La IA obligarà els professionals a reinventar-se: com canviarà l’empresa en els pròxims anys?

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) està accelerant una transformació profunda en tots els sectors. Si bé és cert que aquesta tecnologia automatitzarà moltes tasques intel·lectuals, també generarà nous perfils, oportunitats i reptes. Els experts coincideixen que: la formació i el reciclatge professional seran clau per als treballadors i per a la competitivitat de les empreses.

Un futur amb llums i ombres

A Esade analitzen com evolucionarà el teixit empresarial amb la implantació massiva de la IA. De moment, però, hi ha més preguntes que respostes. Els experts apunten a un escenari amb llums i ombres.“És una eina que no és 100% fiable, és un becari virtual, cal que ens entengui bé”, apunta Xavier Ferràs, professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Science d’Esade, en referència a un xatbot tan popular com ChatGPT.

Les llums: dades, capacitat cognitiva i productivitat

Segons els analistes, la IA aportarà:

  • Abundància de dades i molt més accessibles.
  • Major capacitat cognitiva, tant per part de les màquines com dels professionals que les utilitzen.
  • Increment de la productivitat, gràcies a processos més eficients i millors decisions basades en dades.

Tal com apunta Xavier Ferràs, professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Science d’Esade, aquest canvi pot recordar l’impacte que va tenir internet: “Alguns llocs de treball desapareixeran i l’impacte més gran el veurem en la gent jove.”

En sectors sensibles —com la salut o el medi ambient— una recomanació errònia pot comportar riscos reputacionals i operatius. Emma Felipe, professora de Direcció General i Sostenibilitat, ho recorda: “La IA té errors i, en àmbits crítics, això pot suposar un risc per als professionals que la utilitzen.”

Formar-se en IA: més necessari que mai

La IA transformarà el mercat laboral i substituirà tasques repetitives o de poc valor afegit. Aquesta substitució afectarà especialment els treballadors joves, que solen començar amb tasques rutinàries.

Tot i això, els experts insisteixen que cal veure la IA com una oportunitat:
“S’eliminaran feines, però n’apareixeran de noves que avui encara no podem imaginar.”

Per això, recomanen a totes les generacions —també les més veterans— formar-se i adaptar-se com més aviat millor.

Les empreses formadores: un rol imprescindible

L’estudi d’Adecco revela una dada preocupant: 9 de cada 10 treballadors admeten que no han rebut formació adequada en IA per part de les seves empreses. Tot i així el 20% ja investiga pel seu compte i el 70% vol formació específica.

Segons Emma Felipe: “Les empreses han de preparar bé els empleats; si no, la IA generarà ansietat i resistència al canvi.”

Per tant, les organitzacions hauran d’integrar la IA no només en els seus processos, sinó també en la seva cultura i formació interna.

La IA i la productivitat: més riquesa global?

Els experts coincideixen que la IA pot multiplicar la productivitat d’una empresa amb:

  • processos més ràpids
  • dades més precises
  • decisions més informades
  • productes i serveis més competitius

Ferràs ho resumeix així: “La IA aporta un avantatge competitiu i cognitiu. Amb les dades internes i les externes es poden generar productes millors.”

La creació d’empreses altament valuoses i la transformació de sectors sencers apunten a un increment de riquesa global.

Tot i aquest optimisme, Felipe recorda que l’augment de productivitat no garanteix automàticament una distribució justa de la riquesa:
“Hi haurà més riquesa? Pot ser, però hem de posar les persones al centre.”

També subratlla la importància de tenir en compte els impactes mediambientals, sovint oblidats en la carrera tecnològica.

Conclusió

La intel·ligència artificial ja no és una tendència futura, sinó una realitat que transforma la manera com analitzem dades, optimitzem processos i prenem decisions. Les empreses que decideixin incorporar-la amb una estratègia clara podran avançar amb més agilitat, reduir ineficiències i detectar noves oportunitats abans que la competència. No obstant això, adoptar la IA no es tracta només d’integrar tecnologia: requereix una visió, formació adequada i un enfocament ètic i responsable.
En definitiva, som davant d’un moment clau on la combinació entre capacitats humanes i eines d’IA pot impulsar un nou nivell d’innovació i productivitat. Les organitzacions que ho entenguin i actuin ara estaran millor preparades per afrontar els reptes del futur.

