Dones en la ciència i l’enginyeria: avenços i reptes pendents en els espais de decisió

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer), és necessari posar el focus en l’evolució de la presència femenina en l’àmbit científic i tecnològic, així com en els reptes que encara persisteixen, especialment en els espais de decisió i lideratge.

Segons dades recollides per 3Cat i informes internacionals, aproximadament quatre de cada deu investigadors al món són dones. Aquesta xifra representa un avenç significatiu respecte a dècades anteriors. Tanmateix, aquesta presència no es trasllada de manera proporcional als càrrecs directius, a la direcció de projectes estratègics ni als òrgans de govern de centres tecnològics, universitats i institucions acadèmiques.

La paritat en l’accés no sempre es converteix en paritat en el lideratge.

Font: Freepik. Photovoltaics factory engineer wearing yellow hardhat analyzing data, reviewing system metrics. Solar panels plant technician troubleshooting technical issues using computer software, camera B

Enginyeria: un àmbit amb marge de millora

En l’àmbit específic de l’enginyeria —i especialment en les disciplines industrials i tecnològiques— la presència femenina continua sent inferior a la mitjana global. Tot i l’increment progressiu d’estudiants en carreres STEM, la participació en determinades especialitats tècniques encara és reduïda.

Aquest desequilibri no només afecta la composició del sector, sinó també la seva capacitat d’innovació i competitivitat. La diversitat en equips d’enginyeria aporta perspectives complementàries, millora la presa de decisions i enriqueix el desenvolupament tecnològic. Un sector industrial fort necessita integrar tot el talent disponible.

La importància dels referents

Visibilitzar dones científiques i enginyeres és clau per inspirar les noves generacions. Quan les nenes disposen de referents femenins en la ciència i la tecnologia, augmenta la probabilitat que s’interessin per aquests àmbits i que s’hi projectin professionalment.

La igualtat no és només una qüestió d’equitat, sinó també de qualitat i excel·lència científica. La recerca i la innovació es beneficien de la diversitat de mirades, experiències i enfocaments. Incorporar plenament el talent femení significa avançar cap a una ciència i una enginyeria més sòlides i competitives.

Referents que han canviat la història

La història de la ciència està plena de dones que han fet aportacions fonamentals, sovint invisibilitzades durant anys:

  • Marie Curie, pionera en l’estudi de la radioactivitat i primera persona a rebre dos Premis Nobel.
  • Rosalind Franklin, clau en el descobriment de l’estructura de l’ADN.
  • Margarita Salas, referent en biologia molecular.
  • Hipàtia d’Alexandria, matemàtica i astrònoma a l’antiguitat.

Aquests noms són només una mostra del talent femení que ha contribuït decisivament al progrés científic i tecnològic.

El repte actual: despertar vocacions i consolidar lideratges

Un dels principals objectius d’aquesta jornada és inspirar vocacions científiques i tecnològiques entre les joves. Les nenes han de poder imaginar-se com a investigadores, enginyeres, matemàtiques o tecnòlogues sense estereotips ni limitacions.

Alhora, el repte no és només d’accés, sinó també de trajectòria professional: cal garantir que les dones puguin consolidar carreres tècniques sòlides i accedir a espais de responsabilitat i direcció.

Universitats, empreses, administracions i col·legis professionals tenen un paper fonamental en la promoció d’entorns inclusius, en la generació de referents i en el suport al desenvolupament del talent femení dins del sector industrial i tecnològic.

Cap a una enginyeria més diversa i competitiva

La igualtat en la ciència i l’enginyeria no és només una qüestió social, sinó també estratègica. El futur del sector industrial passa per la innovació, la digitalització i la sostenibilitat, reptes que requereixen equips diversos i altament qualificats.

El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència és una oportunitat per reconèixer els avenços assolits, però també per reafirmar el compromís amb una enginyeria més diversa, equitativa i preparada per afrontar els desafiaments tecnològics del futur.

