Samsø, l’illa sostenible de referència de Dinamarca, un exemple a seguir

En aquesta petita illa de Dinamarca de 114 km2 i d’uns 4000 habitants tenen molt clar que la cura del medi ambient és essencial per al confort dels ciutadans i fa dues dècades que es van comprometre a ser un mirall per al país i per al món en l’ús d’energies renovables.

L’any 1997, el govern cen­tral danès va impulsar una com­petició: quina regió del país podia presentar el pla més realista per fer una transició total a l’autosu­ficiència a partir d’energies reno­vables? Quatre illes i una penín­sula es van presentar al concurs. Samsø en va ser la vencedora.

L’objectiu del ministeri d’ener­gia danès era demostrar que sen­se inversions extraordinàries i fent servir la tecnologia actual es podia reduir significativament l’ús dels combustibles fòssils, espe­cialment els utilitzats per la pro­ducció d’electricitat, escalfament i transport. El 2007, el 100% de l’electricitat de l’illa ja provenia de fonts renovables. 

EL MODEL SECRET

Entre el 1998 i el 2000, es van construir onze molins de vent a Samsø que aprofitaven la planor de l’orografia danesa i les fortes ràfegues de vent. Ràpidament, es van adonar de l’encert d’aquesta decisió ja que la generació eòlica era suficient per abastir el con­sum elèctric de tots els habitants de l’illa. El 2002, es van construir deu molins de vent al mar, al sud de l‘illa. Aquests molins produei­xen un excedent d’electricitat que venen a la resta de Dinamarca i compensen el consum de com­bustibles fòssils com el petroli que encara avui dia es fa servir per alguns cotxes.

És per això que, ara per ara, és una illa neutral en carboni, és a dir, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que genera equival a zero, ja que es redueix el consum energètic de les cases i es millo­ra l’eficiència en els processos. Søren Hermansen, un granger que ha viscut tota la vida a l’illa i és el principal promotor d’aquesta transició des de l’inici, afirma que l’èxit en la implementació dels molins és la participació activa de la ciutadania.

La titularitat de les fonts d’ener­gia eòlica es divideix entre em­preses privades, grups d’inversió, el govern local i els propis ciuta­dans. “Vam acordar que si podies veure el molí des de la finestra de casa, podries ser inversor”, afirma Hermansen.

CALEFACCIÓ

Pel que fa a la calefacció i l’aigua calenta, el 1994 es va construir la primera planta de distribució a Tranebjerg, al centre de l’illa, que crema bales de palla provinents de les granges locals per escalfar l’aigua i enviar-la a les cases pro­peres a través de canonades. La palla és mòlta i tamisada abans de la combustió, i les cendres que es desprenen es fan servir com a fertilitzants pels agricultors.

El 2002, es va instal·lar una se­gona planta al nord de l’illa que, a través de plaques solars i la cre­ma de serradures, proveeix calor a gairebé 200 veïns.

Un any més tard, al nord-oest de l’illa va posar-se en funciona­ment una altra central de crema de palla, Onsbjerg, que actua com la de primera però a petita escala. Finalment, al sud-est de Samsø es va instal·lar la planta de Ba­llen-Brundby, que genera energia tèrmica per a més de 240 veïns també mitjançant la combustió de palla.

Actualment, el 75% de l’illa s’abasteix d’escalfor i aigua ca­lenta gràcies a aquestes plantes de distribució. El requisit per ac­cedir al servei: pagar 100 corones (13 euros) per subscriure-s’hi, un gest purament simbòlic, i una quota anual per al subministra­ment

“Hi ha un 10% de la pobla­ció que hi està molt implicada i et diu que sí des d’un principi. A un altre 80%, els has de fer veu­re que és necessari i que tots en podem treure profit. El 10% res­tant es nega a fer el canvi” explica Hermansen.

AUTOABASTIMENT

Un 25% de la població viu allunya­da de les plantes de distribució. Alguns, com Steffan Wolffbrandt, han decidit implementar el seu propi sistema d’energies renova­bles: “M’he gastat 22.000 euros per construir una turbina de vent, una caldera que funciona amb la crema de residus de fusta i pla­ques solars per a l’electricitat de casa”, explica.

En només quatre anys va re­cuperar la inversió i no paga ni un euro pel consum energètic de casa. “D’això en dic llibertat, perquè no has de treballar per poder viure”, confessa somrient. “A més, ara hi faig diners; llogo algunes cases que tinc en propi­etat i venc l’energia que em so­bra als inquilins”.

