Publicat a

BASF revoluciona la fertilització orgànica a l’agricultura

Es tracta d’un estabilitzador que minimitza l’impacte mediambiental reduint fins a un 65% les pèrdues per rentat de nitrogen

Basf ha aconseguit transformar el món agrícola amb una innovació que permet a l’agricultor tenir a la seva disposició una eina amb la capacitat de millorar l’eficiència del nitrogen dels purins, és a dir, el rendiment de les seves collites.

Es tracta de Vizura, un estabilitzador de nitrogen per purins i altres fertilitzants orgànics, que aporta grans beneficis per a agricultors, ramaders i també per al medi ambient. De fet, En blat de moro d’ensitjat es pot incrementar la collita en un 7% addicional en comparació amb l’ús de purins sol.

A més, com a fertilitzant suposa un estalvi considerable d’entrades i flexibilitat en el pla de treball de l’agricultor. El nitrogen aportat amb els purins en l’adobament de fons es manté retingut a terra durant setmanes, permetent que el cultiu ho aprofiti a mesura que es desenvolupa.

Basf, en el seu ferm compromís amb el medi ambient, ha aconseguit que aquest estabilitzador redueixi les pèrdues del nitrogen per rentat i per emissions de gasos hivernacle. El nitrogen del purí es transforma en nitrat que per acció de l’aigua de reg o pluja, acaba dissolt i rentat amb el risc de acumular-se en aigües subterrànies. Amb Vizura la reducció d’aquestes pèrdues és important, i varia molt en funció del sòl, podent fins i tot superar el 65%.

Nitrificació, procés clau

El nitrogen és un element químic que quan és aportat en l’abonat (mineral o orgànic) pot perdre sense que les plantes ho aprofitin. Els bacteris del sòl del gènere nitrosomonas, converteixen l’amoni (NH4+) a nitrit (nitrificació) i després aquest acaba en forma de nitrat (NO3–). L’ió nitrat és molt soluble i mòbil i pot rentar-se dissolt en l’aigua de pluja o de reg i quan arriba a determinada profunditat ja no pot ser aprofitat per les arrels.

A més, aquest nitrat pot ser transformat en òxid nitrós (N2O) en els processos de desnitrificació per efecte dels bacteris desnitrificadoras, provocant que aquest es perdi en l’atmosfera ja que és molt volàtil. No obstant això, Vizura permet que els purins es pugui utilitzar com a fertilitzant d’una manera més eficient i rendible ajudant a protegir el medi ambient.

Publicat a

Creen un enzim mutant que es menja el plàstic

Científics britànics i nord-americans han dissenyat un enzim que es menja el plàstic. Al laboratori han pogut millorar un enzim que van trobar per casualitat en un abocador del Japó. Desfà el plàstic conegut com a PET (politereftalat d’etilè), que és el que es fa servir per a la majoria d’envasos i per als gots i ampolles de plàstic. Es calcula que el 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos. I, a llarg termini, aquest enzim podria ser una solució per eliminar-los.

El descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET, de fet, poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per reciclar-los a gran escala i evitar també l’extracció de combustibles fòssils per a la producció de nou PET.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic.

Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic. “És emocionant perquè indica que hi ha potencial per optimitzar el bacteri encara més”, va explicar John McGeehan, professor de la Universitat de Portsmouth i codirector de la investigació.

Amb la mutació, l’enzim comença a menjar-se el plàstic PET en qüestió de dies, però els investigadors confien que es pugui accelerar encara més per facilitar processos de reciclatge a gran escala.

“El que esperem és que aquest enzim converteixi el plàstic en els seus components originals, per poder reciclar-lo i reutilitzar-lo. Això significa que no necessitarem perforar per obtenir més petroli i, fonamentalment, reduirem el volum de plàstic al medi ambient”, va dir McGeehan.

El descobriment s’ha publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i destaca pel gran potencial com a nou sistema de gestió del plàstic, si s’aconsegueix millorar encara més el funcionament de l’enzim.

La creixent conscienciació sobre el greu problema de contaminació que suposa el plàstic, que en algunes de les seves formes com el PET pot trigar segles a descompondre’s de manera natural, ha impulsat canvis legislatius en molts països i un enduriment de la normativa europea.

Arreu del món es venen més d’un milió d’ampolles de plàstic cada minut, una producció que es recicla encara en unes taxes molt baixes a la majoria de països i que acaba generant uns residus que s’acumulen en abocadors o al mar.

