Blog d'enginyeria i articles tècnics
Les partícules TRISO no es poden fondre en un reactor i poden suportar temperatures extremes molt més enllà del llindar dels combustibles nuclears actuals.
Més de 70 projectes estan en marxa als Estats Units amb nous dissenys que s’espera que siguin més econòmics per construir i operar.
Continua llegint «Partícules TRISO: el combustible nuclear més robust de la Terra»L’OIEA avalua la preparació de les centrals nuclears catalanes per afrontar l’operació a llarg termini
Experts de nou països han participat en la fase preliminar de la Missió SALT que avalua l’estat de les accions empreses en les centrals de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) per operar les centrals més enllà de la vida establerta en el disseny inicial d’aquestes instal·lacions i dóna recomanacions de millora d’acord amb els més alts estàndards internacionals de la indústria nuclear.
ANAV ha rebut entre els dies 15 i 23 de gener una missió de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA) orientada a l’avaluació de la preparació de les centrals nuclears Ascó i Vandellòs II per afrontar l’operació a llarg termini.
Sota la denominació de Missió SALT (de l’anglès “Aspectes de Seguretat de l’Operació a llarg termini”), un equip de 12 experts procedents de nou països (Argentina, Eslovàquia, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Països Baixos, Romania i Sud-àfrica), ha dut a terme la missió preliminar, o missió Pre-SALT, que inicia el procés d’anàlisi de les capacitats d’ANAV per operar més enllà de la vida establerta en el disseny original de les plantes d’acord amb els estàndards internacionals de la indústria nuclear ia l’experiència en l’extensió de l’operació de nombrosos reactors al món.
Les centrals d’Ascó (I i II) i Vandellòs II són les primeres centrals espanyoles a sotmetre a aquest programa d’avaluació de l’OIEA, que s’estendrà, en les seves diferents fases, fins a l’any 2025.
La Missió Pre-SALT ha inclòs l’anàlisi de la totalitat d’activitats previstes per a garantir una operació estesa segura i fiable, així com el grau de compliment d’aquestes activitats en relació als estàndards i guies de seguretat de l’OIEA.
En aquest sentit, ANAV porta anys preparant-se per abordar l’operació a llarg termini de les tres unitats que gestiona, el que implica un treball en profunditat en la gestió de les instal·lacions des de diversos punts de vista: renovació tecnològica d’equips; manteniment i millora d’estructures, sistemes i components; gestió del coneixement, relleu generacional o llicència. Aquesta missió suposa una bona oportunitat d’homologar el treball que s’està realitzant davant els millors estàndards internacionals en la matèria, així com per consolidar el camí que es recorrerà en els propers anys.
La Missió Pre-SALT ha conclòs avui dimecres amb una reunió de sortida, en la qual els experts de l’OIEA han traslladat a ANAV algunes recomanacions i suggeriments per reforçar la preparació d’Ascó i Vandellòs II de cara a l’operació a llarg termini.
En l’acte de tancament, el líder del grup d’experts, Robert Krivanek, va destacar els progressos protagonitzats per ANAV, així com el compromís de tota l’organització amb la preparació d’Ascó i Vandellòs II per a una operació segura i fiable sostinguda en el temps.
Per la seva banda, el director general d’ANAV, José Antonio Gago, va agrair l’esforç realitzat per l’equip d’avaluadors i la qualitat del treball dut a terme, que permetrà preparar tant la continuïtat de l’operació de les plantes com les pròximes sol·licituds de renovació de les Autoritzacions d’Explotació: “Aquesta missió és important perquè avala la feina que hem realitzat per afrontar l’operació a llarg termini d’Ascó i Vandellòs II davant l’Administració, l’organisme regulador i l’opinió pública”.
La Missió Pre-SALT ha comptat també amb la participació del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). A la reunió de sortida, Cristina Les, subdirectora d’Instal·lacions Nuclears, ha destacat el valor que aporta per al CSN disposar d’una avaluació addicional per part de l’OIEA.
ANAV analitzarà en profunditat les recomanacions i suggeriments rebuts, desenvoluparà un pla d’acció per incorporar-les en els seus processos i revisarà el Pla d’Actuació per a l’Operació a llarg termini amb el qual treballa l’organització.
