Fer servir part dels fons europeus en deduccions fiscals per a l’estalvi energètic
Esade proposa una bateria de mesures per prioritzar els fons europeus en projectes que maximitzin la rendibilitat i accelerin la transició energètica, com establir peatges i restriccions a l’trànsit en zones urbanes, pujar els impostos als hidrocarburs, exempcions en l’IVA, apujar l’IBI a llars que no compleixin estàndards energètics mínims i incentius per a la rehabilitació d’habitatges, a més d’impulsar l’i + d + i i la implantació de renovables.
Aquestes són algunes de les propostes recollides en el ‘policy brief’, elaborat pel Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade, que dirigeix Toni Roldán, per tal d’oferir una guia perquè la política econòmica pugui prioritzar i afinar les decisions d’inversió en transició ecològica davant la recepció de 72.000 milions en transferències de fons europeus fins 2023 i el Pla de Recuperació que implicarà un mínim de 26.640 milions d’euros d’inversió pública en transició ecològica per a aquest període. Espanya té una oportunitat d’or per transformar l’economia.
Perquè la transformació industrial pugui generar efectes positius a llarg termini en l’economia espanyola, està haurà d’anar acompanyada d’una reforma fiscal que inclogui mecanismes de compensació per als col·lectius afectats, de formació de professionals qualificats per abordar la transició i un decidit impuls a la innovació en matèria mediambiental.
Esade ha identificat tres grups de polítiques, el primer format per les mesures basades en la instal·lació d’energies renovables, ja que ofereixen “elevadíssims retorns” en termes de reducció d’emissions, creació d’ocupació a curt termini i efecte arrossegament sobre altres sectors, a més de poder ser implementades de manera immediata.
A més, destaca que no tindrien per què requerir inversió pública, sinó que n’hi hauria prou amb un marc regulador -subastas- que permeti als inversors recuperar costos.
Per ampliar la instal·lació d’energies renovables creu que es requereix un marc regulador que permeti als inversors recuperar els seus costos, veient les subhastes són una opció, tot i que cita altres com el foment i garantia dels contractes de llarg termini, o el disseny de l’mercat elèctric de manera que es puguin traslladar adequadament les estructures de costos de les renovables.
En canvi, apunta que pot requerir suport públic el desplegament de la capacitat industrial i d’innovació necessari perquè la instal·lació de centrals renovables no es faci fonamentalment mitjançant importacions, sinó mitjançant producció nacional.
Incentius per a la renovació d’edificis
El segon grup de mesures que compondrien les accions d’eficiència energètica en edificis (renovació) i l’impuls de el vehicle elèctric, que “tindrien un elevat efecte arrossegament i repercussió sobre l’ocupació i, tot i tenir un menor impacte mediambiental, serien de ràpida implementació”.
Proposa utilitzar part dels fons europeus rebuts per oferir incentius econòmics “més atractius”, en la línia de les deduccions fiscals de fins a un 30% en obres de renovació amb fins d’estalvi energètic a edificis de més de dos anys, completant-se amb préstecs a tipus d’interès zero o reduït (“hipoteques verds”) i incloent criteris de renda.
També suggereix el desenvolupament d’un “passaport energètic” que proporcioni un full de ruta per a la renovació per etapes dels edificis i habitatges; certificats, l’extensió d’auditories energètiques obligatòries o incentius econòmics addicionals com l’elevació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) a llars que no compleixin uns estàndards energètics mínims.
En matèria de transport veu “clau” la fiscalitat mediambiental i insta a apujar els impostos als hidrocarburs o impostos de matriculació més elevat per als vehicles contaminants, així com establir peatges d’accés i restriccions a l’trànsit o a l’aparcament en zones urbanes, sobre sobretot per als vehicles més contaminants.
En paral·lel, recomana promoure la iniciativa privada per a la generació d’una xarxa de recàrrega suficient i el disseny de programes d’incentius econòmics, com establir exempcions a l’IVA o de l’impost de matriculació per als cotxes elèctrics, o una reducció dels peatges i taxes de aparcament en ciutats.
En canvi, veu “més polèmics” els habituals plans d’ajudes a la compra de vehicles a Espanya, com el Plan2000E o el Pla Pive, l’experiència a nivell internacional “no sempre ha mostrat bons resultats”, pel que considera que “es ha de ser, per tant, extremadament cauts en el seu disseny i aplicació, ja que poden ocasionar importants distorsions”.
L’últim grup constaria de mesures que mostrarien resultats a mitjà termini, però amb un elevat potencial de creació d’ocupació i uns bons resultats en termes mediambientals: rehabilitació d’espais naturals i mesures d’adaptació a l’canvi climàtic (reforestació, restauració de litoral i d’aiguamolls , gestió de l’aigua) i reducció d’emissions i mesures d’eficiència energètica en els sectors agrícola, ramader i de gestió de residus. Font:eleconomista.es