Una enginyera inventa unes totxanes reciclades que generen un 90% menys d’emissions

Durant uns 5.000 anys, les totxanes i teules d’argila no han canviat pràcticament gens i, a dia d’avui, vivim envoltats de centenars de milions d’aquests elements claus per a la nostra societat.

El fet, però, és que suposen un problema mediambiental considerable, tant per l’extracció de recursos naturals com per les emissions de gasos d’efecte hivernacle que deriven de la seva producció. Una enginyera de la Universitat Heriot-Watt (Escòcia), anomenada Gabriela Medero, afirma que és hora que tot això canviï. Medero, d’origen brasiler, es va unir amb un altre enginyer, Sam Chapman, i el 2009 va crear una empresa amb el suport de la universitat que va crear el K-Briq, un totxo fet en més d’un 90% de materials reciclats de la construcció i la producció del qual genera un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle. Una alternativa sostenible en un moment on aquest tipus de solucions són imprescindibles.

En un article publicat a la web de la cadena nord-americana CNN, es recorda com l’extracció d’argila destrueix sòls fèrtils i la seva conversió en materials de construcció requereix temperatures molt altes i que la majoria de vegades s’aconsegueixen cremant combustibles fòssils. Tenint en compte que es fabriquen unes 1.500.000.000.000 totxanes cada any –prou com per anar i tornar de la Lluna 390 cops–, la petjada ambiental d’aquesta indústria és enorme. El K-Briq, en canvi, aprofita deixalles de la construcció com ara totxos, grava, sorra i pladur, que és triturat i barrejat amb aigua abans de comprimir-los en motllos. Fa pocs mesos, l’empresa Kenoteq va ser contractada per proveïr dels materials per al Serpentine Pavillion 2020, a Londres, que incorporarà els K-Briq en diversos colors en un projecte que serà fet, essencialment, de material reciclat.

A dia d’avui, el taller d’Edimbug de Kenoteq pot produir només tres milions de K-Briqs l’any, i tot i que vol créixer és difícil iniciar una revolució en una indústria que ha treballat gairebé igual durant 5.000 anys. Tot i això, tant Medero i els seus companys com altres companyies arreu del món estan intentant trobar maneres creatives, econòmiques i sostenibles de dur un canvi a aquesta indústria que, si reduís les seves emissions, faria un gran favor a l’objectiu global de frenar l’escalfament del planeta. Font:mónplaneta