📚 Fonts i referències

  • 3Cat – “4 de cada 10 investigadors científics són dones, però falta paritat en llocs de lideratge” (3cat.cat, 2025).
  • UNESCO – Dades globals sobre la participació de les dones en la recerca científica.
  • Nacions Unides – Resolució oficial del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer).
  • Comissió Europea – Informe She Figures sobre dones en la ciència i la innovació a la UE.
  • Institut Nacional d’Estadística (INE) – Estadístiques sobre personal investigador i R+D a Espanya.

5 eines digitals amb IA que tot enginyer o enginyera hauria de conèixer a 2025

Descobreix 5 eines digitals amb intel·ligència artificial clau per a enginyers industrials: optimitza processos, redueix errors i impulsa la teva carrera cap a la Indústria 4.0.

Font pròpia disenyat amb IA

 La intel·ligència artificial (IA) aplicada a l’enginyeria està transformant profundament la manera com treballem als diferents sectors industrials. Pot donar suport en totes les etapes d’un producte o servei: des del disseny i els càlculs justificatius, fins a l’aplicació de normativa, la redacció del projecte i l’execució, passant per la gestió de dades i la simulació. En definitiva, la IA ofereix solucions que augmenten la productivitat, redueixen errors i faciliten la presa de decisions.

Segons l’Informe Tecnològic d’ACCIÓ 2024, la IA s’ha consolidat com un pilar fonamental de la Indústria 4.0, millorant l’eficiència, reduint costos i permetent la predicció de fallades en equips crítics.

En aquesta nova era industrial, dominar les eines digitals basades en IA ja no és opcional: és un requisit indispensable per a qualsevol professional de l’enginyeria que vulgui mantenir-se competitiu al mercat laboral. A continuació, vegem 5 eines d’IA imprescindibles per al dia a dia d’un enginyer o enginyera, amb exemples pràctics d’aplicació real 👇

1. ChatGPT / Copilot – Assistents intel·ligents

Els assistents intel·ligents de llenguatge basats en IA poden ajudar a:

☑️Redactar informes i documentació tècnica.

☑️Generar codi de programació per a scripts i automatitzacions.

☑️Resoldre dubtes sobre normativa o desenvolupament de càlculs justificatius.

📌A la pràctica: poden generar un primer esborrany d’una memòria tècnica o revisar fórmules i textos de càlcul.

2. MATLAB amb IA i Machine Learning Toolbox

Matlab permet integrar mòduls d’IA per:

☑️Analitzar grans conjunts de dades d’assaigs o sensors.

☑️Entrenar models de predicció i manteniment predictiu.

☑️Simular processos industrials complexos.

📌A la pràctica: pot predir fallades en motors elèctrics a partir de dades de vibració, optimitzant el manteniment preventiu

3. TensorFlow / PyTorch – Desenvolupament de models d’IA

Pot ser d’utilitat per enginyers que treballen amb dades o a recerca R+D, aquests frameworks pemeten:

☑️Crear xarxes neuronals per al reconeixement d’imatges o sons.

☑️Desenvolupar algoritmes de control intel·ligent.

☑️Aplicar tècniques avançades d’aprenentatge automàtic.

📌A la pràctica: poden detectar defectes en peces fabricades a partir d’imatges de control de qualitat.

4. Power BI amb IA integrada

Les eines de Business Intelligence incorporen mòduls d’IA que permeten:

☑️Generar prediccions automàtiques de tendències.

☑️Detecten anomalies en processos productius.

☑️Transformen grans volums de dades en quadres de comandament visuals.

📌A la pràctica: en una fàbrica de components industrials, Power BI amb IA pot monitoritzar la producció en temps real. Si un sensor detecta una desviació en la temperatura d’un procés crític, la IA envia una alerta automàtica i recomana accions correctives abans que es generi un defecte. Això redueix pèrdues i garanteix la qualitat del producte.

5. Eines de visió artificial (OpenCV, YOLO, Cognex)

La IA aplicada a la visió artificial és clau per al control de qualitat i l’automatització. Pot utilitzar-se per:

☑️Inspeccionar automàticament les línies de producció.

☑️Fer control dimensional i detecció de defectes.

☑️Fer seguiment i classificació automàtica de productes.

📌A la pràctica: en una línia de muntatge de components electrònics, la combinació de Cognex i YOLO permet detectar soldadures defectuoses, etiquetar peces incorrectes i enviar alertes automàtiques al sistema de gestió. Això evita errors al producte final i redueix costos.