Estudis científics han constatat, de fet, que l’acumulació de plàstics als oceans han generat una mena d’illa (l’anomenen “la gran zona de deixalles del Pacífic”) situada entre Hawaiï i Califòrnia, que conté 79.000 tones de plàstics acumulats i ocupa 1,6 milions de metres quadrats, una superfície equivalent a la de França, Espanya i Alemanya juntes.

Una contaminació que està afectant greument la fauna marina. El catxalot que va aparèixer mort a finals de febrer al cap de Palos, a la costa de Múrcia, portava 29 quilograms d’escombraries marines a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic com ara ràfia, trossos de xarxa o un bidó, per exemple. Segons la necròpsia, va ser aquest material el que li va causar la mort per peritonitis o per impacte al sistema digestiu, donada la impossibilitat d’expulsar-ho.

Publicat a

El tren del futur

Més automatitzat, més ràpid i encara més eficient i sostenible. Així serà aquest mitjà de transport cridat a guanyar pes a Catalunya, especialment en l’àmbit de les mercaderies, on té un llarg recorregut per endavant.

El ferroviari vol ser el transport de preferència per als desplaçaments de menys de mil quilòmetres, tant de passatgers com de mercaderies.

Els experts asseguren que el tren guanyarà pes en el mix de la mobilitat, sobretot en el transport de mercaderies. Però com seran els trens? “Per respondre aquesta pregunta cal saber primer com serà la mobilitat del futur, com ens desplaçarem”, sosté Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i del clúster ferroviari Railgrup.

La frontera és a mil quilòmetres, segons Ticó. “Per a distàncies superiors, el mitjà de transport de preferència serà l’avió, que és més ràpid. En canvi, per a desplaçar-se menys de mil quilòmetres s’optarà pel tren mitjançant un sistema ferroviari més evolucionat i veloç”, assenyala el president d’FGC i de Railgrup. “En l’àmbit urbà, es continuarà apostant pel metro i el tramvia, tant per la necessitat de descongestionar el trànsit com per la urgència de reduir les emissions de CO2”, assegura l’expert.

Així doncs, el tren guanyarà en velocitat per competir amb l’avió en distàncies inferiors a mil quilòmetres, però també en “experiència del viatge”, apunta Jesús Navarro responsable d’Enginyeria de Manteniment de Material Mòbil de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). “Les pantalles per entretenir els usuaris, el wifi o el 4G són un valor afegit per al client i en milloren l’experiència de viatge”, explica Navarro.

El tren del futur també busca ser més eficient, tot i que, actualment, ja és el mitjà de transport terrestre que ho és més. En l’opinió del tècnic de TMB, l’eficiència vindrà de la mà de millores tecnològiques com l’automatització de la conducció, el manteniment i la reducció del pes.

“Cada cop n’hi ha més conduits automàticament o semiautomàticament, fet que suposa un menor consum d’electricitat”, assegura l’expert. Navarro explica que hi ha diversos projectes en marxa per introduir millores en l’àmbit del manteniment o automatitzant-lo aplicant la telediagnosi i la telegestió a través de la instal·lació de sensors a les portes per detectar i preveure avaries. L’objectiu és fer-ne un manteniment més preventiu i personalitzat i, sempre que es pugui, de manera remota. Pel que fa a la reducció del pes del combois, “la gran aposta actual és l’alumini, però també s’estan fent proves amb grafè i plàstics que puguin ser estructurals”, comenta el portaveu de TMB.

Tot sembla indicar que el tren del futur seguirà funcionant amb electricitat, però s’estan estudiant alternatives com l’hidrogen i el gas natural liquat, especialment per a aquelles zones on no és viable l’electrificació de la via. El mes de desembre passat, Renfe, en col·laboració amb Gas Natural Fenosa i Enagás, va iniciar a Astúries la primera prova pilot de tracció ferroviària amb gas natural liquat d’Europa i primera del món en l’àmbit de trens de passatgers. D’altra banda, a Alemanya també s’estan fent tests amb un tren de passatgers que usa l’hidrogen com a combustible.

Els trens de levitació magnètica seguiran sent una “opció molt cara, només a l’abast de d’un grup reduït de països rics”, assegura Josep Maria Rovira, president de la Comissió de Mobilitat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Gràcies a l’absència de contacte entre el vehicle i la via, es redueixen les friccions i s’aconsegueixen velocitats superiors. De fet, el rècord de velocitat ferroviària, el té un tren japonès de levitació que, en fase de proves, va assolir els 603 km/h durant gairebé 11 segons. La velocitat màxima del TGV és de 310 km/h.

