Després de quatre anys de negociacions, el 12 de desembre de 2015 es va adoptar, en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2015 (COP21), l’Acord de París.
Es tracta d’un pacte global de canvi climàtic, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic, fonamental per a la promoció d’un desenvolupament baix en emissions, resilient al clima i sostenible.
Adoptat pels 195 països de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’Acord de París obre una nova fase en la negociació internacional en matèria de canvi climàtic que permetrà desenvolupar els elements per a la seva aplicació completa i efectiva
L’Acord, destinat a substituir al Protocol de Kyoto, busca mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Un dels seus principals objectius és contenir el augment de la temperatura per sota dels 2ºC a finals de segle, però amb l’aspiració que no pugi més de 1,5 ºC.
El pacte preveu augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte hivernacle, sense comprometre la producció d’aliments.
EUA es baixa del carro
La cimera del clima (COP23) que ha tingut lloc recentment a Bonn (Alemanya) va concloure amb la aprovació d’un document en el que comencen a concretar-les regles de l’Acord de París contra el canvi climàtic, amb el qual prop de 200 països van reafirmar el seu compromís tot i la sortida del mateix dels EUA.
El primer ministre de Fiji, Frank Bainimarama, president de la COP23, ha considerat que el text aprovat en la cimera, denominat “El Moment Butlla de la Implementació” de l’Acord de París, fent un gest de complicitat a la paraula “Butlla” amb la qual es saluden els fijans, és !un pas endavant per avançar en la posada en marxa del pacte assolit el 2015, si bé cal anar més ràpid en la seva implementació “,
No obstant això, negociadors de un bon nombre de països, entre ells el comissari europeu d’Acció pel Clima, Miguel Arias Cañete, van reconèixer que «queda molta feina per davant per concloure el text de regles en la data fixada “, desembre de 2018.
Tot i que la sortida dels EUA de l’Acord de París no es materialitzarà fins al 2020, el seu anunci i el que sigui un dels grans donants ha creat un clima de desconfiança en els països en desenvolupament que han pressionat a la resta de països rics que romanen compromesos perquè els assegurin el finançament.
Els països en desenvolupament van aconseguir que el Fons de l’Adaptació del Protocol de Kyoto es mantingui en l’Acord de París. A més d’altres concessions com que les nacions riques presentin un informe transparent i detallat de quants diners van a aportar fins 2020, i el que estan fent a nivell domèstic abans d’aquesta data, que és quan entra en funcionament el pacte de París.
De la COP23 va sortir el disseny del Diàleg de Talanoa, mitjançant el qual els països han de retre comptes en la pròxima cimera de com van a incrementar l’ambició dels seus compromisos de reducció d’emissions nacionals per aconseguir l’objectiu: mantenir l’augment de temperatura del planeta per sota dels 2 graus, i, si és possible, en 1,5.
Segons científics, que aportaran un informe previ a aquest diàleg sobre els impactes de 1,5 graus d’augment de temperatura, les metes de reducció d’emissions actuals dels països no van per bon camí per a aquest objectiu sinó que condueixen a entre 3 i 4 graus més a finals de segle.
La COP23 tanca amb un Pla d’Acció De Gènere en matèria climàtica, i amb una plataforma que permetrà a les comunitats indígenes -370,000,000 de persones tenir veu en les negociacions
Una vintena de països abandonaran el carbó
Liderats per Canadà i Gran Bretanya, una vintena de països van anunciar en la conferència de Bonn que volen abandonar el carbó en la pròxima dècada, mentre l’Administració americana aposta per explotar ara els seus recursos d’origen fòssil, com el petroli d’esquist, que representen enormes jaciments al seu territori.
Espanya, Alemanya i Polònia són els únics països d’Europa Occidental que s’han quedat fora de l’ “Aliança global per eliminar el carbó”, però fonts del Govern espanyol van assenyalar que estudiaran «totes» les implicacions d’unir-se a la iniciativa.
Font: Diari de Tarragona