Una planta petroquímica abandonada a Líbia vessa mercuri al mar

Una antiga planta petroquímica alemanya ha quedat abandonada a Líbia i vessa mercuri al mar

Posada en marxa el 1981, la planta petroquímica situada a Abu Kammaix -una localitat uns 200 quilòmetres al nord-oest de Trípoli- donava feina a 1.500 treballadors i era un dels projectes industrials més ambiciosos de la Líbia de Gaddafi. A més d’una àmplia oferta de PVC i altres productes derivats del petroli, el complex presumia d’aportar la totalitat de la sal consumida al país.

Durant els seus primers 15 anys de vida, Abu Kammash va ser gestionada per una companyia alemanya, Salzgeber, que va abandonar el projecte el 1996. Un dels treballadors, diu que allò va ser “el començament de la fi”. “Els alemanys tenien un protocol molt estricte sobre el tractament de residus, però quan la planta va caure en mans dels libis, tot es va reduir a dues opcions: o enterrar els residus en parcel·les annexes o tirar-los al mar”, detalla. El més perillós, diu l’antic treballador de la planta, era el mercuri. “Se’n va començar a restringir l’ús industrial l’any 2000, però es continuava portant al país de manera il·legal perquè canviar tot el sistema resultava massa costós”.

La pitjor part se la van endur els treballadors de la planta d’electròlisi, on el mercuri era una eina fonamental. “Feien anàlisis de sang als empleats cada sis mesos, però era una simple formalitat per aconseguir els certificats de qualitat ISO”. La planta va continuar en actiu fins que es va tancar el 2010.

Fahed Garab, cirurgià en cap a l’hospital de la ciutat de Zuwara, va treballar al complex industrial entre els anys 2008 i 2009. “Les condicions de seguretat de la planta eren molt dolentes -recorda el facultatiu-. No hi ha estadístiques mèdiques de cap tipus, però l’únic estudi que es va realitzar indica que més de la meitat dels operaris de la planta d’electròlisi presentaven un índex elevat de mercuri a la sang”, afegeix.

El mercuri i els seus derivats són extremadament tòxics, tant per als humans com per als ecosistemes i la vida salvatge. És capaç de concentrar-se a les cadenes tròfiques i també resulta especialment perillós per a les dones embarassades i en edat fèrtil, que poden acumular-lo en el seu organisme i transmetre’l al nadó durant l’embaràs o la lactància.

Danys per als humans

A l’Ibrahim li van dir que aquesta era, molt probablement, la causa dels problemes de coordinació i de parla de la seva filla Sara, de 19 anys. D’una carpeta groga, treu el certificat mèdic expedit per la Mitja Lluna Roja, que diagnostica a la noia atàxia de Friedreich, una malaltia sovint associada a l’exposició a metalls pesants com el mercuri.

No és una tasca fàcil dur a terme un estudi científic concloent sobre l’impacte que ha tingut la planta petroquímica en la salut pública d’un país que compta amb tres governs sobre el paper -dos a Trípoli i un a Tobruk- i on centenars de grups armats es disputen el control del territori. A més, el secretisme sempre va envoltar aquest complex industrial durant el mandat de Gaddafi.

font: diari ara

Canvis en la producció de clor

Covestro invertirà 200 milions d’euros a la Canonja per produir clor

La filial de plàstics de Bayer anuncia que la planta de Tarragona produirà directament el clor que necessita i augmentarà la producció en 50.000 tones anuals

Covestro, va anunciar ahir una inversió de 200 milions d’euros a la seva fàbrica de la Canonja. Hi construirà una planta de producció de clor i ampliarà la factoria de plàstics MDI. El MDI és un precursor de la espuma rígida, que a la seva vegada és un excel·lent material d’aïllament utilitzat, per exemple, en edificis i refrigeradors.

Fa poc més d’un any la factoria de Tarragona va estar a punt de tancar, però ara la direcció de Covestro a Alemanya ha anunciat aquesta inversió milionària que assegura l’activitat més enllà del 2022 amb la que oficialitza la seva aposta pel complex industrial de Tarragona

De 170.000 a 220.000 tones l’any

Ho farà amb tecnologia més neta i evitarà, a més, l’actual dependència externa. Amb aquesta inversió Covestro també augmentarà la capacitat de la planta de plàstics i de materials aïllants MDI en 50.000 tones per arribar a les 220.000 l’any. L’increment de producció es farà de forma progressiva fins a l’any 2022, mentre que la producció de clor no començarà fins a l’any 2020.

Fins llavors, el subministrament s’haurà de continuar fent de forma externa. L’anunci ha arribat el mateix dia que Ercros, un dels principals subministradors de clor de Covestro, ha deixat de produir-ne amb tecnologia de mercuri a les seves plantes de Flix i de Vila-seca, d’acord amb les directives ambientals de la Unió Europea.

