Publicat a

El Govern acorda iniciar negociacions amb l’Estat en relació amb determinats preceptes sobre emergència climàtica i impuls a les energies renovables

El Govern ha impulsat diverses modificacions normatives a la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, per fer front a la situació d’emergència climàtica mitjançant una transició ecològica i energètica que permeti assolir en el termini més breu possible els objectius que es fixaven.

També ha introduït modificacions al Text refós de la Llei d’urbanisme per facilitar i simplificar la implantació de les instal·lacions per a l’aprofitament de l’energia solar i eòlica, i una nova regulació del procediment i els requisits per a la implantació i l’autorització de les instal·lacions de producció d’energia eòlica i d’energia solar fotovoltaica.

El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública ha posat de manifest algunes discrepàncies en aquestes modificacions en considerar que alguns preceptes podrien incidir per diferents motius en les competències estatals bàsiques.

L’Acord adoptat persegueix intentar resoldre aquestes discrepàncies mitjançant un procediment de negociació bilateral i evitar la possible presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat. Font:govern.cat

Publicat a

La Unió Europea destinarà un bilió d’euros a la transició ecològica

Una de les grans incògnites del Green Deal, el seu finançament, comença a aclarir-se. El pacte verd contra el canvi climàtic de la UE costarà un bilió d’euros i la Comissió Europea ha detallat aquesta tarda com pensa aconseguir-los.

La meitat d’aquests diners provindran directament dels pressupostos comunitaris, ja que l’Executiu d’Ursula von der Leyen vol que el 25% del Marc Financer Plurianual (MFP) –que actualment es troba en negociació pel període 2021-2027– es destini a polítiques climàtiques. Això representa 503.000 milions d’euros, segons càlculs de la Comissió. Tot i així, el percentatge és inferior al que demanaven alguns grups del Parlament Europeu, començant pels Verds, que volien destinar-hi almenys el 50% del pressupost. 

L’altre mig bilió d’euros s’aconseguirà a través d’un Pla d’Inversions de l’Europa Sostenible (SEIP en anglès), que buscarà mobilitzar inversions públiques i privades amb instruments europeus.

Dins de tot aquest pla s’inclouen els 100.000 milions d’euros que Brussel·les ja va anunciar al desembre per al Fons de Transició Justa (FTJ), uns diners destinats a ajudar els països més dependents dels combustibles fòssils a reconvertir-se.   

Però per aquest fons, a més de la inversió, la Comissió Europea hi posarà diners de la seva butxaca, en concret hi aportarà una partida de 7.500 milions d’euros amb una partida addicional al pressupost. Tal com ha explicat el vicepresident pel Green Deal, Frans Timmermans, la Comissió “ajudarà els més afectats fent les inversions més atractives”, en referència als països més dependents del carbó i l’energia bruta, com Polònia.

El programa d’inversions per finançar el Green Deal arribarà a través d’InvestEU i preveu mobilitzar 279.000 milions d’euros en diners públics i privats amb projectes que incloguin l’energia sostenible i el transport. D’aquests, 45.000 milions aniran al Fons de Transició Justa. A més, entre 25.000 i 30.000 milions més es mobilitzaran a través de línies de crèdit del Banc Europeu d’Inversions per “propostes innovadores que no tenen finançament bancari”, ha explicat el comissari de Política Regional Johannes Hahn.

“Oferirem cash climàtic per evitar el crush climàtic”, ha assegurat Hahn. Aquest Fons de Transició Justa no finançarà “cap projecte d’energia nuclear”, ha explicat Hahn. On si que es destinaran diners serà en ajudes per la reconversió de treballadors del sector de l’energia fòssil o en start-ups o pimes que vulguin invertir en crear noves oportunitats econòmiques a les regions més afectades per la transició verda.

El primer pas del Green Deal

Quan al desembre la Comissió Von der Leyen va presentar el Green Deal, la proposta consistia més aviat en una línia cronològica sobre les futures accions i no en un pla concret. Ara s’ha conegut tot just l’inici del procediment que la presidenta va qualificar durant l’estrena com l’equivalent a “l’home a la lluna europeu”.

El gran projecte del mandat d’Ursula von der Leyen és aconseguir reconvertir la Unió Europea i apostar per una transició energètica i climàtica. Pocs dies després de la presentació del Green Deal, durant la cimera dels líders europeus, els països van acordar que la Unió Europea fos climàticament neutra el 2050, tret de Polònia, que no va signar l’acord perquè no pot assegurar que estigui en les condiciones d’aconseguir-ho.

