Publicat a

ACS demanda al govern d’Espanya per considerar insuficient la retribució pel Castor

La constructora de Florentino Pérez creu que ni la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant la indemnització ni la investigació judicial pels terratrèmols ho afectessin
El grup constructor ACS ha presentat una demanda contra el govern espanyol ja que considera insuficients els 300 milions d’euros que el Ministeri d’Indústria li va assignar al novembre de 2015 com a remuneració financera així com per mantenir les instal·lacions del projecte Castor entre juliol de 2012 i octubre de 2014, perquè l’empresa està convençuda que no es veuran afectats per la investigació judicial sobre els terratrèmols ocorreguts ni per la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la la indemnització, xifrada en 1.350 milions d’euros, que van rebre.

Segons revelen els comptes de l’any passat fetes públics per la constructora encapçalada per Florentino Pérez, la seva filial Escal UGS, ex-concessionari del fracassat magatzem de gas submarí, va presentar al gener de 2017 un recurs contenciós administratiu contra la resolució emesa per la Direcció General de Política i Mines estatal perquè considera que les xifres «no són raonables». Un procediment que, addueixen, encara està pendent de resolució.

El contingut de la resolució ministerial recorreguda, que el govern espanyol no ha arribat a publicar al BOE, va acabar sent difós pels socis canadencs de Pérez al projecte Castor, Dundee Energy -que posseeix un terç de les accions-, també a través d’un informe de comptes. D’acord amb aquest document, el 17 de novembre de 2015 la Direcció General de Política i Mines autoritzava el pagament en Escal UGS de 253.300.000 d’euros en concepte de remuneració financera en el període que va entre juliol de 2012 -moment que el llavors ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va parar les retribucions provisionals després del pagament de 110,69 milions- i el moment que el govern espanyol accepta la renúncia a la concessió, a l’octubre de 2014. Addicionalment, la resolució reconeixia també els costos de operació i manteniment pel mateix període: 42.300.000 més.

En el seu informe, els socis canadencs del Castor tenien la previsió de cobrar aquestes quantitats d’euros en dues fases: un 75% a finals de l’any 2016 i, el 25% restant, al llarg de quinze anys amb un interès anual de l’1, 2%, fet que podia acabar elevant el total per sobre dels 310 milions d’euros. El pagament, però, encara no s’hauria arribat a fer efectiu en cap de les posteriors ordres ministerials anuals regulant els peatges i costos fixos del sistema gasista, perquè just després que el Ministeri d’Indústria emetés la resolució, Escal UGS va presentar pocs dies després, dins el mateix mes de novembre, segons ACS, un recurs d’alçada contra la decisió per considerar que les quantitats «no són raonables». El procediment, finalment, ha acabat desembocant en el contenciós administratiu de gener de 2017.

No seria, però, l’únic procediment judicial que la constructora -propietària de dues terceres parts d’Escal UGS- havia obert durant els últims anys en contra de l’Estat espanyol per incrementar els ingressos derivats de la seva renúncia al projecte Castor. Segons el digital eldiario.es, el ex-concessionari presentar davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid un altre contenciós administratiu contra la resolució del 17 d’octubre de 2016 del Ministeri d’Indústria que denegava a l’empresa el retorn dels avals aportats durant la tramitació del projecte , una garantia per valor de 23,63 milions, que equivaldria al 2% de pressupost previst. En aquest cas però, els magistrats van tombar aquestes pretensions i, atès que la constructora no va recórrer, la resolució va esdevenir ferma.

Malgrat tot, la notícia de l’autorització d’aquests prop de 300 milions addicionals a favor de l’empresa de Florentino Pérez va tirar més llenya al foc just un any després que el govern espanyol, en un procediment llampec via decret llei -qüestionat i suspès en bona mesura posteriorment pel Tribunal Constitucional, però que de moment no ha suposat una reversió en els pagaments que els consumidors porten efectuant des de fa dos anys- aprovés el pagament de la indemnització de 1.350 milions d’euros -, en realitat 1.460, donat que la xifra es sumava als 110 que Escal UGS ja havia rebut de forma provisional.