🏁 Conclusió

La combinació de coneixements d’enginyeria i eines d’IA obre noves oportunitats per optimitzar processos en el nostre dia a dia, com per exemple, reduir costos i innovar en projectes industrials. Per tant, dominar aquestes tecnologies ja no és només un avantatge com a professional, sinó una necessitat per al desenvolupament professional dins de la Indústria 4.0.

I tu, ja utilitzes alguna eina de IA en el teu dia a dia com a enginyer/era?

📚 Fonts i referències

  1. ACCIÓ (2024)Informe Tecnològic: Tendències en Intel·ligència Artificial i Indústria 4.0
    👉 https://www.accio.gencat.cat
  2. MathWorks (MATLAB & Simulink)AI and Machine Learning Toolbox
    👉 https://www.mathworks.com/products/machine-learning.html
  3. TensorFlowAn Open-Source Machine Learning Framework for Everyone
    👉 https://www.tensorflow.org
  4. PyTorchBuild, Train and Deploy Deep Learning Models Easily
    👉 https://pytorch.org
  5. Microsoft Power BIAI Features and Predictive Analytics in Power BI
    👉 https://learn.microsoft.com/power-bi/
  6. OpenCVOpen Source Computer Vision Library
    👉 https://opencv.org
  7. Cognex CorporationMachine Vision Systems for Industrial Automation
    👉 https://www.cognex.com
  8. YOLO (You Only Look Once)Real-Time Object Detection Framework
    👉 https://github.com/ultralytics/yolov5

Per què no podríem viure sense enginyeria?

Descobreix com l’Enginyeria esta present a la vida quotidiana i per que es clau per al futur de la societat.

Font Free Copyright: https://images.pexels.com/photos/18464992/pexels-photo-18464992.jpeg

Al matí, el rellotge intel·ligent ens desperta amb una melodia suau, després, encenem la llum i comencem el dia amb una beguda calenta. Quasi immediatament i sense adonar-nos-en, agafem el mòbil, encara que sigui només un moment, per fer el primer scroll a les xarxes socials o per respondre una trucada. Més tard ens disposem a anar a la dutxa i gaudim de l’aigua, sigui freda o calenta. Un cop preparats per sortir de casa, agafem el cotxe —sigui de gasolina, híbrid o elèctric— o, en alguns casos, fem ús del transport públic per arribar al lloc de treball. I tan sols ha passat una hora des que ens hem despertat, però ja estem envoltats d’enginyeria per tot arreu.

L’enginyeria és la disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat per resoldre problemes reals i quotidians, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones. Sense enginyeria, no gaudiríem de transports segurs, habitatges resistents ni hospitals ben equipats. En aquest article descobrirem què és l’enginyeria, quines branques la formen i per què és tan essencial per al present i el futur de la nostra societat.

Però, què seria del nostre dia a dia sense enginyeria? Difícil d’imaginar no? L’enginyeria té un abast molt transversal i contribueix a millorar constantment la nostra vida quotidiana. Des de l’aigua que surt de l’aixeta fins a l’ascensor que ens porta a la feina o el telèfon amb què ens comuniquem… tot això és possible gràcies al treball d’enginyers i enginyeres al llarg del temps, generació rere generació, adaptant-se a les necessitats de cada societat amb responsabilitat i consciència social. Així doncs, la seva feina va molt més enllà de les habilitats tècniques: ajuda a resoldre problemes reals i impulsa l’avenç de la societat, demostrant la importància d’integrar valors humans en la pràctica professional.

Tal com assenyalen Lee et al. (2023): “L’educació en enginyeria ha d’anar més enllà de les habilitats tècniques i fomentar la responsabilitat social i la consciència ètica”

Doncs, què és exactament l’enginyeria? L’enginyeria és l’aplicació pràctica del coneixement científic i tècnic per dissenyar, construir i millorar sistemes, productes i serveis. acontinuació llistem les seves branques principals:

  1. Enginyeria civil: s’aplica a la construcció de carreteres, edificis, ponts, etc.
  2. Enginyeria mecànica: al disseny i fabricació de màquines, motors, sistemes industrials per diferents sectors.
  3. Enginyeria elèctrica: al disseny i legalització de les diferents instal·lacions de xarxes.
  4. Enginyeria industrial: a la optimització de processos, producció i logística.
  5. Enginyeria informàtica: al desenvolupament d’aplicacions digitals, i l’aplicació de la intel·ligència artificial a diferents camps.

