En aquesta petita illa de Dinamarca de 114 km2 i d’uns 4000 habitants tenen molt clar que la cura del medi ambient és essencial per al confort dels ciutadans i fa dues dècades que es van comprometre a ser un mirall per al país i per al món en l’ús d’energies renovables.
L’any 1997, el govern central danès va impulsar una competició: quina regió del país podia presentar el pla més realista per fer una transició total a l’autosuficiència a partir d’energies renovables? Quatre illes i una península es van presentar al concurs. Samsø en va ser la vencedora.
L’objectiu del ministeri d’energia danès era demostrar que sense inversions extraordinàries i fent servir la tecnologia actual es podia reduir significativament l’ús dels combustibles fòssils, especialment els utilitzats per la producció d’electricitat, escalfament i transport. El 2007, el 100% de l’electricitat de l’illa ja provenia de fonts renovables.
EL MODEL SECRET
Entre el 1998 i el 2000, es van construir onze molins de vent a Samsø que aprofitaven la planor de l’orografia danesa i les fortes ràfegues de vent. Ràpidament, es van adonar de l’encert d’aquesta decisió ja que la generació eòlica era suficient per abastir el consum elèctric de tots els habitants de l’illa. El 2002, es van construir deu molins de vent al mar, al sud de l‘illa. Aquests molins produeixen un excedent d’electricitat que venen a la resta de Dinamarca i compensen el consum de combustibles fòssils com el petroli que encara avui dia es fa servir per alguns cotxes.
És per això que, ara per ara, és una illa neutral en carboni, és a dir, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que genera equival a zero, ja que es redueix el consum energètic de les cases i es millora l’eficiència en els processos. Søren Hermansen, un granger que ha viscut tota la vida a l’illa i és el principal promotor d’aquesta transició des de l’inici, afirma que l’èxit en la implementació dels molins és la participació activa de la ciutadania.
La titularitat de les fonts d’energia eòlica es divideix entre empreses privades, grups d’inversió, el govern local i els propis ciutadans. “Vam acordar que si podies veure el molí des de la finestra de casa, podries ser inversor”, afirma Hermansen.
CALEFACCIÓ
Pel que fa a la calefacció i l’aigua calenta, el 1994 es va construir la primera planta de distribució a Tranebjerg, al centre de l’illa, que crema bales de palla provinents de les granges locals per escalfar l’aigua i enviar-la a les cases properes a través de canonades. La palla és mòlta i tamisada abans de la combustió, i les cendres que es desprenen es fan servir com a fertilitzants pels agricultors.
El 2002, es va instal·lar una segona planta al nord de l’illa que, a través de plaques solars i la crema de serradures, proveeix calor a gairebé 200 veïns.
Un any més tard, al nord-oest de l’illa va posar-se en funcionament una altra central de crema de palla, Onsbjerg, que actua com la de primera però a petita escala. Finalment, al sud-est de Samsø es va instal·lar la planta de Ballen-Brundby, que genera energia tèrmica per a més de 240 veïns també mitjançant la combustió de palla.
Actualment, el 75% de l’illa s’abasteix d’escalfor i aigua calenta gràcies a aquestes plantes de distribució. El requisit per accedir al servei: pagar 100 corones (13 euros) per subscriure-s’hi, un gest purament simbòlic, i una quota anual per al subministrament
“Hi ha un 10% de la població que hi està molt implicada i et diu que sí des d’un principi. A un altre 80%, els has de fer veure que és necessari i que tots en podem treure profit. El 10% restant es nega a fer el canvi” explica Hermansen.
AUTOABASTIMENT
Un 25% de la població viu allunyada de les plantes de distribució. Alguns, com Steffan Wolffbrandt, han decidit implementar el seu propi sistema d’energies renovables: “M’he gastat 22.000 euros per construir una turbina de vent, una caldera que funciona amb la crema de residus de fusta i plaques solars per a l’electricitat de casa”, explica.
En només quatre anys va recuperar la inversió i no paga ni un euro pel consum energètic de casa. “D’això en dic llibertat, perquè no has de treballar per poder viure”, confessa somrient. “A més, ara hi faig diners; llogo algunes cases que tinc en propietat i venc l’energia que em sobra als inquilins”.