Més encara, a la llum dels informes tècnics posteriors a que apunten, cada vegada de forma més concisa i explícita, a la responsabilitat del ex-concessionari en l’origen de l’episodi sísmic, amb més d’un miler de terratrèmols causats per la injecció del gas matalàs en fase de proves a principis de setembre 2013, sense haver arribat mai a posar-se en funcionament de manera efectiva. Així ho apuntava l’informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard, a partir del qual el govern espanyol del PP ha anunciat solemnement que les instal·lacions del Castor ja no es posaran en marxa. Un recent informe del Síndic de Greuges, fins i tot, demana una auditoria tècnica completa que determini si els estudis previs i l’operació del magatzem es van basar en especulacions acientífiques.

Florentino no té por dels tribunals
Però ni l’anul·lació del decret d’indemnització del Castor per part del Constitucional ni la investigació oberta als jutjats de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental arran dels terratrèmols semblen treure en absolut el somni Florentino Pérez. Sobre la primera, l’informe de comptes d’ACS limita l’abast de l’anul·lació, en la línia que ha apuntat inicialment el mateix govern del PP, a la no concurrència d’un «pressupost habilitant» que permetés fer servir la fórmula del decret llei, per situacions extraordinàries i d’urgent necessitat, per a l’aprovació del decret d’indemnització. «El Grup, amb el suport dels seus assessors jurídics, no considera que es pugui derivar cap perjudici com a conseqüència d’aquesta situació», sosté el document.

En el cas de la investigació iniciada per la denúncia de Fiscalia al desembre de 2014, arran del que diu textualment «als microsismes detectats a la zona del magatzem Castor», recorda que es troba «en una fase inicial d’instrucció» i el jutjat número 4 de Vinaròs encara no ha dictat cap resolució. En la causa figuren com investigats el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d’administració del ex-concessionari, a més d’ex alts càrrecs i funcionaris estatals. Tot i això, segueix el document, els directius d’ACS consideren, d’acord amb l’opinió dels seus assessors legals, que «el desenllaç» d’aquest procediment «no produirà un efecte significatiu advers en els comptes anuals consolidats en els exercicis en els quals es resolguin».

 

Publicat a

Reneix l’esperança en el sector fotovoltaic espanyol

Reneix l’esperança que el país torni a ser líder mundial en aquesta renovable després d’uns anys amb més ombres que llums

Sembla que els núvols que tapaven la solar fotovoltaica s’han anat dissipant. L’any passat a Espanya es van instal·lar 135 MW de nova potència fotovoltaica, davant els 55 MW instal·lats el 2016 i als 49 MW del 2015, segons la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). En el sector ja es parla del renaixement de la fotovoltaica a Espanya i es torna a somiar amb recuperar lideratge mundial perdut. Què hi ha darrere d’aquest renéixer?
Un dels principals motius d’aquest creixement de la potència fotovoltaica instal·lada és “l’augment de competitivitat de la tecnologia”, afirma José González Cortés, president de la secció de Solar Fotovoltaica de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA). El cost de generació de la solar fotovoltaica ha caigut un 73% des de l’any 2017 i, en el seu últim informe, l’Agència Internacional d’Energies Renovables (IRENA) preveu que es redueixi encara més en els dos pròxims anys, fins a la meitat. L’electricitat produïda amb solar fotovoltaica és la que més s’ha abaratit de totes les tecnologies renovables.

“L’augment de la potència instal·lada es produeix tant a nivell d’autoconsum com de grans projectes fotovoltaics per vendre l’energia a la xarxa”, explica González Cortés. En referència als grans parcs, el director general d’UNEF, José Donoso, destaca que és com “si la subhasta energètica del passat mes de juliol hagués actuat com una banderola de sortida”. Donoso es refereix a la subhasta d’energia renovable duta a terme pel Govern i en la qual el sector fotovoltaic es va adjudicar 3.909 MW dels més de 5.037 MW atorgats, que han de ser instal·lats abans de finals del 2019.