En els propers anys, el procés continuarà amb una Missió SALT específica per a les dues unitats de CN Ascó (2021), una posterior Missió SALT per CN Vandellòs II (2023) i els seus corresponents missions de seguiment.
font:diaridetarragona
Els informes tècnics són el preàmbul de la sol·licitud oficial, que ANAV ha d’entregar abans del 31 de març de 2019
L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) va enviar al Ministeri d’Energia la documentació tècnica necessària per una possible renovació de la seva llicència d’explotació de la instal·lació situada en el Baix Camp, que expira al 2020. La intenció de la societat energètica és realitzar el mateix procediment el pròxim any per Ascó, on la seva concessió d’operativitat acaba un any després.
Vandellòs II complirà el mes que ve 30 anys de la primera recarrega de combustible i a finals d’any el primer acoblament a la xarxa, encara que l’operació comercial no va començar fins tres meses més tard. A pesar dels seus anys d’activitat i amb continues renovacions, ANAV considera que està llesta per mantenir-se en activitat i per això han iniciat els tràmits per poder seguir produint energia des d’aquesta planta situada al peu de l’AP-7 i la platja de L’Almadrava.
“La documentació enviada al Ministeri d’Energia –que la derivarà al Consell de Seguretat Nuclear (CSN)– és un tràmit que amb la nova normativa no està vinculada a la sol·licitud de nova concessió. A canvi, sí permet avaluar la central per una possible pròrroga d’explotació”, explicaven fonts d’ANAV.
En tot cas, la decisió de prendre la concessió de demanar una nova sol·licitud és un pas que haurà de fer Vandellòs II abans del 31 de març de 2019, data límit per que el Govern central estudiï la proposta de continuïtat de la planta.
A diferència d’Ascó, Vandellòs II té encara capacitat de magatzem de residus i en cas de necessitat es podria recol·locar la carrega de combustible gastada per introduir la que es vagi consumint en anys pròspers.
La central de Vandellòs segueix els passos donats per la central d’Almaraz (Càceres), que el passat 7 de juny ja va remetre al Ministeri aquesta documentació amb la mateixa fi. En les altres centrals catalanes –encara que es faci en dates diferents– Ascó I (Endesa 100%) i II (Endesa 85% i Iberdrola 15%), l’autorització de deu anys expira a finals de setembre de 2021, mentre que per Vandellòs II, en la que Endesa té un 72% i Iberdrola un 28% del capital, la caducitat està fixada el 26 de juliol de 2020.
Canvien les regles
El Govern central publicà ordres ministerials al juny per les que concedia més temps a les nuclears per la sol·licitud de la renovació de la seva llicència d’operació, amb el que tindran més termini per conèixer la planificació energètica nacional i optar, si ho consideren oportú, a demanar una nova llicència.
Conforme a l’ordre ministerial, l’esborrany del qual va ser informat favorablement pel CSN, les centrals ja no tindran que sol·licitar la renovació tres anys abans, sinó un any abans del venciment de les mateixes o, previsiblement, dos mesos després de la aprovació del Pla Integral d’Energia i Clima que prepara el Govern.
La nova norma estableix que la sol·licitud de renovació podrà presentar-se quan el Govern hagi aprovat la seva planificació energètica contemplada en el Pla Integral d’Energia i Clima, en el que marcarà els objectius de cara a complir les compromisos de l’Acord del Clima de París.
El Govern justifica la modificació en la conveniència de que les decisions relatives a la continuïtat de les plantes nuclears poden plantejar-se “tenint en compta el contingut d’aquesta planificació”.
Foro Nuclear, lobby que agrupa el sector, i Iberdrola sostenen que les càrregues de impostos es mengen la meitat dels ingressos Declaracions creuades dels presidents d’Iberdrola i Endesa a comte del futur de la central nuclear de Garoña han omplert titulars i pàgines dels diaris durant els últims dies. No es tracta d’un assumpte menor, ni es cenyeix a l’àmbit de la regió burgalesa de Santa María de Garoña. Es discuteix la viabilitat futura de tot el parc nuclear espanyol, «asfixiat» per impostos i taxes que graven la seva activitat, en paraules del president de Foro Nuclear, Ignacio Araluce. El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va defensar en l’última junta de la societat que reobrir Garoña no és viable econòmicament i ha demanat a Endesa, el seu soci en Nuclenor, que desisteixi de sol·licitar el permís per a reprendre l’activitat.