Per últim i no pas perquè sigui menys important, cal parlar de seguretat. S’han fet grans avenços en la matèria i se’n continuaran fent. Rovira explica que, avui en dia, s’està treballant per implantar el Sistema Europeu de Gestió del Trànsit (ERTMS). Es tracta d’un mecanisme adoptat per la Unió Europea per equiparar les noves línies ferroviàries que es construeixin. L’objectiu és que la senyalització i les comunicacions entre la via i els equips del tren siguin compatibles a tot Europa i s’asseguri la interoperabilitat de les circulacions amb tren entre els diversos països

 

LA SOSTENIBILITAT VIATJA SOBRE VIES

El ferrocarril representa el 8% del transport mundial, però només genera el 3,5% dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest percentatge és fruit d’anys de millores tecnològiques. Les emissions de CO2 del tren s’han reduït un 63% en el cas dels combois de passatgers i un 48% en els de mercaderies entre 1975 i 2013. D’altra banda, també té un menor cost energètic: es calcula que la mateixa mercaderia transportada en tren consumeix entre tres i cinc vegades menys energia que transportada per carretera.

Com a mitjà de transport menys contaminant i de menor consum energètic, el ferrocarril tindrà un pes creixent en la nova economia baixa en carboni i s’ha fi xat com a objectiu ser un sector neutral en carboni a l’any 2050.

HYPERLOOP, EL CONCORDE FERROVIARI

Després de revolucionar el vehicle elèctric, el cofundador de Tesla, Elon Musk, es proposa marcar un punt d’inflexió en el transport ferroviari amb el projecte Hyperloop. L’empresari està treballant en el desenvolupament d’una tecnologia capaç de propulsar vagons en forma de càpsula dins d’un tub de metall pressuritzat amb un sistema de levitació magnètica. L’invent permetria viatjar a més de 1.100 km/h, el doble de la velocitat màxima actual, i seria el mitjà de transport menys contaminant del mercat, amb zero emissions. Els impulsors asseguren que viatjar en Hyperloop costarà entre 8 i 17 euros, ja que el manteniment que necessitarà serà mínim i podrà funcionar 24 hores al dia transportant passatgers de dia i mercaderies, de nit.

Publicat a

8 tendències tecnològiques de construcció a observar el 2018

La TECNOLOGIA està tenint un impacte cada vegada més gran en el sector de la construcció. Moltes idees que abans es pensaven que els trucs -o fins i tot la ciència-ficció- s’incorporen de manera constant a la indústria principal, amb aplicacions noves i pràctiques per a la tecnologia que s’està desenvolupant a un ritme ràpid.
Aquí hem seleccionat les 8 tendències de la tecnologia de la construcció per mantenir els ulls al 2018.
VEHICLES AUTÒNOMS Amb un impuls per millorar l’eficiència i la seguretat en els llocs de construcció, els vehicles autònoms estan guanyant tracció i es podrien veure en alguns projectes el 2018. De la mateixa manera que els cotxes sense conductor prometen revolucionar la manera en què viatgem, els vehicles autònoms podrien transformar els nostres entorns de construcció, ajudant a solucionar l’escassetat de mà d’obra qualificada i millorar la productivitat.

A dalt: els vehicles autònoms podrien transformar els llocs de construcció i abordar l’escassetat de mà d’obra qualificada (imatge cortesia de Built Robotics)
Diversos desenvolupadors ja han creat prototips de vehicles de construcció autònoms que van des de excavadores i tractors fins a grues i excavadores. Tot i que les despeses i les regulacions d’entrada segueixen sent seriosos els obstacles a l’adopció, diversos observadors creuen que podrem veure vehicles autocontrolats en els llocs de construcció abans de veure’ls a les carreteres, especialment perquè els llocs són ambients altament controlats.
VIRTUAL + REALITAT AUGMENTADA El següent és una àrea tecnològica que ha estat durant diversos anys en el radar de la construcció i, de fet, la va fer en el nostre resum tecnològic de 2017; realitat virtual i augmentada. Aquestes tecnologies visuals segueixen sent “un a mirar” el 2018, ja que obtenen una major tracció dins de la indústria de la construcció i es converteixen en valuoses eines per als equips de projectes i per als usuaris finals.

