Enginyeria, bioeconomia i valorització de les dejeccions ramaderes
La gestió de les dejeccions ramaderes constitueix un dels principals reptes ambientals del sector agroalimentari català, però també representa una oportunitat per transformar un residu orgànic en energia i nous recursos. La nova planta experimental de biogàs que l’IRTA ha posat en funcionament al centre de Mas Bové, a Constantí (Tarragonès), és un exemple especialment interessant d’aquesta transformació.
La instal·lació converteix purins, gallinassa i restes de pinso procedents de les mateixes granges del centre en biogàs, fertilitzant orgànic i aigua recuperada, aplicant un model de valorització basat en els principis de la bioeconomia circular.
Des del punt de vista de l’enginyeria, el projecte té un interès afegit: no es tracta únicament d’una planta productiva, sinó d’una infraestructura científica destinada a experimentar, obtenir dades i provar tecnologies que posteriorment puguin ser transferides al sector agroalimentari.
Digestió anaeròbia: convertir un residu en un vector energètic
El principi tecnològic de la instal·lació és la digestió anaeròbia, un procés biològic en què microorganismes degraden la matèria orgànica en absència d’oxigen.
Aquest procés permet obtenir dos productes principals: biogàs i digestat. El primer constitueix un combustible renovable que pot ser aprofitat energèticament; el segon conserva nutrients de la matèria original i, convenientment gestionat i tractat, permet recuperar recursos per a ús agronòmic. A Mas Bové, el procés parteix de més de 5.200 tones anuals de matèria orgànica. La planta permet, per tant, plantejar un esquema circular:
dejeccions i residus orgànics → digestió anaeròbia → [biogàs + digestat] → [energia + fertilitzant + recuperació d’aigua]
Aquesta integració és precisament un dels aspectes més interessants des del punt de vista tècnic: el residu deixa de considerar-se exclusivament un problema de gestió per convertir-se en una matèria primera secundària.
Autoconsum tèrmic a la mateixa explotació
En aquesta instal·lació, l’IRTA ha optat per utilitzar el biogàs per produir energia tèrmica destinada a l’autoconsum. L’energia obtinguda s’utilitza per escalfar la nau de maternitat de les truges, substituint parcialment el gas propà que s’utilitzava anteriorment, i també per mantenir la temperatura necessària dins del mateix digestor anaerobi. Segons l’IRTA, la producció tèrmica prevista equival aproximadament al consum anual de 165 llars catalanes. Aquest plantejament evidencia un aspecte essencial en qualsevol projecte de biogàs: l’aprofitament energètic s’ha d’adaptar a les necessitats reals de cada explotació.
No totes les plantes necessiten tenir la mateixa configuració. En funció de la quantitat i composició del substrat, de la demanda energètica i de les infraestructures disponibles, el biogàs pot tenir diferents vies d’aprofitament. El dimensionament de la instal·lació i la integració energètica són, per tant, factors determinants en la viabilitat tècnica i econòmica del projecte.
El digestat: més enllà de la producció d’energia
Un dels aspectes que sovint queda en segon terme quan es parla de biogàs és la gestió del digestat. A Mas Bové, després de la digestió es tracta la matèria resultant per recuperar diferents recursos. La fracció sòlida s’aprofita com a fertilitzant orgànic als camps del centre, mentre que la fracció líquida passa per un procés biològic que permet obtenir aigua recuperada, destinada al reg i a la neteja de les instal·lacions ramaderes. Això permet tancar parcialment diferents cicles de recursos dins de la mateixa explotació:
- valorització energètica de les dejeccions;
- substitució parcial de combustibles fòssils;
- recuperació de nutrients;
- reducció de la necessitat de fertilitzants externs;
- recuperació i reutilització d’aigua.
El valor tècnic d’una planta de biogàs, per tant, no s’hauria de mesurar únicament pels kWh que és capaç de produir. També cal considerar la seva capacitat per gestionar residus, recuperar nutrients, reduir emissions i disminuir el consum de recursos externs.