“En aquests moments, l’energia solar fotovoltaica ja és competitiva sense necessitat de subvencions”, assenyala González Cortés. Una situació molt diferent als anys del boom de la fotovoltaica a Espanya, que van acabar dramàticament amb la desaparició de les primes a aquesta renovable. El capital és molt conscient d’aquest nou escenari i ja torna a mirar cap a Espanya per invertir en el sector fotovoltaic nacional.

També important és el creixement registrat en l’àmbit de les instal·lacions d’autoconsum. “En molts sectors, com l’agrícola, el vitivinícola, l’agroalimentari, el de la distribució i l’hoteler, les empreses han decidit apostar per la tecnologia fotovoltaica perquè contribueix a reduir de manera important els costos d’aprovisionament d’energia elèctrica, incrementant la competitivitat “, asseguren des UNEF. I això malgrat que “l’autoconsum té una normativa poc amigable, entre la qual destaca el conegut com a impost al sol, un peatge que han de pagar les instal·lacions que superen els 10KW”, explica González Cortés. De fet, UNEF identifica l’obstruccionisme administratiu com la principal barrera per al desenvolupament de l’autoconsum. És a dir, no tots els núvols han desaparegut.
Malgrat l’avenç registrat l’any passat, Espanya segueix lluny d’altres països europeus com Alemanya, que el 2017 va instal·lar 1.750 MW de nova potència fotovoltaica, Bèlgica, on es van instal·lar 264 MW fotovoltaics i Països Baixos, amb 853 MW de nova potència. La comparació deixa encara més en evidència a Espanya si es té en compte que és un dels països amb més hores de sol.

Gràcies a la generació solar fotovoltaica, Espanya va evitar l’emissió de 3.047 milions de tones de CO2 a l’atmosfera el 2015 i va evitar la importació de 16,5 TWh d’combustibles, segons un informe d’UNEF elaborat en col·laboració amb Deloitte

Informes referenciats a l’article
Renewable Power Generation Costs in 2017
L’Energia Solar Fotovoltaica a Espanya. Desenvolupament Actual i Potencial

Publicat a

El Port de Tarragona, ‘hub’ de trànsit químics del sud d’Europa

Comptarà amb una de les majors capacitats d’emmagatzematge de líquids a granel de la Mediterrània amb el Moll de la Química. A ple rendiment pot suposar un augment de 4 milions de tones de trànsit petroquímic

El Port de Tarragona continua donant passos de gegant en la seva estratègia d’especialització en els tràfics energètics i químics per consolidar la seva posició de lideratge, consolidant-se com port hub al sud d’Europa. La infraestructura portuària va tancar l’exercici 2017 amb un volum conjunt de 25,2 milions de tones en aquests dos segments de trànsit, la qual cosa representa un creixement del 9% respecte al 2016. Aquest resultat incrementa el pes dels productes energètics i químics en el volum total d’activitat, concentrant gairebé el 75% dels trànsits.

Els primers resultats de 2018 (gener), amb un creixement de més del 50% en cru de petroli, superant per primer cop el milió de tones mensuals, i un augment de gairebé el 20% en productes químics, continuen amb aquesta evolució a la alça.

La consolidació d’aquesta tipologia de tràfics reforça l’aposta pel sector químic i petroquímic del Port de Tarragona. Els arguments de Tarragona per defensar aquest lideratge es basen, principalment, en unes infraestructures que possibiliten un servei d’emmagatzematge diversificat.

La inversió que es va realitzar al moll de la Química a 2014 ha permès doblar la superfície del port dedicada a l’emmagatzematge de líquids a granel.