ENERGY ACADEMY

Tot plegat no hauria estat possible sense la participació de l’Energy Academy. Aquesta organització va néixer el 2007 fruit de l’agru­pació de diferents institucions per investigar en les energies renova­bles. En l’actualitat, científics, po­lítics, empreses privades i altres organismes organitzen xerrades sobre noves tecnologies i la rela­ció que tenen amb la sostenibilitat i el medi ambient.

Ubicada en un edifici amb totes les instal·lacions i sistemes ne­cessaris per consumir tan poca energia com sigui possible (apro­fiten fins i tot l’aigua de la pluja per a les cisternes), l’Energy Academy ha esdevingut un punt de trobada per a experts i perio­distes, a més d’un atractiu únic a l’illa de Samsø per a les escoles i els visitants.

“Som conscients que no es pot implementar el model de Samsø en altres ciutats més grans amb condi­cions diferents a les nostres, però sí que poden aprendre de nosaltres”, assenyala Søren Hermansen, direc­tor de l’Energy Academy. “Samsø és també un referent en el compromís de tothom, des dels veïns a les altes institucions. D’això també en poden prendre nota, encara que el vent no bufi tant fort com aquí”.

VINT ANYS DESPRÉS

Després d’aconseguir l’autosufi­ciència en l’energia elèctrica i en pràcticament la totalitat de l’ener­gia tèrmica, a Samsø s’han mar­cat un nou repte: deixar d’utilitzar combustibles fòssils l’any 2030. De moment, les institucions prediquen amb l’exemple: els cotxes dels car­ters i dels treballadors socials són elèctrics. I la meitat dels del funcio­nariat de l’ajuntament, també.

El ferri que condueix els habi­tants fins a la península funciona amb gas en comptes de petro­li, però l’objectiu és substituir-lo per biogàs produït a l’illa. Aques­ta substitució forma part dels set grans objectius que es marquen i que ja estan en marxa. Quan es pregunta a l’Steffan perquè va de­cidir començar aquest procés fa vint anys, la resposta és clara: “pel medi ambient i perquè és divertit mantenir tot això funcionant”.

A Espanya van seguir l’exemple les Illes de Hierro i La Graciosa de l’arxipèlag de les Canàries.

L’ILLA DE HIERRO

L’illa de Hierro va ser gràcies a La Central Hidroeólica de El Hierro, projecte que va portar a càrrec amb Gorona del Viento El Hierro, S.A, amb el suport del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, va permetre convertir a l’illa més occidental de l’Arxipèlag Canari en l’única capaç d‘autoabastir-se d’energia elèctrica a partir de fonts renovables,  gràcies a un sistema de innovació tecnològica que integra la producció d’energia eòlica i hidràulica.

L’ILLA LA GRACIOSA

La Graciosa segueix els passos de l’Illa de Hierro, la més petita i occidental de les illes Canàries, on el vent i l’aigua se encarreguen de proveir d’electricitat als seus habitants gràcies a la posta en marxa de la central hidroelèctrica de Gorona del Viento

Una micro-xarxa elèctrica intel·ligent convertirà en productors als residents Les seves característiques la fan ideal per convertir-se en una illa verda, 100% sostenible, una aspiració per a la qual treballa des de 2010 el Govern de Canàries. L’objectiu de les autoritats és transformar-la en un “laboratori enmig de l’Oceà Atlàntic”, un referent mundial de bones pràctiques en matèria d’energia, potenciant l’eficiència energètica, les fonts renovables i el cotxe elèctric.

Actualment s’està duent a terme un projecte de micro-xarxa intel·ligent (smart grid, en anglès) d’energia elèctrica, que integrarà la produïda en el futur per les fonts renovables, per aconseguir major eficiència energètica i una òptima utilització de les fonts no contaminants.

Les microxarxes solen operar connectades al sistema elèctric, però amb la capacitat d’autoabastir i funcionar de manera aïllada quan resulti necessari, de manera que redueixen la dependència cap a la xarxa de distribució elèctrica convencional. Són de gran utilitat en sistemes insulars aïllats, caracteritzats per disposar de xarxes elèctriques petites i febles, com és el cas de La Graciosa, i en escenaris d’alta penetració d’energies renovables.

L’objectiu és, per tant, aconseguir una solució de subministrament energètic net per a la vuitena illa canària i, al mateix temps, pal·liar la seva dependència energètica: aconseguir una xarxa més fiable, fer servir millor l’energia guanyant eficiència i reduint costos, diversificar les fonts i disminuir les emissions de diòxid de carboni gràcies a la integració de les renovables

font. blogenergiasostenible, fulls dels enginyers