A dalt: l’embolcall de 360 ​​tendes o sales de finestres emergents permeten als dissenyadors entrar al seu interior (imatge cortesia d’Igloo Vision) Realitat virtual – o VR – crea un entorn immersiu en un visor de cartell o auriculars, o fins i tot una tenda o sala de pop-up 360 envolvent que permet als contractistes, dissenyadors i usuaris finals entrar en els seus edificis en el futur, ja sigui en etapes clau de construcció o en els seus estats acabats. Alguns exemples destacats en la pràctica inclouen el 22 skyscraper de Bishopsgate de Londres i l’impressionant “Tomorrowland” al Shanghai Disney Resort. Realitat Augmentada (o AR) també està trobant els seus peus, proporcionant una capa gràfica a la nostra visió del món real i oferint una àmplia gamma de dades al personal del lloc, des de la informació i especificacions del disseny, fins a estadístiques sobre productivitat i advertències de seguretat i salut. Tot i que VR i AR han estat promocionats per al seu futur potencial, ara s’utilitzen amb ira i estan disposats a generar beneficis clars per als equips de projectes el 2018.
EXOSQUITES Els exoesqueletos són una tecnologia que s’ha mantingut durant molt de temps pel seu potencial per fer que la construcció sigui més eficient. Com moltes de les tecnologies d’aquesta llista, podrien semblar més coses de la ciència ficció, que no pas una aplicació creïble en el món real. Tanmateix, els vestits mecànics usables, que es fan servir roba exterior per ajudar-los a aixecar equips pesats, maquinària o subministraments, ara s’estan convertint en una realitat.

A dalt: els exoesqueletos s’han desenvolupat específicament per a la indústria de la construcció (imatge cortesia de Lockheed Martin). Dissenyats per “augmentar amb els éssers humans” i ajudar-los a superar les debilitats físiques, aquests vestits podrien ajudar els treballadors de la construcció a realitzar tasques quotidianes i repetitives, donar suport a una millor salut física i ajudar a combatre les afeccions com l’artritis i la vibració del braç manual. Actualment, al voltant de 40 empreses fabriquen exoesqueletos a tot el món, de manera que potser els vegi en un lloc proper al 2018.
MATERIALS AVANÇATS El món dels materials de construcció avança a un ritme increïble a mesura que les noves tecnologies entren al sector de la construcció, cosa que permet una major investigació i desenvolupament. En els últims 12 mesos hem informat sobre moltes innovacions, incloent “formigó autocurable”, que conté bacteris precipitadores de calcita que germinen quan l’aigua entra a les esquerdes en la decadència del formigó, omplint els buits emergents de l’aire. També hem vist “Paviments cinètics” que recullen l’energia dels passos dels vianants per generar electricitat, “estructures impresa 4D” que tenen la capacitat de re-modelar-se o auto-assemblar-se amb el temps en funció de com es formen i de quina manera els elements de la seva composició responen en diferents condicions i “edificis de fumigació” recoberts en diòxid de titani fotocatalític que reacciona amb la llum per neutralitzar contaminants en l’aire de les ciutats més congestionades del món.
UAVs

A dalt: els drones s’estan utilitzant àmpliament en la indústria de la construcció (imatge cortesia d’Aibotix). L’ascens dels vehicles aeris no tripulats (UAVs) en la indústria de la construcció, sovint anomenats drones, va aparèixer a la nostra llista de 2017 i es va fixar de forma significativa en 2018. Actualment, els UAV s’utilitzen per a inspeccions de salut i seguretat, informes de progrés i, sobretot, en l’enquesta de llocs; capturant dades precises sobre grans àrees de sòl en pocs minuts i accedint a zones potencialment perilloses amb facilitat, mantenint estalvis als mateixos agrimensors. Tot i que hi ha hagut molta publicitat sobre el potencial dels avions avions per realitzar lliuraments, és la indústria de la construcció que es preveu que serà l’usuari més gran dels avions comercials en els pròxims anys. “La indústria de la construcció es preveu que serà l’usuari més gran dels avions industrials comercials en els propers anys” La regulació dels UAV segueix sent un tema candent, sobretot perquè la velocitat d’avanç tecnològic sovint avança per davant de la legislació i la seva aplicació. La caiguda dels costos d’entrada i la disponibilitat d’UAVs a un mercat de masses només ha servit per compondre aquest problema.
ROBÒTICA L’aplicació amb èxit de la robòtica en el sector de la construcció podria millorar l’eficiència, la productivitat i la seguretat en molts casos, cosa que el converteix en un premi molt atractiu per als que veuen el seu valor.

