El reactor de fusió, ubicat a Cadarache (França), està finançat, en un 40%, per la Unió Europea, mentre que la resta d’inversió se la reparteixen, amb participacions situades al voltant del 10%, entre diversos països: els Estats Units, Rússia, la Xina, el Japó, l’Índia i Corea del Sud. Les centrals elèctriques es basen en combustibles fòssils, en la fusió nuclear o en fonts renovables com el vent o l’aigua. Independentment de la font d’energia, les plantes generen electricitat convertint la potència mecànica, com la rotació d’una turbina.
Acord amb el Barcelona Supercomputing Center
El projecte de fusió nuclear ITER i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) van signar un contracte per als pròxims cinc anys en el qual van acordar la col·laboració en les simulacions de generació d’energia de fusió. Aquest conveni vol promoure nous projectes acadèmics i científics i avançar en la formació de joves investigadors. El BSC compta amb 475 investigadors i experts i és un dels centres líders a escala internacional.
Tecnologia estatal
L’ITER comptarà amb tecnologia espanyola per a l’assemblatge del centre del reactor de fusió: una càmera d’acer hermèticament tancada que acollirà les reaccions de fusió, desenvolupada per ENSA, del Grup SEPI. La instal·lació comptarà amb 9 sectors, un volum interior de 1.600 metres cúbics i unes dimensions de 19,4 metres de diàmetre exterior, 11,4 metres d’alçada, i 5.200 tones de pes.
L’abast d’aquesta tecnologia abastirà tota l’enginyeria necessària per a procediments de mecanitzat, assajos no destructius de soldadura (ultrasons, radiografies, Heli) i metrològica, a banda de l’utillatge i els robots utilitzats. En l’interior de la càmera, les partícules de plasma giraran contínuament amb l’objectiu d’assolir els 150 milions de graus centígrads i poder simular l’energia solar. La funció de la càmera és millorar la protecció contra la radiació, actuar com a barra de confinament primària i proporcionar suport a altres components. L’aigua de la refrigeració, que circula a través de les parets dobles d’acer de la càmera, serà l’encarregada d’eliminar la calor generada durant l’operació. La primera fase del projecte ha conclòs amb la fabricació d’una maqueta a escala 1:1 a les instal·lacions d’ENSA a Maliaño (Cantàbria), que simula la càmera de buit. El següent pas és dur a terme els procediments d’assemblatge a la seu de l’ITER a França durant un període estimat de quatre anys