Amb la presentació del SEIP, Von der Leyen vol encarrilar un marc per facilitar i estimular les inversions públiques i privades necessàries perquè tots els països, inclòs Polònia, puguin dur a terme la transició cap a una “economia neutra en el clima, verda, competitiva i inclusiva”.

Però la proposta no és suficient per a l’organització ecologista Greenpeace. L’ONG ha demanat en un comunicat que el veto a l’energia nuclear dins de l’FTJ s’estengui a totes les parts de la proposta i que inclogui, també, els combustibles fòssils. A més, també demanen que els països que no s’impliquen amb la proposta vegin amenaçats els fons verds europeus. “Això vol dir que governs com el de Polònia i Txèquia hauran de fer molt més”, ha conclòs l’assessor de Greenpeace Sebastian Mang Font:ara.cat

Publicat a

Elaboren bioplàstics a partir de residus orgànics urbans

Segons els investigadors, l’escenari per a la seva comercialització és altament favorable

Un projecte europeu en el qual ha participat la Universitat de Barcelona (UB) ha aconseguit produir bioplàstics a partir de residus orgànics urbans i ha demostrat que la seva comercialització és viable tècnica i econòmicament.

El projecte europeu RES URBIS (Resources from urban bio-waste) ha demostrat que els diferents residus orgànics urbans es poden tractar i obtenir d’ells productes biològics com bioplàstics, amb un valor econòmic superior a el dels clàssics compost i biogàs.

La part experimental de el projecte, que ha durat tres anys i ha comptat amb 3 milions d’euros de pressupost, s’ha portat a terme en dues plantes pilot, a Lisboa (Portugal) i a Treviso (Itàlia), i en cinc laboratoris, un d’ells a la Facultat de Química de la UB. En total, s’han produït prop de 30 quilos de polihidroxialcanoat (PHA), el polímer bàsic per elaborar bioplàstics a partir dels àcids grassos volàtils resultants de la descomposició de residus.

Aquest PHA s’ha obtingut mitjançant tres nous mètodes d’extracció desenvolupats en el marc de el projecte i, posteriorment, l’han processat per obtenir bioplàstics d’ús comercial. “Els resultats han estat molt positius. S’han obtingut mostres de pel·lícula de bioplàstic per usar-les com intercapa amb una pel·lícula adjacent adhesiva, amb gran potencial comercial. Aquests bioplàstics també es poden utilitzar com a béns duradors i com biocomposites amb fibres produïdes a partir de restes de parcs i jardins”, ha detallat Joan Mata, catedràtic d’Enginyeria Química i Química Analítica de la UB, que ha liderat la participació de la UB en el projecte. “A més -ha afegit Mata-, les anàlisis mostren que la presència de microcontaminants orgànics i metalls pesants en aquests materials està per sota del que marca la legislació”.

De cara a comercialitzar aquests bioplàstics, han tingut en compte la normativa europea sobre riscos per a la salut i el medi ambient dels productes químics, i “l’escenari per comercialitzar és altament favorable”, segons Mata. De l’anàlisi econòmica que han fet en diferents escenaris, entre ells l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es desprèn que la producció de PHA és viable a partir d’un preu de 3 euros el quilo, i fins i tot inferior si es consideren condicions més favorables de el procés. Aquest preu, comparat amb el del PHA comercialitzat actualment -que s’obté de cultius específics de cereals amb un cost d’entre 4 i 5 euros / quilo-, confirma la viabilitat econòmica. Font:diaridetarragona

Publicat a

TEPSA inicia una nova ampliació de la terminal del Moll de la Química

L’empresa TEPSA vol seguir creixent al port de Tarragona. L’empresa líder en emmagatzematge de productes químics a l’Estat ha presentat aquest dijous la primera fase del projecte d’expansió de la terminal que té al Moll de la Química i que ja té contractada tota la capacitat d’emmagatzematge.

Un cop finalitzada la 1ª fase del projecte d’expansió de TEPSA a Tarragona, TEPSA ha anunciat l’inici de la construcció de la segona fase del pla d’expansió, en la qual invertirà 4 MEUR per a afegir uns 14.000 metres cúbics (m3) a la capacitat d’emmagatzematge actual, que és de 71.450 m3. Més endavant preveu abordar una tercera fase, que comportarà la construcció de nous tancs, que li permetrà superar els 103.000 m3.

Coincidint amb la primera operativa de descàrrega en el nou atracament número 7 del Port de Tarragona, els responsables de l’Autoritat Portuària i de l’empresa han visitat el nou amarratge, el setè al Moll de la Química.

