Un informe elaborat per l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers i KPMG mostra que els objectius de reducció d’emissions de CO2 Espanya el 2030 poden aconseguir-se de manera eficient en costos.
Espanya ha de reduir almenys un 40% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte al 1990 per 2030 amb la finalitat de complir els objectius marcats per la Unió Europea. Per aconseguir-ho d’una manera eficient, s’han d’implantar aquelles mesures amb major potencial de reducció d’emissions al menor cost per a la societat en el seu conjunt. És a dir, sense imposar costos addicionals als consumidors i mantenint criteris de proporcionalitat, factibilitat tècnica, viabilitat econòmica i neutralitat tecnològica i fiscal. Així mateix, serà necessària la contribució de tots els sectors implicats.
Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Perspectiva per a la reducció d’emissions de CO2 a Espanya a 2030. El paper dels productes petrolífers’, elaborat per l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP) i KPMG. L’objectiu del mateix és analitzar la contribució dels derivats del petroli en la transició energètica i avaluar com les millores tecnològiques que s’implementaran a 2030 en els diferents sectors econòmics contribueixen al compliment de l’objectiu de reducció d’emissions de CO2 a Espanya.
Pel bon camí
Entre 2005 i 2016, Espanya va reduir les seves emissions ETS (electricitat i indústria) en un 41,7% i les no MTS (residencial, transport, comercial) en un 14,7%. No obstant això, per als propers anys queda pendent una reducció addicional pel que fa als nivells de 2005 de 26,4 milions de tones de CO2 en els sectors no MTS i de 2,9 milions de tones en els ETS per complir amb els objectius.
A 2030, el 66% de les mesures avaluades per l’informe són cost-eficients, aportant una reducció total de 46 milions de tones de CO2 anuals. I això que l’informe no inclou altres mesures per a sectors com el transport marítim, l’aviació, l’agricultura, la silvicultura o la pesca.
Aportació sectorial
La contribució de les mesures de cada sector des del punt de vista econòmic seria d’un 32% per a la generació elèctrica, un 16% per a la indústria, un 16% per al transport terrestre, un 20% per al sector residencial i un 13% per al comercial. Així, el compliment dels objectius sectorials de reducció d’emissions es podria arribar completament en els sectors MTS i en un 88% en els sectors no MTS.
En concret, el sector elèctric contribuiria a reduir un total de 14,5 milions de tones de CO2 i l’industrial en uns 7,4 milions de tones per als sectors MTS. En el cas dels no MTS, la contribució de reducció d’emissions amb mesures econòmicament eficients s’estima en 8,8 milions de tones de CO2 per al transport, 9,2 milions per al sector residencial i 6 milions de tones per al comercial, sent necessària una reducció addicional de 2,4 milions de tones.
EL POTENCIAL DEL SECTOR TRANSPORT
En el cas concret del sector transport, l’informe destaca que podria contribuir en un 20% al potencial d’estalvi total analitzat a través d’actuacions rendibles i eficients. Pel que fa als motors de combustió interna de gasolina i dièsel, així com en els híbrids, el cost relatiu d’una reducció significativa d’emissions de CO2 és inferior al d’altres tecnologies alternatives, segons l’informe. Així, per accelerar el resultat de les mesures seria molt eficaç la renovació del parc actual de vehicles per altres nous més eficients.
Pel que fa al vehicle elèctric, estima que podrà exercir el seu paper en la reducció d’emissions a 2030 sense necessitat de rebre subvencions, segons es conclou de l’evolució prevista del seu desenvolupament tecnològic, però que no s’enlairarà aquest mercat fins que el consumidor ‘raonable’ no vegi els avantatges o els beneficis econòmics a mig termini de la seva compra.
Per KMPG, encara és una tecnologia que no està madura, seria una mesura de reducció d’emissions insuficient, i per això proposa altres alternatives que permetrien assolir els objectius de manera més eficient amb un cost menor per a la societat, com ara els cotxes eficients de gasolina, gas i híbrids, que sí que han arribat a aquest punt de maduració.
EL PETROLI, UN PILAR DE L’ECONOMIA ESPANYOLA
El sector del petroli és un dels sectors amb major protagonisme dins de la transició energètica i alhora un dels motors de creixement dins de l’economia espanyola.
Productes petrolífers: 51% del consum d’energia final a Espanya (2016).
El sector del Petroli (refinació, Petroquímica i Estacions de Servei) va recaptar el 2015 un 9,5% del total d’impostos del país.
79% de les importacions de combustibles líquids provenen del cru; gairebé el 100% de les exportacions són derivats del petroli.
La indústria de refinació aporta 2.500 milions d’euros anuals a la Balança Comercial.
La contribució total del sector del Petroli al PIB d’Espanya el 2015 va arribar als 27.286.000 d’euros, representant una quota de 2,54% del PIB.
Ocupació: impacte en 2015 va ser de 271.564 persones, un 1,5% del total nacional.
font:clh