Per la seva part, Borja Prado, president d’Endesa, ha tranquil·litzat els ànims a l’anunciar que esperarà la decisió que prengui el Govern sobre la qüestió el pròxim mes d’agost després d’haver consultat a les parts i rebre les al·legacions dels interessats. El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) va emetre a principis d’any un informe favorable a autoritzar 14 anys més l’activitat de la central de Garoña, fins l’any 2031 quan complirà els 60 anys de la seva posta en marxa. Endesa Generació és el soci majoritari i l’únic propietari a Ascó II. Foro Nuclear, lobby que agrupa les empreses del sector, sosté que la motxilla fiscal representa fins un 50 per cent dels ingressos que es perceben. «L’Estat s’ha menjat els marges», defensa el seu president Ignacio Araluce. A finals de 2012, el Govern aprovà una bateria de mesures per a tallar un dèficit elèctric –la diferència entre ingressos del sistema i costos que assumia- que supera els 24.000 milions d’euros. Per això, aplicà un impost sobre la producció de residus radioactius procedents de les nuclears, que grava en 2.190 euros per kilogram d’urani –la matèria primera que s’utilitza en aquestes instal·lacions- del que se valguin. Aquesta figura detrau aproximadament un 18 per cent dels ingressos de
Els alcaldes de l’entorn de la central nuclear d’Ascó han exposat al president del Consell de Seguretat Nuclear, Fernando Martí Scharfhausen, les mancances en comunicacions, infraestructures i mitjans previstos en el Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Martí va visitar les instal·lacions de la central nuclear aquest dimarts, així com diverses poblacions i infraestructures de la zona, i va mantenir diverses reunions amb alcaldes. Entre les mancances que se li han exposat,
en una trobada amb parlamentaris d’ERC i alcaldes de Flix, Móra la Nova i la Torre de l’Espanyol, hi ha l’escassa o nul·la cobertura de telefonia mòbil que pateixen diverses zones de municipis propers a la central d’Ascó. Els alcaldes també li han mostrat «les deficiències que presenta la línia ferroviària R-15» i «el problema que suposa el tancament de l’estació de tren de Móra la Nova», lloc de concentració i evacuació de la població en cas d’una emergència, i com a paradigma de la deficiència de les infraestructures viàries necessàries per aplicar el Pla d’Emergència de forma adequada, se li ha ensenyat la inacabada carretera que finalitza al pont sobre el riu Ebre al terme de Riba-roja d’Ebre, i que hauria de continuar fins a Almatret (ja a la demarcació de Lleida), per esdevenir una via d’evacuació cap al nord en cas d’emergència. «La falta de cobertura de telefonia és un fet inacceptable en una àrea nuclear», ha afirmat Joan Juncà, l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, població on tampoc hi ha previsió per a l’arribada de la fibra òptica. «La fibra ens facilitaria molt les comunicacions en cas d’emergència», apunta l’alcalde. Juncà celebra aquesta primera visita del president del CSN a l’àrea nuclear de la Ribera d’Ebre, «així com la receptibitat mostrada a les nostres demandes, tot i que en alguns casos som conscients que no té competències». Posteriorment, Fernando Martí Scharfhausen va visitar les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó, acompanyat pel secretari general del CSN, Manuel Rodríguez, sics-scarpe-uomo
sics-gel-kinsei-4-uomo.html”asics gel kinsei 4 uomo<
i pel director general d’ANAV, José Antonio Gago. Durant la seva estada a l’emplaçament, el grup va poder veure algunes de les intervencions més rellevants del projecte de Reforç de la Seguretat (pla Fukushima) posades recentment en servei, com el Centre Alternatiu de Gestió de l’Emergència (CAGE), o el Magatzem Temporal Individualitzat de re