Segons Maldonado & Gómez-Cruz (2011), “L’enginyeria s’ha d’entendre com una ciència de la complexitat, no només com un conjunt de tècniques aplicades”, posant èmfasi en la visió global i social de la disciplina.

L’enginyeria en la vida quotidiana:

Encara que sovint no ens n’adonem, l’enginyeria és present en cada moment del nostre dia, fins i tot en els detalls més bàsics de la vida en societat. Moltes vegades percebem aquests detalls com si fossin drets adquirits: poder beure aigua després de fer esport, desplaçar-nos amb transport públic o privat, o utilitzar l’ordinador per mirar un tutorial d’un creador de contingut a l’altra punta del món. Tot això ha estat possible gràcies a la feina dels professionals de l’enginyeria, que amb formació continuada, treball en equip amb altres disciplines i un enfocament humanístic de la ciència, han sabut detectar les necessitats de les persones i donar resposta als nous reptes que es van presentant.

Per exemple, recordem que l’abastiment de l’aigua potable va ser una realitat gràcies a l’enginyeria hidràulica i ambiental. Els transports que fem servir el dia d’avui és fruit de l’enginyeria civil i mecànica. Les comunicacions digitals van ser desenvolupades per enginyeria electrònica i informàtica. Així mateix, no podem oblidar que l’alimentació i logística del que desfruitem van ser optimitzades per enginyeria industrial. Tal com destaca Canney & Bielefeldt (2012), “Els estudiants d’enginyeria sovint veuen la seva professió com una manera de millorar la societat i marcar una diferència tangible a les vides de les persones”.

El futur de l’enginyeria:

El món afronta reptes enormes: canvi climàtic, creixement urbà, transició energètica, digitalització i molt més. Els professionals de l’Enginyeria tenim una gran responsabilitat amb la societat i juguem un paper clau per trobar-hi solucions i millores als nous reptes marcats per la normativa europea per desenvolupar una societat més sostenible en el temps.

Rahimifard & Clegg (2008) subratllen que “La comunitat enginyera té un paper crític en la promoció del desenvolupament sostenible i la reducció de l’impacte ambiental”.

En conclusió, l’enginyeria no és només una professió, sinó una disciplina que combina ciència, tecnologia i creativitat, aplicada al desenvolupament de la humanitat al llarg del temps i sempre coexistint amb valors ètics, morals i responsabilitat social. És capaç d’adaptar-se a una societat que cada vegada exigeix més desenvolupament tecnològic en la indústria i més innovació en la vida quotidiana.

A més a més, l’enginyeria és la base del progrés de la societat, i arriba a tot allò que fem servir diàriament: des del cafè del matí fins al transport públic que ens porta a la feina. I tot plegat és possible gràcies a la feina constant d’enginyers i enginyeres.

Font article:

  1. Canney, N. E. & Bielefeldt, A. R. (2012). Engineering Students’ Views of the Role of Engineering in Society. ASEE Annual Conference & Exposition.
  2. National Academy of Engineering. (1991). The Social Function of Engineering: A Current Assessment. National Academies Press.
  3. Rahimifard, S. & Clegg, A. J. (2008). The Role of Engineering Community in Sustainable Development. International Journal of Sustainable Engineering, 1(1), 1–2.
  4. Lee, Y., Lee, O., et al. (2023). Promoting engineering students’ social responsibility and willingness to act on socioscientific issues. International Journal of STEM Education.
  5. Maldonado, C. E. & Gómez‑Cruz, N. A. (2011). The Complexification of Engineering. arXiv.
  6. Autili, M., De Sanctis, M., Inverardi, P., Pelliccione, P. (2024). Engineering Digital Systems for Humanity: a Research Roadmap. arXiv.