📚 Referències

  • 3CAT info (2025). La IA obligarà els treballadors a reinventar-se: tres experts avaluen com canviarà les empreses. Recuperat de https://www.3cat.cat/3catinfo/la-ia-obligara-els-treballadors-a-reinventar-se-tres-experts-avaluen-com-canviara-les-empreses/noticia/3383220/
  • Adecco Group. (2025). AI saves workers an average of one hour each day, yet only a quarter receive AI training. Recuperat de https://www.adeccogroup.com
  • AOC / Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI). (2025). El 78% dels treballadors espanyols demanen formació en tecnologies digitals i intel·ligència artificial. Recuperat de https://www.aoc.cat
  • Almirall, E. (2025). Declaracions sobre l’impacte econòmic global de la intel·ligència artificial. El Periódico. Recuperat de https://www.elperiodico.cat
  • Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. (2025). Informe sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’ocupació a les oficines urbanes. Recuperat de https://www.elperiodico.cat
  • Ferràs, X. (2024). Declaracions sobre fiabilitat i impacte de la IA en el món empresarial. Esade Business School.
  • FEMCET. (2025). L’impacte de la intel·ligència artificial en l’ocupació: oportunitats i desafiaments. Recuperat de https://femcet.com

Per què no podríem viure sense enginyeria?

Descobreix com l’Enginyeria esta present a la vida quotidiana i per que es clau per al futur de la societat.

Font Free Copyright: https://images.pexels.com/photos/18464992/pexels-photo-18464992.jpeg

Al matí, el rellotge intel·ligent ens desperta amb una melodia suau, després, encenem la llum i comencem el dia amb una beguda calenta. Quasi immediatament i sense adonar-nos-en, agafem el mòbil, encara que sigui només un moment, per fer el primer scroll a les xarxes socials o per respondre una trucada. Més tard ens disposem a anar a la dutxa i gaudim de l’aigua, sigui freda o calenta. Un cop preparats per sortir de casa, agafem el cotxe —sigui de gasolina, híbrid o elèctric— o, en alguns casos, fem ús del transport públic per arribar al lloc de treball. I tan sols ha passat una hora des que ens hem despertat, però ja estem envoltats d’enginyeria per tot arreu.

L’enginyeria és la disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat per resoldre problemes reals i quotidians, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones. Sense enginyeria, no gaudiríem de transports segurs, habitatges resistents ni hospitals ben equipats. En aquest article descobrirem què és l’enginyeria, quines branques la formen i per què és tan essencial per al present i el futur de la nostra societat.

Però, què seria del nostre dia a dia sense enginyeria? Difícil d’imaginar no? L’enginyeria té un abast molt transversal i contribueix a millorar constantment la nostra vida quotidiana. Des de l’aigua que surt de l’aixeta fins a l’ascensor que ens porta a la feina o el telèfon amb què ens comuniquem… tot això és possible gràcies al treball d’enginyers i enginyeres al llarg del temps, generació rere generació, adaptant-se a les necessitats de cada societat amb responsabilitat i consciència social. Així doncs, la seva feina va molt més enllà de les habilitats tècniques: ajuda a resoldre problemes reals i impulsa l’avenç de la societat, demostrant la importància d’integrar valors humans en la pràctica professional.

Tal com assenyalen Lee et al. (2023): “L’educació en enginyeria ha d’anar més enllà de les habilitats tècniques i fomentar la responsabilitat social i la consciència ètica”

Doncs, què és exactament l’enginyeria? L’enginyeria és l’aplicació pràctica del coneixement científic i tècnic per dissenyar, construir i millorar sistemes, productes i serveis. acontinuació llistem les seves branques principals:

  1. Enginyeria civil: s’aplica a la construcció de carreteres, edificis, ponts, etc.
  2. Enginyeria mecànica: al disseny i fabricació de màquines, motors, sistemes industrials per diferents sectors.
  3. Enginyeria elèctrica: al disseny i legalització de les diferents instal·lacions de xarxes.
  4. Enginyeria industrial: a la optimització de processos, producció i logística.
  5. Enginyeria informàtica: al desenvolupament d’aplicacions digitals, i l’aplicació de la intel·ligència artificial a diferents camps.