“Estamos totalmente comprometidos con el mercado de MDI y con nuestro parque industrial de Tarragona. Al incrementar la producción y establecer nuestro propio suministro de cloro, aumentaremos aun más la eficiencia y la competitividad de esta planta”, va declarar el CEO de Covestro, Patrick Thomas.

“Esta inversión representa un nuevo paso en nuestra estrategia ya anunciada de inversión a largo plazo, y sigue con nuestro enfoque de “capex inteligente” para ampliar nuestras capacidades. Se trata de una piedra angular en nuestra estrategia de crecimiento global “, va explicar el Dr. Markus Steilemann, director comercial (CCO). ” Anticipamos que la demanda de MDI continuará siendo superior a la oferta.

Per la seva part, Andrea Firenze, director general de Covestro a Espanya, va declarar que: “Con este anuncio la compañía se compromete con sus clientes y el mercado ofreciendo mayor capacidad de suministro, realizando una importante inversión”.

S’acaba la producció de clor a Flix

Ercros va tancar ahir, la històrica producció d’aquest element. Les raons són l’entrada en vigor d’una normativa europea que prohibeix l’actual sistema de fabricació i la manca d’inversions per adaptar-s’hi

La més que centenària producció de clor al complex químic de Flix va finalitzar diumenge. La raó és l’entrada en vigor una normativa de la Unió Europea que obliga a tancar per motius mediambientals les plantes que no hagin canviat el sistema de producció de clor basat en la tecnologia de mercuri, a un altre menys contaminant, la tecnologia de membrana.

Els esforços esmerçats durant anys pels polítics i els treballadors perquè Ercros executés les inversions necessàries, xifrades per la mateixa empresa en 15 milions d’euros, per adaptar-se a la nova normativa han estat inútils.

La química no considera el complex de Flix com una aposta de futur i, de fet, encarà s’accelerarà més el seu procés de desmantellament.

Ercros ja va mostrar amb claredat el febrer de 2013 quina era la seva proposta. Va presentar un ERO per acomiadar 156 dels 207 treballadors que tenia llavors el complex amb el tancament de tota la línia de producció de clor, material a partir del qual s’elabora hipoclorit de sodi, sosa càustica i fosfat bicàlcic. L’empresa justificava pèrdues de 12 milions d’euros i pèssims resultats en la producció de clor per suportat la traumàtica decisió.

Després d’un mes de lluita titànica de treballadors, sindicats, polítics i veïns, l’ERO es va reduir a 61 acomiadaments i la pèrdua d’un terç del clor.

Aquest novembre, un nou ERO ha acomiadat els 43 treballadors que quedaven a la planta. A partir d’ara només romandrà en producció a Ercros Flix la fàbrica de fosfat bicàlcic, amb 44 treballadors. Nou treballadors més desmantellaran la planta d’electròlisi fins al 2019.

Desapareix una centenària activitat industrial a la Ribera, nascuda l’any 1900

La producció de clor s’ha erigit durant més d’un segle en el símbol de l’activitat industrial al complex. Criticada pel seu grau de contaminació i lloada per la generació de llocs de treball, els noms de clor i Flix han estat units 117 anys. El 1897, les empreses alemanyes Chemiske Fabrik Elektron i Electrizitäts AG constitueixen la Societat Electroquímica de Flix, que seria coneguda per sempre més com ‘La Fàbrica’. Tres anys més tard, el 1900, instal·len la primera planta d’electròlisi cloro-alcalina a Espanya i la tercera a Europa, sota la direcció de l’enginyer alemany Carl Pistor.

Entre 1936 i 1939, els estralls dels bombardeigs i la batalla de l’Ebre arrasen bona part de la fàbrica. Amb tot, es reprèn l’activitat amb força; el 1949 es posa en marxa una segona planta d’electròlisi, anys més tard, el 1962, una segona planta i el 1975 una tercera planta. L’any 1962 eren 1.379 els treballadors en nòmina a la fàbrica de Flix.

Dècades més tard, l’any 1997, Ercros tanca les dues plantes però n’obre una de nova, després d’una inversió de 42 milions d’euros. L’any 2009 comença el procés de desmantellament de la producció amb el tancament de la planta oberta el 1975.

El recinte ha acollit també plantes de fabricació de PCB’s (1959-1987), pesticides-DDT (1945-1971), tricloroetilè (1928-1990), i percloroetilè (1972-2005).

 

Posta en marxa de la nova capacitat de producció clor amb membrana i tancament de tecnologia de mercuri Ercros

Al llarg del primer trimestre de 2018, Ercros espera que entri en funcionament l’ampliació en 15.000 t/any de la capacitat de producció de la planta de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Sabiñánigo, fins aconseguir una capacitat total de 45.000 t/any. Avançant-se a la legislació europea, aquesta fàbrica ja havia realitzat el canvi de tecnologia de mercuri a membrana al 2009. En aquest període, també està previst posar en marxa una nova planta d’àcid clorhídric en aquest centre. El cost d’ambdues actuacions ascendeix a 14,5 milions d’euros.