L’extensió d’aquesta esplanada ha crescut de les 18 fins a les 36 hectàrees, en una operació ideada per oferir una oportunitat de creixement a les terminals independents d’emmagatzematge líquid.

La capacitat actual d’emmagatzematge ronda els 800.000 metres cúbics i la intenció és duplicar aquesta xifra en els propers anys, per aconseguir el milió i mig de metres cúbics destinats exclusivament a l’emmagatzematge de líquids a granel.

El 92% de l’espai en concessió

Actualment ja està en concessió el 92% de l’espai disponible i ja s’estan construint (per fases) els diferents equipaments i instal·lacions industrials dels operadors que han confiat en aquest projecte.

El president del Port de Tarragona, Josep Andreu, assegura que «calculem que, a ple rendiment, el moll de la Química, a cinc anys vista, pot suposar un increment de 4 milions de tones de tràfics en productes petroquímics».

Publicat a

Denuncien una actuació poc professional i rigorosa d’Escal UGS amb el magatzem de gas Castor

Els col·legis professionals de Geòlegs, Enginyers i Ambientòlegs avalen l’informe del Síndic de Greuges que reclama una auditoria tècnica del projecte

El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reclamat al Govern central una auditoria tècnica per determinar el grau de responsabilitat d’Escal UGS, empresa participada per ACS i promotora del projecte Castor, en els terratrèmols que van sacsejar els pobles del sud de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló entre setembre i octubre de l’any 2013. Considera que hi ha indicis que apunten a «una actuació poc professional i rigorosa de l’empresa», en l’estudi i planificació per construir i posar en marxa el magatzem subterrani de gas natural, aprofitant un antic jaciment de petroli.  

«Va haver-hi negligències, incompetència, dol i mala fe i per això fa falta un peritatge oficial», va assegurar Ribó en la presentació d’un informe sobre el cas,  elaborat amb el Col·legi Oficial de Geòlegs, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports,  i el d’Ambientòlegs de Catalunya, així com experts de la Universitat de Barcelona (UB). 

L’estudi conclou que existeixen prou indicis,  «en totes i cadascuna de les fases d’avaluació geològica sobre la qual es fonamenta el projecte, d’irregularitats, insuficiències, errors i contradiccions que s’haurien d’investigar en una auditoria tècnica».
«No només es tracta d’un error de disseny, sinó d’una continuada sèrie d’errors de concepte seqüenciats en el temps», va assegurar el geòleg i professor de la UB Josep Giner, qui va exigir que una autoritat independent i tècnica competent revisi tot el que s’ha fet per determinar els coneixements que es tenien previs a les injeccions de gas. 

Segons detalla aquest expert,  les proves que va presentar l’empresa per dur endavant el projecte són incorrectes.
Giner insisteix en què la falla d’Amposta està activa i «el projecte hagués fracassat igual encara que no s’haguessin produït terratrèmols». 

Per tot plegat, Ribó considera que s’ha de fer una auditoria tècnica per analitzar els informes elaborats per Escal UGS abans de la injecció de gas, i analitzar si amb les dades disponibles en els mesos previs als sismes, aquests «es podien haver previst i fins i tot evitat».

El Síndic enviarà l’informe elaborat amb els experts i col·legis professionals al Govern central, al Parlament de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i al Defensor del Poble d’Espanya, així com a la magistrada del Jutjat de Vinaròs, que s’encarrega del cas en el que estan investigats (imputats) una vintena d’excàrrecs públics i responsables de l’empresa promotora.

El Síndic també va recordar la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de desembre, que declarava nuls i inconstitucionals diversos articles del Reial Decret Llei que contemplava la hibernació de la plataforma i una compensació de 1.350 milions d’euros per a la companyia. 

