Un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar mostra que el plàstic PLA, d’origen biològic i biodegradable, no es desfà en el medi marí més de pressa que els plàstics que provenen del petroli
El plàstic biodegradable utilitzat en plats, gots i coberts d’un sol ús no es degrada més ràpidament, en el medi marí, que els plàstics que provenen del petroli. Això obliga a tenir més cura amb l’ús de plàstics, fins i tot si se suposa que es degraden amb facilitat un cop deixats anar al medi.
Aquesta és la conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, en què també ha participat l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC) de Vigo. S’ha publicat a la revista Marine Environmental Research.
L’any 2020 es van produir, a tot el món, vora 400 milions de tones de plàstics. Al voltant d’un 4% d’aquesta quantitat, uns 15 milions de tones, van acabar en mars i oceans. Per al 2025 s’espera que aquesta quantitat sigui el doble, a causa de l’augment de la producció mundial de plàstics.
A part dels perjudicis que pot produir directament a la fauna marina, el carboni que alliberen aquests plàstics pot tenir un impacte molt més ampli en tot l’ecosistema i fins i tot en el clima.
Per esbrinar-ho, els autors van exposar diferents tipus de plàstic a les condicions de temperatura i radiació solar de l’oceà. Van utilitzar polietilè de baixa densitat, poliestirè, poliestirè expandit i àcid polilàctic (PLA). Aquest darrer s’obté a partir de midó procedent de plantes i, per tant, té origen biològic i no es basa en derivats del petroli.
Els autors van mesurar el carboni orgànic que alliberaven per la degradació. Estudis anteriors havien mostrat que aquest tipus de plàstic no es degrada a menys de 60°C i aquestes condicions no es donen a l’oceà.
Tot i així, els investigadors pensaven que podria ser més sensible a la fotodegradació provocada per la llum solar i que, posteriorment, els subproductes que es generaven podrien ser més fàcils de degradar pels bacteris marins.
Però els resultats no van corroborar la hipòtesi. Tot i ser biodegradable, el PLA no alliberava més carboni que els plàstics derivats del petroli, i això vol dir que no es degrada amb més facilitat. I pel que fa a l’acció dels bacteris, era més o menys igual d’eficient amb uns i altres
El plàstic vell contamina més que el nou
En una altra recerca, duta a terme per investigadors dels mateixos centres i publicada a Frontiers of Marine Science, els autors van dur a terme diversos experiments al laboratori.
En aquest cas, van fer servir polietilè de baixa densitat nou per comparar-lo amb una barreja de plàstics recollits a la platja de Famara, a Lanzarote. Aquesta vegada es volia esbrinar si hi havia diferències en la degradació del plàstic nou i del vell.
I els resultats van indicar que el vell, el recollit a la platja, contamina molt més que el nou. Els autors calculen que el plàstic llençat al mar estaria alliberant cada any 57.000 tones de carboni orgànic dissolt, més del doble del que suggerien els estudis anteriors, que s’havien fet amb fragments de plàstic nou.
L’explicació la dona Cristina Romera-Castillo, investigadora de l’ICM-CSIC i una de les autores de tots dos treballs:
“Això és perquè el plàstic va perdent els additius que el protegeixen de la degradació a conseqüència de l’impacte de la llum solar i l’erosió, donant lloc a un alliberament més gran de compostos químics a l’aigua, ja siguin del propi polímer o additius, que atorguen forma, color, flexibilitat i altres propietats al plàstic”.
Això pot tenir un gran impacte en l’ecosistema marí i en el cicle de carboni. D’entrada, com que el plàstic es manté en mars i oceans molts anys, alliberarà molt de carboni, que alimenta els bacteris marins. I això pot alterar la quantitat de carboni que els oceans captaran i influir, per tant, en el clima terrestre.
Però l’estudi també ha proporcionat una bona notícia: aquests bacteris són capaços de degradar alguns dels compostos alliberats pel plàstic, cosa que està ajudant a mitigar l’impacte que aquests poden tenir sobre l’ecosistema.
De cara a futurs estudis, l’equip intentarà aprofundir en aquest últim aspecte per comprovar si els bacteris marins es podrien fer servir per netejar o recuperar altres ambients contaminats per plàstic. Font: ccma.cat, pixabay