Investigadors de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya reclamen un paper més important d’aquesta tecnologia en la transició energètica
Evitar el fred a l’hivern i la calor a l’estiu ens surt molt car, no només des del punt de vista econòmic, sinó, sobretot, des del ambiental. Segons la plataforma European Technology Platform on Renewable Heating and Cooling, la generació i dissipació de calor representa la major part de la demanda d’energia a occident. Suposa al voltant d’un 47% de l’energia consumida a Europa i aporta el 40% de el total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si es considera que el 81% de la demanda de calor i refrigeració és satisfeta mitjançant el consum de combustibles fòssils, resulta fàcil entendre que la descarbonització de el sector de producció de calor i fred representa el major nínxol d’oportunitat en les estratègies de mitigació del canvi climàtic. A Espanya, i a la resta d’Europa, ens hem embarcat en un ambiciós i necessari pla de transició energètica. A casa nostra, aquest pla està definit pel “Paquet de mesures sobre energia i clima” compost per l’actual Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima i l’Estratègia de Transició Energètica que tenen un biaix favorable cap a sectors de producció d’energia elèctrica mitjançant energia solar fotovoltaica i eòlica, així com cap a l’electrificació dels mitjans de transport. Les necessitats a corregir són de tal calibre que no s’entén la raó que en el paquet de mesures s’oblidin altres tecnologies renovables que ajudarien a facilitar aquesta transició energètica.
Una d’aquestes tecnologies que nosaltres, al costat d’altres científics i científiques, investiguem a l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), és l’anomenada geotèrmia succinta que, precisament a Espanya, tenen un enorme potencial. Però no només al nostre país, segons l’Agència Nord-americana de Protecció Ambiental, la geotèrmia succinta és una de les tecnologies més eficients per a la climatització d’edificis.
L’energia geotèrmica succinta fa referència a l’energia tèrmica que contenen els materials geològics, bàsicament roques i aigua subterrània, més superficials. No es tracta d’aprofitar l’energia tèrmica de terra per generar electricitat, sinó de la seva utilització directa per climatitzar els nostres edificis. Podríem dir que la geotèrmia succinta aprofita el “efecte celler” (temperatura constant durant tot l’any) per climatitzar espais interiors. Per traslladar aquest efecte als edificis es necessiten bombes de calor, la mateixa tecnologia dels aparells d’aire condicionat, però reversible perquè generi tant fred com calor. I també són necessaris intercanviadors, denominats geotèrmics, per permutar la calor amb el subsol. Aquests intercanviadors s’han d’introduir en una perforació vertical a terra a una profunditat d’entre 100 metres a 400 metres. Els materials geològics a aquesta profunditat tenen una temperatura mitjana anual pràcticament constant que permet la seva utilització energètica durant tot l’any.
Però la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica no considera la geotèrmia succinta amb el potencial que és capaç d’oferir, malgrat els seus avantatges ambientals, econòmiques i energètiques. Aconseguir la descarbonització en l’horitzó de l’any 2050 no serà fàcil. Una de les claus serà que s’adoptin més mesures específiques perquè tant els edificis privats com els de les administracions públiques redueixin mica en mica les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Per a això, seria molt útil la incorporació de tecnologies com l’energia geotèrmia ambiental succinta. Resultaria també recomanable la posada en marxa de mesures addicionals que facilitin la penetració d’aquesta tecnologia renovable a la construcció i renovació d’edificis. I seria necessària la introducció en la planificació d’ordenació urbana dels municipis de més de 50.000 habitants i en els territoris insulars de mesures per reduir les emissions derivades de la producció de calor-fred que fomentin l’ús de, entre altres fonts d’energia tèrmica renovable, la geotèrmica succinta amb les necessàries mesures fiscals i financeres.
L’energia geotèrmica és un recurs immens, ubic en tot tipus de terreny i versàtil, capaç d’ajudar a satisfer la demanda d’energia de la població mundial i de reduir la utilització de combustibles fòssils com a energia primària. Encara que és la tecnologia energètica i ambientalment més eficient, no ha aconseguit implantar-se de forma massiva a la societat. La barrera més important que l’ha impedit fins ara ha estat el seu cost inicial, ja que, encara que la seva amortització és ràpida, la construcció dels intercanviadors requereix una inversió econòmica important. Però la immensitat del repte a què s’enfronta la nostra societat no es pot permetre desaprofitar un recurs com la geotèrmia.
Miguel Mejías Moreno i Alejandro García Gil són cap d’Àrea de Hidrogeologia Aplicada i científic titular, respectivament, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i autors de el llibre Geotèrmia succinta: fonaments teòrics i aplicació (IGME). Font:elpaís