ENERGY ACADEMY
Tot plegat no hauria estat possible sense la participació de l’Energy Academy. Aquesta organització va néixer el 2007 fruit de l’agrupació de diferents institucions per investigar en les energies renovables. En l’actualitat, científics, polítics, empreses privades i altres organismes organitzen xerrades sobre noves tecnologies i la relació que tenen amb la sostenibilitat i el medi ambient.
Ubicada en un edifici amb totes les instal·lacions i sistemes necessaris per consumir tan poca energia com sigui possible (aprofiten fins i tot l’aigua de la pluja per a les cisternes), l’Energy Academy ha esdevingut un punt de trobada per a experts i periodistes, a més d’un atractiu únic a l’illa de Samsø per a les escoles i els visitants.
“Som conscients que no es pot implementar el model de Samsø en altres ciutats més grans amb condicions diferents a les nostres, però sí que poden aprendre de nosaltres”, assenyala Søren Hermansen, director de l’Energy Academy. “Samsø és també un referent en el compromís de tothom, des dels veïns a les altes institucions. D’això també en poden prendre nota, encara que el vent no bufi tant fort com aquí”.
VINT ANYS DESPRÉS
Després d’aconseguir l’autosuficiència en l’energia elèctrica i en pràcticament la totalitat de l’energia tèrmica, a Samsø s’han marcat un nou repte: deixar d’utilitzar combustibles fòssils l’any 2030. De moment, les institucions prediquen amb l’exemple: els cotxes dels carters i dels treballadors socials són elèctrics. I la meitat dels del funcionariat de l’ajuntament, també.
El ferri que condueix els habitants fins a la península funciona amb gas en comptes de petroli, però l’objectiu és substituir-lo per biogàs produït a l’illa. Aquesta substitució forma part dels set grans objectius que es marquen i que ja estan en marxa. Quan es pregunta a l’Steffan perquè va decidir començar aquest procés fa vint anys, la resposta és clara: “pel medi ambient i perquè és divertit mantenir tot això funcionant”.
A Espanya van seguir l’exemple les Illes de Hierro i La Graciosa de l’arxipèlag de les Canàries.
L’ILLA DE HIERRO
L’illa de Hierro va ser gràcies a La Central Hidroeólica de El Hierro, projecte que va portar a càrrec amb Gorona del Viento El Hierro, S.A, amb el suport del Ministerio de Industria, Energía y Turismo, va permetre convertir a l’illa més occidental de l’Arxipèlag Canari en l’única capaç d‘autoabastir-se d’energia elèctrica a partir de fonts renovables, gràcies a un sistema de innovació tecnològica que integra la producció d’energia eòlica i hidràulica.
L’ILLA LA GRACIOSA
La Graciosa segueix els passos de l’Illa de Hierro, la més petita i occidental de les illes Canàries, on el vent i l’aigua se encarreguen de proveir d’electricitat als seus habitants gràcies a la posta en marxa de la central hidroelèctrica de Gorona del Viento
Una micro-xarxa elèctrica intel·ligent convertirà en productors als residents Les seves característiques la fan ideal per convertir-se en una illa verda, 100% sostenible, una aspiració per a la qual treballa des de 2010 el Govern de Canàries. L’objectiu de les autoritats és transformar-la en un “laboratori enmig de l’Oceà Atlàntic”, un referent mundial de bones pràctiques en matèria d’energia, potenciant l’eficiència energètica, les fonts renovables i el cotxe elèctric.
Actualment s’està duent a terme un projecte de micro-xarxa intel·ligent (smart grid, en anglès) d’energia elèctrica, que integrarà la produïda en el futur per les fonts renovables, per aconseguir major eficiència energètica i una òptima utilització de les fonts no contaminants.
Les microxarxes solen operar connectades al sistema elèctric, però amb la capacitat d’autoabastir i funcionar de manera aïllada quan resulti necessari, de manera que redueixen la dependència cap a la xarxa de distribució elèctrica convencional. Són de gran utilitat en sistemes insulars aïllats, caracteritzats per disposar de xarxes elèctriques petites i febles, com és el cas de La Graciosa, i en escenaris d’alta penetració d’energies renovables.
L’objectiu és, per tant, aconseguir una solució de subministrament energètic net per a la vuitena illa canària i, al mateix temps, pal·liar la seva dependència energètica: aconseguir una xarxa més fiable, fer servir millor l’energia guanyant eficiència i reduint costos, diversificar les fonts i disminuir les emissions de diòxid de carboni gràcies a la integració de les renovables
font. blogenergiasostenible, fulls dels enginyers