Segons Maldonado & Gómez-Cruz (2011), “L’enginyeria s’ha d’entendre com una ciència de la complexitat, no només com un conjunt de tècniques aplicades”, posant èmfasi en la visió global i social de la disciplina.

L’enginyeria en la vida quotidiana:

Encara que sovint no ens n’adonem, l’enginyeria és present en cada moment del nostre dia, fins i tot en els detalls més bàsics de la vida en societat. Moltes vegades percebem aquests detalls com si fossin drets adquirits: poder beure aigua després de fer esport, desplaçar-nos amb transport públic o privat, o utilitzar l’ordinador per mirar un tutorial d’un creador de contingut a l’altra punta del món. Tot això ha estat possible gràcies a la feina dels professionals de l’enginyeria, que amb formació continuada, treball en equip amb altres disciplines i un enfocament humanístic de la ciència, han sabut detectar les necessitats de les persones i donar resposta als nous reptes que es van presentant.

Per exemple, recordem que l’abastiment de l’aigua potable va ser una realitat gràcies a l’enginyeria hidràulica i ambiental. Els transports que fem servir el dia d’avui és fruit de l’enginyeria civil i mecànica. Les comunicacions digitals van ser desenvolupades per enginyeria electrònica i informàtica. Així mateix, no podem oblidar que l’alimentació i logística del que desfruitem van ser optimitzades per enginyeria industrial. Tal com destaca Canney & Bielefeldt (2012), “Els estudiants d’enginyeria sovint veuen la seva professió com una manera de millorar la societat i marcar una diferència tangible a les vides de les persones”.

El futur de l’enginyeria:

El món afronta reptes enormes: canvi climàtic, creixement urbà, transició energètica, digitalització i molt més. Els professionals de l’Enginyeria tenim una gran responsabilitat amb la societat i juguem un paper clau per trobar-hi solucions i millores als nous reptes marcats per la normativa europea per desenvolupar una societat més sostenible en el temps.

Rahimifard & Clegg (2008) subratllen que “La comunitat enginyera té un paper crític en la promoció del desenvolupament sostenible i la reducció de l’impacte ambiental”.

En conclusió, l’enginyeria no és només una professió, sinó una disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat, aplicada al desenvolupament de la humanitat al llarg del temps i sempre coexistint amb valors ètics, morals i responsabilitat social. És capaç d’adaptar-se a una societat que cada vegada exigeix més desenvolupament tecnològic en la indústria i més innovació en la vida quotidiana.

A més a més, l’enginyeria és la base del progrés de la societat, i arriba a tot allò que fem servir diàriament: des del cafè del matí fins al transport públic que ens porta a la feina. I tot plegat és possible gràcies a la feina constant d’enginyers i enginyeres.

Font article:

  1. Canney, N. E. & Bielefeldt, A. R. (2012). Engineering Students’ Views of the Role of Engineering in Society. ASEE Annual Conference & Exposition.
  2. National Academy of Engineering. (1991). The Social Function of Engineering: A Current Assessment. National Academies Press.
  3. Rahimifard, S. & Clegg, A. J. (2008). The Role of Engineering Community in Sustainable Development. International Journal of Sustainable Engineering, 1(1), 1–2.
  4. Lee, Y., Lee, O., et al. (2023). Promoting engineering students’ social responsibility and willingness to act on socioscientific issues. International Journal of STEM Education.
  5. Maldonado, C. E. & Gómez‑Cruz, N. A. (2011). The Complexification of Engineering. arXiv.
  6. Autili, M., De Sanctis, M., Inverardi, P., Pelliccione, P. (2024). Engineering Digital Systems for Humanity: a Research Roadmap. arXiv.