En aquest sentit, va lamentar que «el Govern central no ha mogut ni un dit» per reclamar a Escal UGS aquesta indemnització, i va instar l’executiu a complir la sentència del Constitucional

Publicat a

La companyia CEPSA amplia el seu model de negoci amb l’entrada en les energies renovables

La companyia desenvoluparà el seu primer parc eòlic amb una inversió de 35 milions d’euros

El parc està situat a Cadis, on Cepsa desenvolupa la seva activitat des de fa més de 50 anys

Està previst que entre en funcionament el desembre de 2018

Cepsa ha adquirit els drets per desenvolupar un parc eòlic. El parc, situat a Jerez (Cadis), suposa el primer pas de la Companyia en el camp de l’energia eòlica i diversifica el negoci energètic de Cepsa.

Un cop desenvolupat, el parc comptarà amb una capacitat instal·lada de 28,8 MW, repartida en 11 turbines de 2,625 MW (El fabricant germànic espanyol subministrarà a Cepsa concretament 11 turbines del model G114), a més d’una línia d’evacuació de 66 kV. Amb tretze mil megawatts instal·lats a tot Espanya (13.000 MW), el que suposa una quota del 55% sobre el total (23.005 megues) del parc eòlic nacional

Expansió del model energètic

Amb la seva entrada en el mercat de les renovables, Cepsa diversifica el seu model energètic i de negoci. En paraules de Juan Manuel García-Horrillo, director de Gas i Electricitat de Cepsa “aquest és un primer pas de Cepsa a les energies renovables. Com a empresa energètica i integrada que som volem seguir avançant en aquest camp de manera progressiva, complementant la cartera de negocis derivats de combustibles fòssils amb fonts d’energia renovable. Aquest projecte ens permet tenir una visió holística com a empresa energètica i diversificar les nostres fonts d’energia per a ser capaços de satisfer les necessitats energètiques de cada realitat “.

En les projeccions de Cepsa, les energies fòssils seguiran dominant àmpliament el mercat, si bé, les energies solar i eòlica representen les de major creixement per als propers anys. Aquesta circumstància incideix en la necessitat de diversificar de manera progressiva l’activitat i atendre una demanda d’altres energies el desenvolupament es preveu especialment fort en regions com Amèrica Llatina, Àfrica o Orient Pròxim.

L’entrada de Cepsa en aquest sector, li permetrà tenir accés a mercats en creixement, desenvolupar noves capacitats i habilitats en el pla energètic i mitigar l’efecte de la volatilitat d’alguns dels mercats en què opera, com el del cru. A més, la generació d’aquesta quantitat d’energia evitarà l’emissió de 32.000 TN / any de CO2 (en comparació amb la producció de la mateixa quantitat d’energia tenint en compte el mix energètic espanyol) i també li permet a la Companyia accedir a un sector de rendibilitat sostinguda.

Cepsa a Andalusia

Cepsa és líder en el rànquing d’empreses de producció i facturació de la Comunitat amb més de 14.500 milions d’euros, un 10% del PIB andalús.

Cepsa desenvolupa la seva activitat en aquesta Comunitat a través de dues refineries de petroli, dues plantes petroquímiques, sis plantes de cogeneració, un cicle combinat, una planta de biocombustibles (adquirida aquest any), dues plantes d’envasat de gas liquat, 282 estacions de servei; a més, també subministra combustible en 4 aeroports i 10 ports i participa en el gasoducte MEDGAZ, que proveeix de gas natural des d’Algèria a Europa via Espanya (Almeria).

Cepsa és un grup energètic, 100% del grup Mubadala Investment Company, que dóna feina a prop de 10.000 professionals exercint la seva activitat en totes les fases de la cadena de valor dels hidrocarburs: exploració i producció de petroli i gas, refinació, transport i comercialitza matèria primera per a l’elaboració de productes d’alt valor afegit que són utilitzats, principalment, per a la producció de plàstics de nova generació i detergents biodegradables. Compta amb una notable presència a Espanya i, a través d’una progressiva internacionalització de les seves activitats, també desenvolupa les seves activitats en diversos continents, comercialitzant els seus productes a tot el món.