La directora general de TEPSA, Nuria Blasco, ha explicat que amb les noves instal·lacions l’empresa ofereix un servei d’emmagatzematge flexible als seus clients, que són les empreses del clúster petroquímic, i potencia l’operativa com a ‘hub’, atraient nous tràfics al port.

El president de l’Autoritat Portuària, Josep Maria Cruset, ha afirmat que l’empresa s’alinea amb els objectius de futur del port per créixer més, tant en tràfics de líquids a granel, com per continuar sent un ‘hub químic’ de referència a la mediterrània.

TEPSA, empresa pionera en l’activitat de recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids a granel, té més de 900.000 metres cúbics de capacitat de dipòsit en les terminals que té als ports de Tarragona, Barcelona, Bilbao i València.

Publicat a

L’hidrogen verd és el combustible de el futur

L’hidrogen serà el combustible del futur i pas a pas substituirà tots els combustibles fòssils actuals. En AleaSoft s’ha realitzat una anàlisi de la repercussió de l’hidrogen en el sector de l’energia com a factor clau en la transició ecològica i un resum de la utilització present i futura d’aquest gas en diversos sectors de l’economia.

L’hidrogen és l’element més abundant en l’univers. S’usa com input en la refinació de petroli, la producció d’amoníac i metanol i la fabricació d’acer. La demanda mundial actual d’hidrogen és de més de 70 milions de tones anuals.

El subministrament d’hidrogen a usuaris industrials és ara un negoci important a tot el món. La demanda d’hidrogen, que s’ha multiplicat per més de tres des de 1975, continua augmentant, proveïda gairebé íntegrament per combustibles fòssils, amb un 6% de gas natural global i un 2% del carbó global destinat a la producció d’hidrogen.

El nombre de països amb polítiques que donen suport directament la inversió en tecnologies d’hidrogen està augmentant, juntament amb el nombre de sectors als quals es dirigeixen. Hi ha al voltant de 50 objectius, mandats i incentius de polítiques vigents avui que donen suport directament l’hidrogen, la majoria d’ells enfocats a el sector del transport.

Producció d’hidrogen

Gairebé la totalitat de l’hidrogen actual es produeix a partir d’hidrocarburs com el gas natural i el carbó. Com a conseqüència, la producció d’hidrogen és responsable de l’emissió de prop de 830 milions de tones de diòxid de carboni per any, equivalent a les emissions de CO2 del Regne Unit i França combinades.

No obstant això, hi ha una alternativa no contaminant, l’anomenat hidrogen verd. Es tracta del hidrogen obtingut a través de l’electròlisi de l’aigua. Per a aquest procés es requereix electricitat, de manera que, si s’utilitza la generació d’una font renovable, s’haurà obtingut hidrogen sense emissions en el procés.

Obtenció d’hidrogen verd per electròlisi d’aigua a partir de fonts d’energia renovable. Font: Wood Mackenzie

Amb la disminució dels costos de l’electricitat renovable, en particular de l’energia solar fotovoltaica i l’eòlica, l’interès per l’hidrogen verd està creixent i s’han realitzat diversos projectes de demostració en els últims anys. No obstant això, el desafiament no és petit. Migrar tota la producció d’hidrogen actual representaria una demanda d’electricitat de 3600 TWh, més que la generació d’electricitat anual de tota la Unió Europea.

La construcció d’electrolitzadors en ubicacions amb bones condicions de recursos renovables podria convertir-se en una opció de subministrament de baix cost per a l’hidrogen, fins i tot després de tenir en compte els costos de transmissió i distribució del transport d’hidrogen des ubicacions renovables, sovint remotes, als usuaris finals.
Producció d’electricitat amb hidrogen

Per a l’obtenció d’electricitat a partir de l’hidrogen es realitza precisament la reacció inversa que per a l’obtenció d’hidrogen. En aquest cas es fa reaccionar amb oxigen, obtenint electricitat i aigua. A el dispositiu encarregat de realitzar aquesta reacció se l’anomena pila de combustible. Una de les primeres aplicacions pràctiques de les piles de combustible va ser en vehicles espacials, on a més del subministrament elèctric, l’aigua resultant pot usar-se pels astronautes per beure, o per refrigerar els sistemes de la nau

Principi de funcionament d’una pila de combustible d’hidrogen. Font: geek.com

D’aquesta manera, la generació d’electricitat amb piles de combustible a partir d’hidrogen és 100% neta, i a més com a subproducte es genera aigua potable.