Una planta experimental al servei de l’enginyeria i del sector
Una característica diferencial de Mas Bové és el seu caràcter experimental. Segons l’IRTA, és la primera instal·lació de Catalunya i de l’Estat gestionada per un institut públic de recerca que, simultàniament, presta servei a una explotació ramadera. Aquesta condició permet desenvolupar proves pilot i projectes de recerca que serien més difícils d’executar en una planta comercial.
Per als professionals de l’enginyeria, instal·lacions d’aquest tipus poden ser especialment valuoses per estudiar qüestions com el comportament de diferents substrats, l’optimització dels processos, els balanços de massa i energia, el tractament del digestat, la instrumentació i control o la integració energètica de la planta amb l’explotació. La planta és, a més, de dimensions reduïdes però escalable, amb la voluntat de funcionar com a instal·lació demostrativa i facilitar la transferència de coneixement al sector.
El dimensionament, una qüestió essencial
L’extensió del biogàs no consisteix simplement a construir instal·lacions de més capacitat. La dimensió, la disponibilitat continuada de substrat, les distàncies de transport, la demanda energètica, la gestió posterior del digestat i la relació amb l’entorn condicionen directament la sostenibilitat de cada projecte.
Aquest és precisament un dels missatges que destaca l’IRTA: els projectes s’han de dimensionar correctament i desenvolupar comptant amb el territori, especialment quan es tracta de plantes centralitzades que gestionen residus procedents de diverses explotacions.
Des de l’enginyeria, això obliga a abordar el projecte com un sistema integral. No n’hi ha prou amb dimensionar el digestor. Cal estudiar la logística d’entrada de substrats, els pretractaments, l’emmagatzematge, la producció i condicionament del biogàs, la demanda energètica, les instal·lacions elèctriques i tèrmiques, la seguretat, les emissions, els sistemes de control i la destinació final del digestat.
Un sector amb recorregut a Catalunya
El potencial de desenvolupament encara és considerable. Segons les dades recollides per 3Cat, actualment Catalunya disposa de 22 plantes de biogàs alimentades amb purins i dejeccions ramaderes i 33 més es troben en fase de projecte. L’objectiu per al 2030 és arribar a tractar aproximadament tres milions de tones anuals de purins i dejeccions, tres vegades més que actualment. Aquest desplegament planteja oportunitats importants per a l’enginyeria: disseny de processos, instal·lacions industrials, gasos combustibles, instal·lacions tèrmiques i elèctriques, automatització i control, eficiència energètica, tractament d’aigües, gestió ambiental i integració d’energies renovables.
Al mateix temps, el desenvolupament d’aquestes instal·lacions exigeix rigor. Cada projecte ha de respondre a les característiques del territori, a la disponibilitat real de matèria orgànica i a una solució tècnica i econòmica proporcionada.
Conclusions
La planta experimental de Mas Bové mostra una aplicació tangible de la bioeconomia circular al sector ramader: transformar dejeccions i altres residus orgànics en energia renovable i, paral·lelament, recuperar fertilitzants i aigua. Però probablement el seu valor més important és el seu caràcter demostratiu. Poder experimentar en una instal·lació real permet obtenir coneixement sobre processos, rendiments, tractaments i dimensionament abans de traslladar les solucions a escala comercial.
Per al col·lectiu de l’enginyeria tècnica industrial, el biogàs representa un àmbit clarament multidisciplinari, on convergeixen energia, processos industrials, instal·lacions, automatització, gestió de residus i protecció ambiental. La transició energètica no depèn únicament de generar més electricitat renovable. També passa per aprofitar millor els recursos disponibles al territori. En zones amb una activitat ramadera important, convertir les dejeccions en energia i recuperar-ne els nutrients pot formar part d’aquesta transformació, sempre que els projectes estiguin correctament dimensionats, justificats tècnicament i integrats en el seu entorn.
Fonts:
3CatInfo — L’IRTA presenta una planta de biogàs per transformar els purins en energia renovable i adob, 7 de setembre de 2026.
Consultar la notícia de 3CatInfo
IRTA — Agricultura i l’IRTA presenten una planta experimental de biogàs per a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic des del sector agroalimentari català, 7 de setembre de 2026.
Consultar la informació tècnica de l’IRTA
IRTA — Informació tècnica de la planta experimental de biogàs de Mas Bové.