A dalt: un “fabricant in-situ” desenvolupat al Centre Nacional de Competència en Recerca (NCCR) Digital Fabrication a Zuric (imatge cortesia de NCCR Digital Fabrication). Els últims 12 mesos han vist noves iteracions de maons i robots de fixació de rastres i fins i tot una màquina capaç de vincular l’obertura de la vàlvula; aquesta última forma part d’una sèrie de fabricants in situ. El repte d’aquesta àrea continua sent el cost d’entrada i la seva credibilitat. Molts lluiten per reconèixer i acceptar l’aplicació dels robots, veient el concepte de ciència ficció.
IMPRESSIÓ 3D

A dalt: ara és possible la impressió en 3D d’habitatges a mida (imatge cortesia d’Apis Cor). L’ús de la tecnologia d’impressió 3D per produir objectes físics s’ha avançat significativament en la construcció durant els últims 12 mesos, a tots els nivells d’escala. La informació precisa del disseny digital permet que la impressió en 3D s’utilitzi per a tot, des de prototips ràpids, fabricació de components i modelat d’escala, fins a la impressió a escala completa dels components de la casa i del pont. La tecnologia fins i tot s’està considerant com a part de propostes serioses i constantment avançades dels científics per construir una habitació humana a Mart en els propers 100 anys.
INTERNET DE LES COSES Finalitzem amb una tecnologia que pot tenir el poder de canviar la indústria més que cap altra; Internet de les coses. En breu, Internet of Things (o IoT) és una xarxa de dispositius físics que estan integrats amb sensors i connectivitat de xarxa per permetre que aquests objectes es connectin i intercanviïn dades. Les dades rebudes es recopilen i analitzen per informar les decisions futures. En la construcció, Internet of Things s’utilitza de moltes maneres, com l’operació i el control remot, la reposició de subministrament, el seguiment de l’eina de construcció i el manteniment i reparació d’equips.

El premi clau per al sector de la construcció és “grans dades”: la capacitat de perfeccionar i perfeccionar l’entorn construït que construïm i operem tenint una visió agregada, a nivell de tendència, de com s’està realitzant. Aquestes dades es poden obtenir dels sistemes de gestió de la construcció o dels nodes del sensor integrats en els actius integrats. En el futur, Internet of Things podria impactar com es construeixen tots els edificis i infraestructures que condueixen a ciutats més eficients i sensibles i a un entorn millorat construït, que afecta la qualitat de vida de tots i el desenvolupament de les nostres societats. Imatges cortesia de NCCR Digital Fabrication, Built Robotics, Rio Tinto, Grendelkhan, Komatsu, Igloo Vision, Daqri, Lockheed Martin, Suit X, Ekso, Nemesi, Pavegen, Laboratori d’autoassembly, MIT, Stratasys, Autodesk, Elegant Embellishments, 3D Robotics , Leica Geosystems, Aibotix, Apis Cor, DUS Architects, SOM, Foster + Partners, Volvo Construction Equipment i Business Wire.

font:theb1m.com

Publicat a

Una màquina que converteix brossa orgànica en electricitat i abonament

Un sistema de generació in situ d’energia a partir dels materials orgànics residuals i d’aliments. A més també produeix fertilitzant. Així que amb la teva brossa orgànica pots d’una banda generar energia i d’altra banda, produir adob ecològic, algú dóna més?

HORSE permet reciclar 25 tones a l’any de brossa orgànica, produint amb ells: 20.440 litres de fertilitzant ecològic i 37 MWh d’energia.

Aquesta màquina ajuda a la conservació dels recursos locals, reduint la necessitat d’agroquímics per als cultius i proporcionant a la comunitat local un cicle de vida d’aliments després del seu consum.

Horse canvia la perspectiva en el maneig de desfets, ja que tots els desfets orgànics ara passen a ser recursos.

Utilitza el cicle de vida per reduir els residus, reduir el consum d’energia, reduir la intensitat de trànsit i transport i conservar la feina i els diners associat a les transaccions comercials dins de cada comunitat.

Aquesta màquina ha trencat amb la complexitat i el cost fins ara en altres sistemes de digestió anaeròbia, procés en el qual microorganismes descomponen material biodegradable en absència d’oxigen.

El sistema funciona completament fora de la xarxa i no necessita cap connexió per al seu funcionament, és totalment autònom. Pot ser lliurat en un remolc per ser portàtil en esdeveniments i festes.

HORSE permet aconseguir la sobirania energètica i aprofitar els teus recursos al màxim.

Beneficis del sistema.

• La Capacitat de Reduir a els costos d’ELIMINACIÓ d’Escombraries, reciclatge i generació d’energia a l’MATEIX temps.
• Sistema Basat en requirements de MINIM espai.
• Ràpida implementació per reemplaçar sistemes de generació dièsel i fàcilment ampliable.
• Generació d’electricitat i calor in situ, o Altres formes d’energia (llum, aigua calenta, etc.).
• Pot convertir restes de menjar, carn, Greix, oli, Tots Líquids comestibles, marisc, productes lactis, mesuro, sucre, Fruites, vegetals, petits ossos, tovallons, paper de cuina o closques d’ou, a més d’alcohol.

Més informació: impactbioenergy.com