Publicat a

El peix autònom del MIT per vigilar el mar

Sofi és un prototip de softrobot dissenyat pel MIT que és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva

La majoria dels peixos robot no es troben com peix a l’aigua. Aquests són pobres nedadors, i l’únic que aconsegueixen és espanten qualsevol altra criatura amb la qual entrin en contacte. Però un nou robot és tan realista que els peixos de Fiji neden al seu voltant sense immutar-se.

https://www.youtube.com/watch?v=Dy5ZETdaC9k&feature=youtu.be

Un equip del Laboratori d’Informàtica i Intel·ligència Artificial del MIT (Cambridge, EUA) ha desenvolupat un peix robòtic tou (softrobot). L’aparell està construït amb cautxú de silicona i plàstic, i diverses parts de la seva estructura, tant les aletes laterals com la del darrere, han estat impreses en 3D

Aquest ‘peixrobot’, controlat remotament, un control remot que ha estat customitzat i creat arran d’un comandament de la mítica Súper Nintendo, no és el primer del món. Però aquesta nova versió fa un pas endavant i desbanca les generacions anteriors de peixos robot. Sofi és capaç de realitzar un estudi en temps real dels ecosistemes marins de forma no intrusiva. Aquest pot maniobrar cap amunt i cap avall a profunditats de fins a 18 metres. La seva càmera d’ull de peix, situada a la boca, està perfectament posicionada per capturar qualsevol acció al front. A més, Sofi no només sembla un peix sinó que també es mou com si fos de veritat, ondulant la seva cua per impulsar-se a través de l’aigua. Això li permet gravar les imatges i prendre els fotos dels diferents peixos i espècies de l’entorn sense espantar

Fa fotografies i grava vídeos a través d’una càmera instal·lada en la seva estructura, que compta també amb un motor i una bateria de liti similar a la dels telèfons mòbils.

Els científics han realitzat sis proves amb Sofi en els esculls de coral de l’illa de Fiji, al Pacífic. Als peixos de l’escull no va semblar importar-los la presència de Sofi. Per tant, l’equip espera que el robot i la seva càmera es puguin desplegar en altres llocs per ajudar-nos a observar la vida marina, per veure millor com es mouen, què estan menjant i amb qui estan nedant, ha informat l’equip de científics en Science Robotics.

 

Publicat a

El MIT presenta un reactor de fusió nuclear que promet resoldre el problema de l’energia

El MIT de Boston construirà un reactor experimental d’energia neta que podria ser viable comercialment

Es dirà SPARC i els seus promotors asseguren que serà el primer reactor de fusió nuclear que produirà energia neta. Preveuen que d’aquí a poc més de 10 anys tindran una versió experimental que podrà produir 100 megawats fent servir hidrògen com a combustible nuclear.

El van presentar la setmana passada als Estats Units, al Massachusetts Institute of Technology, el mític MIT de Boston. Els promotors són el mateix MIT i una nova empresa privada, Commonwealth Fusion Systems, CFS, liderada per un exempleat, Bob Mumgaard.

 

Energia nuclear neta

Des de fa dècades la fusió nuclear és la gran promesa per resoldre el problema de l’energia al món, perquè si s’aconsegueix significarà poder produir energia nuclear neta.

Això és possible perquè s’aconsegueix amb la fusió d’elements lleugers, que produeix molta energia però no residus, a diferència de l’energia nuclear convencional, que fisiona elements pesants i genera residus radiactius molt contaminants.

Els intents d’aconseguir-ho, però, han estat infructuosos fins ara, degut al fet que cal més energia per crear els camps magnètics que permeten la fusió que no pas la que proporciona aquesta.

El projecte del MIT pretén resoldre això amb un nou material superconductor, que ha de permetre crear camps magnètics prou potents que gastin molta menys energia que els actuals.

Aquest nou material, anomenat YBCO, és una cinta d’acer recoberta amb òxid de coure, bari i itri, que ha estat desenvolupada els últims anys als EUA.

Segons asseguren, amb aquest nou material el reactor només gastarà la meitat de l’energia per crear els camps magnètics, i es podrà destinar l’altra meitat a produir electricitat.

 

Més temperatura que al sol

Els camps magnètics que es produiran amb l’YBCO són els que permetran controlar i comprimir l’hidrogen perquè es fusioni a centenars de milions de graus, una temperatura molt més alta que al centre del sol.

En els pròxims 3 anys es dedicaran a adaptar aquest nou material per fer-lo servir en un reactor de fusió, i després construiran el reactor experimental per provar-lo. Si tot surt bé, la previsió és tenir un reactor comercial d’aquí a 15 anys.

 

Competència de l’ITER

El gran projecte internacional sobre fusió nuclear és l’ITER, l’obra d’enginyeria més gran mai abordada, i que s’està construint a la Provença francesa des de fa gairebé 10 anys.

És un projecte en el qual col·laboren la Unió Europea, els EUA, Rússia i Xina, entre altres països i que el 2010 es calculava que costaria uns 15.000 milions d’euros.

 

65 vegades més petit

Segons els responsables de l’SPARC, aquest podrà ser 65 vegades més petit que l’ITER, perquè els camps magnètics que permet l’YBCO són quatre vegades més potents que els coneguts fins ara.

Això el fa un projecte molt menys faraònic, abordable per l’empresa privada, de manera que si té èxit, pot convertir l’ITER en obsolet. De moment, CFS ja ha aconseguit que l’empresa energètica italiana Eni aporti 50 milions de dòlars al projecte.

font:ccma.cat