El mercat del ‘petroli blanc’ es frega les mans amb l’augment del vehicle elèctric

Amb l’impuls que ha suposat l’augment de les vendes de cotxes elèctrics i el desenvolupament de les bateries per a articles tecnològics, les expectatives creixen sobre el mercat del liti, que té a Xile, Argentina i Austràlia com els seus principals actors mundials.
El liti, el primer metall de la taula periòdica i el més lleuger, també conegut com el petroli blanc, és una entrada clau per a la puixant indústria dels cotxes elèctrics i la fabricació de bateries recarregables per a telèfons mòbils, ordinadors portàtils i tauletes.
Les principals fonts de liti es troben en el denominat “triangle del liti”, conformat per Argentina, Bolívia i Xile. Els salessis ubicats en aquests tres països acumulen més del 50% de les fonts mundials del metall, tot i que a Bolívia encara no ha estat possible extreure de manera rendible des de la seva principal font de recursos, el Salar d’Uyuni.
Altres països amb recursos importants són la Xina, Estats Units, Austràlia i Canadà. Peró va anunciar recentment la troballa d’un enorme jaciment de liti i urani a la regió de Puno. La minera peruana Macusani yellowcake, filial de la canadenca Plateau Energy, ha descobert un jaciment amb 2,5 milions de tones de liti i 124 milions de lliures d’urani només a la zona est, durant l’exploració del dipòsit Falchani, al sud del país.
Xile, al capdavant
Xile és un dels principals productors mundials del metall, que extreu del Salar d’Atacama (nord), un dels dipòsits de liti més ric del món per les seves altes concentracions, baix nivell d’impureses i explotació de subproductes com el potassi.
El 1979 el país va declarar al liti com a recurs “estratègic”, a causa del risc que pogués usar-se per a fins nuclears, el que manté la seva explotació només en mans de l’Estat xilè a través de concessions a privats.
Segons la Comissió Xilena del Coure (Cochilco), Xile hauria d’augmentar en 2021 la seva producció a 147.000 tones des de les més de 80.000 de 2017, a causa de l’ampliació de les feines d’extracció al Salar d’Atacama. Sota aquest escenari, les exportacions podrien arribar als 1.470 milions de dòlars en 2021, enfront dels 647 milions exportats el 2017.
Per a aquest any, la demanda mundial projectada arribaria a les 372.288 tones de carbonat de liti equivalent (LCI), des de les 201.000 tones de 2016. L’oferta mundial, mentrestant, aconseguiria les 440.318 tones de
LCE el 2021, segons Cochilco.
El liti, que no es transa com altres minerals sinó que els seus preus es negocien de manera directa, va començar a ser usat per a bateries a inicis de la dècada de 1990.
Si en l’inici, les bateries de liti suposaven el 6% de la seva demanda, avui voreja el 35% del total. Per 2021, d’acord amb Cochilco, s’espera que el 59% de la demanda es destini a bateries d’automòbils i dispositius electrònics.
Cada telèfon intel·ligent requereix entre dues i tres grams de liti. Un ordinador portàtil, 30 grams, mentre que una tauleta necessita uns 18 grams de liti. Per a la fabricació d’actuacions, l’ús de liti varia d’entre 1,6-22,6 quilos.
La taxa de creixement anual de les vendes de vehicles elèctrics s’estima en 12,6%, els quals podrien arribar a les 4,5 milions d’unitats el 2021.
Principals actors
La Societat Química i Minera de Xile (SQM) i la nord-americana Albermarle exploten el salar d’Atacama. Les dues són les majors productores mundials de liti al costat de la geganta xinesa Tianqi.
Altres actors importants del mercat són la xinesa Ganfeng, les candienses Lithium Americas Corp i Nemaska i l’australiana Orocobre.
En 2017, Xina va ser el consumidor de liti més important a nivell global, seguit del Japó i Corea del Sud.
font: el periodicodelaenergia

NIO ES8, el SUV elèctric xinès que se recarrega en tres minuts

Té una autonomia de 355 kilòmetres i dos motors que generen una potència conjunta de 644 CV.

Encara que la indústria ja no es mogui en les precàries xifres de fa uns anys, l’autonomia segueix sent un dels principals reptes dels cotxes elèctrics. Els últims llançaments ja compten amb abastos reals que superen els 300 kilòmetres, però segueixen quedant-se curts respecte als models de combustió tradicional. Els fabricants no deixen de donar voltes per solucionar-lo i sembla que els creadors del NIO ES8 han donat amb una idea bastant interesant.

El SUV, de la marca xinesa NIO, utilitza un sistema de bateries de 70 kW que li aporta una autonomia estimada de 355 kilòmetres. Fins aquí tot normal, però la novetat és que la bateria és intercanviable: una vegada esgotada, es pot substituir per una altre que tingui la càrrega al 100% en un procés que requereix únicament tres minuts.

Per fer-ho només s’haurà que anar a una de las 1.100 Power Swap Stations que NIO té previst instal·lar. Com cobertura addicional, la companyia oferirà un servei d’assistència amb estacions mòbils muntades en cotxes que aportaran 100 kilòmetres d’abast extra en 10 minuts.

A més a més d’aquest sistema de recarrega, el NIO ES8 ofereix unes prestacions excel·lents. Munta un sistema de propulsió format per dos motors elèctrics, un en cada eix, que generen 480 kW o, el que és el mateix, 644 CV. Amb ells és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 4,4 segons.

Compta amb la intel·ligència artificial NOMI i amb l’assistent de conducció autònoma NIO Pilot, que es serveix de 23 sensors (làser, càmeres, radars) per proporcionar frenada automàtica d’emergència, assistència en embussos o guia en autopistes, entre altres funcions.

La cirereta la posa el preu: a pesar del seu enfocament premium, costarà 448.000 iuans, uns 57.000 euros, el que suposa pràcticament la meitat del que costa el Tesla Model X, el seu rival més directe.

https://www.youtube.com/watch?v=B5c72hqg7Qo&feature=youtu.be