L’hidrogen en la gestió de les energies renovables
Una de les principals limitacions que tenen les fonts d’energies renovables és que la seva generació depèn de variables meteorològiques que tenen un comportament no gestionable. La generació eòlica depèn de la intensitat de vent en les localitzacions dels parcs, que és una variable de gran aleatorietat. La generació fotovoltaica depèn dels perfils de radiació solar. Això fa que aquestes fonts d’energia no puguin garantir una determinada producció en un determinat moment, sinó que s’alternaran períodes d’alta i de baixa producció depenent de les condicions meteorològiques de cada instant.

Una manera d’aprofitar millor els pics d’alta generació d’electricitat d’aquestes fonts renovables, és utilitzar l’excedent per produir hidrogen. Després, l’hidrogen produït podria vendre directament o emprar-se per generar electricitat en el moment en què la producció de la font renovable sigui escassa.

Cost de l’hidrogen creat amb energies fotovoltaica i eòlica a llarg termini. Font: IEA

És en aquest sentit en el qual la generació d’hidrogen representaria l’element regulador de l’equilibri en el preu de mercat elèctric. En un escenari de molta producció renovable, ja sigui eòlica, fotovoltaica o d’una altra font, el preu mínim de mercat ho marcaria el valor a partir del qual seria més rendible utilitzar l’electricitat per produir hidrogen. Una baixada de preu implicaria la producció massiva d’hidrogen, la qual cosa representaria un increment en la demanda i finalment s’arribaria a un equilibri de mercat.

L’hidrogen com a forma d’emmagatzematge d’energia

L’emmagatzematge de l’energia és un dels principals reptes que enfrontarà el sector en els propers anys. Les tecnologies de bateries han evolucionat molt, però la qüestió de l’emmagatzematge a llarg termini no la resolen encara. És aquest escenari on l’hidrogen podria ser de gran utilitat. No només per la seva capacitat d’emmagatzemar energia per llargs períodes de temps, sinó també perquè serà molt més fàcil de manejar, ja que el seu pes serà menor, perquè la densitat d’energia dels tancs d’hidrogen comprimit és superior a les de les bateries de liti-ió.

L’hidrogen en el sector del transport

El sector del transport és probablement l’àrea on l’hidrogen es pot imposar de forma més efectiva. Els cotxes elèctrics de cel·la de combustible d’hidrogen (FCEV) reduirien la contaminació de l’aire local perquè, a l’igual que els cotxes elèctrics de bateria (BEV), tenen zero emissions de gasos contaminants.

Ja hi ha cotxes al mercat que utilitzen aquesta tecnologia i tenen prestacions similars i fins i tot superiors a diversos cotxes a bateries. L’aspecte en el qual el cotxe d’hidrogen si no tindrà competència és en el repostatge. Aprovisionar a un cotxe d’hidrogen és molt més ràpid que recarregar un cotxe a bateries.

Però el camp d’actuació de l’hidrogen no es resumeix als turismes. En vehicles de major grandària com autobusos o fins i tot en avions, l’alternativa elèctrica amb bateries moltes vegades es descarta pel pes que impliquen les bateries. L’hidrogen representa una forma molt més lleugera de transportar la capacitat d’alimentar un motor elèctric. Al juny de 2019 les empreses europees que formen el Consorci H2Bus es van unir amb l’objectiu de treballar en conjunt per desplegar una flota de 1000 autobusos elèctrics de cel·la de combustible que s’incorporaran a les flotes de diversos gestors europeus de transport. A més, s’instal·laran, en cadascuna de les ciutats europees on operin, la infraestructura de recàrrega d’hidrogen necessària per fer-los competitius comercialment.

L’hidrogen a més es pot convertir en combustibles a base d’hidrogen, inclosos metà sintètic, metanol, amoníac i combustibles líquids sintètics, que tenen una gamma d’usos potencials de transport.

La revolució de l’hidrogen

L ‘hidrogen verd és el combustible de el futur. La capacitat d’emprar un combustible amb una petjada de CO2 nul·la representa una revolució en el sector de l’energia i el transport. La gasolina, el gas, el carbó i tota la resta de combustibles seran desplaçats gradualment per l’hidrogen. Des de l’ús industrial fins el domèstic, el camí a seguir és la utilització de l’hidrogen com a combustible principal. A més, com ja es va esmentar, en última instància serà l’element regulador de l’equilibri de mercat elèctric. Font: elperiódicodelanergia