A Flix, la planta de clor deixà de funcionar diumenge per la tarda, 118 anys després de que es posés en marxa en aquesta fàbrica la primera planta electrolítica d’Espanya i la tercera d’Europa.

La planta de producció de clor amb tecnologia de mercuri de la fàbrica de Vila-seca I deixà d’operar el passat 4 de desembre, després de 47 anys d’activitat. A partir d’aquesta data, s’han iniciat les proves per la posta en marxa de l’ampliació de la planta de clor amb tecnologia de membrana. Aquesta tecnologia està considerada MTD i per tant, no està afectada per la prohibició de la CE. Aquesta fàbrica fou la primera a Espanya en implantar la tecnologia de membrana al 1992.

L’ampliació de la capacitat de producció de clor amb tecnologia de membrana a la fàbrica de Vila-seca I ha sigut de 65.000 t/any, que afegides a la capacitat que hi havia fins anar totalitza una capacitat de 120.000 t/any. Ercros espera que l’ampliació de la planta estigui plenament operativa abans de finalitzar l’any. Paral·lelament a aquesta actuació, també s’han construït en aquest centre noves plantes de fabricació de hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i de concentració de sosa càustica, amb la finalitat de satisfer la demanda dels clients. Totes aquestes actuacions han requerit una inversió de 29 milions d’euros.

 

Els 105 acomiadats d’Ercros podran ser recol·locats

Fa gairebé un mes es va publicar que empresa i treballadors van signar l’ERO que suposava que 43 treballadors del complex de Flix perdrien la feina, 28 de la fàbrica de Tarragona i els 34 de la fàbrica de Cardona

La direcció d’Ercros i els representants dels treballadors van signar l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectava un total de 105 treballadors, que serien acomiadats dels seus llocs de treball, 43 de la planta de clor de Flix, 34 de la fàbrica de Cardona, i 28 del Complex de Tarragona.

La xifra definitiva és inferior a la plantejada en un inici, quan es va programar l’acomiadament de 50 treballadors de Flix, 48 de Tarragona i 34 de Cardona.

Totes les persones que perdrien la feina tenien l’oportunitat, segons el pla social que acompanyava l’acord, de ser recol·locades en altres centres del grup en virtut de les 149 sol·licituds de jubilació parcial voluntària que s’havien rebut. En el cas de Flix eren una vintena les peticions de jubilació.

Així, els treballadors acomiadats de Flix podien optar a llocs de treball a la resta de plantes del grup, a Tarragona, Tortosa, Cerdanyola, Montsó, Sabiñanigo, etc. El mateix cas succeïa amb els treballadors acomiadats a Tarragona.

Atès que l’objectiu del pla social era promoure la màxima recol·locació possible, l’acord contemplava un paquet d’indemnitzacions addicionals a la bàsica que percebrien els treballadors afectats (20 dies per any treballat, amb un màxim d’1 any), que podia arribar a fins als 33 dies per any treballat, amb un màxim de 2 anualitats més 14.000 euros, per a qui l’acceptació de l’oferta de treball d’Ercros li suposés canviar de residència.

A aquelles persones que optaven per no acceptar l’oferta de recol·locació, si aquesta implicava un canvi de residència, se’ls abonaria un import addicional en funció de la distància entre el centre ofert i el seu centre de treball actual, fins a un màxim de 20.000 euros. El cost estimat de l’aplicació de l’acord s’elevava a 11 M€.

Planta de fosfat bicàlcic

Tots els acomiadats a Flix pertanyen a la planta de clor, que va cessar l’activitat el dilluns 11 de desembre, la data límit fixada per la Unió Europea per deixar de fabricar clor usant mercuri i passar a altres procediments de producció.

A l’històric complex químic de la Ribera d’Ebre hi restaran, doncs, 44 treballadors, empleats a la planta de fosfat bicàlcic, l’única que mantindrà l’activitat a partir de desembre. A aquests cal sumar nou dels 43 treballadors afectats per l’ERO, ja que cinc d’ells treballaran durant un any en el desmantellament de la planta de clor i quatre més ho faran durant dos anys, fins al 2019.

El tancament de la planta de clor

El comitè d’empresa d’Ercros Flix adverteix que la repercussió de l’ERO anirà més enllà de les 43 famílies afectades directament. El tancament de la planta de clor pot suposar la pèrdua d’una setantena de llocs de treball indirectes, amb conseqüències a tota la Ribera

Font: diari de tarragona; ccma.cat; ercros