Limitar l’escalfament climàtic global als objectius dels Acords de París quadruplicarà d’aquí a 2040 la demanda de minerals dedicats a la construcció de tecnologies d’energies netes.
En un informe, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) indica que si la transició energètica fos més ràpida, amb vista a aconseguir la neutralitat de les emissions de carboni a mitjan segle, les necessitats en minerals per a aquestes tecnologies es multiplicarien per sis.
A tall d’exemple, un cotxe elèctric necessita sis vegades més que un de convencional i una instal·lació d’aerogeneradors eòlics en terra nou vegades més que una central de gas amb una capacitat de generació equivalent.
L’AIE adverteix que si no s’actua per respondre a aquesta explosió de la demanda d’una sèrie de minerals fonamentals per als vehicles elèctrics i les seves bateries, per a les xarxes elèctriques o per als aerogeneradors, les metes de contenció del canvi climàtic podrien quedar compromeses
ELS GOVERNS HAN D’ACTUAR
«Els desafiaments no són insuperables, però els governs han de donar senyals clares sobre com planegen convertir els seus compromisos climàtics en accions. Actuant ara i junts, poden reduir significativament els riscos de volatilitat de preus i interrupcions en el subministrament», va assenyalar el seu director executiu, Fatih Birol.
La gran prioritat és donar senyals clars sobre el ritme que tenen intenció de donar a la transició energètica i el pes de les tecnologies clau per oferir així garanties sobre un nivell adequat d’inversió que permeti desenvolupar fonts d’aprovisionament diversificades. Segons les estimacions de l’AIE, en un escenari en què es materialitzessin els Acords de París -que busquen limitar l’augment de la temperatura global a menys de 2 graus centígrads-, el desenvolupament dels cotxes elèctrics i de les bateries suposaria multiplicar al menys per 30 el consum de minerals per a aquests usos entre 2020 i 2040.
La major pujada seria per al liti, per al qual la demanda es multiplicaria per 32; per al grafit, per 25; per al cobalt, per 21; per al níquel, per 19; i per les terres rares per set.
En paral·lel, el reforçament i l’extensió de les xarxes elèctriques per donar cobertura a les energies renovables significaria a el menys duplicar el consum de coure. A més, la generació d’electricitat amb procediments amb baixes emissions de diòxid de carboni en particular amb energia eòlica i solar- es traduiria en triplicar les necessitats en minerals per a aquesta activitat.
Els autors de l’estudi posen l’accent en que davant aquestes perspectives hi ha debilitats que podrien causar colls d’ampolla en l’aprovisionament i una gran volatilitat en els preus que serien perjudicials per evolucionar cap a un sistema energètic més net.
UNA PRODUCCIÓ MOLT CONCENTRADA
Entre elles, la forta concentració de la producció dels minerals fonamentals: els tres primers països en què s’extreuen liti, cobalt o terres rares suposen al voltant de dos terços del total mundial.
Aquesta concentració és encara més marcada en el processament: la Xina acapara el 40% del coure, gairebé el 60% del liti, més del 60% del cobalt i prop del 90% de les terres rares. Un altre problema són els llargs terminis per al desenvolupament de projectes miners. L’AIE recorda que de mitjana passen 16 anys des del descobriment fins que comença l’explotació. Una forma de reduir la pressió és intentar disminuir la quantitat de material utilitzat mitjançant la innovació tecnològica, però també recorrent a el reciclatge.
Es calcula que per 2040 el reciclatge de coure, liti, níquel i cobalt de les bateries que arribin a la fi de la seva vida útil podria compensar al voltant del 10% de les necessitats d’aquests minerals. Font:elperiodicodelaenergia