sancions han paralitzat l’aliança per això segurament el dirigent de la companyia Rex Tillerson, l’home a qui Trump ha confiat la diplomàcia nord-americana, va ser una de les principals veus contràries a vetar els negocis amb Moscou, ara Rússia és conscient que ha de desenvolupar tecnologia pròpia. La joia de la corona, ir-max-pas-cher/”air max pas cher pour homme<
la dels activistes de Greenpeace que van acabar a la presó, alertaven per exemple de la catàstrofe ambiental que podria suposar un vessament de petroli en un entorn tan inhòspit, als ecologistes els hi fa molta por els plans de futur de Rússia,
i es basen per afirmar-ho el present,