El reactor de fusió en construcció a Cadarache, a 90 quilòmetres de Marsella, és una de les esperances de l’energia neta
El projecte ITER és una de les iniciatives tecnològiques més ambicioses del món i una de les majors esperances en la carrera per aconseguir fonts d’energia que no provoquin danys al medi ambient. Des de fa una dècada, a Barcelona es treballa activament en la construcció d’aquest gegantí reactor de fusió nuclear.
Un ràpid repàs pels seus orígens recorda que el projecte ITER pretén portar a terme el primer gran experiment de fusió nuclear, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat i científica d’aquesta font d’energia. Per aconseguir-ho s’està construint en aquest enclavament a 70 quilòmetres de Marsella, un reactor del tipus Tokamak de confinament magnètic 30 vegades més gran que els equips similars construïts fins ara. Dins el reactor de l’ITER s’ha d’arribar a una temperatura d’aproximadament 150 milions de graus centígrads, una xifra necessària perquè es produeixi la fusió dels nuclis de deuteri i triti (dos isòtops de l’hidrogen) que actuen com a “combustible”.
El calendari actual indica que el reactor ITER produirà el primer plasma, o estat de la matèria en què es fusionen els nuclis atòmics, a finals de l’any 2025. El reactor de Cadarache, no obstant això, no funcionarà a ple rendiment fins a una dècada més tard. Després, si tot funciona correctament, caldrà esperar encara una o dues dècades més perquè es faci realitat l’explotació comercial de l’energia de fusió.
Les obres, després de multitud de retards i disputes en l’òrgan de govern d’un projecte que aglutina més de 35 països, haurien d’estar finalitzades al llarg de l’any que ve.
A l’emplaçament de Caradache treballen actualment més de 2.000 persones, a banda dels entre 1.500 i 2.000 llocs de treball existents d’empreses amb contractes per al disseny i la construcció d’equipaments.
El cor de la instal·lació del projecte ITER, el Tokamak Building, és una estructura cilíndrica de formigó de més de 70 metres d’alçària (tretze dels quals són soterranis) dividida en 7 pisos. El consorci Vinci Ferrovial i Razel (VFR), adjudicatari de la construcció d’una part dels edificis, va completar a finals del 2017 el segon pis del Tokamak Building i calcula que n’acabarà el tercer aquesta primavera. A l’edifici de control i diagnòstic s’està construint el quart pis i s’espera que l’obra estigui acabada el 2019. Paral·lelament, a l’edifici Tritium, la llosa de la tercera planta avança i s’espera que estigui acabada a mitjans d’aquest any.
Un dels reptes tecnològics més importants del projecte es va aconseguir el maig del 2017, quan es va completar la fabricació de l’imant superconductor més sofisticat del món. L’equip va ser fabricat per ASG, Iberdrola Ingeniería i Construcción i Elytt; fa catorze metres d’alçària i nou d’ample i pesa 110 tones. Aquesta és la primera de les divuit bobines de camp toroïdals que funcionaran en l’ITER com a aïllant del combustible a altes temperatures. Europa fabricarà, en total, nou d’aquests imants gegants; els altres nou seran construïts al Japó
24.000 milions d’euros. Aquest és el cost programat per a aquesta primera fase del projecte, que es convertirà en el cinquè més car de la història, després de després del Programa Apol·lo, de l’Estació Espacial Internacional, del Projecte Manhattan i del desenvolupament del sistema GPS.
La participació de la Unió Europea en el projecte ITER es gestiona a través de Fusión for Energy (F4E), una agència amb seu a Barcelona (ubicada a les torres Diagonal Litoral) que té més de 400 empleats i gestiona un pressupost de 6.600 milions d’euros. El passat 30 de novembre, la F4E va celebrar el desè aniversari amb una festa a la qual van assistir més de 500 representants d’institucions, empreses i centres d’enginyeria i recerca científica.
El director de F4E, Johannes Schwemmer, va destacar, en aquest acte, que “hi ha pocs projectes al món que combinin l’ambició, la ciència de frontera i la tecnologia i energia per a les generacions futures”.
Fusion for Energy treballa amb els centres de recerca i la industria europea en el desenvolupament de solucions i components d’alta tecnologia necessaris per posar en marxa el reactor de fusió del projecte ITER. Entre les seves fites tecnològiques hi ha la fabricació dels imants més avançats de la història, un sistema criogènic d’alt nivell i l’ús de la robòtica i la realitat virtual per al manteniment de la central en construcció a Cadarache.
