Els principals escenaris on s’aplicaria l’Informe Anual de l’Agència Internacional de l’Energia sobre Prospectiva Energètica 2017-2040 són les noves polítiques (que inclouen els compromisos dels països signants de l’acord de París), les polítiques actuals i, com a novetat de l’edició d’aquest any, l’escenari de desenvolupament sostenible, el qual mostra el camí per arribar als objectius relacionats amb l’energia de l’Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
El Dr. Mariano Marzo, catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, en el marc d’una jornada, va llençar una pregunta a l’aire: “quanta energia addicional necessitarà el món l’any 2040 i on?”. Les necessitats energètiques mundials creixen més lentament que en el passat però encara augmentaran un 30% fins a arribar al 2040. “Això equival a afegir una altra Xina o una altra Índia a l’actual demanda mundial”, va concloure l’especialista. Com es pot solucionar? Dient adeu a les antigues formes d’entendre el món de l’energia. Segons Marzo, “els països canvien de rol, això fa que el Pròxim Orient s’estigui convertint ràpidament en un important consumidor d’energia i els Estats Units en un important exportador”.
Si parlem del futur que tenen el petroli i el gas no convencionals als EUA, el catedràtic va afirmar que “es convertiran en líders indiscutibles en la producció d’aquestes dues fonts d’energia”. El shale gas i el tight oil, juntament amb una major eficiència en la demanda, s’estan traduint en un canvi extraordinari en la posició dels Estats Units en el context energètic global.
REVOLUCIÓ ENERGÈTICA DE LA XINA
Pel que fa a la revolució energètica de la Xina i el seu impacte al món, el WEO 2017 estableix que el creixement en el consum d’energia d’aquest país fins al 2040 se centrarà principalment en el gas natural i en les tecnologies baixes en carboni. Aquest fet es tradueix en una brusca ruptura amb les tendències del passat.
En l’escenari de les noves polítiques, l’estancament de les emissions entre 2014 i 2016 representaria una pausa en el context d’una ascensió més lenta i, al mateix temps, un punt d’inflexió a l’escenari de desenvolupament sostenible. Seguint en aquest mateix context, es preveu, d’una banda, segons va exposar el ponent, que “el 2030, nou de cada deu persones sense accés a l’electricitat es localitzin a l’Àfrica subsahariana”. D’altra banda, “més del 80% del creixement de la demanda de gas fins al 2040 es localitzarà a les economies en vies de desenvolupament a l’Àsia, l’Orient Mitjà, Àfrica i l’Amèrica Llatina”.
Un altre dels aspectes que es va tractar en la trobada va ser la persistència dels baixos preus del petroli, els quals “variaran àmpliament segons l’escenari per reflectir com les diferents disponibilitats de recursos, costos d’extracció i polítiques energètiques poden afectar l’equilibri oferta-demanda”. Respecte als vehicles elèctrics, es calcula que, el 2025, els costos de capital dels automòbils elèctrics seguiran sent més alts que els dels vehicles convencionals. Tot i així, la disminució de costos operatius poden fer que els períodes de recuperació resultin atractius per als consumidors.
Per últim, Mariano Marzo va exposar que es preveu que la Xina, l’Índia i els EUA liderin els avenços en l’energia solar fotovoltaica, mentre que Europa serà pionera en la generació d’energia eòlica terrestre i marítima. En el camp de l’electricitat, l’acadèmic va afirmar que “el 2040, l’Índia haurà sumat a la generació d’aquesta energia l’equivalent a la de la Unió Europea d’avui en dia, mentre que la Xina agregarà l’equivalent a la dels EUA